Entrevista

Enric Juliana: «Si Espanya no fa una proposta intel·ligent i imaginativa, l'independentisme pot superar el 60%»

El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: "La política és molt freda"

El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident

| 24/06/2017 a les 20:36h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, Enric Juliana, entrevista, periodisme, procés català, La Vanguardia
Enric Juliana | Adrià Costa
Enric Juliana (Badalona, 1957), director adjunt de La Vanguardia, acaba de publicar Esperant els robots (Icaria), un llibre entrevista a cura del també periodista Roger Palà, editor de Crític, on analitza el present polític amb la perspectiva de l'arribada d'uns bàrbars -els robots- que ens han de canviar la vida i que poden ressituar radicalment alguns dels debats quotidians. Ha passat molt de temps des que va ser un jove militant del PSUC, però Juliana encara es vindica com un home amb el cor a l'esquerra. A cavall de Madrid i Barcelona, la seva experiència com a corresponsal a Roma -ciutat de confluències entre contradiccions impensables- li va proporcionar un acostament relativista a les grans veritats. A casa seva encara conserva una fotografia d'Enrico Berlinguer, líder del comunisme italià dels anys setanta. Potser per no perdre el fil dels seus orígens.   

- Mentre esperem els robots, sembla que anem cap a un xoc de trens.

- D'entrada he de dir que de robòtica no en sé. El títol del llibre és una imatge per explicar que som en portes d'una nova sotragada tecnològica. Estem immersos en una acceleració de la tecnologia des de fa molts anys, el que ens ha anat canviant la vida. Les tècniques d'automatització i les aplicacions de la intel·ligència artificial estan a punt de fer un  salt massiu, cosa que tindrà fort impacte en els processos de producció però també en la vida quotidiana. Crec que estem a cinc minuts d'un canvi en les formes de vida encara més profundes de les que hem viscut. Estem immersos en un temps absolutament provisional. Com en el vers de Kavafis, estem "Esperant els bàrbars". No vol dir que quan vinguin els robots, Catalunya hagi de desaparèixer ni que tots els debats actuals s'hagin de fondre. No dic res d'això. Dit això, sí, estem en vigílies d'un conflicte, de fet, ja hi som. No m'agrada l'expressió xoc de trens, perquè en un xoc de trens hi sol haver víctimes mortals. I no crec que això acabi així.

- Dibuixa un quadre polític d'enorme complexitat en què les dues parts en conflicte es resisteixen a reconèixer la força de l'altre. L'estat espanyol no és cap broma, però l'independentisme no col·lapsarà.

- Crec que des de Catalunya hi ha gent que té una consciència bastant nítida del que és l'estat espanyol, n'hi ha d'altres que fan veure que no ho saben i n'hi ha d'altres que no ho saben. Si la proporció dels qui no ho saben és molt alta, tenim un problema. Des del govern d'Espanya, hi ha qui creu que l'independentisme és una inflamació més de les que ha produït la crisi econòmica, i que a mesura que l'economia espanyola vagi creixent (en aquests moments està per damunt de la mitjana europea i alguna dada no publicada assenyala que ara podria estar entorn del 3,7%), baixarà. I hi ha un corrent que creu que és una cosa més profunda. Hi ha enquestes -el PDECat les té- que diuen que de l'electorat independentista, que supera els dos milions de vots, de l'ordre d'un milió està convençut que a finals d'any Catalunya serà independent. I de l'ordre d'un milió dos-cents mil creuen que no. Sense voler ofendre ningú, és una mica Matrix. Algú s'ha pres la pastilla blava i algú altre la pastilla vermella. Qui té raó? La realitat es va fabricant cada dia. En aquest moment que estem parlant, s'està operant emocionalment. Perquè és el terreny comú, on està tothom.
 

Enric Juliana acaba de publicar «Esperant els robots». Foto: Adrià Costa


- Diu en el llibre que creu que Rajoy es veu capaç de guanyar l'embat.

- El govern espanyol té la impressió que pot guanyar per 3-0. Creuen possible impedir, si no al cent per cent, sí impossibilitar que la jornada de l'1 d'octubre es pugui considerar un referèndum i demostrar al conjunt de l'opinió pública espanyola que no s'ha transigit i, a partir d'aquí, potser negociar després d'haver imposat el camp de joc. Quan hi ha gent que es pregunta: com és que el govern espanyol no es mou? És que creuen que guanyen. Tampoc vull dibuixar un Rajoy olímpic. El PP té quatre cartes sobre la taula. Una cosa li va bé: l'economia, molt important. Per alguns, és determinant. Jo tinc dubtes. Ja ho veurem. Segona carta: Europa. Rajoy sempre tindria el suport dels estats europeus, però en aquests moments hi ha una circumstància addicional. Després del Brexit, la UE viu una fase reactiva de resposta al Brexit i a la nova presidència americana. La victòria de Macron ho facilita i estem davant la reconstrucció de l'eix franco-alemany, però això requereix el suport del sud d'Europa, on els dos països importants són Itàlia i Espanya. Això explica coses tangibles, com que abans de les eleccions franceses, Rajoy va ser convidat a una trobada amb Hollande i Merkel. Ara, s'ha vist amb Macron, que ha fet unes declaracions que Hollande no havia fet.

"Rajoy sempre tindrà el suport dels estats europeus. Macron ha fet unes declaracions sobre el procés que Hollande no havia fet"

- I el factor corrupció?

- Aquesta és una carta desfavorable, i ha fet més mal al PP del que ells preveien. La imatge del partit està molt cremada. Podem ha fet un paper important en aquest sentit, com acabem de veure amb la moció de censura, i és difícil treure's això de sobre. En les darreres enquestes, tornen a baixar. La quarta carta és Catalunya i no se sap com acabarà.       

- Perquè la carta econòmica no la veu tan positiva per al PP?

- Crec que el moment políticament més delicat d'una crisi econòmica és quan es comença a sortir d'ella. Quan les coses estan molt fotudes, o hi ha brots de desesperació -com va passar a Grècia- o hi ha una tendència de veure què passa. Quan es comença a sortir del pou, la recuperació no és igual per tothom, és quan hi ha més tensions socials. Hi ha gent que torna a trobar feina, però amb un sou molt menor, etc. No sempre és un final feliç. El nivell de precarietat en la franja de 18 a 34 anys és enorme. Per tant, seria erroni la idea d'un govern espanyol fort.
 

El periodista creu que el govern espanyol negociarà quan cregui que li convé fer-ho. Foto: Adrià Costa


- El notari Juan José López Burniol va escriure fa uns dies un article sobre el procés que es titulava El gran engany. Era molt dur amb els dirigents sobiranistes. Comparteix la seva visió?

- Jo tinc un gran afecte per Juanjo López Burniol, amb qui he coincidit en algunes coses. Però no sempre. Jo no crec que la qüestió de Catalunya sigui un gran engany. Quan un moviment social adquireix una gran dimensió, es fa difícil parlar d'engany. El que sí que crec és que en la gènesi del que anomenem procés hi ha una part important de propòsit estratègic del grup dirigent de Convergència de salvar els mobles davant la crisi. Això ho han reconegut alguns dirigents. Per exemple, el conseller Santi Vila. El procés ha actuat de cuirassa davant la crisi i els problemes judicials que han tingut sense quedar carbonitzats. Això ho sap molta gent. I en política això tampoc és estrany. Ara, a la vegada el sobiranisme ha esdevingut la causa comuna d'un desig de protesta i de replantejar les coses, i això no em sembla una fantasmagoria.

"En el procés hi ha una part important estratègica de CDC per salvar els mobles i tenir una cuirassa davant la crisi i els problemes judicials"

- Creu que això pot culminar en una gran decepció?

- Jo em permeto discrepar d'aquesta tesi. No crec que la majoria dels catalans siguin uns crèduls i vegin la independència com la vinguda dels reis mags. Potser hi ha un sector que sí pot tenir una decepció, però molta gent sap que això és també una presa de posició. I si la situació derivés en una negociació, no crec que hi hagués uns cobriments de cor extraordinaris. L'article de López Burniol deia que el govern no pot negociar mentre es planta cara a la llei. Bé, el govern espanyol negociarà quan cregui que li convé fer-ho. Quan ha necessitat els vots del PNB, ha negociat. Amb Jordi Pujol bé que van negociar. La política és molt freda.   

- Vostè té clar que l'independentisme ha vingut per quedar-se.

- L'independentisme continuarà sent un factor molt important en la política catalana. Una raó és perquè és versemblant. Va obtenir un 48% de vots en les eleccions del 27-S, potser ara ha baixat al 45%, o al 42%, però en tot cas continua i continuarà sent una força clau. I cal dir una cosa: si Espanya no fa una proposta intel·ligent i imaginativa a Catalunya, l'independentisme pot passar del 45% al 60%.  
 

Enric Juliana. Foto: Adrià Costa


- Quan fa que no parla amb el toro Segador?

- Ara fa uns mesos que no ens hem vist. Però probablement cap a la tardor haurem de fer-li una visita.

- A Esperant els robots, es mostra prudent sobre el futur paper hegemònic d'ERC.

- L'Esquerra Republicana té davant seu un bon escenari. És el gran receptor dels vots disgustats de l'àmbit de Convergència, sobretot per l'afer Pujol i tots els altres afers, vots disgustats del PSC, bàsicament de les ciutats mitjanes de Catalunya, no tant de l'àrea metropolitana. La pregunta que em faig és si en aquest temps transcorregut ha pogut aplegar tots els quadres necessaris per governar Catalunya. I una altra pregunta és si després de l'1 d'octubre, en què s'haurà d'anar a un altre escenari, hi voldrà anar sola. Tinc la impressió, tot i que hi ha sectors del PDECat que ho neguen de manera vehement, que sorgirà en els propers mesos la proposta de refer una coalició unitària del sobiranisme per afrontar la fase 2.

"ERC té davant un bon escenari. La pregunta és si té els quadres necessaris per governar Catalunya"

- Un altre Junts pel Sí?  

- Sí. Potser amb un altre nom, però això es plantejarà.

- Una coalició presidida aquest cop per Oriol Junqueras?

- Potser. O potser algú li demani a Carles Puigdemont que hi vagi.  Jo el que no veig és que ara hi hagi un 1 d'octubre, amb grans protestes, etc., i es faci un tall i es digui: ara anem a unes eleccions amb partits.   
 

Enric Juliana entrevistat per Pep Martí. Foto: Adrià Costa


- No descarta una candidatura de Carles Puigdemont?  

- Que en Carles Puigdemont no es torni a presentar a les eleccions... Ja sé que ell ho repeteix. No tinc cap mena d'informació, però em permeto de posar-ho en dubte. M'han cridat l'atenció unes declaracions de Lluís Llach d'aquesta setmana en què, fent aquest paper de coaching de Junts pel Sí, deia que caldria que el PDECat insistís sobre Puigdemont perquè es presentés. Puigdemont és el principal actiu electoral que tenen i la política té unes regles que sovint estan per damunt de la voluntat dels homes.

- Què creu que passarà l'1 d'octubre?

- L'1 d'octubre pot ser una jornada de mobilització molt àmplia, en què quedi clar davant del tribunal de l'opinió pública, tant estatal com europea, que hi ha hagut una gran protesta. Això significa perdre? No ho sé. Jo del que discrepo d'aquesta visió mil·lenarista que s'ha instal·lat que sembla que la nit de l'1 al 2 d'octubre, si no neix un nou Estat, ja no tornarà a sortir el sol. Que el dia 2 no hi haurà matinada.   

"Els «comuns» no eren al guió quan el 2012 Mas decideix posar-se al capdavant de la mobilització sobiranista. Hi era el PSC, que va quedar descol·locat"

- Com veu el futur del fenomen Colau?

- Els comuns són els actors que no estaven en el guió. Quan el 2012 Artur Mas decideix posar-se al davant de la mobilització sobiranista i convoca eleccions, el que sí que estava al guió és que el PSC quedava en una posició molt difícil, descol·locat. Així va ser. I de cop i volta, apareixen els comuns, que aconsegueixen una cosa imprevista, que és l'alcaldia de Barcelona. No sé si Xavier Trias no sap encara per què va perdre l'alcaldia.
 

El llibre que el periodista Enric Juliana acaba de publicar (ed. Icària). Foto: Adrià Costa


- En què es va equivocar Convergència?

- La pèrdua de Barcelona és fruit d'errors d'anàlisi. La ciutat de Barcelona és l'expressió màxima de la complexitat catalana. No s'entrega fàcilment a ningú. Les alcaldies de Barcelona exigeixen bons intèrprets. Crec que Convergència va menystenir els efectes de la crisi econòmica. Estaven contents que l'Ajuntament tingués superàvit però va oblidar que les butxaques de molts barcelonins tenien dèficit. No van saber controlar el llenguatge i els gestos. Fixi's, darrerament les alcaldies de Barcelona moren a la Diagonal. L'alcalde Hereu, en la fase final de desgast del PSC, va ensumar que la gent tenia set de consulta, i en va convocar una sobre la Diagonal. Noi, això era com beure una Fanta calenta. L'alcalde Trias va voler convertir la nova urbanització de la Diagonal en l'aparador final del seu mandat. Ha quedat un gran bulevard, però en el pic d'una crisi era un missatge que les energies es concentraven en el lloc on es passa menys necessitat. I ara l'Ada Colau també està entestada en el tramvia de la Diagonal. No fos cas que hi deixi les dents. Jo si fos alcalde, de la Diagonal en sortiria corrents.    

"Hereu amb la consulta i Trias concentrant esforços on la gent percebia menys necessitats van morir a la Diagonal. Jo si fos Colau en sortiria corrents"

- Quina maduració li veu al projecte dels comuns?  

- El projecte dels comuns té un nivell de consolidació important. Ara està sotmès a pressió dels sobiranistes, però jo crec que depèn més de què passa al Partit Socialista. Crec que si Susana Díaz hagués guanyat el congrés del PSOE, al PSC ja li haurien pogut cantar les absoltes. Però ha guanyat Pedro Sánchez amb idees del PSC. Veurem què passa.

- En algun moment parla de Madrid com a ciutat de motins, mentre que Barcelona és una ciutat de revoltes. 
 
- Madrid és una ciutat fabricada pel poder. És una creació de l'Estat. A Barcelona, quan la gent s'emprenya, imagina un món diferent. No s'hi posa pas per poc. Per Barcelona han passat totes les utopies d'Occident, des de l'anarquisme al socialisme, i ara el sobiranisme. I en alguns moments han pres el poder. Crec que a Madrid l'Estat mai ha perdut el control. Fins i tot durant la Guerra Civil, qui dirigia la lluita era l'Estat. Una cosa que a vegades no tenim prou en compte és que el franquisme ho arrasa tot i extirpa la cultura política a Espanya. Ho fa a través de l'afusellament i l'exili. Ara, a Madrid hi ha moments de protesta, es condensa la protesta i hi ha motins. Com el març del 2004, després dels atemptats d'Atocha. El 15-M, un altre.  
 

Enric Juliana. Foto: Adrià Costa


- Pedro Sánchez ha guanyat un motí? El veu com a líder d'una alternativa?  

- Té elements de motí. Els militants socialistes saben ben bé què vol dir això del gir a l'esquerra del PSOE? Si els ho preguntem, cadascú dirà la seva. Però una cosa és clara: es van emprenyar. Encara és aviat per saber si Pedro Sánchez serà un fenomen sòlid, però per ell no serà fàcil.  

"Parlar de plurinacionalitat és un canvi important. La part més moderna del PSOE creu que reconèixer la identitat de Catalunya no li fa perdre vots"

- La plurinacionalitat té recorregut?   

- És un canvi important. És el primer cop que el PSOE fa seu aquest concepte. Segurament el que Pedro Sánchez pot entendre per plurinacionalitat no és el mateix que el que pot entendre Podem. I encara menys Esquerra Republicana. Però el cert és que a Madrid hi ha molta gent emprenyada amb la paraula. Ja s'escolten veus que diuen: compte amb el llenguatge! Hi ha una altra dada a tenir present: després que Podem hagi fet un discurs a tot l'Estat defensant un referèndum, la part més moderna del PSOE creu que reconèixer la identitat de Catalunya no li fa perdre vots.

- Com veu els moviments de reconstrucció del centredreta català? Lliures, Units per Avançar...

- Jo crec que hi ha un espai i que és un error caricaturitzar-ho. Un partit de centre liderat pel senyor Fernández Teixidó, amb tots els respectes, jo no el veig. El vaig conèixer quan treballava a El País l'any 1987, i ell era el cap de llista del CDS. Home, potser en aquesta època fan falta lideratges nous. Ara, atenció, aquests grups interpel·len el PDECat, que sap que ha de tenir cura d'aquest territori. El PDECat no s'ha de menystenir en cap cas perquè a mi em fa pensar en la Democràcia Cristiana italiana, té una voluntat de poder manifesta. El PDECat juga ara mateix en tres pistes: en la que porta a l'1 d'octubre, en la de la reconstrucció del centredreta català i en el Parlament espanyol. Sobre això darrer, vull apuntar una dada. A València, ara mateix, hi ha gent situada a l'esquerra que ha criticat a Compromís per haver-se tancat en banda a un acord amb el PP en els pressupostos.
 

Pep Martí entrevistant Enric Juliana. Foto: Adrià Costa


- Que fessin de Quevedo [el diputat regionalista canari escollit a les llistes del PSOE que va facilitar l'aprovació del pressupost].

- Sí. Ja sé que era difícil, i més amb la situació deixada pel PP a València.

"La Transició no va repolititzar prou la societat, i això ara cal que reconèixer-li a Podem"

- Com un home d'ordre com vostè és tan afalagat per la nova esquerra?

- Això d'un home d'ordre... Jo de jove vaig militar al PSUC, que per mi va ser una bona escola política. Han passat els anys, però continuo tenint el cor a l'esquerra. L'aparició de la nova esquerra i de Podem m'ha interessat i hi he escrit des del respecte. Això a Madrid no és tan habitual i, acostumats com estan a llegir molts articles insultants, suposo que han valorat que jo hi escrigui amb respecte. S'ha de reconèixer a Podem, lligant amb allò que he dit abans del franquisme i la seva extirpació de la cultura política, una cosa molt important: que ha repolitizat la societat. Una cosa que la Transició no va fer prou bé. No va sembrar prou cultura política. Hi ha una anècdota que és indicativa. Quan l'aleshores president del govern Felipe González va pujar a l'Azor, que havia estat el iot de Franco, va enviar un missatge a la societat: ara l'ordre sóc jo. Des d'aquest moment, el PSOE va ser l'administrador de l'ordre, no del canvi polític.    

- Ha parlat del PSUC. També el va influir la seva estada a Roma. Entre el PSUC i la Democràcia Cristiana, vostè té una mica del "compromís històric"...

- Reconec que a casa tinc una fotografia d'Enrico Berlinguer, el gran dirigent del Partit Comunista Italià. Això que diu em recorda el que una vegada em va dir una persona: vostè és un comunista moderat.
 

Enric Juliana Foto: Adrià Costa


- Fem una mirada a la realitat internacional. Acabem de viure eleccions a França i al Regne Unit. Quines conclusions se'n poden extreure?    

- En el cas de França, crec que els grups dirigents han sabut trobar en la candidatura d'Emmanuel Macron una sortida imaginativa a un atzucac polític que mesos abans semblava que era indefectiblement favorable al Front Nacional. Viurem un intent de reflotar el projecte europeu. Al Regne Unit ha passat una altra cosa, que després del resultat del referèndum del Brexit, una part de la societat britànica que ho ha viscut negativament ha reaccionat i ha dit "no". Les dues eleccions tenen una cosa en comú: mostren que les societats europees no es volen veure abocades a un carreró sense sortida.  

"A França els grups dirigents han sabut trobar en Macron una sortida imaginativa a un atzucac que ho posava tot de cara pel Front Nacional"

- Estem analitzant bé el fenomen Trump?  

- L'elecció de Donald Trump demostra que els accidents succeeixen en la història. Crec que hem d'esperar a veure si finalment encaixarà d'alguna manera en la realitat del Partit Republicà. Aquesta és la clau, si aquesta coalició entre Trump i el que representen tots els interessos i forces que conflueixen en els republicans acaba quallant. De moment, això encara no està clar.

- Tots aquests temes sobre els quals hem parlat poden acabar sent residuals així que arribin els robots?   

- Els canvis tecnològics implicaran modificacions en aspectes fins ara essencials com la centralitat del treball i el funcionament dels sistemes de producció. Ara vindran els bots, una mena d'assistents personals, una cosa cilíndrica a la qual podrem donar ordres. Coses com una consulta mèdica la podrà fer un robot. Hi ha una notícia durant la campanya electoral nord-americana que em va impactar: el transport de 50.000 llaunes de cervesa Budweiser des de la fàbrica a un centre de distribució a dos-cents quilòmetres de distància i sense conductor. Què devien pensar molts treballadors pobres en veure això? A qui van votar? El que està clar és que el capitalisme està entrant en la seva fase de ciència-ficció.
 

Enric Juliana. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Les paraules Espanya, intel·ligent i imaginativa....
SAMURAI1973, 24/06/2017 a les 21:10
Molt interessant
+180
-19
A la mateixa frase, és un incongruència greu. I sona a acudit, dolent.
No ha sigut mai ni intel·ligent ni imaginativa.
Anònim, 24/06/2017 a les 21:17
Molt interessant
+165
-16
No han entés mai alló de ser i deixar ser!
No poden
Anònim, 24/06/2017 a les 22:27
Molt interessant
+205
-17
No es tracta d'intel•ligència, és que no poden.

Si ens rebaixen el dèficit fiscal de 15.000 MEUR a 8.000, del 11% al 5% del PIB, Andalusia, Galícia, Extremadura, Aragó i Castella se li tiren a sobre perquè perdrien fons i València i Balears perquè volen el mateix tracte que Catalunya.

Si inverteixen en el corredor de veritat, tots els negocis organitzats amb les expropiacions a Andalusia, Castella i Aragó se'n van a la merda.

I si ens deixen de tocar els nassos amb la immersió o el català en general, se'ls tira a sobre tooooota la ultradreta que hi ha al PP i al PSOE.

Per tant, no hi haurà oferta perquè no poden.
Segur que Trias va perdre l'Ajuntament per la crisi econòmica?
simonet, 24/06/2017 a les 22:46
Molt interessant
+177
-27
A les municipals de 2015 Trias va treure només 16.000 vots menys a les de 2011 (dic només perquè el PSC en va perdre 67.000 i el PP en va perdre 64.000).

La immensa majoria dels 16.000 vots que va perdre Trias devien anar a ERC, que en aquestes eleccions va passar de 40.000 vots a 77.000 vots.

Els vots que va perdre Trias eren vots independentistes, i no vots colauistes. La gent que va deixar de votar Trias i va votar ERC no ho van fer per la crisi econòmica, sinó perquè trobaven que Trias no era prou independentista, o bé perquè es van creure les mentides que va publicar la premsa de Madrid sobre els diners de Trias a Suïssa, o bé perquè volien castigar Convergència pels casos de corrupció (tres per cent, Palau de la Música, etc.).

El resultat és que, gràcies a aquests independentistes que van deixar de votar Trias i van votar ERC, avui a Barcelona no tenim un alcade d'un partit independentista. Chapeau per a aquests 16.000 independentistes impacients i llepafils. Barcelona En Comú us hauria de fer un monument.
No no
Jonathan, 24/06/2017 a les 22:58
Molt interessant
+141
-15
No faran proposta per que Espanya no Es imaginativa I Menys intel ligent.
Totalment d'acord amb "No poden" (22:27)
Anònim, 24/06/2017 a les 23:24
Molt interessant
+143
-11
No es que no ens entenguin (ens entenen perfectament), no es que tinguin tal o qual mentalitat: es que Espanya funciona a base dels diners que venen de Catalunya i a base de rabia cada cop que Catalunya avança ni que sigui un milimetre.

Els que poseu que el problema es que Espanya "no ens enten" o que "son curtets" etc. sou molt inocents. Mare meva, si ens entenen!
No us fieu d'aquest individu
Alex Serra, 25/06/2017 a les 00:11
Molt interessant
+160
-19
Ni ell ni el seu diari no son de fiar
Ja superem el 60%!
Pepo, 25/06/2017 a les 00:38
Molt interessant
+144
-11
O sigui, que segons aquest floripondi, la Colau i els Comuns van guanyar la batllia de Barcelona per mèrits propis. Resulta que Trias no va ser mai acusat de tenir comptes a Suïssa, cosa que al final va resultar fals (perjuri) i també resulta que els Comuns no van utilitzar aquesta mentida il.legal i barroera, oi? La tercera via, va demanant de genolls per les cantonades una solució de darrera hora, fins i tot s´hi apunta el NYT de manera més formal que la majoria, això sí. I el floripondi d´en Juliana, segueix anomenant al procés de la Dictadura a la Dictatova, Transició; no no no, va ser una Transacció en tota regla, i així estem. Una part important del Poble ja ha desconnectat, uns quants més estan finalitzant aquest procés i queda una part més petita que ho farà en els dos propers mesos, veient les reaccions de l´España eterna i la utilització macarra que es fa de la Sacrosanta Constitución. La independència ja supera el 60%, floripondi Juliana i encara ho farà més amb una participació minvada (aprox. 60%) tal com promociona l´unionisme i el caòtic univers del Comuns.
Pobrissonet
Anònim, 25/06/2017 a les 01:25
Molt interessant
+119
-12
Aquests analistes polítics de tercera regional es despertaran amb una declaració d'independència i no se'n sabran avenir... Pero l'endemà mateix ens diran que era inevitable i que ho van veure a venir des del primer moment.
Un periodista intel.ligent i ...
Anònim, 25/06/2017 a les 09:34
+21
-47
... NO un actor del show-bussines com la majoria del periodisme d'ara.

A més, es practicament l'unic català que va captar la jugada de Mas, que NO era una jugada independentista, sino una jugada per tindre força a Madrid després del "no" al pacte fiscal.

Llegiu: "Guanya Espanya, el catalanisme és majoria amb retòrica sobiranista; una majoria sentimental sense astúcia política".





Boníssim lo de "queda clar que Nicolau Maquiavel no va néixer a Castellar de n'Hug".

Periodisme de categoria, no especulacions per fer titulars.

El problema català sempre es el mateix: falta d'estrategia e intel.ligencia. Més amunt "simonet, 24/06/2017 a les 22:46" ja evidència la falta d'estrategia de molts dient "gràcies a aquests independentistes que van deixar de votar Trias i van votar ERC, avui a Barcelona no tenim un alcalde d'un partit independentista. Chapeau per a aquests 16.000 independentistes impacients i llepafils".

Si noi això es lo que pasa, poca constància i poc cervell; i per fer una independència es necesita molta constància i molt cervell!
Quina?
Anònim, 25/06/2017 a les 09:58
+53
-7
No se m'acudeix quina proposta faria més atractiu continuar sent espanyol.
sistema
Anònim, 25/06/2017 a les 10:19
Interessant
+59
-6
la vanguardia s'apunta sempre al cavall guanyador. Si guanyes la independència aquest home ja canviaria de discurs. Ja ho diu be ja que ve del psuc que han acabat a podem per mantenir el poder.
INNOCENT!
JA, 25/06/2017 a les 10:30
Interessant
+71
-7
Un altre babau que creu -o vol fer creure- que al final Espanya farà alguna proposta i que fins i tot "negociarà", una paraula que la Real Academia de la seva Lengua posa als diccionaris per fer veure que la tenen en compte.

No negociaran senyors, ni faran cap proposta. I si la fessin, no la complirien, com sempre han fet.

I res del 60%. Amb el 50% + 1 vot en tenim més que suficient per fotre el camp d'Espanya i de la seva bota militar plena de sang i brutícia.
Per al Simonet
Diguem-ho d'una altyre manera, 25/06/2017 a les 10:50
+51
-9
Trias va perdre l'alcaldia o millor dit, els independentistes la varem perdre per que ERC no va voler reeditar la coalició Junts pel Si l'Ajuntament.

Pot ser p4er que la fórmula era massa Massiste, pot ser per que es pensaven que tenien més suport del que en realitat tenien.

Res, tant debò ho haguessin fet, ara tindríem un tandem Trias-Bosch similar al Puigdemont-Junqueras en comptes del Colau-Pisarello ...
L'acudit del diumenge
Edgar D., 25/06/2017 a les 10:50
Interessant
+67
-9
1) Per parlar de Colau i no parlar de l'efecte de l'informe fals de l'UDEF per fer perdre Trias... Cal tenir una mica de mala llet, oi? 2) Per parlar del 48% del 27S sense aclarir que l'altra part tenia el 39%... també és mala llet, oi? 3) Parlar d'intel·ligència i d'imaginació de la política espanyola... és un acudit, oi? 4) Fa temps que no llegeix-ho La Vanguardia... i faig molt bé.
Deu ens en guardi
Peric, 25/06/2017 a les 10:50
+51
-6
Deu ens en guardi de voler arribar a una negociació de cualsevol mena amb l'estat ja sigui reforma constitucional o acords economics, perque amb el trilerisme politic (promete que ya vendran las rebajas) podem tornar a reviure la transició i enganyar-nos 40 anys mes.
Llibertat d,espresio
Estiracabells, 25/06/2017 a les 10:50
+13
-4
Els comentaris sense insults tambe els pots publicar, ara, si no t,agradan, no he.
A casa teva fas el que vols, no mes faltaria, o es que ets parent del juliana.......
I QUE?
Anònim, 25/06/2017 a les 11:55
+13
-51
La propuesta que quieren es lo mio es mio y el resto es de todos, ( España ) el gobierno de la nación no puede aceptar esas condiciones........
Si el independentismo se hace mayoritario pues venga que declaren la independencia con todas las consecuencias, que el tema ya cansa en Cataluña y en el resto del país.
L´endemá del 1-O.
Anònim, 25/06/2017 a les 12:10
+12
-45
Tots a treballar que les hipoteques s´han de pagar, que son a 20, 30, 40, i fins hi tot 50 anys, i aquestes no entenen de independencia, tot el altre es sumiar truites, i com ha dit la política es molt freda, i ningu agafara el fusell per perdre el seu estatus social, de cotxes premiums, cases a la muntanya i a la platja, viatges a tot el mon, i altres, ni els independentistes, ni els de Madrid...
Juliana, nadar i guardar la roba, el Duran dels medis escrits
Anònim, 25/06/2017 a les 13:03
Interessant
+59
-6
A diferencia d'Espanya, nosaltres tenim l'enemig dins, vaig deixar de llegir la Vanguardia per el seu tuf espanyolista, no hem de perdre de vista la procedencia d'aquest mitja, i ara, el Juliana es troba que no sap quina hora es, si tiro cap aquí, amb diràn fascista, si tiro cap allà, ho semblare, mai he llegit un escrit d'aquest Sr. en que es posicioni obertament en favor de la seva gent., es a dir de Catalunya,

La Vanguardia, en una mínima diferencia, es La Razon de "Madriz" es a dir brossa en estat pur.
Doncs ja hem guanyat
Anònim, 25/06/2017 a les 13:09
+42
-6
perquè dels espanyols no vindrà res, ni imaginatiu ni intel.ligent. Com sempre han fet, nomes esperen la rendició incondicional de l'enemic.
sick brains
E.T., 25/06/2017 a les 14:02
+28
-5
Serà més fàcil trobar vida intel·ligent al planeta mercuri abans que al cervell d'un espanyol.
es lo que hay.
Anònim, 25/06/2017 a les 14:36
+19
-9
COMO SI LLEGA AL 100 % , NOS LA SOPLA.

o DUI o NADA.
es lo que hay.
Anònim, 25/06/2017 a les 14:38
+11
-42
en un referemdum pactado con el gobierno saldria un SI como una casa, porque?,,,,, ese 80% que quieren un referendum para saber lo que quiere el POBLE pero dicen no ser separatista , esos son los del miedo al paro y la miseria si cataluña deja de endosar su 50% de PIB a españa , esos que saben que en una DUI (que implicaria ningun reconocimiento por parte de españa)rapidamente lo catalan sera sustituido por lo español en españa, portugal e incluso africa , nada hay en cataluña que no se fabrique o produzca en españa tambien,, pero claro , quieren el ESTAFARRENDUM PACTADO, porque saben que con el simple hecho de autorizarle españa ya esta reconociendo de facto la nueva nacion , por lo tanto si sale el SI , (ahi ya no me cabe duda de que saldria por mayoria)podran seguir las relaciones comerciales y politicas , por lo que podrian seguir colonizando españa , en la UE y hasta el FARSA en la liga española entonces , ete aqui , que muchos que solo querian saber lo que quiere el POBLE CATALAN votarian SI , porque a ningun tonto le amarga un dulce. esos son los listos , y los españoles los tontos si consintieramos una ilegalidad y ponerselo en bandeja a los listos y a los egoistas.

NO es NO. o DUI o NADA. que ya les conocemos.
es lo que hay.
Anònim, 25/06/2017 a les 15:01
+19
-15
lo unico que esperamos los españoles es que hagais la DUI de una PU.A vez.
.....N'estar segur Sr Juliana?
Un de baix.., 25/06/2017 a les 16:03
+18
-4
Ojaja pogues fer-li alguna pregunta...
Quin porcentatge de votants que podran participar en el proper referendum , llegiran les seves opinions ?
Quans milers mes aniran , si volen , a votar , nomes havent escoltat i vist per la tele o en directa els raonaments dels politics i opinadors ?
Quans milers , aniran a votar SI o NO nomes decidint l'ultim minut si creura a la veu dels que anuncien " no feu res i aixi no perdreu el que cada un teniu ara " , o be fer confiança als que diuen " no millorarem si no canviem a caminar sols " ?.
Qui manegui millor la por o la confiança s'emportara el Si o el NO ...



Proposta intel·ligent?
Ramon Berenguer IV, 25/06/2017 a les 16:12
+12
-22
Però si des del govern de l’Estat espanyol no fan ninguna proposta intel·ligent ni imaginativa… Malgrat això, el sobiranisme no arriba ni el 50% (dades de les eleccions plebiscitàries...)
Machado
Anònim, 25/06/2017 a les 17:50
+35
-4
Tal com molt bé deia Antonio Machado:
De cada deu caps espanyols, nou envesteixen i un pensa.
Tot dit.
EJEMPLO DE PRERIODISMO
Anònim, 25/06/2017 a les 18:36
+17
-0
No hace mucho tubo que corregir una entrevista a Felipe Gonzalez........
Ante una posible demanda, o eso se publicó en algún medio.
Para el Machado de las @17:50
Anònim, 25/06/2017 a les 19:20
+7
-30
Es cierto, lo que ignoras, sin embargo, es que cuando Machado decía "españoles", incluía también a los catalanes, obviamente. Estáis tan metidos en vuestro Matrix que cada vez que alguien dice España, sea quien sea, ya dais por sentado que no se refiere a Cataluña. Estáis muy muy fanatizados.
Falta d'imaginació
Jan Original, 25/06/2017 a les 19:41
+6
-25
Be, com que a l'independentisme se l'hi ha acabat l'imaginació -o la que l'hi han implantat logicament no ha servit per a res- ara veig que toca demanar al govern central a veure si ens pot donar un cop de ma, en això de l”imaginació. Al·lucinant!!
@ Anònim, 25/06/2017 a les 14:36
Anònim, 25/06/2017 a les 20:39
+3
-17
Absolutamente de acuerdo. Incluso aunque llegara al 105%.
Això no es fa
Anònim, 25/06/2017 a les 20:43
+2
-12
Trobo que no es just que molts comentaris-invectives contra el senyor Juliana identificant la ideologia del diari la Vanguardia on treballa amb la particular que té aquest senyor.
el 60% superat de bon troç sensa l'ajud de Madriz
Anònim, 25/06/2017 a les 20:56
+16
-3
Sr. Juliana ho sento per voste, pero, l'independentisma, supererà el 60% facin ó no proposta els inutils del Gobierno, ja se que l'hi sap greu pero es el h'ia, ah i els que depeneu del Comte Godo, començeu a buscar feina a Madriz.
hahahah fa riure
Lopasas, 25/06/2017 a les 21:30
+21
-3
Aquest home viu 30 anys enrere. Som a 4 mesos de la independència i ell parlant de coses del 1990. Ridícul
Para EJEMPLO DE PRERIODISMO Anònim, 25/06/2017 a les 18:36
Anònim, 26/06/2017 a les 00:57
+1
-1
Aquest senyor fa veure que té una bola de vidre
Tòtil, 26/06/2017 a les 01:22
+26
-1
Però, no la té. Senzillament i de manera subtil, sempre dispara contra el procés, ja que vol mantenir el sou de l'empresa Godó.
Per exemple, per què no diu que Trias i Mas van perdre vots per les vergonyoses calúmnies de la guerra bruta.
Juliana: Mai encerta l'essencial i continua tan vanitós... Més humilitat i menys inutilitat
Carxot, 26/06/2017 a les 10:42
+13
-2
Aquest senyor, desde la seva insuportable arrogància va ponderant i analitzant talment com un oracle català, i si ho comproveu veureu que bona part del material que genera és filfa: s'equivoca massa sovint. Massa. I també en les seves opinions, «tan agudes» (de debò?)... Crec que s'aguanta perquè és un «pes pesant» de can Godó, una casa encara «forta» però amb els fonaments tocats.
La qüestió és: realment hem d'aguantar aquest inútil envanit? No hauriem de tenir analistes intel·ligents de debò?
Encara hi ha gent que li fa cas? Marxarà a Madrid a fer el caques i ens deixarà tranquil?
Al de les 19:20 d'ahir
Anònim, 26/06/2017 a les 11:26
+23
-1
Ves per on Antonio Machado es va exiliar a Catalunya, hi va morir i hi és enterrat. Però alhora Machado, per a un espanyol, es va exiliar, va morir i és enterrat fora d'Espanya.

Per a Espanya Catalunya ha estat i és un territori a espanyolitzar, a assimilar a Espanya, a "vertebrar" a Espanya i a anihilar. Per això, aprofitant que des de Madrid ara ja no poden reprimir catalans a través de l'afusellament i l'exili, volem fotre el dos d'Espanya, quan abans millor.

Ja n'estem farts dels espanyols que es fan el gracioset, la víctima i se'n foten dels catalans.
de cavalls guanyadors
linel, 26/06/2017 a les 11:35
+16
-1
La Vanguardia sempre amb el cavall guanyador i evita tant com pot que guanyi un cavall que no sigui l'oficial que els manté. No obstant, si aquest guanya s'adapten i diuen que ells ja ho prevèien, Saluden el nou vencedor i aconsegueixen ajuda.
No sé com Rahola els aguanta i els riu les desgràcies.
Trias és o no és separatista?
Anònim, 26/06/2017 a les 12:48
+15
-0
El que sí sabem amb total certesa és l’espanyolisme sibil·lí, esquerrà i progre de la Colau. És la pitjor forma que hi ha.
Juliana la clava!
Anònim, 26/06/2017 a les 13:09
+1
-17
És evident que Juliana la clava, perquè ha mobilitzat a tot el #twittersistem neoconvergent a fer tot tipus de comentaris per a rebregar-lo per pot arreu i posar-lo de cap per avall.

L'anàlisi de Juliana és altament lúcid, i com tot bon analista no fa prediccions de futur, perquè sap que el futur és imprevisible. Analitza el present en base a les dades tant del propi present com del passat, i a integrar-les TOTES en una mateixa explicació (no només les parcials), i sense apriorismes (com el de que els vots que perd Trias a BCN són independentistes que marxen a ERC). Aquest anàlisi posa molt nerviosos als neoconvergents (Junts pel Sí inclosos), perquè els deixa com el conte del vestit nou de l'emperador: van nus i no ho volen reconéixer.

Bravo pel Juliana i per Nació Digital, i per al #twittersistem, no us penseu que repetir fins a la sacietat una idea la converteix indefectiblement en realitat: els auguris performatius existeixen, però no són inevitables... L'abdicació d'Artur Mas us ho va demostrar... I continueu anant perduts, no enteneu el món en el qual viviu. Aquell món en què havíeu viscut tant bé, ha desaparegut, i l'hegemonia ideològica, mediàtica, emocional catalana ja no és patrimoni de ningú. I la cridòria a les xaxes socials és només això, cridòria.
Independencia
Anònim, 27/06/2017 a les 01:06
+3
-0
Cap proposta canviarà a aquestes alçades el que es inevitable. Catalunya esdevindrà un estat independent per justicia històrica i Espanya haurà perdut la seva última colonia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Diàleg Republicà, el nom del segon partit, integra gent d’Esquerra i propera que no estan a primera línia política i que portarien al Parlament el programa republicà
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 4 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»