26
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
21:33h
"Barcelona vol ser la nova seu de l’EMA". És la primera frase del manifest que aquest dilluns a la tarda més de 200 institucions i entitats socials han presentant conjuntament en un acte al paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El teixit científic, acadèmic, social i polític ha volgut traslladar una imatge d’unitat a les institucions europees tres mesos abans que el consell de caps d’estat i de govern de la UE decideixi quina ciutat es converteix en la nova llar de l’Agència Europea del Medicament, l’EMA en les seves sigles en anglès. A primera fila, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i el conseller de Salut, Toni Comín, intentaven fer explícita la unitat de les administracions per garantir que Barcelona aculli la seu.
Al manifest, els signants asseguren que el vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona "evidencia que la ciutat reuneix les condicions objectives necessàries per acollir l’EMA" i fa una crida a reeditar "l’esperit de col·laborció" de 1992. El text situa la capital catalana com un "pol de recerca al sud d’Europa" i destaca "l’àmplia xarxa d’institucions i universitats" que, a parer de les institucions i entitats que han subscrit el document, constitueix "la fortalesa científica" de Barcelona. El manifest, llegit per l’actor Josep Maria Pou, agraeix la "col·laboració institucional" entre l'executiu espanyol, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona per "fer possible" que la ciutat aculli la seu de l’EMA.
Després de la lectura del document, una taula d’experts ha fet explícit el suport a la candidatura de la comunitat acadèmica i científica catalana. Els empresaris Ferran Rodés i Jordi Ramentol, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, i els doctors Bonaventura Clotet o Joan Massagué han subratllat el potencial de les universitats i els centres d’investigació de Catalunya. "Podem aportar el nostre talent, el dels nostres investigadors, al conjunt d’Europa a través de l’EMA", ha assegurat Arboix, que abans de fer-se càrrec de la direcció de la UAB havia estat la responsable d’una de les comissions de l’Agència. Al seu torn, Clotet i Massagué han destacat la oportunitat que l’EMA suposaria per a la comunitat científica catalana i, concretament, per al sistema de salut pública.
Per la seva banda, Rodés ha ressaltat el suport "unànime" del teixit empresarial a la candidatura. "Hi creuen les grans empreses de l’Íbex, però també petites associacions de pacients", ha assenyalat el màxim responsable de companyies com Acciona. El president de la farmacèutica Ferrer, Jordi Ramentol, ha apuntat en aquesta mateixa direcció i ha anticipat que l’impacte de l’EMA en el sector industrial serà "còsmic". "Les empreses volen estar a prop d’on es prenen les decisions", ha explicat Ramentol. També ha reconegut, però, que acollir la seu no serà "fàcil" perquè 22 dels 27 països de la UE han postulat alguna de les seves ciutats com a futura seu de l’Agència. "No serà un repte senzill d’assolir, però tenim la millor candidatura", ha reiterat Ramentol.
Els representants institucionals han volgut cedir tot el protagonisme a la societat civil i no hi ha hagut discursos oficials. Montserrat, Millo i Comín, acompanyats pel primer tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, han seguit l’acte des de la primera fila i, al final, després de la foto de família, s’han fos entre el mig miler d’assistents. A la grada hi havia cares molt conegudes de la comunitat científica catalana, però també de grans empreses de l’Íbex, com el conseller delegat de Caixabank, i alguns polítics ja apartats de la primera línia. L’exconseller Andreu Mas-Collell i el fins fa dos anys portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, han estat dues de les cares més reconeixibles que també han fet explícit el seu suport a la candidatura de Barcelona. L’última paraula, però, la tindrà el consell europeu a la tardor.
L'EMA, en xifres
Tant els experts com els promotors del manifest de suport a la candidatura han destacat l'impacte a nivell econòmic, científic i social que suposaria l'arribada de l'Agència a Barcelona. Acollir de l'EMA suposaria, d'entrada, l'arribada dels gairebé mil funcionaris que hi treballen, segons un document del Departament de Salut al qual ha tingut accés NacióDigital. La conselleria de Toni Comín destaca que molts d'ells -concretament, sis de cada deu- tenen entre 30 i 45 anys. Persones joves, la majoria amb família, i amb una gran capacitat de consum.
De fet, si es tenen en compte els acompanyants dels treballadors, el desembarcament de l'Agència suposaria, en paral·lel, l'arribada de 2.000 persones, 650 de les quals menors de 18 anys. El personal fix, però, encara queda molt lluny de les xifres de professionals que cada any visiten l'EMA. A Londres, la mitjana se situava al voltant dels 36.000 anuals i Salut espera mantenir-la. Aquest volum de visitants es traduïria, segons els números de la conselleria, en 30.000 nits d'hotel l'any, la meitat reservades directament per l'organisme i l'altra meitat contractades pels professionals de manera individual.
L'EMA té un pressupost anual de 325 milions d'euros i al seu voltant hi orbiten més de 1.600 empreses que també es veurien obligades a desembarcar -almenys parcialment- a Barcelona. La conselleria ressalta que en la major part dels casos es tracta d'organitzacions amb alt valor afegit, com ara companyies de recerca, centres d'investigació, gabinets legals o consultories. Els càlculs de Salut també preveuen que l'Agència subcontracti 400 treballadors i generi més de 2.000 llocs de treball indirectes. En total, doncs, almenys 2.400 ofertes de feina.
Al manifest, els signants asseguren que el vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona "evidencia que la ciutat reuneix les condicions objectives necessàries per acollir l’EMA" i fa una crida a reeditar "l’esperit de col·laborció" de 1992. El text situa la capital catalana com un "pol de recerca al sud d’Europa" i destaca "l’àmplia xarxa d’institucions i universitats" que, a parer de les institucions i entitats que han subscrit el document, constitueix "la fortalesa científica" de Barcelona. El manifest, llegit per l’actor Josep Maria Pou, agraeix la "col·laboració institucional" entre l'executiu espanyol, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona per "fer possible" que la ciutat aculli la seu de l’EMA.
Després de la lectura del document, una taula d’experts ha fet explícit el suport a la candidatura de la comunitat acadèmica i científica catalana. Els empresaris Ferran Rodés i Jordi Ramentol, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, i els doctors Bonaventura Clotet o Joan Massagué han subratllat el potencial de les universitats i els centres d’investigació de Catalunya. "Podem aportar el nostre talent, el dels nostres investigadors, al conjunt d’Europa a través de l’EMA", ha assegurat Arboix, que abans de fer-se càrrec de la direcció de la UAB havia estat la responsable d’una de les comissions de l’Agència. Al seu torn, Clotet i Massagué han destacat la oportunitat que l’EMA suposaria per a la comunitat científica catalana i, concretament, per al sistema de salut pública.
Per la seva banda, Rodés ha ressaltat el suport "unànime" del teixit empresarial a la candidatura. "Hi creuen les grans empreses de l’Íbex, però també petites associacions de pacients", ha assenyalat el màxim responsable de companyies com Acciona. El president de la farmacèutica Ferrer, Jordi Ramentol, ha apuntat en aquesta mateixa direcció i ha anticipat que l’impacte de l’EMA en el sector industrial serà "còsmic". "Les empreses volen estar a prop d’on es prenen les decisions", ha explicat Ramentol. També ha reconegut, però, que acollir la seu no serà "fàcil" perquè 22 dels 27 països de la UE han postulat alguna de les seves ciutats com a futura seu de l’Agència. "No serà un repte senzill d’assolir, però tenim la millor candidatura", ha reiterat Ramentol.
Els representants institucionals han volgut cedir tot el protagonisme a la societat civil i no hi ha hagut discursos oficials. Montserrat, Millo i Comín, acompanyats pel primer tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, han seguit l’acte des de la primera fila i, al final, després de la foto de família, s’han fos entre el mig miler d’assistents. A la grada hi havia cares molt conegudes de la comunitat científica catalana, però també de grans empreses de l’Íbex, com el conseller delegat de Caixabank, i alguns polítics ja apartats de la primera línia. L’exconseller Andreu Mas-Collell i el fins fa dos anys portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, han estat dues de les cares més reconeixibles que també han fet explícit el seu suport a la candidatura de Barcelona. L’última paraula, però, la tindrà el consell europeu a la tardor.
L'EMA, en xifres
Tant els experts com els promotors del manifest de suport a la candidatura han destacat l'impacte a nivell econòmic, científic i social que suposaria l'arribada de l'Agència a Barcelona. Acollir de l'EMA suposaria, d'entrada, l'arribada dels gairebé mil funcionaris que hi treballen, segons un document del Departament de Salut al qual ha tingut accés NacióDigital. La conselleria de Toni Comín destaca que molts d'ells -concretament, sis de cada deu- tenen entre 30 i 45 anys. Persones joves, la majoria amb família, i amb una gran capacitat de consum.
De fet, si es tenen en compte els acompanyants dels treballadors, el desembarcament de l'Agència suposaria, en paral·lel, l'arribada de 2.000 persones, 650 de les quals menors de 18 anys. El personal fix, però, encara queda molt lluny de les xifres de professionals que cada any visiten l'EMA. A Londres, la mitjana se situava al voltant dels 36.000 anuals i Salut espera mantenir-la. Aquest volum de visitants es traduïria, segons els números de la conselleria, en 30.000 nits d'hotel l'any, la meitat reservades directament per l'organisme i l'altra meitat contractades pels professionals de manera individual.
L'EMA té un pressupost anual de 325 milions d'euros i al seu voltant hi orbiten més de 1.600 empreses que també es veurien obligades a desembarcar -almenys parcialment- a Barcelona. La conselleria ressalta que en la major part dels casos es tracta d'organitzacions amb alt valor afegit, com ara companyies de recerca, centres d'investigació, gabinets legals o consultories. Els càlculs de Salut també preveuen que l'Agència subcontracti 400 treballadors i generi més de 2.000 llocs de treball indirectes. En total, doncs, almenys 2.400 ofertes de feina.