El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

Existeix una operació policial per frenar el procés català a través de la guerra bruta? Quina responsabilitat hi té el govern del PP? Què es cou al sotabosc dels cossos de seguretat de l'Estat per tal d'actuar contra polítics sobiranistes? Qui donava les ordres per elaborar informes -alguns d'ells apòcrifs i degudament filtrats a mitjans de comunicació en dates properes a eleccions- sobre determinats polítics catalans? Aquestes són només quatre de les preguntes que havien de resoldre les comissions d'investigació sobre l'anomenada operació Catalunya al Congrés dels Diputats i al Parlament. El temps i les traves que hi han posat el PP, el PSOE i Ciutadans les han convertides en un forat negre i han frustrat poder determinar oficialment responsabilitats polítiques.

En els propers dies, coincidint amb l'estrena del documental de Mediapro aquest dimecres sobre les clavegueres d'Interior, NacióDigital publicarà extensos perfils sobre els principals protagonistes. El primer és el del comissari José Villarejo, un dels personatges més tèrbols de la policia espanyola, que aquest diumenge ha aparegut al programa Salvados de la Sexta amb comprometedores revelacions.

La dificultat per establir responsabilitats de tot plegat és especialment reveladora a la cambra baixa espanyola. "És un drama", resumeix Sergi Miquel, diputat del PDECat a la comissió. "No és que vagin contra els independentistes, és que van contra la democràcia", sosté Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés. Els dos han vist com populars, socialistes i liberals s'han anat aliant per tombar les compareixences més polèmiques -entre elles la de l'excomissari José Villarejo, protagonista del programa Salvados d'ahir- i per descafeïnar el contingut de l'organisme parlamentari centrat en l'operació Catalunya. Al darrere de tot això, coincideixen Miquel i Rufián, hi ha un marasme policial que inclou malfiances, guerres internes i almenys tres dècades de "clavegueres" amb els governs del PP i el PSOE. 

El PSOE ha ofert un pacte a PDECat i ERC per tal d'aprovar les seves conclusions de la comissió si no insisteixen en la compareixença de l'excomissari Villarejo i l'exministre Alfredo Pérez Rubalcaba

Les dues compareixences més rellevants al Congrés han estat les de Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior i home de la plena confiança de Mariano Rajoy, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Als dos els van gravar al despatx de Fernández Díaz i Público en va obtenir el contingut, que es pot resumir amb una frase: "Esto la Fiscalía te lo afina". Aquelles gravacions, de les quals encara no se n'ha esclarit l'origen -l'exministre segueix negant-se a admetre'n la veracitat-, suposen un dels pilars per demostrar l'existència de l'operació Catalunya, perquè tant hi apareix el compte fals de Xavier Trias a Suïssa com les ganes de buscar i amplificar algun cas amb aparença de corrupció a ERC.

Si no hi ha cap sorpresa, la comissió al Congrés es tancarà amb només cinc compareixences: Fernández Díaz, De Alfonso, Ignacio Cosidó -exdirector general de la Policia, que va oferir la seva versió el 6 de juny-, Eugenio Pino -exdirector adjunt operatiu de la Policia- i el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, els dos citats aquest dijous a la cambra baixa. De Alfonso explica que va ser Gago qui va concertar la cita amb l'exministre de l'Interior, de manera que els grups parlamentaris tindran l'oportunitat de saber si l'exdirector d'Antifrau diu la veritat -o no-. 

El paper del PSOE

No totes les compareixences han estat acceptades. "És lògic", diu amb un punt d'ironia Rufián, des del punt de vista del PP. "I ja sabem que a l'ADN de Ciutadans hi ha ajudar a tapar les vergonyes del bipartidisme", ressalta el portaveu d'ERC. En el cas del PSOE, però, el seu paper ha anat evolucionant. Hi va haver un moment en què era un ferm defensor d'arribar fins al final, després dels comicis del 26-J, però el seu paper s'ha anat diluint. I els socialistes, segons recalquen Rufián i Miquel, han tombat aparicions claus com la de l'excomissari Villarejo i d'Alfredo Pérez Rubalcaba, exministre de l'Interior i ja en llocs rellevants durant el felipisme. Per què? Cal mirar al passat, en aquest cas.

"Deu tenir els calaixos plens d'informes de tothom", destaca Miquel sobre el tèrbol excomissari. "Ha treballat per tothom", ressalta Rufián. L'estrella del Salvados d'ahir al vespre, recorden els dos diputats independentistes, està esquitxat per l'apunyalament de la doctora Elisa Pinto l'any 2014. Fa unes setmanes, Pinto el va reconèixer en una ronda de reconeixement. La doctora va mantenir una relació amb Javier López Madrid, gendre de Juan Miguel Villar Mir -durant dècades al capdavant de la constructora OHL- i famós per ser el compiyogui de la reina Letizia. La truculència d'aquesta història explica fins a quin punt Villarejo és tota una institució en els baixos fons de l'Estat. Fins al punt que se'l vincula a un presumpte xantatge al rei emèrit Joan Carles I amb Corinna.
 
Els socialistes, al llarg dels últims dies, han ofert un pacte a ERC, PDECat, Podem i PNB segons el qual aprovarien les seves conclusions de la comissió si deixen d'insistir en les compareixences de Rubalcaba i Villarejo. Rufián troba un "xantatge" aquesta proposta, mentre que Miquel no ho veu amb mals ulls perquè permetria validar unes conclusions "potents" que situarien el PP al punt de mira. El portaveu republicà, a banda, denuncia que no ha pogut accedir a la informació que han rebut regularment els membres de la comissió. "Fins al referèndum de l'1 d'octubre vindran molt mal dades", vaticina Rufián.

Una de les qüestions que el PSOE també ha ajudat a vetar és l'emissió del documental elaborat per Mediapro que explica totes les vessants de l'operació Catalunya. Units Podem també defensava aquesta opció, tot i que segons Rufián han tingut un paper més aviat "suau" en la comissió. Una comissió vigorosa i que centrés el focus mediàtic donaria trumfos a l'independentisme. L'organisme, per cert, ha estat presidit per Mikel Legarda, diputat del PNB. Els nacionalistes bascos, centrats en la redacció d'un nou marc estatutari ajustat a la Constitució i soci prioritari del PP per aprovar els pressupostos, juguen un paper central en aquesta legislatura.

Absències al Parlament

La comissió paral·lela engegada a la cambra catalana no està tenint, igual que passa a Madrid, l'èxit que pretenien els seus promotors. La cascada d'absències -Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Jorge Moragas, Jorge Fernández Díaz i Eduardo Inda, entre d'altres- l'ha diluït. Els responsables governamentals de l'Estat van enviar al Parlament un informe del Consell d'Estat segons el qual no estaven obligats a comparèixer. "Això dificulta la tasca democràtica de control", sosté Alba Vergés, diputada de Junts pel Sí i presidenta de la comissió. Malgrat aquestes absències, Vergés defensa que la iniciativa "ha servit de molt" perquè se'n parlés i per fer pedagogia a la ciutadania.

Les presències més destacades han estat les de Carlos Enrique Bayo i Patricia López, periodistes de Público que van destapar les converses entre De Alfonso i Fernández Díaz, i les d'altres professionals de la informació com Pedro Águeda, de eldiario.es i que en una exclusiva a l'Ara va revelar les maniobres policials per frenar el procés. També hi ha passat Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, que va veure com se li atribuïa un compte fals a Suïssa de dotze milions d'euros publicat pel diari El Mundo. La presidenta de la comissió assegura que davant les absències de polítics s'està "tornant a citar tothom" per tal d'esgotar els marges legals i, si s'escau, anar a la justícia. 

Els membres del govern espanyol han demanat al Consell d'Estat que els eximís d'assistir al Parlament, i periodistes com Eduardo Inda també han fet campana per no haver de donar explicacions sobre el seu paper

La setmana passada, a banda, hi va tornar a haver una justificació curiosa a l'hora de comunicar l'absència a la comissió. José María Romero de Tejada, fiscal superior de Catalunya, va assegurar via carta que el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, li havia donat "instruccions" de no comparèixer. "Tot això no ho podem permetre, en un nou país", assegura Vergés, que ha vist com el PSC no participava activament en la comissió i com el PP l'abandonava abruptament fa uns dies. "Una de les coses que he intentat és que tothom s'expressés i portés els compareixents que havia demanat", diu.

Els populars estan esquitxats per tota la trama. Alícia Sánchez-Camacho, la seva expresidenta, era protagonista en el dinar a La Camarga que origina el cas, no ha comparegut perquè s'ha trencat una cama. El PP, de fet, només va demanar les explicacions de De Alfonso, cessat ja fa pràcticament un any pel Parlament. Aquella conversa amb l'exministre és, segurament, la prova més clara de l'existència de l'operació Catalunya. Una trama fosca, possiblement amb implicacions al més alt nivell, que s'ha convertit en un forat negre al Congrés dels Diputats i al Parlament.
 

Absències al Congrés... i al Parlament

Al llarg de tots aquests mesos, les comissions d'investigació a Madrid i a Barcelona no han pogut escoltar les explicacions dels màxims representants polítics de l'Estat. Al Congrés això ha estat així pel bloqueig imposat per PP, PSOE i Ciutadans, mentre que al Parlament ha pesat la negativa dels protagonistes a personar-s'hi. Aquests són els noms més destacats que han brillat per la seva absència. - Mariano Rajoy: el president del govern espanyol, sempre hàbil a l'hora d'escapar-se de donar explicacions sobre assumptes espinosos, va remetre's a un informe del Consell d'Estat per no anar al Parlament. Al Congrés no el va necessitar: els grups majoritaris de la cambra -a excepció d'Units Podem- s'hi van oposar. La gran pregunta és si coneixia les activitats policials al marge de la llei per frenar el procés sobiranista o bé si les va impulsar en un moment determinat. - Soraya Sáenz de Santamaría: la vicepresidenta espanyola, com Rajoy, s'ha acollit a un informe del Consell d'Estat per no anar al Parlament. Al Congrés tampoc hi ha posat els peus per parlar de l'operació Catalunya, i això que els serveis secrets de l'Estat -el CNI- són competència seva. - Jorge Moragas: el cap de gabinet de Rajoy apareix en el centre de la trama en la mesura que va participar en l'organització del dinar de La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. - José Villarejo: excomissari i representant del costat més fosc de la Policia, el PSOE ha tingut molt interès en no veure'l a la comissió del Congrés i en això ha coincidit amb el PP i C's. "Té carpetes guardades de tothom", sosté Sergi Miquel, diputat del PDECat a Madrid. "Ha treballat per tothom", manté Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés. Aquest diumenge se l'ha pogut veure al Salvados de Jordi Évole amb revelacions inèdites sota el braç que provocaran que altre cop se'n sol·liciti la compareixença. - Alfredo Pérez Rubalcaba: una de les tesis de Rufián és que el descontrol dins la policia espanyola no arrenca precisament amb Rajoy a la Moncloa, sinó que ja feia anys que funcionava. El PSOE, òbviament, no ha volgut que el seu exministre de l'Interior de José Luis Rodríguez Zapatero -i ja alt càrrec amb Felipe González- donés explicacions al Congrés.