«Operació Catalunya»: Perfil (3)

Ignacio Cosidó, el director de la policia que no sabia res

Màxim responsable de la Policia Nacional espanyola en l'etapa de Fernández Díaz, va defensar que l'"operació Catalunya" es va gestar deixant-lo al marge | L'inici de la seva carrera va estar marcat per l'oposició al PSOE després de l'atemptat de l'11-M i el rebuig a les negociacions del govern Zapatero amb ETA

per Isaac Meler, 27 de juny de 2017 a les 21:50 |
Ignacio Cosidó, en la compareixença a la comissió sobre l'«​operació Catalunya» al Congrés | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ignacio Cosidó va deixar de ser director de la Policia Nacional espanyola tan bon punt l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz va abandonar la cartera d'Interior. El PP va recol·locar Cosidó al Senat el novembre passat, però la petjada que va deixar en el seu anterior càrrec continua perseguint-lo per culpa de l'operació Catalunya. L'exdirector de la policia espanyola va negar l'existència d'aquesta conspiració policial per frenar l'independentisme en la comissió d'investigació del Congrés malgrat que nombrosos indicis debilitaven la seva versió dels fets.

Cosidó es va veure acorralat en diverses ocasions, tot i que que ell insistia que no en sabia res de l'operació Catalunya, ni de l'informe policial contra Xavier Trias ni l'informe PISA sobre el suposat finançament irregular de Podem. Fins i tot va assegurar que el seu número dos, l'exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional espanyola Eugenio Pino parlava directament amb Fernández Díaz de tot allò relacionat amb la "brigada patriòtica" i la investigació de rivals polítics. Va arribar a afirmar que es va assabentar "per la premsa" de la conversa entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso. Tanmateix, no només el diputat d'ERC, Gabriel Rufián, va aconseguir posar en dubte les seves declaracions, sinó que el propi excomissari José Villarejo el va desmentir diumenge passat afirmant que precisament va ser ell qui li va encarregar investigar els Pujol.


El recurs del terrorisme per desgastar el PSOE 

Al llarg de la seva trajectòria política, Cosidó s'ha caracteritzat per ser contundent en les seves declaracions. El 2004, després de l'atemptat de l'11-M i la victòria electoral de José Luís Rodríguez Zapatero, Cosidó esdevé el portaveu d'Interior del PP al Senat. I una de les seves intervencions més dures es va produir el març del 2005, quan va acusar Gregorio Peces-Barba, aleshores Alt Comissionat per a l'Atenció de les Víctimes del Terrorisme, d'"emparar els botxins terroristes". Cosidó va assegurar que Peces-Barba era una "peça més de la estratègia de negociació i diàleg amb ETA" de Zapatero, que tenia com objectiu "dividir les víctimes" i "silenciar-les".


Cosidó va acabar demanant disculpes per les seves declaracions contra un dels pares de la Constitució espanyola, però va reclamar al PSOE que rebutgés qualsevol tipus de violència en una època en què, des de sectors propers als populars, encara es qüestionava l'autoria dels atemptats de l'11-M.

Dos anys més tard i després de la sentència de l'Audiència Nacional espanyola sobre els atemptats més mortífers de la història d'Espanya, Cosidó encara buscava el desgast del PSOE amb el terrorisme. En un article publicat el 2007 com a diputat del PP, acusava el govern de Zapatero de seguir "rendibilitzant" l'11-M i qualificava de "vilesa" que els socialistes establissin una "relació causa-efecte" entre "la guerra d'Iraq i els atemptats de Madrid".


Cosidó va mantenir la mateixa contundència contra l'exministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba arran del cas Faisán, que va acabar amb la condemna de dos policies per les revelacions que van frustrar una operació contra el finançament d'ETA. L'aleshores diputat va defensar que es va avisar els terroristes arran d'una "instrucció política" procedent del ministeri.

Podem, el nou enemic

Nomenat director de la Policia Nacional el 2011, quan Fernández Díaz agafa la cartera d'Interior, Cosidó va mantenir que ETA era el seu principal "desafiament" en la presa de possessió de nous comandaments policials el gener de 2012, malgrat que el grup terrorista havia anunciat el cessament definitiu de la lluita armada.

El principi del seu mandat, però, va estar marcat pel cessament d'un comissari per l'obertura d'una investigació sobre l'àtic de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, detingut més recentment en el marc de l'operació Lezo pel presumpte finançament irregular del PP madrileny. L'excomissari Villarejo va declarar el 2016 en seu judicial que Cosidó li havia demanat que aturés les investigacions del cas de l'àtic.

El 2014 també va cessar un dels seus comandaments policials pels aldarulls del 22-M en les mobilitzacions convocades a Madrid amb el nom de "Marxa de la Dignitat". Aquell any, Cosidó es va posicionar clarament a favor de la llei de seguretat ciudatana, més coneguda com a "llei mordassa".

En els seus últims temps al capdavant de la policia va tornar a generar polèmica amb les seves declaracions: el maig de 2016 va afirmar que Podem "defensa projectes com el que ha representat ETA" i va acusar la formació liderada per Pablo Iglesias de representar una "amenaça per la democràcia". Tot ho va dir des del canal 13 TV.
 

Ignacio Cosidó en la compareixença a la comissió sobre l''operació Catalunya' al Congrés. Foto: Europa Press

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació