20
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
20:06h
Cloenda del cicle Foto: O.M.
Una de les incògnites que existeixen al voltant del procés sobiranista és quin paper hi jugaran els empresaris, teòricament dubtosos a canvis tan rellevants com seria la independència de Catalunya. Els dirigents polítics sempre apunten que no és el mateix el gran empresariat que no pas les petites i les mitjanes companyies del país, que ja han signat manifestos a favor del dret a decidir. El fòrum empresarial Creiem en Catalunya ha dut a terme, al llarg dels últims mesos, un cicle anomenat "Els empresaris volem saber" que s'ha tancat aquest dimarts amb un acte a Barcelona en què els experts han defensat els grans trets que haurien de definir la nova etapa del país.
"Disposar d'un estat a favor és una condició de supervivència", ha destacat Albert Carreras, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons Carreras, Catalunya disposa dels recursos necessaris per tal d'establir-se pel seu compte. "Hem de pensar en com ens voldríem gastar els diners", ha ressaltat el catedràtic, que ha indicat que la Generalitat s'ha hagut d'endeutar -majoritàriament a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA)- només en el moment en què no ha estat capaç de disposar dels seus recursos.
Miquel Puig, economista i habitual en els mitjans de comunicació, ha destacat que les relacions laborals són una "assignatura pendent" des de fa anys, i ha posat l'exemple de països com Àustria. Heribert Pedrol, expert en fiscalitat, s'ha encarregat de recordar el dèficit fiscal crònic que pateix la Generalitat, i ha rememorat el que li va dir un alt funcionari estatal: "No sé per què us esforceu en buscar mètodes per calcular el dèficit fiscal, només cal passejar per Madrid i per Barcelona". Padrol ha indicat que acabar amb aquest concepte permetria abaixar impostos sobre les rendes del treball.
Ignasi Sayol, representant de Pimec, ha destacat que la posició geogràfica de Catalunya és òptima perquè està "al mig dels grans fluxos comercials" del món, i ha ressaltat que les infraestructures podrien millorar-se en el futur.