23
de juny
del
2017
Actualitzat
el
24
de juny
a les
12:43h
El 23 de juny del 2016, els britànics van decidir en un referèndum iniciar el procés de sortida de la Unió Europea. Per una majoria estreta però suficient (51,9% enfront el 48,1%), el Regne Unit va enviar un senyal al món: els temps que vindrien serien d'incertesa.
El triomf del Brexit va obrir una profunda crisi a la Unió Europea. Crisi també de confiança, enmig d'un context de populisme i euroescepticisme creixent, paral·lel a la campanya electoral de Donald Trump als Estats Units, que no va fer més que accentuar la sensació de final d'època. Un any més tard, però, sembla que s'enforteixen els corrents que aposten per recosir el projecte europeu.
1. Una societat fracturada
El mapa sorgit del referèndum va dibuixar un Regne Unit profundament dividit entre països, franges d'edat, i ciutats i món rural. El remain va guanyar clarament a Escòcia i Irlanda del Nord. El Brexit va triomfar a Anglaterra, però en la majoria de les grans ciutats el remain es va imposar clarament (Londres, Liverpool, Bristol o Manchester). Els sectors més dinàmics i joves de la societat britànica van viure la decisió de sortir de la Unió Europea com una ferida.
2. Els conservadors giren a la dreta
El Brexit va comportar la dimissió immediata del primer ministre britànic, David Cameron. El Partit Conservador va obrir un procés de successió del qual va sortir elegida com a nova líder i primera ministra Theresa May. No era una persona alineada clarament en cap de les faccions del partit, però va optar per endurir el discurs conservador i fer-se forta amb el missatge d'un Brexit dur.
3. L'UKIP mor d'èxit
El Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), el gran abanderat del Brexit, va ser el primer gran damnificat del referèndum. Cameron va guanyar les eleccions del 2015 gràcies a la seva proposta de consulta, cosa que va fer que molts vots euroescèptics anessin directament als conservadors. Un cop celebrat el referèndum, l'UKIP s'ha quedat sense programa. A les darreres eleccions, va quedar fora del Parlament.
4. Una crisi política al cor de la UE
El segon semestre del 2016 va ser un dels moments més difícils pel projecte europeu. Amb l'ascens de l'extrema dreta antieuropea en totes les enquestes, amb una França en vigílies electorals, l'elecció de Trump el mes de novembre va estendre un vel lúgubre. El nou president nord-americà fins i tot es va permetre anunciar que més països seguirien els passos de Londres.
5. Londres vol imposar les seves regles
May se sentia forta a inicis d'any. La primera ministra va anunciar quin tipus de Brexit volia: una sortida completa, amb abandonament del mercat únic i la unió duanera, i alhora negociar la sortida i el nou marc de relacions entre les illes britàniques i Brussel·les.
6. Macron canvia la correlació de forces a la UE
En pocs mesos, l'escaquer polític a França culmina de manera imprevista. El quadre inicial (fi del mandat de François Hollande i davallada del Partit Socialista, ascens del Front Nacional, candidatura conservadora de François Fillon amb una defensa de la bona amistat amb Rússia) dona pas a un altre escenari. Fillon surt d'escena embrutat per casos de corrupció, Marine Le Pen no compleix les expectatives i Emmanuel Macron guanya el mes de maig. El nou president disposa ara d'una clara majoria a l'Assemblea i reforça el vincle amb Berlín. La UE consolida el seu bloc central.
7. May ensopega greument
La convocatòria d'eleccions al Regne Unit va acabar sent per a May una trampa per a ratolins. La primera ministra no només no es va reforçar sinó que va estar a les portes de perdre el poder. Sense majoria absoluta, el seu lideratge s'ha fragilitzat molt. Les urnes del 8 de juny van suposar també una gran mobilització dels joves i del sector de la societat que veu amb preocupació el Brexit.
8. Apareix un "Sanders" britànic
El Partit Laborista va fregar el 40% dels vots, un resultat espectacular, a poca distància dels conservadors. Jeremy Corbyn, de qui molts havien començat a escriure la necrològica, és ara líder d'una oposició alternativa. El seu discurs contra les polítiques d'austeritat i les elits ha fet forat, en línia a la candidatura de Bernie Sanders als EUA, amb qui s'han intercanviat missatges de suport.
9. Del Brexit dur al Brexit tou
El fracàs de May ha canviat el marc en què han començat les negociacions del Brexit. David Davis, el ministre tory encarregat de dirigir les converses de sortida de la UE, ja no és l'home orgullós de fa uns mesos. Ara ha d'accentuar els somriures i mostrar el rostre més amable possible del Regne Unit. Londres ja ha anunciat que accepta discutir primer del Brexit i amb posterioritat ja es tractarà el tipus de relació amb la UE.
10. Els drets dels ciutadans comunitaris, preservats
Aquest dijous, en la cimera de la UE a Brussel·les, Theresa May ha ensenyat la bandera blanca en un dels temes més delicats que embolicaven l'inici de les negociacions: els drets dels comunitaris al Regne Unit. May ha assegurat que els tres milions de ciutadans de la UE que viuen a Gran Bretanya no han de patir. Els qui portin més de cinc anys al país disposaran de l'estatus d'estada permanent, amb les mateixes prestacions que els britànics. Les converses seran dures i feixugues, però civilitzades.
El triomf del Brexit va obrir una profunda crisi a la Unió Europea. Crisi també de confiança, enmig d'un context de populisme i euroescepticisme creixent, paral·lel a la campanya electoral de Donald Trump als Estats Units, que no va fer més que accentuar la sensació de final d'època. Un any més tard, però, sembla que s'enforteixen els corrents que aposten per recosir el projecte europeu.
1. Una societat fracturada
El mapa sorgit del referèndum va dibuixar un Regne Unit profundament dividit entre països, franges d'edat, i ciutats i món rural. El remain va guanyar clarament a Escòcia i Irlanda del Nord. El Brexit va triomfar a Anglaterra, però en la majoria de les grans ciutats el remain es va imposar clarament (Londres, Liverpool, Bristol o Manchester). Els sectors més dinàmics i joves de la societat britànica van viure la decisió de sortir de la Unió Europea com una ferida.
2. Els conservadors giren a la dreta
El Brexit va comportar la dimissió immediata del primer ministre britànic, David Cameron. El Partit Conservador va obrir un procés de successió del qual va sortir elegida com a nova líder i primera ministra Theresa May. No era una persona alineada clarament en cap de les faccions del partit, però va optar per endurir el discurs conservador i fer-se forta amb el missatge d'un Brexit dur.
3. L'UKIP mor d'èxit
El Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), el gran abanderat del Brexit, va ser el primer gran damnificat del referèndum. Cameron va guanyar les eleccions del 2015 gràcies a la seva proposta de consulta, cosa que va fer que molts vots euroescèptics anessin directament als conservadors. Un cop celebrat el referèndum, l'UKIP s'ha quedat sense programa. A les darreres eleccions, va quedar fora del Parlament.
4. Una crisi política al cor de la UE
El segon semestre del 2016 va ser un dels moments més difícils pel projecte europeu. Amb l'ascens de l'extrema dreta antieuropea en totes les enquestes, amb una França en vigílies electorals, l'elecció de Trump el mes de novembre va estendre un vel lúgubre. El nou president nord-americà fins i tot es va permetre anunciar que més països seguirien els passos de Londres.
5. Londres vol imposar les seves regles
May se sentia forta a inicis d'any. La primera ministra va anunciar quin tipus de Brexit volia: una sortida completa, amb abandonament del mercat únic i la unió duanera, i alhora negociar la sortida i el nou marc de relacions entre les illes britàniques i Brussel·les.
6. Macron canvia la correlació de forces a la UE
En pocs mesos, l'escaquer polític a França culmina de manera imprevista. El quadre inicial (fi del mandat de François Hollande i davallada del Partit Socialista, ascens del Front Nacional, candidatura conservadora de François Fillon amb una defensa de la bona amistat amb Rússia) dona pas a un altre escenari. Fillon surt d'escena embrutat per casos de corrupció, Marine Le Pen no compleix les expectatives i Emmanuel Macron guanya el mes de maig. El nou president disposa ara d'una clara majoria a l'Assemblea i reforça el vincle amb Berlín. La UE consolida el seu bloc central.
7. May ensopega greument
La convocatòria d'eleccions al Regne Unit va acabar sent per a May una trampa per a ratolins. La primera ministra no només no es va reforçar sinó que va estar a les portes de perdre el poder. Sense majoria absoluta, el seu lideratge s'ha fragilitzat molt. Les urnes del 8 de juny van suposar també una gran mobilització dels joves i del sector de la societat que veu amb preocupació el Brexit.
8. Apareix un "Sanders" britànic
El Partit Laborista va fregar el 40% dels vots, un resultat espectacular, a poca distància dels conservadors. Jeremy Corbyn, de qui molts havien començat a escriure la necrològica, és ara líder d'una oposició alternativa. El seu discurs contra les polítiques d'austeritat i les elits ha fet forat, en línia a la candidatura de Bernie Sanders als EUA, amb qui s'han intercanviat missatges de suport.
9. Del Brexit dur al Brexit tou
El fracàs de May ha canviat el marc en què han començat les negociacions del Brexit. David Davis, el ministre tory encarregat de dirigir les converses de sortida de la UE, ja no és l'home orgullós de fa uns mesos. Ara ha d'accentuar els somriures i mostrar el rostre més amable possible del Regne Unit. Londres ja ha anunciat que accepta discutir primer del Brexit i amb posterioritat ja es tractarà el tipus de relació amb la UE.
10. Els drets dels ciutadans comunitaris, preservats
Aquest dijous, en la cimera de la UE a Brussel·les, Theresa May ha ensenyat la bandera blanca en un dels temes més delicats que embolicaven l'inici de les negociacions: els drets dels comunitaris al Regne Unit. May ha assegurat que els tres milions de ciutadans de la UE que viuen a Gran Bretanya no han de patir. Els qui portin més de cinc anys al país disposaran de l'estatus d'estada permanent, amb les mateixes prestacions que els britànics. Les converses seran dures i feixugues, però civilitzades.