23
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
21:14h
La Flama del Canigó ha arribat aquest divendres a la Plaça de Sant Jaume per estendre's als barris de Barcelona, que celebrarà la revetlla de Sant Joan amb 27 fogueres. Aquest, però, era un any especial per la relació entre la Flama del Canigó i la capital catalana. L'any 1967 va entrar la Flama del Canigó per primer cop a Barcelona. Per commemorar-ho s'han organitzat diversos actes i esdeveniments que van començar amb la participació a l'aplec del Canigó el 17 i 18 de juny i que han clos aquest divendres amb una gran rebuda a l'Ajuntament de la capital catalana i a la plaça de Sant Jaume.
En aquest context, Ernest Costa, que va participar activament en l’organització de l'entrada de la Flama del Canigó a Barcelona l’any 1967, ha estat l'encarregat d'encendre-la aquest divendres. Ha recordat que fa 50 anys aquesta fita no va ser fàcil i "va ser necessari insistir per poder disposar lliurement de les manifestacions festives pròpies". Ha recalcat que el millor homenatge als qui tant van lluitar perquè això fos possible "és no defallir i seguir fidels al seu esperit i mantenir encesa per sempre la flama i aconseguir que la navegació iniciada arribi a bon port a la independència".
L'històric defensor de la Flama del Canigó Antoni Ayala, ha destacat que la flama es distribuirà per diverses rutes per arribar a carrer i places de pobles i ciutats "per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar". En el seu discurs també ha apostat aquest Sant Joan per "parlar, riure, estimar i planificar el futur amb la il·lusió d'estrenar un estat nou i nostre".
Ayala ha fet una crida a incorporar a l'imaginari col·lectiu els límits territorials dels parlars catalans. "Agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra identitat i tinguem una esperança infinita com deia Pere IV, alegre, combativa i culte en guanyar la batalla. No deixem que ningú s'atreveixi a apagar-nos aquestes fogueres que fan aflorar els sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans", ha afegit.
Per la seva banda, Jordi Cuixart, president d'Òmnium, ha demanat a que cada partidari de la independència intenti convèncer, d'una "manera tranquil·la i pausada", a una altra persona explicant "les raons perquè una societat com la catalana viuria millor, més cohesionada i amb més llibertat si tingués una república".
En aquest context, Ernest Costa, que va participar activament en l’organització de l'entrada de la Flama del Canigó a Barcelona l’any 1967, ha estat l'encarregat d'encendre-la aquest divendres. Ha recordat que fa 50 anys aquesta fita no va ser fàcil i "va ser necessari insistir per poder disposar lliurement de les manifestacions festives pròpies". Ha recalcat que el millor homenatge als qui tant van lluitar perquè això fos possible "és no defallir i seguir fidels al seu esperit i mantenir encesa per sempre la flama i aconseguir que la navegació iniciada arribi a bon port a la independència".
L'històric defensor de la Flama del Canigó Antoni Ayala, ha destacat que la flama es distribuirà per diverses rutes per arribar a carrer i places de pobles i ciutats "per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar". En el seu discurs també ha apostat aquest Sant Joan per "parlar, riure, estimar i planificar el futur amb la il·lusió d'estrenar un estat nou i nostre".
Ayala ha fet una crida a incorporar a l'imaginari col·lectiu els límits territorials dels parlars catalans. "Agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra identitat i tinguem una esperança infinita com deia Pere IV, alegre, combativa i culte en guanyar la batalla. No deixem que ningú s'atreveixi a apagar-nos aquestes fogueres que fan aflorar els sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans", ha afegit.
Per la seva banda, Jordi Cuixart, president d'Òmnium, ha demanat a que cada partidari de la independència intenti convèncer, d'una "manera tranquil·la i pausada", a una altra persona explicant "les raons perquè una societat com la catalana viuria millor, més cohesionada i amb més llibertat si tingués una república".