20 de juny: víctimes i botxins de l'«operació Catalunya»

Eduardo Inda, Xavier Trias i Francisco Marco compareixen al Parlament per donar unes explicacions que el PP, el PSOE i C's s'han volgut estalviar escoltar a Madrid per no donar trumfos a l'independentisme. Avui també són protagonistes la renda garantida, la Hisenda Catalana, Antoni Castellà i Francesc Gambús, Catalunya Ràdio i Josep Maria Benet i Jornet

20 de juny del 2017
Actualitzat a les 9:47h

Tres dels principals protagonistes, per diferents causes, de l'anomenada "operació Catalunya" compareixen aquesta tarda al Parlament. En primer lloc ho farà Eduardo Inda, que es reclama periodista i que des de les pàgines d'El Mundo primer i des d'OK Diario després, s'ha fet ampli ressò de tota mena de muntatges, policials o mediàtics, contra els adversaris polítics de la dreta espanyolista. Seva era la informació que assegurava, en la precampanya de les municipals de 2015 i a partir d'un suposat informe policial, que Xavier Trias tenia comptes a Suïssa, una informació que va resultar falsa. L'exalcalde Trias s'hi creuarà perquè respondrà acte seguit les preguntes dels diputats. Aquests també tindran a la cadira dels compareixents a Paco Marco, que dirigia l'agència de detectius Método 3, usada per El Mundo, i que entre d'altres feines va enregistrar el dinar de Victoria Álvarez i Alícia Sánchez-Camacho a la Camarga.

La comissió de l'"operació Catalunya", on fins ara han passat periodistes que des dels mitjans estatals han documentat el joc brut de determinats poders de l'estat, intenta establir responsabilitats polítiques de tot plegat però no podrà escoltar representants del govern espanyol, que es neguen a comparèixer amb el vist-i-plau del Consell d'Estat. Ho haurien de fer al Congrés, però allà el PP, el PSOE i C's han optat per desactivar políticament la comissió que s'hi va constituir per investigar-ho tot plegat. Consideren que donar volada a aquest assumpte beneficia políticament l'independentisme. L'estat de dret i les garanties democràtiques... si de cas en un altre moment.

Renda garantida el 12 de juliol. El pacte entre el Govern, representat per la consellera de Benestar, Dolors Bassa, i els promotors de la ILP per la renda garantida es va fer esperar. La tramitació parlamentària ha estat, però, molt més plàcida i ha permès resoldre serrells. Avui hauria de passar l'últim tràmit en comissió i el 12 de juliol aquesta inversió social, que va tibar internament l'executiva d'ERC i trobava recels també al PDECat, hauria de quedar aprovada pel ple de la cambra. Ho explica en aquesta informacióJordi de Planell. El 15 de setembre es podrà sol·licitat ja l'ajuda de 664 euros que deixa enrere i millora significativament la renda mínima, el PIRMI. 

Un apunt personal i una invitació. Avui a les set de la tarda, a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, a Barcelona, amb Roger Tugas, company de la redacció de NacióDigital, presentem I tot això com es paga? (Ara Llibres), on intentem atansar-vos en cent claus el projecte de la Hisenda Catalana i el present i el futur de la nostra fiscalitat. Una crònica periodística assenyalant la feina feta, els protagonistes, les certeses i les incerteses, que com tot en aquest procés hi són i ningú és capaç de resoldre-les. En parlarem amb la catedràtica Núria Bosch, que va ser vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional i ens ha fet el pròleg, el vicepresident del Govern Oriol Junqueras i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Hi esteu convidats. Aquí i aquí podeu fer un tast del llibre gràcies als avançaments editorials que en va fer Joan Serra Carné.


Vist i llegit

Javier Negre es va despatxar el diumenge, al suplement Crónica d'El Mundo, amb un reportatge sobre la família Guardiola arran d'una conversa amb el cap de família, l'octogenari Valentí. L'exentrenador del Barça s'ha tornat a significar a favor del procés i, és clar, s'ha convertit en objectiu a abatre. Antoni M. Piqué escrivia ahir a El Nacional una treballada informació en la qual desmuntava la informació del diari madrileny i n'evidenciava el biaix i les mitges veritats.


 El passadís

El procés de trencament d'Unió encara porta cua dos anys després de la votació en què, per 125 vots dels militants, la direcció liderada per Josep A. Duran i Lleida va aconseguir que el partit no es posicionés a favor de l'estat propi posant fi, de retruc, a gairebé 40 anys d'aliança amb CDC. Ahir es presentava Units per Avançar, que amb l'escalf de Duran en vol recollir el testimoni. I també ahir Antoni Castellà, líder de Demòcrates, el nombrós grup de militants sobiranistes que va deixar Unió després d'aquella consulta, carregava a Twitter contra l'eurodiputat Francesc Gambús. Gambús va ser fidel a Duran fins que, uns mesos abans de la dissolució del partit, se'n va donar de baixa i ara se'l situa cada cop més proper al PP malgrat que no té mala relació amb el neoconvergent Ramon Tremosa a Brussel·les. Gambús prometia seguir fent "feina de formigueta" pel català a Europa. Castellà el replicava: "Formiguetes a 8.024 euros/mes, suficient per continuar, clar que sí!". Mala bava entre els "ex" d'Unió.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1983 iniciava les seves emissions Catalunya Ràdio. Les primeres paraules que es van escoltar (en veu d'un jove Miquel Calçada, mentre de fons sonava una sintonia de Lluís Llach) van ser: "Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio". Dies més tard, el 26 de juliol, es va emetre la primera notícia per antena: la mort de Charlie Rivel. Començaven els butlletins horaris i els espais informatius, un àmbit en què l'emissora pública és referència així com en els programes esportius gràcies, entre d'altres, a les retransmissions de Joaquim Maria Puyal. També ho va ser en els magazines de matí, que va inaugurar Josep Cuní i ara comanda Mònica Terribas. Aquí podeu veure el primer espot televisiu de l'emissora, que ara dirigeix Saül Gordillo. La sintonia no ha canviat.


 L'aniversari

El 20 de juny de l'any 1940 va nàixer a Barcelona el dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet. Està considerat un dels grans renovadors del teatre català i part de la seva popularitat està fonamentada en els guions que va escriure per serials de TV3 com Poble Nou, Nissaga de Poder o Ventdelplà. L'alzheimer el va retirar i els seus companys el van homenatjar a la sala gran del TNC el 2015. El Govern el va condecorar amb la Creu de Sant Jordi. Al programa Divendres de TV3 el recordaven així arran del seu homenatge.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi