memòria històrica

El pes de la dictadura a Catalunya: 63.961 consells de guerra del franquisme

La llei de reparació de les víctimes inclourà el nom de tots els processats | Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat: "És el primer cop que una cambra legislativa proclamarà que la justícia franquista era il·legal"

per Pep Martí, 28 de juny de 2017 a les 13:40 |
Homenatge als republicans executats al Camp de la Bota | Ajuntament de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament de Catalunya anul·larà aquest dijous els 63.961 consells de guerra del franquisme, celebrats entre 1938 i 1978. El ple farà el debat final de la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) i la CUP.

El text declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.


El text també autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè faci pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i la condemna imposada. Aquesta llista s’haurà de publicar el mateix dia de l’entrada en vigor de la llei.

Un triomf de les entitats memorialistes

La proposició de llei és un triomf de la memòria històrica, i especialment de les entitats que han fet de la reparació de les víctimes el seu principal objectiu. La primera d'elles és la Comissió de la Dignitat, que va ser l'autora del primer text de la llei, després modificat en el procés legislatiu. També han donat suport a la iniciativa l'Associació d'Expresos polítics, l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica a Catalunya i l'Associació pro-memòria als immolats per la llibertat de Catalunya, entre d'altres.

Les mancances de la llei de la Memòria Històrica


Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, recorda perfectament les trobades al llarg del 2017 entre les entitats en defensa de la memòria històrica i membres del govern socialista, entre ells l'aleshores secretari d'Estat de Relacions amb les Corts del govern socialista, Francisco Caamaño, després ministre de Justícia. L'executiu de Rodríguez Zapatero volia un ampli consens entorn la llei de Memòria Històrica, que va ser aprovada al Congrés el 31 d'octubre del 2007.

L'advocat Josep Cruanyes explica a NacióDigital un encontre amb Caamaño, polític d'astúcia gallega. El secretari d'Estat li va dir que el govern era obert a tot el que fos reconeixement moral de les víctimes de la dictadura, però es va tancar en banda a qualsevol discussió sobre les sentències i la seva anul·lació. "Recordo també -explica l'advocat- que em va dir que ja tenien l'acord d'Iniciativa per Catalunya per no plantejar el tema de l'anul·lació de les sentències, com així va ser".

La llei del govern de Rodríguez Zapatero va reconèixer el caràcter injust dels tribunals d'excepció franquistes i va ampliar les ajudes a les víctimes, i va comprometre el suport de l'Estat en la localització de les fosses comunes, a més de fer algun gest simbòlic amb els vençuts, com la concessió de la nacionalitat espanyola als membres de les Brigades Internacionals. Però el rebuig dels socialistes a l'anul·lació va fer que ERC s'oposés finalment a la llei. El PP s'hi va oposar amb l'argument que la llei reobria les ferides de la Guerra Civil.

Els noms de les víctimes

Cruanyes destaca la rellevància de la llei que aprovarà el Parlament: "És el primer cop que una cambra legislativa proclamarà que la justícia franquista era il·legal". L'advocat considera molt rellevant que s'afegeixin els noms de tots els processats: "És molt necessari en el nostre cas, ja que és una manera de donar visibilitat a moltes víctimes que, de no ser així, no tindran ningú que els reivindiqui. A més, es poden donar moltes sorpreses. Hi ha hagut casos de persones que creien que un parent seu havia mort al front quan en realitat havia estat processat i executat".

El model espanyol d'impunitat

Més de quaranta anys després de la mort del dictador, les entitats en defensa de la memòria encara parlen de model espanyol d'impunitat. El març passat, el Congrés va rebutjar amb els vots del PP, el PSOE i Ciutadans l'anul·lació del procés contra el president Lluís Companys. Podem, PNB i Bildu van donar suport a la proposició no de llei d'ERC. Fa pocs dies, la Comissió de la Dignitat va demanar a l'exèrcit espanyol que es disculpés per l'afusellament de Companys.

Des de les Nacions Unides, s'han fet repetides peticions a l'Estat espanyol perquè s'imposi una legislació de la memòria homologable a la que impera a les democràcies avençades. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha reclamat la derogació de la llei d'Amnistia, d'octubre de 1977, que va suposar un vel de protecció per als torturadors i els responsables de la repressió.

Cruanyes explica que "la llei d'Amnistia, anterior a la Constitució, és el principal escull que protegeix els culpables de la repressió, però els crims contra la humanitat no prescriuen ni poden ser amnistiats". El portaveu de la Comissió de la Dignitat recorda que el jutge Baltasar Garzón va obrir la causa pels crims del franquisme, però que es va acabar arxivant. El Tribunal Suprem, que acabaria apartant Garzón de la carrera judicial, el va absoldre de prevaricació per haver obert causa pels crims del franquisme, però va explicitar que el jutge havia comès un "error" per investigar fets ja prescrits per la llei d'Amnistia. Queda la via del dret internacional: "Per això ha començat a actuar la justícia argentina", apunta Cruanyes.
   
Els noms de les víctimes

Cruanyes destaca la rellevància de la llei que aprovarà el Parlament: "És el primer cop que una cambra legislativa proclamarà que la justícia franquista era il·legal". L'advocat considera molt rellevant que s'afegeixin els noms de tots els processats: "És molt necessari en el nostre cas, ja que és una manera de donar visibilitat a moltes víctimes que, de no ser així, no tindran ningú que els reivindiqui. A més, es poden donar moltes sorpreses. Hi ha hagut casos de persones que creien que un parent seu havia mort al front quan en realitat havia estat processat i executat".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació