25
de juny
del
2017
Actualitzat
el
26
de juny
a les
16:38h
Després de més de quatre anys de recerca, els historiadors Francesc Vilanova i Mireia Capdevila han publicat Nazis a Barcelona. L'esplendor feixista de postguerra (1939-1945), una coedició de l'Ajuntament de Barcelona, L'Avenç i la Fundació Pi i Sunyer. L'obra mostra, de forma molt gràfica, l'enorme presència feixista italiana i nazi alemanya durant la Segona Guerra Mundial i desmenteix, altre cop, la versió oficial d'una Espanya franquista aparentment neutral davant el conflicte.
Mireia Capdevila ho explica a NacióDigital: "Hem posat en comú el material existent als arxius i oferim una crònica gràfica que posa en evidència l'aliança del franquisme amb el III Reich i el règim de Mussolini". La visibilitat es va produir des d'abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial i va ser constant fins a la derrota de Hitler a mans dels exèrcits aliats.
L'ocupació de l'espai públic
Com assegura Capdevila, "l'estudi mostra l'ocupació de l'espai públic de la ciutat per les potències feixistes. Era una manera clara d'expiar el passat de la ciutat roja, republicana i catalanista". Per això va ser molt important escenificar la iconografia feixista en llocs abans emblemàtics de la Catalunya popular i democràtica. Es van organitzar grans exposicions d'art germànic en llocs tan simbòlics com l'antiga seu del Parlament de Catalunya i la creu gammada es va fer present a indrets com la Universitat de Barcelona o el Palau de la Música. El Col·legi Alemany i l'Institut Alemany de Cultura es van convertir en focus importants de transmissió ideològica.
.jpg)
Comte Ciano, la primera targeta de visita
La primera gran visita d'un dirigent feixista europeu a Barcelona després de l'ocupació la va fer el ministre d'Exteriors italià, el comte Ciano. Fotogènic i vanitós, Ciano gaudia de les manifestacions de masses, i va passejar amb cotxe per la ciutat. La imatge seva baixant per les Rambles, aclamat per la gent, és un dels símbols gràfics d'aquella etapa. Feia només sis mesos que la ciutat havia estat ocupada i milers de catalans, amb el govern de Companys al front, havien fugit a l'exili. Encara era llunyà el moment en què conspiraria contra el seu sogre, el duce Mussolini. Ciano va acabar malament: el cabdill feixista el va fer afusellar.
.jpg)
Però la presència més impactant i visible dels amics feixistes de Franco seria l'alemanya. Un moment molt especial d'aquest període es va produir amb motiu de la visita a Barcelona d'un dels principals jerarques nazis, Heinrich Himmler, cap de les SS, l'octubre de 1940, molt pocs dies després de l'afusellament del president Lluís Companys a Montjuïc. El braç dret de Hitler va fer la seva famosa visita al monestir de Montserrat, un capítol que ha estat àmpliament historiat. El dirigent nazi se sentia atret per la muntanya perquè una llegenda alemanya situava a Montserrat l'origen del Sant Grial. D'aquesta visita, el llibre aporta dades curioses, com la factura de l'estada de la delegació alemanya al Ritz.
La celebració del calendari hitlerià
El llibre de Vilanova i Capdevila aporta moltes dades sobre l'amistat del franquisme amb Berlín i Roma, des de les complicitats oficials de tot ordre fins al paper de la premsa, que traspua simpatia pel III Reich en tot moment. Va ser important en el camp de la propaganda, la circulació massiva de revistes alemanyes, en la seva edició en castellà, com Signal, que explicava la guerra des de la perspectiva nazi.
El feixisme i el nazisme es van fer presents fins i tot en el calendari. La colònia alemanya celebrava les grans dates del règim alemany, però aquestes tenien també el seu impacte a tota la ciutat. Eren jornades com el 20 d'abril (l'aniversari d'Adolf Hitler), el 30 de gener (dia de la seva presa del poder el 1933), o el 3 d'octubre (Dia d'acció de gràcies a Déu per la collita). Algunes d'aquestes celebracions van tenir com a gran escenari el Palau de la Música.
El 30 d'abril de 1945 va ser un dia trist per la Barcelona feixista. Hitler es va suïcidar a la cancelleria poc abans que Berlín caigués. Els mitjans es van fer ressò de la mort, però curiosament van bandejar el suïcidi -tema prohibit en un estat nacional-catòlic- presentant la mort com a fruit del combat del führer contra els comunistes soviètics. La derrota nazi ja era un fet i els cercles oficials havien anat girant cap posicions més neutrals -de fet, va ser així des del 1942 i la derrota d'Stalingrad-, però els mitjans de premsa continuaren mostrant simpatia per la causa hitleriana.
L'adéu al führer
El consolat alemany va rebre nombroses mostres de condol i milers de persones van anar a signar el llibre de record. Pocs dies després, amb la rendició d'Alemanya, el govern espanyol assumiria el control de totes les dependències oficials nazis. Francisco Franco girava altre cop per fer prevaldre el seu únic objectiu polític: la supervivència.
Mireia Capdevila ho explica a NacióDigital: "Hem posat en comú el material existent als arxius i oferim una crònica gràfica que posa en evidència l'aliança del franquisme amb el III Reich i el règim de Mussolini". La visibilitat es va produir des d'abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial i va ser constant fins a la derrota de Hitler a mans dels exèrcits aliats.
L'ocupació de l'espai públic
Com assegura Capdevila, "l'estudi mostra l'ocupació de l'espai públic de la ciutat per les potències feixistes. Era una manera clara d'expiar el passat de la ciutat roja, republicana i catalanista". Per això va ser molt important escenificar la iconografia feixista en llocs abans emblemàtics de la Catalunya popular i democràtica. Es van organitzar grans exposicions d'art germànic en llocs tan simbòlics com l'antiga seu del Parlament de Catalunya i la creu gammada es va fer present a indrets com la Universitat de Barcelona o el Palau de la Música. El Col·legi Alemany i l'Institut Alemany de Cultura es van convertir en focus importants de transmissió ideològica.
El comte Ciano, ministre d'Exterior de Mussolini, amb cotxe per les Rambles. Foto: ANC
Comte Ciano, la primera targeta de visita
La primera gran visita d'un dirigent feixista europeu a Barcelona després de l'ocupació la va fer el ministre d'Exteriors italià, el comte Ciano. Fotogènic i vanitós, Ciano gaudia de les manifestacions de masses, i va passejar amb cotxe per la ciutat. La imatge seva baixant per les Rambles, aclamat per la gent, és un dels símbols gràfics d'aquella etapa. Feia només sis mesos que la ciutat havia estat ocupada i milers de catalans, amb el govern de Companys al front, havien fugit a l'exili. Encara era llunyà el moment en què conspiraria contra el seu sogre, el duce Mussolini. Ciano va acabar malament: el cabdill feixista el va fer afusellar.
El cap de les SS davant la Moreneta. Foto: Pérez de Rozas/AFB
Però la presència més impactant i visible dels amics feixistes de Franco seria l'alemanya. Un moment molt especial d'aquest període es va produir amb motiu de la visita a Barcelona d'un dels principals jerarques nazis, Heinrich Himmler, cap de les SS, l'octubre de 1940, molt pocs dies després de l'afusellament del president Lluís Companys a Montjuïc. El braç dret de Hitler va fer la seva famosa visita al monestir de Montserrat, un capítol que ha estat àmpliament historiat. El dirigent nazi se sentia atret per la muntanya perquè una llegenda alemanya situava a Montserrat l'origen del Sant Grial. D'aquesta visita, el llibre aporta dades curioses, com la factura de l'estada de la delegació alemanya al Ritz.
La celebració del calendari hitlerià
El llibre de Vilanova i Capdevila aporta moltes dades sobre l'amistat del franquisme amb Berlín i Roma, des de les complicitats oficials de tot ordre fins al paper de la premsa, que traspua simpatia pel III Reich en tot moment. Va ser important en el camp de la propaganda, la circulació massiva de revistes alemanyes, en la seva edició en castellà, com Signal, que explicava la guerra des de la perspectiva nazi.
El feixisme i el nazisme es van fer presents fins i tot en el calendari. La colònia alemanya celebrava les grans dates del règim alemany, però aquestes tenien també el seu impacte a tota la ciutat. Eren jornades com el 20 d'abril (l'aniversari d'Adolf Hitler), el 30 de gener (dia de la seva presa del poder el 1933), o el 3 d'octubre (Dia d'acció de gràcies a Déu per la collita). Algunes d'aquestes celebracions van tenir com a gran escenari el Palau de la Música.
Himmler a Martorell l'octubre de 1940. Foto: Pérez de Rozas/AFB
El 30 d'abril de 1945 va ser un dia trist per la Barcelona feixista. Hitler es va suïcidar a la cancelleria poc abans que Berlín caigués. Els mitjans es van fer ressò de la mort, però curiosament van bandejar el suïcidi -tema prohibit en un estat nacional-catòlic- presentant la mort com a fruit del combat del führer contra els comunistes soviètics. La derrota nazi ja era un fet i els cercles oficials havien anat girant cap posicions més neutrals -de fet, va ser així des del 1942 i la derrota d'Stalingrad-, però els mitjans de premsa continuaren mostrant simpatia per la causa hitleriana.
L'adéu al führer
El consolat alemany va rebre nombroses mostres de condol i milers de persones van anar a signar el llibre de record. Pocs dies després, amb la rendició d'Alemanya, el govern espanyol assumiria el control de totes les dependències oficials nazis. Francisco Franco girava altre cop per fer prevaldre el seu únic objectiu polític: la supervivència.