Entrevista

Miquel Mas Ferrà: «Escriure és una malaltia congènita»

L'autor mallorquí torna a l'actualitat literària amb un ambiciós fris aventurer quu porta per títol "Llums de tardor"

"Només algunes editorials de poc abast acullen els escriptors de debò", explica en aquesta entrevista

Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, Llums de tardor, literatura catalana, Miquel Mas Ferrà, entrevista cultura, literatura, entrevista
Miquel Mas Ferrà, al seu estudi mallorquí | M.M. Ferrà
Malalt d’escriptura –es podria dir–, Miquel Mas Ferrà (Palma, 1950) ha anat treballant amb calma però també amb insistència. Els resultats es perceben, i de quina manera: després del que semblava un llarg silenci, l'autor torna amb una obra monumental, un ambiciós fris aventurer que per títol porta Llums de tardor, publicat gràcies a l’editorial pollencina El Gall Editor, la casa de Thomas Bernhard, d’Anaïs Nin, de Blai Bonet, de Giorgio Manganelli, d’Anne Brontë, de Gonçalo M. Tavares, de Víctor Gayà, d’Antoni Vidal Ferrando i de Sebastià Bennasar, un dels catàlegs més interessants de les lletres catalanes. Parlem amb ell sobre el projecte, influències notòries, la situació actual i d'algunes de les seves claus interpretatives.
 
- Ha estat nou abans per publicar un nou llibre. Per quins motius, si es poden explicar?
 
- Tot al llarg d’aquest període de temps de fet he enllestit dues novel·les. L’altra obra, més extensa i més intemporal, encara inèdita, vaig decidir posposar-la atès que vaig considerar que Llums de tardor, per la seva temàtica, era més vigent en el context històric en què ara ens movem. De fet el meu mètode de treball es basa en la continuïtat, no tinc per costum escriure a premudes.
 
- Com Antònia Vicens, Baltasar Porcel, Antoni Vidal Ferrando o Guillem Frontera, vostè ha estat un autor que ha descrit Mallorca i la seva transformació durant la segona meitat del segle XX. És la novel·la una forma d’entendre el món?
 
- Em considero d’alguna forma un escriptor realista, però això, només en part i d’una forma molt tangencial. Procuro, per sistema, allunyar-me dels missatges doctrinaris i els seus derivats. No m’interessen les novel·les pamfletàries. Si utilitzo en algunes obres material històric és única i exclusivament per ubicar els meus personatges.
 
- Però, creu que connecta amb aquests autors que li comentava?
 
- Pel que fa als autors que vostè cita, alguns dels quals deixen una obra memorable, no sé si la paraula connectar s’ajusta a la meva percepció. Tots hem obert –uns més que d’altres– algunes vies per a una futura interpretació dels canvis socials, econòmics i polítics que s’han produït tot al llarg de la segona meitat del segle passat. Ara bé, no n’acabo d’estar segur respecte a la coincidència de criteris de selecció de materials ni, encara molt menys, pel que fa a les conclusions que de forma individual aportarem als futurs estudiosos. Hi ha disparitat, però això no hauria de ser en cap cas un obstacle, ans al contrari, les idees dispars sempre enriqueixen el conjunt.
 
- Les seves obres semblen forjades pel foguer de la història. Per què és tan important que la història, per tant, esdevingui un personatge més a Llums de tardor i d’altres novel·les seves com El cel dins la memòria, una obra que en el seu moment va guanyar el prestigiós Premi Ciutat de Palma?
 
- Abans de res m’agradaria puntualitzar que no considero El cel dins la memòria una novel·la històrica. La vaig concebre més aviat com una obra absolutament contemporània, amb alguns empelts de futurisme, sobretot en el seu desenllaç. D’altra banda el conjunt de la meva obra és divers. L’Àngel Blau descriu un hipotètic cop d’estat –basada en el 23F– i L’Ocell del paradís és un biopic de la vida del músic Charlie Parker. És cert, d’altra banda, que la trilogia formada per Camí de Palau, La Rosa d’hivern i Riberes de plata, formen un conjunt que pretén interpretar com va transcórrer el segle XX a Mallorca. L’objecte d’aquestes tres obres obeeix a què vaig creure que aquest segle estava perfectament documentat pels estudiosos de la nostra història, però no havia estat mai novel·lat.
 
- Els seus personatges semblen aclaparats pel pes de la història general però també de la seva història personal. Entén el gènere de la novel·la, i la seva obra en concret, com una forma de superar les pròpies adversitats?
 
- No, en cap cas. Són personatges comuns, que trobam en la novel·lística europea del segle passat, només que inserits en les característiques pròpies de viure isolats i predisposats, per tant, a tenir un tarannà sovint conservador i poruc. Els països que s’avesaren a viure dominats, com ho és el nostre, consideraren que tenir un sostre calent on aixoplugar-se i una escudella de brou a taula era tenir el cel guanyat. D’aquí a la instauració del caciquisme només hi ha una passa.
 
- A vegades, el seu personatge central –Martí Torrandell– em recorda el personatge central de l’obra Un film (3000 metres) de Caterina Albert (Víctor Català), Nonat Ventura: un grimpador que vol fugir dels seus orígens humils. Ha tingut en compte aquesta obra o d’altres de la tradició catalana per compondre el seu fris narratiu?
 
- Martí Torrandell només s’ajusta al perfil del meu besavi, carboner, que vaig conèixer pel testimoni oral del meu avi que, quan li plaïa de fer-ho, ens contava, a mi i als meus germans, com el seu pare havia aconseguit burlar la fam i les misèries establint-se amb una ferreria pròpia. Ho contava amb orgull, com un home que torna a casa sa i estalvi d’una guerra esdevinguda més enllà del mar, de terres ignotes. Jo tan sols he engreixat aquest testimoni afegint-hi un escenari històric i una colla d’amics.
 
- Alhora, Torrandell sembla més un personatge nord-americà que català, en el sentit que forja el seu propi destí. Ho veu de la mateixa manera?
 
- El model de self made man nord-americà respon a unes exigències pròpies de la revolució industrial als Estats Units. És possible que d’una forma inconscient vaig adaptar el meu personatge a aquests paràmetres, però en qualsevol cas aquests salts bruscos dins l’escala social, a finals del segle XIX i en la primera meitat del segle XX, no foren cassos aïllats. Els negreros que feren “les Amèriques”, els contrabandistes, els estraperlistes i els empresaris que s’inclinaren pel pistolerisme varen escalar esglaons socials a una velocitat de vertigen. Martí Torrandell no pertany a cap d’aquests segments, però creix i madura envoltat per un ambient d’oportunistes i sap fer la viu-viu per assolir el seu objectiu.
 
- També hi ha una galeria de moltíssims personatges secundaris. A vegades Llums de tardor sembla un complex mosaic de personalitats a la manera de Manhattan Transfer de John Dos Passos. Per què crea tantes criatures?
 
- Aquestes criatures són, per a mi almenys, la sal i el pebre d’un guisat. Crec que són els personatges secundaris aquells que enforteixen i justifiquen els personatges principals. Són els peons del joc d’escacs. Defugen de ser símbols per a convertir-se, en determinades circumstàncies, en preeminents. Tot i recordant Manhattan Transfer em reafirmo en aquesta percepció.
 
- Creu que és versemblant i creïble introduir personatges històrics reals? Per exemple, Joan Marc o el comte Rossi. No és a vegades un risc?
 
- Joan March i el Conde Rossi, per si mateixos, tenen prou entitat històrica per ser partícips d’una narració. Jo mateix no seria capaç de mutilar una seqüència basada en fets reals evitant-los. Les noves generacions tenen tot el dret del món a saber qui eren, aquests personatges, a qui representaven i quins interessos els guiaven. Inserint-los en la ficció, barrejant-los amb els protagonistes, sota el meu punt de vista, reforça l’esquelet de la novel·la, avala el seu contingut.
 
- En algunes entrevistes ha comentat la importància de Balzac i Dickens com a influències directes. Què destacaria d’aquests narradors i de les seves obres?
 
- Balzac i Dickens són, al meu parer, dos gruixuts pilars de la literatura europea. En el curs de la meva formació com a escriptor han estat, juntament amb altres, alguns dels meus referents constants. Han aportat una literatura desimbolta, alliberada de cotilles, d’estil directe ensems que molt afinada pel que fa a la descripció d’ambients i personatges. No tenen la riquesa estilística d’un Proust o d’un Flaubert, per descomptat, però esdevenen fonamentals per a l’aprenentatge d’un escriptor.
 
- I amb quins altres autors se sent pròxim?
 
- Els ja citats, Proust i Flaubert i també Josep Pla. La narrativa anglesa i la russa les considero d’alt nivell, en tots els aspectes. La nord-americana menys, excepte William Faulkner i Philip Roth, que regnen molt amunt.
 
- El llenguatge que vostè fa servir és molt elaborat i està molt treballat. L’estil és important, com el treballa i desenvolupa?
 
- Vaig tenir, per una sortosa circumstància, un conseller de primera magnitud. Quan vaig guanyar l’Andròmina, amb Camí de Palau, al jurat hi figurava un home excepcional: Joan Francesc Mira, un home savi. Em va telefonar i em convidà a visitar-lo a casa seva, a Castelló. Em va demanar si estaria disposat a passar tot un llarg cap de setmana corregint la novel·la, que, al seu parer, guanyaria molt suprimint un centenar de pàgines. Al principi reconec que em vaig horroritzar. Però a mida que anava fent serrells i feia valer les tisores, em vaig adonar que eixia una obra nova, més directa, més viva, menys encartonada. Només l’havia depurada. Descrius massa, em va dir, i això no es dolent, però reincideixes, i això és un greu defecte. Saber adjectivar és una qualitat, però l’excés d’adjectivació empobreix, ofega la narració. El secret, afegí, és senzill d’explicar, però molt complicat a l’hora d’aplicar-lo: la contenció, el domini constant d’allò que contes, no deixar-te guanyar pels impulsos, matisà. Crec que amb aquest serial he donat resposta a la seva pregunta.
 
- I com veu la situació de la narrativa catalana actual?
 

Coberta de «Llums de tardor» Foto: El Gall editor


- Amb gens ni mica d’optimisme. El món mediàtic fa un mal terrible a la bona literatura. Ha irromput, dins el món editorial, un fenomen molt curiós, terriblement nociu pels veritables escriptors. Em refereixo als periodistes de premsa, ràdio i televisió, molt influents en els mitjans, que es dediquen a publicar novel·les i que publiquen només per això: perquè són rostres i veus conegudes i a les grans editorials els cau la bava per tal d’editar-los. El resultat és angoixant. Sense la participació dels correctors d’estil de les editorials, que procuren salvar la cara, es publicaria un producte il·legible, infecte. Aproximacions a allò que han escrit Lluís-Anton Baulenas, Jaume Cabré o Baltasar Porcel, només per posar tres exemples, ja no es troba al mercat. Només algunes editorials de poc abast acullen els escriptors de debò. No és una generalització, és una constatació. Basta fer un cop d’ull als llibres més exitosos del Sant Jordi o el rànquing dels llibres més venuts a la premsa local. És escandalós.
 
- Creu que la generació dels anys setanta, en què vostè es podria incloure, s’ha reivindicat suficientment?
 
- No amb la insistència que es mereixen. Crec que la Universitat de les Illes Balears, el centres d’ensenyament i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrien fer molt més del que fan. Els escriptors catalans, mediàtics, naturalment, rodolen a tothora per les emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Qui no els coneix divaga pels espais siderals.
 
- Què s’hauria de fer en aquest sentit?
 
- Dedicar diner públic a promocionar-los, a les illes i a l’exterior. Tenen diners per promocionar el turisme cara a l’exterior, quan a les illes ja no hi cap ni una agulla.
 
- I com es veu vostè dintre del “ni mica optimista” panorama literari actual?
 
- Ni millor ni pitjor que la majoria dels escriptors de les Illes. Tenim molta fe amb l’obra que anem bastint, malgrat el silenci a què estam sotmesos. Qui estima veritablement la literatura mai no podria deixar d’escriure. És com una malaltia congènita, t’aveses a conviure amb ella.
 
- Per què ha volgut publicar a l’editorial El Gall Editor? I com s’ha sentit fent-ho?
 
- Per respondre a aquesta pregunta caldria tornar una mica enrere. Perquè m’han obert les portes de casa seva. Perquè m’han dit siau benvingut. Perquè s’han molestat en llegir la novel·la i m’han tractat amb respecte i benvolença.
 
- Hi ha autors de les Illes Balears que s’estimen més publicar al Principat, com alguns autors del Sud dels Estats Units que volien que les seves obres veiessin la llum a Nova York. Vostè no considera important aquest aspecte territorial?
 
- Tota la meva obra, excepte la que avui tractem, ha estat publicada fora de les illes, a València i a Catalunya. Era una època més venturosa.
 
- Fa anys va escriure un llibre de poesia: Mediterrània, un llenç de cel esquinçat. Pel que sembla, almenys de cara a la publicació, no ha tornat al gènere mai més, o és que ha incrustat la poesia dins de la seva narrativa?
 
- Fa molt de temps, vaig arribar a la conclusió que no era un bon poeta. L’obra que vostè cita va ser una provatura. On navego amb les veles desplegades i em sento a pleret és en el mar de la narrativa. I em sap greu, patir aquesta mancança, no es pensi. Però tots els oficis tenen els seus especialistes, cal acceptar humilment aquest fet.
 
- Quins projectes té entre mans?
 
- Una nova novel·la, ja s’ho pot imaginar. Però estic convençut que dóna mala sort, parlar-ne, ni que sigui un esqueix, quan s’està embastant. Si m’ho permet, doncs, donarem temps al temps.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 13:16 Arrimadas diu a Figueres que el 21-D «caduca el procés i el 155». Insisteix en la necessitat de concentrar el vot unionista en Cs.
 13:10 Junts per Catalunya organitza un acte de suport a Carles Puigdemont amb personalitats del món de la cultura i altres sectors professionals, així com també membres de la candidatura al 21-D.
 12:51 ERC prepara un equip per difondre a la comunitat internacional un eventual triomf sobiranista; informa Roger Tugas. Marta Rovira afirma que el seu candidat és Junqueras i no es mulla en relació a si investiria Puigdemont en cas que assisteixi al ple del Parlament.
 12:37 L'independentisme perd la majoria absoluta i Ciutadans guanya les eleccions, segons una nova enquesta. La Sexta assenyala que Inés Arrimadas seria la candidata més votada per sobre d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
 12:34 VÍDEOS L'emotiva rebuda dels treballadors d'Exteriors a Raül Romeva a la plaça del Rei de Barcelona, per Bernat Surroca
 12:24 
 12:15 L'ENQUESTÒMETRE Consulta l'enquestòmetre de NacióDigital amb les 23 enquestes del 21-D publicades des del 19 de novembre; per Roger Font.
 12:00 Els treballadors d'Exteriors lliuren a Romeva una pancarta amb un retrat seu inspirat en l'estil d'Andy Warhol. "Ha passat per les manifestacions i per la plaça Sant Jaume", li diuen.
 11:52 Domènech descarta facilitar un govern on hi sigui JxCat: «No hem vingut a abstenir-nos». El cap de llista dels "comuns" considera que Carles Puigdemont no pot estar "en el futur polític" de Catalunya. Ho explica Sara González
 11:51 
 11:51 
 11:46 ERC prepara un equip per difondre el 22-D a les cancelleries una eventual victòria sobiranista, informa Roger Tugas. Marta Rovira afirma que el seu candidat és Junqueras i no es mulla en relació a si investiria Puigdemont en cas que assisteixi al ple del Parlament. 
 11:51 
 11:42 Marta Rovira defensa, en la roda de premsa a l'ACN, que en primera instància s'acordi un Govern amb el PDECat i la CUP, rebutja acords amb el PSC, i deixa en mans de Catalunya en Comú-Podem triar si alinear-se amb aquells que volen que "aquest país pugui progressar socialment i econòmicament" o amb els de "l'immobilisme, la imposició, que les decisions a Catalunya les prenguin els partits polítics".
 

Marta Rovira, junt al director de l'ACN, Marc Colomer, en l'entrevista a l'agència de notícies. Foto: Roger Tugas

 11:38 Més d'un centenar de persones de diversos departaments del Govern canten contra el 155 i per l'alliberament dels presos a la plaça del Rei de Barcelona. Cantaran les nadales "El 25 de desembre" i "El noi de la mare", i acabaran amb "Els Segadors". Abans de començar hi haurà un minut de silenci.
 11:34 VÍDEO Gabilondo: «S'hauran de repetir les eleccions catalanes?». El periodista reflexiona sobre els resultats del 21-D.
 
 11:25 ÚLTIMA HORA Méndez de Vigo demana ara que les obres de Sixena retornin a Lleida. El ministre de Cultura dona llum verd al recurs presentat per la Generalitat.
 11:06 Jordi Basté, a l'expectativa de poder parlar amb Junqueras en directe des de la presó. El vicepresident del Govern havia de ser entrevistat a El món a RAC1 juntament amb Marta Rovira.
 10:51 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, recula sobre la seva proposta dels indults: "Sens dubte és una proposta prematura". En un esmorzar informatiu, Iceta afirma que prefereix equivocar-se "per trobar la reconciliació" que "encertar tenint ferides obertes".
 10:22 Marta Rovira, a El món a RAC1: «Estic preparada per ser presidenta de la Generalitat». La candidata d'ERC tanca la porta a un pacte amb el PSC i assegura que una candidatura independentista unitària no hagués estat la millor opció.
 10:19 ÚLTIMA HORA El Museu de Lleida localitza la pintura perduda de Sixena. L'equipament lleidatà ha enviat un escrit al jutjat d'Osca comunicant la troballa i espera ara que la policia judicial passi a recollir l'obra.
 10:13 Marta Rovira tanca la porta a un pacte amb el PSC i assegura que la unitat de les forces independentistes no era la millor opció per aquestes eleccions.
 10:01 Els bombers belgues feliciten l'ANC pel «civisme» dels manifestants catalans. La concentració a Brussel·les de la setmana passada va reunir 45.000 persones.
 09:52 Marta Rovira, a RAC1: "Junqueras pot ser president de la Generalitat legalment. Si ERC guanya les eleccions el podrem treure de la presó".
 09:40 Pablo Iglesias: "Sense una democratització d'Espanya no serà possible un referèndum a Catalunya".
 09:19 Pablo Iglesias, a RAC1: "Cal facilitar els camins per tal que el poble de Catalunya pugui decidir"
 08:45 M'HI POSO PER...​ Victòria Camps: sense raons per abjurar del socialisme. La filòsofa concorre en un lloc simbòlic de la llista d'Iceta i sempre ha estat socialista, però sense carnet: "Des que vaig deixar de ser catòlica no he volgut ser militant de cap altra cosa", explica a la secció dels independents dels partits per al 21-D, per Jordi Bes
 08:22 El desplegament de Cs impedeix fer la cantada de Nadal de l'Esclat al pati del Kursaal de Manresa, informa Pere Fontanals. La pantalla gegant al passeig, les furgonetes i el muntatge de seguretat van impossibilitar que els nens i nenes cantessin on tenien programat des de feia temps.
 07:49 PORTADES La premsa espanyola celebra la possible victòria d'Arrimadas. Recull de les portades dels diaris catalans i espanyols de paper.
 07:09 El president Carles Puigdemont, mitjançant un missatge enregistrat des de Bèlgica, ha fet una crida a evitar que “ningú des de Madrid converteixi Catalunya en la província que porta somiant des de fa anys”, segons informa Aleix Ramírez. En un míting a Sitges, Puigdemont ha tornat a demanar al “tripartit del 155” – en referència a Ciutadans, PP i PSC- “si respectaran els resultat del 21 de desembre”.
 06:35 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Recta final polaritzada. "Esprint de campanya amb mítings finals i, segons les enquestes, l'independentisme lluitant per mantenir la majoria absoluta i ERC i Cs per la primera posició", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Junqueras, Puigdemont, el vot socialista, la Marató, el trànsit de Jové a Jover, Bosman i Josep Maria Castellet.
 00:42 La majoria absoluta independentista perilla, segons dues enquestes d'«El Mundo» i l'«ABC». Els dos diaris apunten a una victòria de Ciutadans en vots o en vots i escons mentre que les formacions unionistes retallarien distàncies amb l'independentisme.
 22:27 PÒQUER DE CAMPANYA 14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa; per Arnau Urgell.
 21:33 VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats: «gràcies per la vostra dignitat i patriotisme». El conseller ha pujat a l'escenari visiblement emocionat en el míting de Junts per Catalunya a Terrassa, la seva ciutat natal.
 21:21 
 21:21 
 21:09 La número dos de Podem, Irene Montero, reclama el vot per a Xavier Domènech perquè «ni mentirà ni robarà». El cap de llista dels "comuns" acusa Inés Arrimadas de ser "la candidata d'Aznar" i promet no fer-la presidenta. Ho explica Sara González des del Prat de Llobregat
 

Xavier Domènech i Irene Montero, al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 21:03 Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens. "Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la", afirma el candidat del PSC. Iceta exigeix, però, a les forces unionistes que "treguin les mans" de l'escola catalana. Informa Jordi Bes.
 20:53 
 20:50 ENTREVISTA Òscar Peris (ERC): «M'imagino un resultat sobiranista aclaparador perquè o guanyem o ens arrasen». El cap de llista dels republicans per Tarragona està convençut que l'Estat manté empresonat Junqueras perquè "és líder més ben preparat per fer front al repte que té el país" i destaca que es presenten a les eleccions perquè no podien deixar Catalunya en mans del bloc del 155. Per Jonathan Oca. 
 20:49 Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE». La dirigent d'ERC rebutja acords amb el PSC, com vol Domènech: "Amb aquells socialistes amb què volíem pactar hem decidit fer una llista conjunta i concórrer conjuntament". Per Roger Tugas.
 20:46 La Guàrdia Civil deixa en llibertat el director general d'Unipost. El cos de seguretat continua registrant la seu de l'empresa de l'Hospitalet de Llobregat, que ha començat cap a les vuit del matí.
 20:34 El bloc unionista estalona en escons l'independentisme, segons El País. Els partits independentistes quedarien a cinc escons de la majoria absoluta, segons el sondeig.
 20:29 Albiol desinfla l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert». El candidat popular demana que el 21-D es confirmi "el pas que va donar Rajoy" amb el 155.
 20:22 Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's. El president de la Generalitat, en un míting a Terrassa, eleva el to contra els d'Inés Arrimadas i reclama votar "pensant en les futures generacions. Informa Oriol March des de Terrassa. 
 20:21 Xavier Domènech, a José María Aznar: "Ho sentim, la seva candidata, Inés Arrimadas, no serà presidenta de Catalunya. No donarem el govern a la precarietat, a l'Ibex 35 i a Aznar" 
 20:20 LA CARAVANA. Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada. Crònica de la visita de la directora de campanya de Junts per Catallunya a l'autobús dels periodistes que segueixen la candidatura de Carles Puigdemont. Per Oriol March.
 20:19 Xavier Domènech reivindica que els "comuns" han aconseguit posar l'agenda social en el centre de la campanya electoral perquè la resta dels partits també en parlen
 
 
 
 20:13 VÍDEO Comín: «El PSC hauria de renunciar a les sigles i dir-se Partit Unionista Sobretot (PUS)». Exdirigents i exmilitants dels socialistes intervenen en un acte a Sant Andreu de la Barca per ratificar el seu suport a ERC com a pal de paller del socialisme sobiranista i carreguen contra el partit de Miquel Iceta. Ho explica Roger Tugas.
 20:06 
Entrades anteriors »
Miquel Iceta a l'esmorzar informatiu a Barcelona | ACN
01/01/1970
El candidat del PSC afirma que prefereix equivocar-se "per trobar la reconciliació" que "encertar tenint ferides obertes" | Si és president oferirà a Rajoy la Generalitat per celebrar la propera conferència de presidents autonòmics
01/01/1970
L'enquesta de la cadena d'Atresmedia assenyala que Inés Arrimadas seria la candidata més votada per sobre d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont
Els concursants d'«OT» | TVE
Toni Vall
01/01/1970
«Potser té a veure amb aquest intangible que no sé explicar que et fa empassar-te les paraules de desdeny que et surten desbocades quan penses amb una mica de fredor sobre la falsària idea de superació personal i els mètodes 'happy flower' que hi imperen»
Horacio Seguí, a casa seva | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
El llibre "La meva vida en un 'clic'", amb textos de Toni Vall, repassa la trajectòria d'una de les figures més impressionants del fotoperiodisme català | L'obra es presenta aquest dijous a les 18:30h a la Sala Berlín del Camp Nou
Sergi Ambudio
01/01/1970
Es tracta d'un llistat de 25 preguntes per descobrir quines coincidències té cada votant amb les candidatures que es presenten a les eleccions
Lorena Roldán en un míting de C's a Tarragona diumenge passat | Ciutadans
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència"