20
de juny
del
2017
Actualitzat
el
21
de juny
a les
7:43h
Els refugiats que viuen a Catalunya podran cobrar la renda garantida de ciutadania un cop entri en funcionament. El calendari del Govern preveu que la nova prestació social es posi en marxa el 15 de setembre d'aquest mateix any, després que el Parlament aprovi la llei que li donarà cobertura jurídica abans de l'estiu. "Les persones asilades que compleixin amb les condicions exigibles podran sol·licitar la renda, com qualsevol altre ciutadà", ha explicat a NacióDigital el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern, Oriol Amorós, en una conversa en motiu del dia mundial dels refugiats.
Els sol·licitants d'asil que tinguin uns ingressos mensuals inferiors a l'índex de suficiència de Catalunya, l'IRSC, tindran el dret de cobrar els 664 euros amb què estarà dotada la nova ajuda. La quantitat augmentarà si tenen fills a càrrec, però, a canvi, els beneficiaris s'hauran de comprometre a seguir un pla formatiu del SOC per millorar les seves possibilitats d'inserir-se al mercat de treball. "Hauran de complir amb les mateixes condicions que la resta de ciutadans", subratlla Amorós. Segons el número dos de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, el Govern es limita a complir la convenció de Ginebra, que estableix que els refugiats han de tenir accés a les mateixes ajudes i prestacions socials que la resta de ciutadans.
Un programa d'acollida propi
El cobrament de la renda serà la tercera pota del programa català de refugi, un projecte propi destinat a donar suport als 914 refugiats registrats oficialment a Catalunya. Les altres dues, ja molt avançades, volen multiplicar les possibilitats d'inserció dels sol·licitants d'asil. D'una banda, el Govern està ultimant un grup format per 2.500 voluntaris que acompanyaran els refugits en la recerca de feina i en l'aprenentatge de les llengües i costums pròpies de Catalunya. De l'altra, treballava per crear una xarxa amb els ajuntaments i les entitats socials per ajudar a trobar un habitatge digne per als asilats.
Segons les fonts consultades per aquest diari, l'horitzó del Govern situa el setembre com el mes clau en la implementació d'aquest programa propi. "Amb les competències que tenim i a partir de la cooperació entre les diverses administracions, fem la feina que ens correspon", es felicita Amorós. Ara bé, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat també denuncia l'actitud "obstruccionista" del govern espanyol, que ha impedit a l'executiu de Carles Puigdemont assolir l'objectiu plantejat el 2015 d'acollir 4.500 refugiats.
"Si no hem pogut fer-ho és perquè l'Estat ho ha bloquejat per totes les vies possibles", denuncia Amorós, que retreu al govern espanyol "la manca de voluntat política que ha tornat a demostrar en aquesta qüestió". El número dos de la conselleria de Dolors Bassa també lamenta la voluntat "centralitzadora" de la Moncloa en matèria de refugiats. El programa d'acollida estatal es gestiona des de Madrid i, segons Amorós, "no disposa de prou mitjans per funcionar normalment" i està "al límit del col·lapse". La Generalitat ha demanat en reiterades ocasions a l'executiu de Mariano Rajoy que permeti que siguin les comunitats autonòmes les que coordinin els seus propis programes d'inserció en col·laboració amb l'administració local. De moment, però, la resposta sempre ha estat negativa.
Les vies legals, bloquejades
Segons les dades del Govern, dos de cada deu refugiats que arriben a Catalunya ho ha de fer seguint rutes irregulars. La frontera sud, amb les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla com a benvinguda, és una de les grans portes d'entrada de les persones que entren a l'estat espanyol sol·licitant asil. D'altres amb més recursos aconsegueixen aterrar-hi a bord d'un avió. Creuen la duana amb visat de turista, però tan bon punt posen els peus en sòl espanyol requereixen l'estatut de refugiats.
La incapacitat de la Unió Europea i els seus socis de la riba mediterrània per dissenyar rutes segures que facilitin l'arribada de les persones que fugen de la guerra o la fam aboquen els sol·licitants d'asil a vies molt més perilloses. La majoria arriben a Europa sota les urpes de les màfies, que els transporten en barcasses carregades de famílies des de la costa de Líbia fins a la d'Itàlia per quantitats ingents de diners. Molts ja no tornen a tocar terra ferma: el 2016, 5.000 persones van morir ofegades al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa, segons les dades de l'agència de les Nacions Unides pels refugiats.
El tancament de la ruta dels Balcans, segellada amb l'acord entre Turquia i la Unió Europea, ha obert la porta de circuits molt més perillosos i, per tant, també molt més letals. Amorós explica que els refugiats s'enfronten a dos colls d'ampolla en el seu periple cap al vell continent. "Per una banda, no disposen de vies segures i legals per arribar fins a Europa, i, de l'altra, quan arriben a països com Espanya es troben amb un programa d'acollida totalment centralitzat, burocratitzat i al límit del col·lapse", denuncia el secretari d'Igualtat.
Amorós remarca la importància de no confondre un refugiat amb un immigrant en situació irregular. "Quan una persona fuig del seu país perquè està enmig d'un conflicte armat, com passa en el cas de Síria, no té marge per fer papers", subratlla el número dos de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. Amorós lamenta que "alguns creguin que un estat fallit que ha col·lapsat per la guerra està en condicions de garantir una sortida per als seus ciutadans".
Un compromís "ridícul" incomplert
Els països de la Unió Europea es van comprometre l'any 2015, en plena crisi migratòria, a acollir almenys 170.000 persones refugiades. En el cas d'Espanya, la xifra rondava les 17.200 persones. Tant per Amorós com per la coordinadora general a Catalunya d'Aministia Internacional, Adriana Ribas, el compromís espanyol era "ridícul". "Hi ha països pobres, com Líbia, el Líban o Jordània que estan acollint centenars de milers de refugiats, i aquí no som capaços de gestionar l'arribada de 17.000", lamenta Amorós, que creu que la situació és "denigrant i vergonyosa".
Teòricament, les previsions del govern espanyol passaven per iniciar el procés d'acollida el febrer del 2015 i enllestir-lo el setembre del 2017. Després de l'estiu, doncs, ja haurien d'haver arribat a Espanya els 17.200 refugiats previstos. La realitat, però, és ben diferent: fins ara, l'Estat només n'ha rebut 1.200, amb prou feines un 7'2%. Al ritme actual, necessitaria 23 anys per assolir la xifra de persones asilades que s'havia compromès a acollir. "El govern espanyol ha combinat una retòrica positiva en matèria de refugiats amb un incompliment total de les seves promeses", denuncia Ribas.
La coordinadora d'Aministia Internacional a Catalunya recorda a l'Estat que la situació és "urgent". "L'acord amb Turquia ha generat la percepció que el flux de persones que fugen de la guerra i intenten arribar a Europa s'ha reduït, però no és veritat", adverteix Ribas, que subratlla que les necessitats són les mateixes avui que fa dos anys. Per això exigeix al govern central que "compleixi de manera immediata" amb els seus compromisos i "doni resposta a la situació d'emergència actual". Si no, la representant catalana d'Aministia confia que la Unió Europea sancioni l'Estat per haver incomplert les normes en matèria humanitària.
En la mateixa direcció apunta el portaveu d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, que fa una valoració "molt negativa" de la resposta de l'Estat davant "la tragèdia del Mediterrani". "El pitjor és que no veiem cap moviment. El govern espanyol encara no ha entès quin és el seu paper el món i continua actuant com si estigués sol al planeta", sosté Mateu, que també es mostra molt pessimista amb l'actitud que ha emprès la UE. Amb l'objectiu de pressionar els estats comunitaris a moure fitxa, Oxfam Intermón, Amnistia Internacional i 180 entitats socials més han impulsat la campanya Veniu ja, amb un marcador que recorda els dies que falten per arribar al mes de setembre.
Més refugiats dels que consten
Però que l'Estat només hagi acollit un 7% dels refugiats previstos en l'acord comunitari no vol dir que a Espanya només n'hi hagi un miler escàs. Aquesta xifra fa referència a les persones que han arribat en el marc del programa de reassignació europeu, que pretén alliberar els països que reben una pressió migratòria més gran, com ara Alemanya o Suècia. La quantitat d'asilats és més gran, però el govern espanyol no facilita dades concretes.
A Catalunya, ara mateix hi ha 914 refugiats registrats, segons el Govern. D'aquest miler comptat d'asilats, només 174 formen part del contingent de 1.200 persones que l'Estat ha acollit com a conseqüència del compromís europeu segellat el 2015. Tanmateix, fonts de l'executiu català admeten a NacióDigital que la xifra total podria arribar a les 2.000 persones perquè els números de la Generalitat només contemplen els sol·licitants d'asil que estan integrats als programes d'acollida i gairebé la meitat "prefereix anar per lliure i no s'hi adhereix", en paraules d'Amorós.
Els 174 refugiats que l'Estat ha distribuït entre els diversos territoris són el 18% que han arribat a Catalunya per vies legals. La resta, però, (vora un 82%) ha hagut d'optar per rutes més tortuoses i mortals, com la frontera sud o les aigües del mediterrani. Tanmateix, el recorregut dels refugiats no s'atura quan arriben al seu país d'acollida. De fet, el camí tot just acaba de començar perquè és a partir de llavors quan els toca començar de nou a construir una altra vida.
"Condemnats a la indigència"
En aquesta assignatura, la de l'acollida i la inserció, l'estat espanyol també suspèn, segons les fonts consultades per aquest diari. Els representants d'Oxfam Intermón i Amnistia Internacional denuncien que molts dels refugiats es veuen abocats a la "indigència". El programa estatal els ajuda a trobar un habitatge i cobreix les seves necessitats bàsiques durant els primers 12 mesos després d'arribar a Espanya. El període s'allarga fins als 18 en el cas de les unitats familiars amb més d'un fill a càrrec.
Durant aquest temps, l'administració ha de vetllar perquè els asilats s'integrin: han de conèixer la llengua i inserir-se socialment al país, però també formar-se i capacitar-se professionalment per aconseguir entrar al mercat laboral i sostenir-se econòmicament sense ajudes socials. En molts casos, però, la manca de recursos que l'Estat dedica al procés d'integració acaba condemnant els beneficiaris del programa a l'exclusió social, segons Ribas. "El sistema d'acollida és tan feble que no els dona cap sortida ni capacitat d'atonomia", afegeix la representant d'Amnistia Internacional.
Tant ella com el seu homòleg d'Oxfam Intermón reclamen una "reforma a fons" del programa d'acollida per garantir "un suport real" en la inserció laboral, habitacional i la integració social de les persones refugiades. En aquest sentit, tots dos recorden que Espanya ja ha estat tradicionalment un país "poc generós" en les aportacions a aquest tipus de projectes. "Si el govern espanyol sempre ha pecat d'invertir pocs recursos en els programes d'acollida ara, en plena crisi migratòria, la problemàtica encara resulta més preocupant", remata Mateu.
Amorós confia que el programa català de refugi podrà donar resposta a part d'aquestes necessitats no cobertes per les ajudes estatals. D'entrada, perquè els sol·licitants d'asil sense recursos ja no quedaran desemparats i sempre podran acollir-se a la renda garantida, que vetllarà, al seu torn, per obrir-los les portes del mercat de treball. El secretari d'Igualtat defensa que la Generalitat està fent "tot el que pot amb els recursos que té", però demana a l'Estat més "compromís i confiança" per permetre que les comunitats avancin en matèria d'acollida. "A Alemanya i Suècia ho estan fent així i no els està anant malament", conclou.
Els sol·licitants d'asil que tinguin uns ingressos mensuals inferiors a l'índex de suficiència de Catalunya, l'IRSC, tindran el dret de cobrar els 664 euros amb què estarà dotada la nova ajuda. La quantitat augmentarà si tenen fills a càrrec, però, a canvi, els beneficiaris s'hauran de comprometre a seguir un pla formatiu del SOC per millorar les seves possibilitats d'inserir-se al mercat de treball. "Hauran de complir amb les mateixes condicions que la resta de ciutadans", subratlla Amorós. Segons el número dos de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, el Govern es limita a complir la convenció de Ginebra, que estableix que els refugiats han de tenir accés a les mateixes ajudes i prestacions socials que la resta de ciutadans.
Un programa d'acollida propi
El cobrament de la renda serà la tercera pota del programa català de refugi, un projecte propi destinat a donar suport als 914 refugiats registrats oficialment a Catalunya. Les altres dues, ja molt avançades, volen multiplicar les possibilitats d'inserció dels sol·licitants d'asil. D'una banda, el Govern està ultimant un grup format per 2.500 voluntaris que acompanyaran els refugits en la recerca de feina i en l'aprenentatge de les llengües i costums pròpies de Catalunya. De l'altra, treballava per crear una xarxa amb els ajuntaments i les entitats socials per ajudar a trobar un habitatge digne per als asilats.
Amorós denuncia l'actitud "obstruccionista" de l'Estat, que ha impedit al Govern acollir 4.500 refugiats
Segons les fonts consultades per aquest diari, l'horitzó del Govern situa el setembre com el mes clau en la implementació d'aquest programa propi. "Amb les competències que tenim i a partir de la cooperació entre les diverses administracions, fem la feina que ens correspon", es felicita Amorós. Ara bé, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat també denuncia l'actitud "obstruccionista" del govern espanyol, que ha impedit a l'executiu de Carles Puigdemont assolir l'objectiu plantejat el 2015 d'acollir 4.500 refugiats.
"Si no hem pogut fer-ho és perquè l'Estat ho ha bloquejat per totes les vies possibles", denuncia Amorós, que retreu al govern espanyol "la manca de voluntat política que ha tornat a demostrar en aquesta qüestió". El número dos de la conselleria de Dolors Bassa també lamenta la voluntat "centralitzadora" de la Moncloa en matèria de refugiats. El programa d'acollida estatal es gestiona des de Madrid i, segons Amorós, "no disposa de prou mitjans per funcionar normalment" i està "al límit del col·lapse". La Generalitat ha demanat en reiterades ocasions a l'executiu de Mariano Rajoy que permeti que siguin les comunitats autonòmes les que coordinin els seus propis programes d'inserció en col·laboració amb l'administració local. De moment, però, la resposta sempre ha estat negativa.
Les vies legals, bloquejades
Segons les dades del Govern, dos de cada deu refugiats que arriben a Catalunya ho ha de fer seguint rutes irregulars. La frontera sud, amb les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla com a benvinguda, és una de les grans portes d'entrada de les persones que entren a l'estat espanyol sol·licitant asil. D'altres amb més recursos aconsegueixen aterrar-hi a bord d'un avió. Creuen la duana amb visat de turista, però tan bon punt posen els peus en sòl espanyol requereixen l'estatut de refugiats.
La incapacitat de la Unió Europea i els seus socis de la riba mediterrània per dissenyar rutes segures que facilitin l'arribada de les persones que fugen de la guerra o la fam aboquen els sol·licitants d'asil a vies molt més perilloses. La majoria arriben a Europa sota les urpes de les màfies, que els transporten en barcasses carregades de famílies des de la costa de Líbia fins a la d'Itàlia per quantitats ingents de diners. Molts ja no tornen a tocar terra ferma: el 2016, 5.000 persones van morir ofegades al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa, segons les dades de l'agència de les Nacions Unides pels refugiats.
"El programa d'acollida espanyol està tan burocaritzat que ha arribat al límit del col·lapse"
El tancament de la ruta dels Balcans, segellada amb l'acord entre Turquia i la Unió Europea, ha obert la porta de circuits molt més perillosos i, per tant, també molt més letals. Amorós explica que els refugiats s'enfronten a dos colls d'ampolla en el seu periple cap al vell continent. "Per una banda, no disposen de vies segures i legals per arribar fins a Europa, i, de l'altra, quan arriben a països com Espanya es troben amb un programa d'acollida totalment centralitzat, burocratitzat i al límit del col·lapse", denuncia el secretari d'Igualtat.
Amorós remarca la importància de no confondre un refugiat amb un immigrant en situació irregular. "Quan una persona fuig del seu país perquè està enmig d'un conflicte armat, com passa en el cas de Síria, no té marge per fer papers", subratlla el número dos de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. Amorós lamenta que "alguns creguin que un estat fallit que ha col·lapsat per la guerra està en condicions de garantir una sortida per als seus ciutadans".
Missatges requerint un millor tracte als refugiats en la manifestació a Barcelona. Foto: Adrià Costa
Un compromís "ridícul" incomplert
Els països de la Unió Europea es van comprometre l'any 2015, en plena crisi migratòria, a acollir almenys 170.000 persones refugiades. En el cas d'Espanya, la xifra rondava les 17.200 persones. Tant per Amorós com per la coordinadora general a Catalunya d'Aministia Internacional, Adriana Ribas, el compromís espanyol era "ridícul". "Hi ha països pobres, com Líbia, el Líban o Jordània que estan acollint centenars de milers de refugiats, i aquí no som capaços de gestionar l'arribada de 17.000", lamenta Amorós, que creu que la situació és "denigrant i vergonyosa".
Teòricament, les previsions del govern espanyol passaven per iniciar el procés d'acollida el febrer del 2015 i enllestir-lo el setembre del 2017. Després de l'estiu, doncs, ja haurien d'haver arribat a Espanya els 17.200 refugiats previstos. La realitat, però, és ben diferent: fins ara, l'Estat només n'ha rebut 1.200, amb prou feines un 7'2%. Al ritme actual, necessitaria 23 anys per assolir la xifra de persones asilades que s'havia compromès a acollir. "El govern espanyol ha combinat una retòrica positiva en matèria de refugiats amb un incompliment total de les seves promeses", denuncia Ribas.
"Els països pobres acullen centenars de milers de refugiats i aquí no som capaços de rebre'n 17.000"
La coordinadora d'Aministia Internacional a Catalunya recorda a l'Estat que la situació és "urgent". "L'acord amb Turquia ha generat la percepció que el flux de persones que fugen de la guerra i intenten arribar a Europa s'ha reduït, però no és veritat", adverteix Ribas, que subratlla que les necessitats són les mateixes avui que fa dos anys. Per això exigeix al govern central que "compleixi de manera immediata" amb els seus compromisos i "doni resposta a la situació d'emergència actual". Si no, la representant catalana d'Aministia confia que la Unió Europea sancioni l'Estat per haver incomplert les normes en matèria humanitària.
En la mateixa direcció apunta el portaveu d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, que fa una valoració "molt negativa" de la resposta de l'Estat davant "la tragèdia del Mediterrani". "El pitjor és que no veiem cap moviment. El govern espanyol encara no ha entès quin és el seu paper el món i continua actuant com si estigués sol al planeta", sosté Mateu, que també es mostra molt pessimista amb l'actitud que ha emprès la UE. Amb l'objectiu de pressionar els estats comunitaris a moure fitxa, Oxfam Intermón, Amnistia Internacional i 180 entitats socials més han impulsat la campanya Veniu ja, amb un marcador que recorda els dies que falten per arribar al mes de setembre.
Més refugiats dels que consten
Però que l'Estat només hagi acollit un 7% dels refugiats previstos en l'acord comunitari no vol dir que a Espanya només n'hi hagi un miler escàs. Aquesta xifra fa referència a les persones que han arribat en el marc del programa de reassignació europeu, que pretén alliberar els països que reben una pressió migratòria més gran, com ara Alemanya o Suècia. La quantitat d'asilats és més gran, però el govern espanyol no facilita dades concretes.
A Catalunya, ara mateix hi ha 914 refugiats registrats, segons el Govern. D'aquest miler comptat d'asilats, només 174 formen part del contingent de 1.200 persones que l'Estat ha acollit com a conseqüència del compromís europeu segellat el 2015. Tanmateix, fonts de l'executiu català admeten a NacióDigital que la xifra total podria arribar a les 2.000 persones perquè els números de la Generalitat només contemplen els sol·licitants d'asil que estan integrats als programes d'acollida i gairebé la meitat "prefereix anar per lliure i no s'hi adhereix", en paraules d'Amorós.
Els 174 refugiats que l'Estat ha distribuït entre els diversos territoris són el 18% que han arribat a Catalunya per vies legals. La resta, però, (vora un 82%) ha hagut d'optar per rutes més tortuoses i mortals, com la frontera sud o les aigües del mediterrani. Tanmateix, el recorregut dels refugiats no s'atura quan arriben al seu país d'acollida. De fet, el camí tot just acaba de començar perquè és a partir de llavors quan els toca començar de nou a construir una altra vida.
"Condemnats a la indigència"
En aquesta assignatura, la de l'acollida i la inserció, l'estat espanyol també suspèn, segons les fonts consultades per aquest diari. Els representants d'Oxfam Intermón i Amnistia Internacional denuncien que molts dels refugiats es veuen abocats a la "indigència". El programa estatal els ajuda a trobar un habitatge i cobreix les seves necessitats bàsiques durant els primers 12 mesos després d'arribar a Espanya. El període s'allarga fins als 18 en el cas de les unitats familiars amb més d'un fill a càrrec.
Durant aquest temps, l'administració ha de vetllar perquè els asilats s'integrin: han de conèixer la llengua i inserir-se socialment al país, però també formar-se i capacitar-se professionalment per aconseguir entrar al mercat laboral i sostenir-se econòmicament sense ajudes socials. En molts casos, però, la manca de recursos que l'Estat dedica al procés d'integració acaba condemnant els beneficiaris del programa a l'exclusió social, segons Ribas. "El sistema d'acollida és tan feble que no els dona cap sortida ni capacitat d'atonomia", afegeix la representant d'Amnistia Internacional.
Les entitats socials denuncien que els refugiats acaben "desemparats"
Tant ella com el seu homòleg d'Oxfam Intermón reclamen una "reforma a fons" del programa d'acollida per garantir "un suport real" en la inserció laboral, habitacional i la integració social de les persones refugiades. En aquest sentit, tots dos recorden que Espanya ja ha estat tradicionalment un país "poc generós" en les aportacions a aquest tipus de projectes. "Si el govern espanyol sempre ha pecat d'invertir pocs recursos en els programes d'acollida ara, en plena crisi migratòria, la problemàtica encara resulta més preocupant", remata Mateu.
Amorós confia que el programa català de refugi podrà donar resposta a part d'aquestes necessitats no cobertes per les ajudes estatals. D'entrada, perquè els sol·licitants d'asil sense recursos ja no quedaran desemparats i sempre podran acollir-se a la renda garantida, que vetllarà, al seu torn, per obrir-los les portes del mercat de treball. El secretari d'Igualtat defensa que la Generalitat està fent "tot el que pot amb els recursos que té", però demana a l'Estat més "compromís i confiança" per permetre que les comunitats avancin en matèria d'acollida. "A Alemanya i Suècia ho estan fent així i no els està anant malament", conclou.
Manifestants en la concentració a Barcelona en defensa dels refugiats. Foto: Adrià Costa