Universitats

Rebaixar les taxes i millorar el finançament: l'horitzó del pacte nacional per a la universitat

Els rectors demanen utilitzar la nova taula de diàleg per repensar el sistema de finançament

El secretari d’Universitats i Recerca avança que el decret de preus del curs vinent contemplarà una rebaixa del 30% pels estudiants amb menys recursos

| 19/06/2017 a les 13:13h
Arxivat a: Societat, estudiants, universitat, Pacte Nacional per la Universitat, universitats, CIC, rectors, finançament, UPF, matrícula, graus
El conseller Jordi Baiget amb els representants del pacte nacional per la universitat | Jordi de Planell
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Millorar el sistema de finançament universitari per aconseguir, a mig termini, una rebaixa en les taxes que paguen els estudiants catalans. Aquest és el gran compromís que assumeix el pacte nacional per a la universitat, que s’ha constituït aquest migdia en un acte a Barcelona. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha presidit la primera reunió del nou organisme, que neix per “dissenyar les línies estratègies de la política universitària del país”, en paraules de Baiget. El pacte, compost per representants de la comunitat universitària, dels agents socials i econòmics, i dels grups parlamentaris, busca “avançar en el sistema de preus públics equitatiu de les universitats”, segons el conseller.

Els rectors catalans fa una dècada que reivindiquen la necessitat de repensar el model de finançament. Actualment els fons que reben els centres públics estan condicionats, fonamentalment, a una única variable: el número d’estudiants que tenen matriculats. Els responsables de les universitats demanen redissenyar el sistema i avisen que els calen més recursos per continuar funcionant. “Esperem que el pacte serveixi per definir la sostenibilitat de la xarxa”, assegurava, després de la primera reunió de la nova taula, el rector de la UPF, Jaume Casals, que també ostenta la presidència de l’associació catalana d’universitats públiques.

Els centres d’educació superior de Catalunya estan a la cua d’Europa a nivell de finançament. Reben la meitat de recursos que la mitjana dels països de la OCDE, segons les últimes dades de la mateixa secretaria d’Universitats i Recerca del Govern. Els rectors assenyalen que, si fins ara la falta de mitjans no s’ha notat ni en la recerca ni tampoc en la docència, “és per l’eficàcia i qualitat dels professionals”. Avisen, però, que si no es resolt l’infrafinançament “crònic” de les universitats, “el model d’èxit que hi ha a Catalunya no serà sostenible perquè implica un gran desgast”, en paraules de Casals.

El Govern ha entomat el repte que han plantejat els rectors i s’ha compromès a implementar el nou model que els representants del pacte puguin acordar. El secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha reconegut que el sistema de finançament serà “objecte” dels treballs del nou organisme, però no ha volgut avançar quines idees té l’executiu per reformar-lo perquè entén que “abans s’haurà de comunicar a tots els agents que estan representants a la taula”. “Si s’arriben a acords sobre la base del diàleg i el consens, el Govern se’ls farà seus”, ha subratllat Navarro davant dels mitjans.

Una rebaixa de les taxes

Però la millora del model de finançament no és l’únic maldecap que corseca la comunitat universitària. Als estudiants el que més els preocupa és la rebaixa de les taxes. Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat on més car resulta cursar un grau. En l’aprovació dels pressupostos del 2017, el Parlament va demanar al Govern que es comprometés a revisar el preu dels estudis quan es disposés a aprovar el nou decret de preus.

Navarro ha avançat que el document revisat estarà enllestit en les “properes setmanes” –abans que els estudiants formalitzin la matrícula per al curs vinent- i ha assegurat que contemplarà una rebaixa del 30% en el cost dels graus per a les unitats familiars amb menys recursos, que estan compresos en els trams 1 i 2 de les beques Equitat del Govern.

El secretari d’Universitats ha recordat que els estudiants que més paguen ja tenen bonificat un 75% del cost dels seus estudis. Tanmateix, ha reconegut que cal “continuar aprofundint” en la tarifació social. “Volem que les rendes més baixes paguin menys per garantir que tothom tingui accés a la universitat”, ha emfatitzat Navarro. La rebaixa del 30% de la matrícula per als estudiants dels trams 1 i 2 és un primer “gest” que es pot anar ampliant a partir dels acords que segelli el pacte nacional.

Els estudiants, escèptics

Tot i l’optimisme que irradiaven els representants de la Generalitat al final de la primera reunió del nou organisme, el representant dels estudiants a la taula, Oriol Rivera, es mostrava menys esperançat. El portaveu del Consell d’Estudiants de Catalunya ha avisat que “el més probable” és que, d’aquí a cinc anys, “les universitats del país continuïn sent les més cares de l’Estat”. Rivera ha defensat que el pacte nacional és “primordial” per “continuar potenciant el sistema de beques”. “No és el nostre model, nosaltres apostaríem per les taxes gratuïtes en primera matrícula”, ha reconegut el representant dels estudiants, que, tot i això, creu que cal aprofundir en l’aposta de la Generalitat i “aconseguir que més de la meitat dels estudiants estiguin becats”.

Rivera també s’ha queixat pel pes “testimonial” que els alumnes tenen al pacte nacional per la universitat. “Ens sap greu que només hi siguem nosaltres com a representants dels estudiants”, ha lamentat el portaveu del Consell. Al seu parer, si els alumnes representen el 75% de la comunitat universitària seria just que “fossin més a la taula del pacte, i no només un 2 o un 3% del conjunt de representants”. El plenari el composen els rectors de les universitats del sistema públics d’inscripció, els presidents dels consells socials, membres de cadascun dels grups parlamentaris, representants dels sindicats i les patronals, i experts de l’àmbit acadèmic, així com els principals responsables del Govern en matèria universitària.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Juan Ignacio Zoido aquest dijous al Senat. | ACN
Pep Martí
01/01/1970
La intervenció del ministre de l'Interior al Senat per explicar la intervenció policial de l'1-O, en deu frases | "Es van infiltrar molts radicals que estaven perfectament organitzats", assegura Juan Ignacio Zoido
Ebri Knight presentaran «Guerrilla» el proper 2 de febrer
01/01/1970
La cançó, inclosa al nou disc que el grup estrenarà el 2 de febrer, és un cant "a l’autoorganització, a la lluita colze a colze per vèncer les injustícies i els qui les perpetuen"
01/01/1970
La formació anticapitalista presenta un escrit al Tribunal on denuncia la falta d'imparcialitat | Anna Gabriel i Mireia Boya estan sent investigades per aquest delicte
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"