Cas Activa Mútua: detalls d'una «gestió fraudulenta» investigada per la Fiscalia

Entre les presumptes irregularitats detectades en l'activitat de la mútua hi figuren relacions amb dues empreses immobiliàries que emetien factures per serveis jurídics i mèdics | Els directius d'Activa Mútua formen part del patronat executiu de la Fundació privada Reddis, embrió de l'entitat investigada pel ministeri públic

Seu d'Activa Mútua a Tarragona.
Seu d'Activa Mútua a Tarragona. | Jonathan Oca.
Karma Peiró / Jonathan Oca
26 de juny del 2017
Actualitzat el 27 de juny a les 7:14h
En els darrers anys, determinades mútues d’accidents de treball han protagonitzat irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes, que ha descrit des de casos de malversació de fons fins a desviament de diners públics. En les investigacions s’ha demostrat com un entramat de societats generaven beneficis personals a directius a partir de factures falses o "inflades" per justificar serveis no prestats. Mútua Universal o Fremap en són dos exemples recents. 

El cas que ens ocupa ara és el d’Activa Mútua, que la Fiscalia investiga a partir d’una denúncia per una suposada "gestió fraudulenta" de fins a 1,2 milions d'euros de diner públic i "enriquiment il·lícit" de tipus mercantil de més de 20 milions d’euros. Tal com va revelar la setmana passada NacióDigital, les actuacions irregulars es basarien en una presumpta malversació de fons públics i pagaments il·legals, a més de cobraments de sobresous als directius, gratificacions a familiars i suposats serveis prestats no licitats.  

Activa Mútua és una entitat d'arrel catalana amb seu central a Reus. Ofereix servei a 65.000 empreses i gestiona les cotitzacions de més de mig milió de treballadors d'arreu de l'estat espanyol, el que suposa una facturació d'uns 300 milions d’euros l’any. El seu director gerent, Miquel Àngel Puig Tàrrec, va estar implicat fa dos anys en el cas Innova, i ara s’enfronta a les acusacions que la Fiscalia té sobre la taula.  

Pagaments sospitosos

Una de les parts de la denúncia fa referència a pagaments per serveis jurídics i de casos mèdics a empreses que es dediquen a la promoció immobiliària. Les factures van a nom d’Aldimapa 5, S.L i Palrec, S.L, i els imports –fraccionats en petites quantitats– sumen un valor de més de 92.000 euros (46.700 euros i 45.500 euros, respectivament), que s’haurien abonat entre els anys 2012 i 2016. Tot i ser dues empreses diferents, facturen amb el mateix número de compte corrent.
 
 

Factura d'Aldimapa 5, S.L. presentada a Activa Mútua el 2013


L'administrador únic de les dues empreses és l’advocat reusenc Jesús Palau Vallverdú, també administrador de Bufet Palau, S.L., societat dedicada, aquesta sí, als serveis jurídics fins que va cessar la seva activitat el 2014. Les tres empreses compartien un únic domicili social, al número 6 de la plaça de la Llibertat de Reus. Seu que, en aquests moments, està buida i en lloguer, segons el cartell visible a la façana de l’edifici. NacióDigital s’ha posat en contacte amb Vallverdú, sense que aquest hagi volgut fet cap declaració al respecte. Segons la denúncia presentada a Fiscalia, Bufet Palau també manté un deute amb l’entitat de 3.000 euros des del 2008, per impagament d’assegurances socials. 

Fonts coneixedores del sector expliquen que el protocol d’Activa Mútua obliga que tots els pagaments vagin signats per un delegat territorial i pels serveis jurídics de l’entitat. La denúncia presentada a Fiscalia apunta que les factures d’Aldimapa 5 i Palrec passaven directament a la central, i només eren del coneixement del director gerent, Miquel Àngel Puig Tàrrec, de Miquel Benabarre (pel secretari general) i de Ferran Pellisé (director de l’àrea de prestacions).

Segons consta al registre mercantil, Hisenda va ordenar el tancament de l'activitat de les tres empreses de Vallverdú –Bufet Palau, Aldimapa 5 i Palrec– per no presentar l’impost de societats en els darrers tres anys.
 

La seu de la Fundació Privada Reddis a Reus. En la part superior, el cartell de lloguer de les oficines de Bufet Palau Foto: Jonathan Oca

 

Vinculacions opaques 
 
Jesús Palau Vallverdú va ser membre de la Fundació privada Reddis des de 1992 i fins a l’any 2010, va formar-ne part del patronat executiu com a secretari. Reddis es va fundar el 1992 i promou activitats en l'àmbit cultural, social i de l’educació al Baix Camp. La seva seu es troba al mateix edifici que les empreses de Vallverdú, a la plaça de la Llibertat, número 6, de Reus.

Al seu organigrama figuren els noms de Ferran Teixidó i Miquel Àngel Puig Tàrrec, president i director-gerent d’Activa Mútua, respectivament. També els de Miquel Benabarre i Ferran Pellisé que controlen i gestionen els diners de la fundació. En declaracions a NacióDigital, Valero Camps i Bigorra, president de Reddis, assegura que “no hi ha cap incompatibilitat en els càrrecs mencionats atès que la fundació i Activa Mútua no mantenen cap relació institucional o econòmica”. També deixa clar que “sempre ha complert amb les obligacions fiscals i que els membres del patronat no representen a cap persona jurídica ni perceben cap retribució per la seva tasca”. 
 

Mapa de connexions dels membres d'Activa Mútua. Autor:Sobrevia.


En mans de la inspecció de treball i la Seguretat Social

El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado té a partir d'ara sis mesos per analitzar si els fets denunciats contenen indicis de presumptes delictes en una causa que podria tenir afectacions a la guardiola de les pensions i afectar  tot el sector de les mútues. El cas també està en mans de la Inspecció de Treball, després que la subdirectora de les entitats col·laboradores de la Seguretat Social, Lourdes Meléndez, rebés una denúncia formal dels fets. Fonts del sector asseguren que durant els darrers dies els inspectors ja s’han presentat a les dependències de la mútua per reclamar informació relacionada amb les acusacions. 

A tot l’estat espanyol només existeixen 20 mútues d'accidents de treball i entre totes gestionen 13.150 milions d’euros procedents de les cotitzacions. Aquestes entitats estan autoritzades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i, per tant, sotmeses a la seva vigilància i tutela. Cada any, l’organisme públic audita els seus comptes i vetlla perquè gestionin correctament els diners públics. 

No obstant això, tal com va reconèixer l’interventor general Manuel Rodríguez Martínez a aquest mitjà, "hi ha certes pràctiques que no es poden investigar per falta de recursos i de competències". "No arribem als casos d'enginyeria financera perquè no estem autoritzats, i se n'ha d'ocupar la policia judicial", afegia. Tot i així, aquestes auditories anuals ja van detectar despeses irregulars, entre els anys 2006 i 2011, i ara la Seguretat Social reclama que les mútues retornin 142 milions d'euros en concepte de "pagaments il·legals a col·laboradors", com regals, mariscades, lloguers sense justificar o acomiadament de treballadors a punt de jubilar-se.  

Poques hores després de publicar-se la notícia la setmana passada, Activa Mútua va enviar una carta als seus 800 treballadors al·legant que el contingut de la denúncia presentat a la Fiscalia és "fals" i que “tot està justificat”. “Les mútues estem sotmeses a una sèrie d'auditories anuals. Si els auditors haguessin vist això ja haurien actuat", va assegurar Puig Tàrrec en declaracions a NacióDigital. Els sindicats CCOO, UGT i Sindicat Professional de l’Assegurança (SPS) es van reunir amb la direcció, aquest dimarts, per reclamar que “es portin a terme les accions necessàries per investigar els fets que han sortit publicats en els mitjans". Tot i que defensen la "presumpció d’innocència" dels acusats sol·liciten "depurar responsabilitats". 
 

La central administrativa d'Activa Mútua a Reus, al Tecnoparc. Foto: Jonathan Oca.

Arxivat a