26
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
19:20h
Tot just fa un any de les eleccions del 26-J, d'aquells comicis que es van celebrar davant la incapacitat dels partits polítics d'arrencar la legislatura. Per primera vegada en la seva història, l'estat espanyol es veia abocat a posar les urnes per segona vegada perquè les principals formacions de l'arc parlamentari espanyol no van ser capaços de configurar un govern en sis mesos amb els resultats del 20-D sobre la taula.
L'escenari polític en aquell moment certificava un canvi de paradigma d'un bipartidisme que, tot i resistir, quedava tocat. Mariano Rajoy perdia la majoria absoluta, el PSOE encaixava els pitjors resultats electorals des de la seva existència, Podem irrompia amb força però sense aconseguir ser el partit de referència de l'esquerra, Ciutadans tastava els límits de la seva capacitat de creixement i el sobiranisme de Catalunya s'exhibia fort.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va ser l'únic que va intentar ser investit davant la renúncia del líder del PP a provar-ho. Va fracassar; i Espanya va quedar atrapada en l'espiral de la ingovernabilitat. El calendari va acabar esgotant-se i tots els partits es van veure emplaçats a unes segones eleccions amb una tumultuosa campanya electoral marcada, especialment, pel Brexit i per la revelació de les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso i que destapaven l'"operació Catalunya".
Havia de ser curta
El 26-J, però, va servir a Rajoy per apuntalar la seva victòria -tot i seguir sense majoria absoluta-. El PSOE es tornava a enfonsar, a Podem se li escapava el 'sorpasso', Ciutadans s'estampava de nou veient reduïda la seva representació i el sobiranisme a Catalunya es demostrava inamovible. A partir d'aquí, tots els partits van fer els seus propis pronòstics sobre una legislatura que donaven per fet que seria curta. En alguns han estat encertats; en d'altres, han hagut d'encaixar sorpreses.
L'escenari polític en aquell moment certificava un canvi de paradigma d'un bipartidisme que, tot i resistir, quedava tocat. Mariano Rajoy perdia la majoria absoluta, el PSOE encaixava els pitjors resultats electorals des de la seva existència, Podem irrompia amb força però sense aconseguir ser el partit de referència de l'esquerra, Ciutadans tastava els límits de la seva capacitat de creixement i el sobiranisme de Catalunya s'exhibia fort.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va ser l'únic que va intentar ser investit davant la renúncia del líder del PP a provar-ho. Va fracassar; i Espanya va quedar atrapada en l'espiral de la ingovernabilitat. El calendari va acabar esgotant-se i tots els partits es van veure emplaçats a unes segones eleccions amb una tumultuosa campanya electoral marcada, especialment, pel Brexit i per la revelació de les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso i que destapaven l'"operació Catalunya".
Havia de ser curta
El 26-J, però, va servir a Rajoy per apuntalar la seva victòria -tot i seguir sense majoria absoluta-. El PSOE es tornava a enfonsar, a Podem se li escapava el 'sorpasso', Ciutadans s'estampava de nou veient reduïda la seva representació i el sobiranisme a Catalunya es demostrava inamovible. A partir d'aquí, tots els partits van fer els seus propis pronòstics sobre una legislatura que donaven per fet que seria curta. En alguns han estat encertats; en d'altres, han hagut d'encaixar sorpreses.