Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Serveis socials

La renda garantida supera els últims obstacles: el Parlament l'aprovarà el 12 de juliol

La ponència donarà llum verda al text aquest dimarts si no hi ha cap grup que presenti una esmena d'última hora | La comissió promotora de la nova prestació celebra que la tramitació parlamentària hagi permès resoldre els darrers esculls que dificultaven l'acord

per Jordi de Planell, 20 de juny de 2017 a les 06:55 |
Foto de família dels signants de l'acord sobre la renda garantida | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La renda garantida de ciutadania serà una realitat abans de l'estiu. Tal com preveia el calendari acordat amb les entitats socials a mitjans de maig, la tramitació de la llei que donarà cobertura jurídica a la nova prestació es tancarà just al límit de les vacances. L'objectiu? Que el 15 de setembre tot estigui enllestit perquè els beneficiaris potencials puguin sol·licitar l'ajuda de 664 euros. Fonts properes a la negociació han avançat a NacióDigital que l'escenari més probable passa per fer possible que en el ple del 12 i 13 de juliol es debati i s'aprovi la norma.

Arribar a aquest estadi no ha resultat gens senzill. De fet, en les darreres setmanes el pacte segellat entre el Govern i els promotors de la ILP per la renda garantida va estar a punt de saltar pels aires. Els impulsors del projecte van alertar que l'executiu "volia incomplir" dos dels punts nuclears de l'acord i van amenaçar amb una vaga de fam si la Generalitat no rectificava. Al seu torn, la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, l'encarregada de dirigir les negociacions, se'n va rentar les mans i va emplaçar els grups parlamentaris a resoldre els punts de fricció en el procés de tramitació de l'avantprojecte de llei.


Els punts de fricció, encarrilats

L'esbatussada, però, no va fer descarrilar la iniciativa. Els representants de tots els partits van acordar recuperar la redacció original de l'acord per evitar que els promotors de la ILP se'n despengessin. Hi havia dos punts de fricció. Per una banda, els impulsors de la renda demanaven que els sol·licitants que no obtinguessin una resposta de l'administració abans de quatre mesos fossin considerats beneficiaris de la renda per silenci administratiu. De l'altra, exigien que no es rebaixés 150 euros la prestació que cobraran els pensionistes que no arriben a l'indicador de suficiència (IRSC), situat, precisament, en els 664 euros de la renda.

El Govern va dividir l'ajuda en dos trams. Un primer, no condicionat, dotat amb poc més de 400 euros. El cobraran totes les persones que a final de mes no ingressin una quantitat equivalent a l'IRSC, independentment de si tenen o no algun contracte a temps parcial. El segon tram, tanmateix, només el podran percebre aquells que acreditin que estan seguint un pla d'inserció laboral. Les entitats acceptaven que 150 euros de l'ajuda es condicionin al desenvolupament d'un programa del SOC, però es negaven a estendre aquesta segmentació de la prestació en el cas dels jubilats amb pensions no contributives o de persones amb invalidesa que cobren quantitats mensuals per sota de l'IRSC.

Aquest grup de beneficiaris no està en condicions de treballar i, per tant, supeditar el cobrament d'una part de la seva ajuda al seguiment d'un pla d'inserció al mercat laboral "no tenia cap sentit", en paraules dels promotors de la ILP consultats per aquest diari. Finalment, tant aquesta petició com la del silenci administratiu s'han acabat acceptant. Els grups parlamentaris que formen part de la ponència –l'organisme del Parlament que s'encarrega d'acabar de dissenyar els avantprojectes de llei abans d'enviar-los a la comissió corresponent- han cedit a les demandes de les entitats socials i han permès desencallar la situació.


Junts pel Sí va optar per abstenir-se en la votació d'aquests dos punts. El seu representant a la ponència, el diputat Chakir El Homrani, explica que ho van fer per evitar que la proposta quedés bloquejada, però reconeix que el seu grup continua tenint "dubtes raonables" sobre la viabilitat d'aquests dos "últims serrells". De fet, no descarten tornar-se a abstenir quan l'informe de dictamen se sotmeti a votació a la comissió de Treball. "Com que podem demanar votar cadascun dels punts per separat, ens plantegem tornar-nos a decantar per l'abstenció en aquests dos casos", afegeix El Homrani.

Recta final cap a l'aprovació definitiva

Amb tota la feina pràcticament resolta, la ponència de la llei es donarà per tancada aquest dimarts. Abans, però, caldrà resoldre un darrer escull: una esmena del PSC per demanar més concreció en el desplegament de la norma. "Exigeixen uns aclariments que ja recull el projecte de llei", lamenta el portaveu de la comissió impulsora de la ILP, Diosdado Toledano. El representant dels promotors de la prestació creu que els "compromisos indispensables" ja són a l'avantprojecte i defensa que les "concrecions" aniran arribant a través del reglament que desplegui la norma i de la comissió de seguiment que en supervisi el desenvolupament.

Amb o sense acord en aquest darrer punt, l'agenda de les entitats socials i dels grups parlamentaris passa per cloure la feina de la ponència i enviar el redactat de la llei -en forma de dictamen- a la comissió de Treball de la cambra dimarts mateix. Segons ha pogut saber NacióDigital, els partits han arribat a l'acord tàcit de no mantenir viva cap esmena per agilitzar la tramitació de l'avantprojecte i poder-lo portar al ple del Parlament abans de les vacances d'estiu. La idea de tots els agents implicats en la negociació és que hi arribi en la sessió dels dies 12 i 13 de juliol. Si no hi ha cap novetat extraordinària -que a hores d'ara ningú preveu-, la llei passarà pel sedàs parlamentari sense més maldecaps.

El que encara no està clar del tot és si serà aprovada de manera unànime. Segons El Homrani, "l'intercanvi d'opinions en el procés de tramitació parlamentari ha estat molt positiu" i, per tant, la predisposició de la majoria de grups a prémer el botó verd durant la votació sembla descomptada. Tot i això, el diputat de Junts pel Sí i relator de la ponència explica que la diputada del PP "no ha pogut assistir a les darreres reunions". Per aquest motiu El Homrani no té tan clar quina és l'opinió del seu grup i si, finalment, optarà per donar suport o no a la norma quan arribi al ple.

Un cop la llei estigui aprovada (amb o sense el PP), la renda garantida de ciutadania es podrà començar a abonar a partir del 15 de setembre, seguint el calendari previst. Tots els beneficiaris que ara ja perceben el PIRMI passaran a cobrar, automàticament, la nova prestació. La resta de possibles usuaris que compleixen les condicions per sol·licitar l'ajuda ho podran fer a partir de llavors. El Govern tindrà quatre mesos per resoldre totes les peticions. Com que es preveu que en les primeres setmanes hi hagi una allau de sol·licituds, la Generalitat tindrà un mes extra de marge per decidir si accepta les que rebi fins al 15 de novembre.

El Tribunal Constitucional; la propera parada?

Amb els dos esculls que quedaven pendents superats, la propera parada de la llei passa per la seva execució "immediata" un cop estigui aprovada, segons el secretari de Treball, Economia i Estudis de CCOO, Ricard Bellera. El representant sindical avisa, però, que hi ha un risc que pot acabar volatilitzant "el primer gran dret social adquirit des de l'inici de la crisi econòmica i les retallades": que el govern espanyol enviï la renda garantida al Tribunal Constitucional. "Ja ho ha fet amb altres lleis de caràcter social i aquest cop jo també ho veig força probable", reconeix, pessimista, Bellera.

El secretari de Treball, Economia i Estudis, que també ha participat activament en la cuina de l'acord per la renda, demana a l'executiu de Mariano Rajoy que sigui "raonable" i no opti per recórrer la norma. Tanmateix, els precedents, com ara la llei de pisos buits i el decret de la pobresa energètica, no permeten a Bellera fiar-se "del sentit comú del govern del PP". En aquesta mateixa direcció també hi apunta El Homrani. El diputat de Junts pel Sí creu que portar la renda garantida al TC seria "immoral", però també alerta que aventurar-se a anticipar què farà la Moncloa és "molt complicat".

Per El Homrani, la nova llei permetrà "generar un dret i fer grans passos endavant", i subratlla que la posada en marxa de la renda demostra "la feina que, quan està en condicions de fer-ho, du a terme la Generalitat". Ara espera que el govern espanyol "s'oblidi dels conflictes polítics i pensi en les persones". "És una llei que vol ajudar els més vulnerables. Per una vegada, el govern de l'Estat podria estar al seu costat", remata el diputat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació