21
de juny
del
2017
Actualitzat
el
22
de juny
a les
11:19h
La celebració del referèndum de l'1 d'octubre comporta una quantitat rellevant de procediments administratius, una contínua recerca de marcs legals per aixoplugar la votació i l'establiment de negociacions polítiques a tots els nivells per tal que la ciutadania es pugui pronunciar sobre la independència amb totes les garanties. Es tracta d'un procés que no ha estat exempt de tensions internes, especialment quan s'han hagut d'afrontar dificultats operatives. Una de les que estan enquistades des de fa setmanes és el vot exterior. Segons fonts consultades per NacióDigital, el sufragi dels catalans que resideixen a l'estranger provoca discrepàncies entre la conselleria de Governació, dirigida per Meritxell Borràs, i la d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència que comanda Raül Romeva.
La discussió, en essència, és qui s'encarrega del vot exterior. Des de la conselleria d'Exteriors existeix el convenciment que Borràs s'està "espolsant" la "responsabilitat" que li pertoca a Governació. L'argument de la conselleria de Romeva és que, si el referèndum -com ha repetit el vicepresident Oriol Junqueras en nombroses ocasions- farà servir els mateixos mecanismes que en unes eleccions al Parlament, és Governació qui se n'ha d'ocupar. La consellera ha respost en més d'una ocasió a la cambra catalana -així ho va fer el 18 de gener a preguntes del diputat Benet Salellas, de la CUP- sobre el vot exterior en el referèndum, assenyalant que es faria el possible per concretar-lo.
L'argumentari que fa servir Governació és diferent del d'Exteriors. Segons el departament de Borràs, en les eleccions al Parlament es fa servir l'anomenat cens electoral de residents absents (CERA), les dades del qual són facilitades a la Generalitat per part de l'oficina del cens electoral, que depèn de l'Estat. El més previsible és que el govern espanyol no col·labori en el cens -es va fer una petició formal per tenir-lo, sense esperances, així que tot dependrà de la sindicatura electoral, l'organisme que farà de junta electoral de la consulta vinculant. L'argument que expressen a NacióDigital fonts de Governació és que, si no es pot disposar del CERA com en cada convocatòria habitual, la responsabilitat del vot exterior no té per què recaure sobre Borràs.
El departament d'Exteriors ha impulsat al Parlament un registre dels catalans a l'estranger que, en certa manera, també està pensat per fer possible la consulta vinculant -de fet, la Fiscalia estudia si la seva creació i promoció a través d'anuncis a la premsa implica l'execució del full de ruta anul·lat pel Tribunal Constitucional-. En la mesura que l'Estat no facilitarà les dades dels residents a l'exterior, aquesta eina seria l'única que apareixeria com a vàlida per tal de cridar la ciutadania a les urnes. El registre està inclòs dins la llei de les comunitats catalanes a l'exterior, que ja ha estat aprovada pel Parlament. "No és el Departament de Governació qui ha de fer un registre de ciutadans a l'exterior", sosté l'entorn de Borràs.
De fet, Romeva va admetre fa una setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que el registre de catalans a l'estranger podria facilitar el dret a vot d'aquest col·lectiu al referèndum. Segons va explicar, aquest registre voluntari és una via que té el Govern per poder garantir les peticions, les demandes i els drets dels catalans a l'exterior, i perquè es resolgui "el dret a vot que s'ha vist vulnerat". "Farem el possible perquè tothom pugui votar en les mateixes condicions que fins ara, hem de ser curosos en no posar en risc la validesa i el reconeixement de referèndum", va afegir.
"Tots els detalls s'especificaran en la llei del referèndum", ressalten fonts de l'executiu. La llei sobre el vot electrònic, que va sortir del Govern el 5 d'abril, estava previst que funcionés durant el segon trimestre d'enguany, però encara està en tràmit parlamentari. El Departament d'Exteriors lamenta que Borràs, en una trobada a Londres amb comunitats catalanes a l'exterior l'1 d'octubre, fos "poc prudent" i garantís que estaria tot llest per al referèndum, però portaveus oficials de Governació ho neguen. La consellera sí que va dir, responent Salellas al gener al Parlament, que "si el decret" del referèndum incloïa el vot electrònic, "l'instrument" hi ha de ser.
Encàrrecs, malestar i querelles
A Governació no va agradar que la setmana passada portaveus de Junts pel Sí expliquessin detalls sobre el mecanisme del referèndum, com per exemple les xifres completes de l'operatiu -4.500 voluntaris i fins a 72.000 persones a les meses triades per sorteig- o bé els algoritmes necessaris per tal que la ciutadania conegués a quin local havia de votar si els habituals no estaven disponibles per decisió dels ajuntaments contraris a la consulta vinculant. El departament de Borràs insisteix que l'encàrrec formal de fer el referèndum va arribar a Junqueras i a Romeva, com va pronunciar Puigdemont durant el debat de la qüestió de confiança del 28 de setembre.
En canvi, fonts d'ERC lamenten que el registre de catalans a l'estranger no és el pla prioritari per garantir el dret a vot, sinó que "hi ha un pla A, un pla B i un pla C", però defensen que, en primera instància, cal activar la primera via, que dependria de Borràs, a qui acusen de no actuar amb la celeritat que caldria. La inactivitat que li atribueixen, en tot cas, no seria només normativa, sinó a l'hora de licitar contractes que permetessin posar en pràctica el vot electrònic, les quals estarien pendents de la signatura de la consellera, que voldria espolsar-se directament les responsabilitats sobre Romeva.
De fet, ERC centra les crítiques en Borràs, ja que afirmen que altres consellers del PDECat com la de Presidència, Neus Munté, sí que estan licitant els contractes dels seus respectius àmbits. En aquest cas es tracta dels dispositius i aplicacions informàtiques, ja que d'ella en depèn el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Borràs, de moment, és l'única consellera que està querellada per qüestions relacionades amb el referèndum. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre dimarts a tràmit la denúncia de la Fiscalia per la compra de les urnes per la consulta vinculant. Aquesta denúncia, per cert, va ser ampliada amb l'anunci de la data i la pregunta que van fer Puigdemont i Junqueras el 9 de juny al Pati dels Tarongers. "Un dels problemes que hi ha en tot aquest procés i que contribueix a la tensió és que, de moment, només li toca el rebre a dirigents del PDECat", sosté un independent que forma part de Junts pel Sí. Com més s'acosti l'1 d'octubre, més altes seran les responsabilitats que hauran d'assumir els membres de l'executiu.
La discussió, en essència, és qui s'encarrega del vot exterior. Des de la conselleria d'Exteriors existeix el convenciment que Borràs s'està "espolsant" la "responsabilitat" que li pertoca a Governació. L'argument de la conselleria de Romeva és que, si el referèndum -com ha repetit el vicepresident Oriol Junqueras en nombroses ocasions- farà servir els mateixos mecanismes que en unes eleccions al Parlament, és Governació qui se n'ha d'ocupar. La consellera ha respost en més d'una ocasió a la cambra catalana -així ho va fer el 18 de gener a preguntes del diputat Benet Salellas, de la CUP- sobre el vot exterior en el referèndum, assenyalant que es faria el possible per concretar-lo.
L'argumentari que fa servir Governació és diferent del d'Exteriors. Segons el departament de Borràs, en les eleccions al Parlament es fa servir l'anomenat cens electoral de residents absents (CERA), les dades del qual són facilitades a la Generalitat per part de l'oficina del cens electoral, que depèn de l'Estat. El més previsible és que el govern espanyol no col·labori en el cens -es va fer una petició formal per tenir-lo, sense esperances, així que tot dependrà de la sindicatura electoral, l'organisme que farà de junta electoral de la consulta vinculant. L'argument que expressen a NacióDigital fonts de Governació és que, si no es pot disposar del CERA com en cada convocatòria habitual, la responsabilitat del vot exterior no té per què recaure sobre Borràs.
Els consellers Romeva i Borràs, durant una reunió del Govern Foto: ACN
El departament d'Exteriors ha impulsat al Parlament un registre dels catalans a l'estranger que, en certa manera, també està pensat per fer possible la consulta vinculant -de fet, la Fiscalia estudia si la seva creació i promoció a través d'anuncis a la premsa implica l'execució del full de ruta anul·lat pel Tribunal Constitucional-. En la mesura que l'Estat no facilitarà les dades dels residents a l'exterior, aquesta eina seria l'única que apareixeria com a vàlida per tal de cridar la ciutadania a les urnes. El registre està inclòs dins la llei de les comunitats catalanes a l'exterior, que ja ha estat aprovada pel Parlament. "No és el Departament de Governació qui ha de fer un registre de ciutadans a l'exterior", sosté l'entorn de Borràs.
De fet, Romeva va admetre fa una setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que el registre de catalans a l'estranger podria facilitar el dret a vot d'aquest col·lectiu al referèndum. Segons va explicar, aquest registre voluntari és una via que té el Govern per poder garantir les peticions, les demandes i els drets dels catalans a l'exterior, i perquè es resolgui "el dret a vot que s'ha vist vulnerat". "Farem el possible perquè tothom pugui votar en les mateixes condicions que fins ara, hem de ser curosos en no posar en risc la validesa i el reconeixement de referèndum", va afegir.
"Tots els detalls s'especificaran en la llei del referèndum", ressalten fonts de l'executiu. La llei sobre el vot electrònic, que va sortir del Govern el 5 d'abril, estava previst que funcionés durant el segon trimestre d'enguany, però encara està en tràmit parlamentari. El Departament d'Exteriors lamenta que Borràs, en una trobada a Londres amb comunitats catalanes a l'exterior l'1 d'octubre, fos "poc prudent" i garantís que estaria tot llest per al referèndum, però portaveus oficials de Governació ho neguen. La consellera sí que va dir, responent Salellas al gener al Parlament, que "si el decret" del referèndum incloïa el vot electrònic, "l'instrument" hi ha de ser.
Encàrrecs, malestar i querelles
A Governació no va agradar que la setmana passada portaveus de Junts pel Sí expliquessin detalls sobre el mecanisme del referèndum, com per exemple les xifres completes de l'operatiu -4.500 voluntaris i fins a 72.000 persones a les meses triades per sorteig- o bé els algoritmes necessaris per tal que la ciutadania conegués a quin local havia de votar si els habituals no estaven disponibles per decisió dels ajuntaments contraris a la consulta vinculant. El departament de Borràs insisteix que l'encàrrec formal de fer el referèndum va arribar a Junqueras i a Romeva, com va pronunciar Puigdemont durant el debat de la qüestió de confiança del 28 de setembre.
En canvi, fonts d'ERC lamenten que el registre de catalans a l'estranger no és el pla prioritari per garantir el dret a vot, sinó que "hi ha un pla A, un pla B i un pla C", però defensen que, en primera instància, cal activar la primera via, que dependria de Borràs, a qui acusen de no actuar amb la celeritat que caldria. La inactivitat que li atribueixen, en tot cas, no seria només normativa, sinó a l'hora de licitar contractes que permetessin posar en pràctica el vot electrònic, les quals estarien pendents de la signatura de la consellera, que voldria espolsar-se directament les responsabilitats sobre Romeva.
ERC lamenta que Borràs no firmi les licitacions necessàries per garantir el vot exterior, però altres fonts recorden que aquesta és l'única consellera querellada
De fet, ERC centra les crítiques en Borràs, ja que afirmen que altres consellers del PDECat com la de Presidència, Neus Munté, sí que estan licitant els contractes dels seus respectius àmbits. En aquest cas es tracta dels dispositius i aplicacions informàtiques, ja que d'ella en depèn el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
El Govern, donant suport a Meritxell Borràs aquest dimarts Foto: @Govern
Borràs, de moment, és l'única consellera que està querellada per qüestions relacionades amb el referèndum. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre dimarts a tràmit la denúncia de la Fiscalia per la compra de les urnes per la consulta vinculant. Aquesta denúncia, per cert, va ser ampliada amb l'anunci de la data i la pregunta que van fer Puigdemont i Junqueras el 9 de juny al Pati dels Tarongers. "Un dels problemes que hi ha en tot aquest procés i que contribueix a la tensió és que, de moment, només li toca el rebre a dirigents del PDECat", sosté un independent que forma part de Junts pel Sí. Com més s'acosti l'1 d'octubre, més altes seran les responsabilitats que hauran d'assumir els membres de l'executiu.