26
de juny
del
2017
Actualitzat
el
27
de juny
a les
16:05h
Treure's el carnet de conduir amb 17 anys i sense necessitat de passar per l'autoescola. Aquesta és la proposta que dijous passat va plantejar el RACC. L'asseguradora va presentar una bateria de mesures per reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes, estancada des de l'any 2013. Els mateixos responsables de l'informe van reconèixer que la remodelació del permís de conduir era, segurament, la seva proposta "estrella". Era poc concreta, però es resumia en dos punts: avançar l'edat fins als 17 anys i deixar la formació en mans d'un tutor que no per força hauria d'acreditar cap titulació especial.
Les autoescoles no tanquen la porta a implementar un sistema similar, però en declaracions a NacióDigital reclamen "perfilar" el projecte del RACC per resoldre algunes de les "deficiències" que hi han detectat. De fet, el director tècnic de l'asseguradora, Lluís Puerto, entén que la seva proposta per dur a terme una "reforma integral" del carnet de conduir és "prou àmplia" perquè se'n puguin discutir tots els detalls. El seu objectiu al plantejar-la, explica, és obrir un debat sobre la conveniència de remodelar el procés per obtenir el permís.
Un carnet gradual
La proposta del RACC passa per implementar un carnet gradual perquè l'edat i l'experiència són dos elements clau en la seguretat viària, segons Puerto. "Cal començar a actuar quan no tens ni la maduresa que et dona l’edat ni prou quilòmetres al volant", subratlla el director. El permís progressiu estaria dividit en tres fases. En la primera, el jove només podria agafar el cotxe acompanyat d’una persona adulta amb experiència, com ara el seu pare, mare o tutor legal. Abans no caldria haver passat per l’autoescola, però sí que seria necessari acreditar que el menor no té cap patologia que l’impedeixi utilitzar un vehicle amb normalitat.
Després d’una etapa d’entre sis mesos i dos anys, el conductor novell hauria de superar una primera prova reglada i supervisada per professionals de la DGT per passar a la segona fase. En aquest període, el jove ja tindria el dret d’utilitzar el cotxe sol, sense estar assessorat per ningú, però amb algunes limitacions: no podria agafar-lo de nit ni tampoc carregar un grup de persones de la seva edat al vehicle per evitar tragèdies com la de Pedralbes, que va deixar dos nois de 18 anys morts. Superada aquesta segona fase, el conductor novell arribaria a la darrera fase després d'aprovar una nova prova reglada. En l’última etapa, el jove podria conduir amb normalitat, però estaria obligat a complir amb una taxa d’alcoholèmia de zero punts almenys durant sis mesos.
La proposta del RACC no és inèdita. De fet, la normativa europea de circulació ja preveu que es pugui implantar un sistema d'avaluació d'aquestes característiques. Països com França, Suïssa, Luxemburg, Àustria o Bèlgica -alguns dels quals molt similars a nivell demogràfic i territorial que Catalunya- han posat en marxa iniciatives que apunten en aquesta direcció. Ara bé, no tots els models són iguals. A França i Àustria, per exemple, les autoescoles formen tant els aspirants com els seus tutors -que solen ser els seus pares o mares- abans que agafin el cotxe i els dissenyen un pla de continuïtat que han de seguir per poder passar a l'etapa posterior.
Dues pegues: el tutor i les condicions de seguretat
L'expert en conducció segura i president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya (FAC), Raül Viladrich, no veu amb mals ulls la proposta del RACC. Tanmateix, alerta que té dues pegues importants que caldria aclarir: com es garanteix que el tutor sigui "un model i un exemple adequat" per al menor, i establir les condicions de seguretat mínimes per a la conducció. "Els cotxes de les autoescoles tenen un sistema de doble comandament: si l'alumne està a punt de xocar amb un altre cotxe o d'atropellar un vianant, ho podem evitar", assenyala Viladrich. A més, també disposen d'una assegurança de responsabilitat civil "molt més costosa que una de normal".
"El projecte que el RACC posa sobre la taula està bé, però s'ha de perfilar", insisteix l'expert. Per Viladrich, el més important és establir "les condicions de seguretat en què es desenvolupa la conducció i en mans de qui queda el menor". Al Canadà, per exemple, els tutors que acompanyen els aspirants a obtenir el carnet han d'acreditar almenys quatre anys d'experiència i no poden haver rebut cap sanció greu al volant. En d'altres països s'opta per obligar els mentors a superar un test psicotècnic abans de començar el procés per assegurar-se que estan preparats per formar un altre conductor.
Per resoldre aquestes dues qüestions, que el mateix RACC reconeix que deixa obertes perquè "es discuteixin amb les autoritats del trànsit competents" -a l'Estat, la DGT-, Viladrich proposa implamentar un sistema híbrid, que combini l'aprenentatge a l'autoescola amb la formació a la carretera. En aquest cas, tant el menor com el seu tutor visiterien les aules en dues ocasions. Abans d'agafar el cotxe, rebrien unes sessions formatives "bàsiques" sobre conducció perquè "l'un sàpiga com posar-se al volant i l'altre com liderar un procés d'aprenentatge adequat". Després d'un període d'entre sis mesos o un any, l'aspirant tornaria a passar per l'autoescola amb l'objectiu de preparar a nivell pràctic l'examen final per obtenir el carnet.
Les autoescoles, més eficients?
En aquest sentit, el president de la FAC sosté que les autoescoles són centres "més eficaços" a nivell formatiu. "A les nostres aules optimitzem la formació i, per tant, la taxa d'aprovats és molt més alta entre els alumnes d'una autoescola que entre els aspirants que van per lliure", assegura Viladrich. L'expert en conducció posa com a exemple Bèlgica. El cor de la UE va posar en marxa el sistema progressiu anys enrere i, segons Viladrich, va registrar un boom de menors que intentaven treure's el carnet a través de la conducció acompanyada. "Ara, però, la gent ha tornat a l'autoescola perquè veia que arribava a l'examen final amb dèficits i suspenia", explica el màxim representant de la FAC.
La presidenta de la Federació d'Autoescoles de Barcelona (FAB), Maria Olivera, és més contundent. Considera una "barbaritat" la idea que els joves puguin posar-se al davant del volant sense haver cursat almenys un grapat de pràctiques en un un centre reglat. "Agafar un cotxe sense cap experiència és inviable per molt que el noi vagi amb el seu pare", alerta Olivera. "No estem parlant d'anar amb bicicleta... Un cotxe pot ser molt perillós si no es porta adequadament", subratlla la responsable de l'associació barcelonina d'autoescoles.
Ella posa com a exemple un altre país: Alemanya. El sistema alemany divideix l'aprenentatge en dues fases. En la primera, els aspirants passen per l'autoescola a fer unes sessions pràctiques al costat d'un professor acreditat. Al final d'aquest procés, s'enfronten a un primer examen que han d'aprovar. Si el superen, poden agafar un cotxe normal, però sempre acompanyats per un tutor i amb una sèrie de limitacions (tenen prohibit circular de nit, per exemple, ni tampoc per autopista). Llavors -ja sí- afronten la prova definitiva per obtenir el carnet.
Sigui com sigui, tant Olivera com Viladrich insisteixen que la proposta del RACC és "bona", tal i com demostra l'experiència "positiva" que ja han liderat altres països europeus. "La idea que els joves guanyin coneixement al volant abans de tenir el carnet de manera definitiva no és dolenta, l'únic que ens cal és assegurar-nos que sabem en quines condicions poden circular", remarca el president de la FAC. Segons ell, que un menor agafi sol un vehicle i es llenci a la carretera sense gairebé cap experiència "és un perill per a ell i per a la resta d'usuaris de la via". "Però si s'estudia bé pot ajudar molt els joves a guanyar confiança al voltant", conclou.