ETA

Avui es compleixen 30 anys de la massacre d'Hipercor, l'atemptat més mortífer d'ETA

L'explosió al centre comercial va provocar 21 víctimes mortals i més de quaranta ferits

Els autors van ser condemnats a quasi 800 anys de presó i l'Audiència Nacional va reconèixer la responsabilitat civil de l'Estat per no desallotjar-lo

| 19/06/2017 a les 08:06h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Política, memòria hitòrica, memòria històrica, víctimes del terrorisme, ETA, Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, efemèride
L'Hipercor de Meridiana va ser l'escenari de l'atemptat més greu d'ETA | Arxiu ND
Aquell 19 de juny de 1987, avui fa 30 anys, Vargas era una de les persones que es trobava a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana. El pitjor lloc en el pitjor moment, pocs minuts després de les quatre de la tarda. "Jo era a la planta d'alimentació -explica a NacióDigital-, just sobre el pàrquing en què es va posar l'explosiu, al passadís central per on va sortir la llengua de foc. Vam sentir un soroll sec, tampoc molt fort, i després fum i foscor. Jo anava amb la meva dona i un fill petit. Vam resultar ferits. Una noia que era a prop nostre va patir cremades molt greus. Vam sortir com vam poder cap a la planta superior".

L'atemptat d'Hipercor va deixar 21 persones mortes i 45 de ferides. Membres del comando Barcelona d'ETA van deixar un Ford Sierra al pàrquing soterrani, amb una barreja de prop de 30 quilos d'amonal i més de 200 litres de líquid inflamable, i tot seguit van efectuar diverses trucades per avisar de la col·locació de l'explosiu: al mateix Hipercor, a la Guàrdia Urbana i al diari Avui. Però la direcció del centre comercial va decidir no desallotjar.

El comando Barcelona en acció

El primer mort a mans d'ETA a Catalunya va ser el policia Ovidio López, el 6 de juny de 1975, en el transcurs d'un tiroteig després d'un atracament a una sucursal bancària. L'activista Juan Paredes Manot, Txiqui, va ser detingut el mes següent i acusat de participar en els fets, sent condemnat a mort i afusellat el mes de setembre, en el que van ser les darreres execucions de la dictadura.

Fins al 1986 no es van produir atemptats mortals d'ETA a Catalunya. El 1987, però, seria tràgic. El mes de gener va ser desarticulat el comando Madrid, però l'organització armada disposava d'un potencial considerable. El comando Barcelona, establert a la capital catalana, va dur a terme nombrosos atemptats aquell any. De fet, el 1987 va ser un dels anys de més activitat terrorista.

El 27 de març, era assassinat al port el guàrdia civil Antonio González per l'explosió d'una furgoneta. El 2 d'abril moria un altre guàrdia civil a Barcelona en esclatar una bomba al pas d'un cotxe de la força armada. Després vindria Hipercor.

El rerefons: les converses d'Alger   

Però mentre l'activitat armada s'intensificava, s'obrien alhora vies de contacte entre ETA i el govern espanyol. Un pols en el qual l'organització volia ser-hi demostrant la seva força. El PSOE de Felipe González governava a l'Estat i tenia majoria absoluta al Congrés. El terrorisme era un problema greu i González va donar llum verda per explorar contactes. En un moment en què França ja no era el santuari d'anys anteriors, la capital algeriana es va convertir en un lloc segur per la cúpula d'ETA.

Les coses havien canviat molt a Algèria. Huari Bumedien, membre llegendari del moviment dels no-alineats, ja havia mort, però el Front d'Alliberament Nacional continuava governant. Algèria havia estat aliat de l'URSS i molts membres d'ETA s'havien entrenat a l'escalf d'Alger. Va ser allí on es va instal·lar Txomin Iturbe, el màxim dirigent de l'organització el 1986, figura considerada favorable a una via negociada. Molt aviat van començar els contactes. Txomin exigeix que volin a Alger interlocutors d'alçada, no els intermediaris de segona que li envien des de Madrid, però mor el febrer del 1987 en un accident i ha de ser substituït. Eugenio Etxebeste, Antxon, que es troba a l'Equador i es trasllada a Alger. El procés de diàleg es complica. És en aquest moment quan es produeix l'atemptat d'Hipercor.

L'11 de desembre del 1987 es va produir un altre gran atemptat, en aquest cas contra la casa quarter de la guàrdia civil de Saragossa: 11 morts. Però amb alt-i-baixos, les converses continuen durant el 1988. En un moment donat, Madrid exigeix un gest d'ETA, que ordena una treva de dues setmanes. Antxon es reuneix amb Rafael Vera, secretari d'Estat per a la Seguretat. Però el 4 d'abril de 1989 es trenquen les negociacions. El govern socialista no accepta les propostes d'ETA, que vol que s'engegui una taula paral·lela entre el PSOE i Herri Batasuna i exigeix que es passi a una negociació explícitament política.
 

L'Hipercor de Meridiana va ser l'escenari de l'atemptat més greu d'ETA. Foto: Adrià Costa


794 anys de presó

Uns mesos després de l'atemptat, el setembre de 1987, van ser detinguts Josefa Ernaga i Domingo Troitiño, com autors materials de la massacre, que serien condemnats a 794 anys de presó. Un altre membre del comando, Rafael Caride, i Santiago Arróspide, àlies Santi Potros, un dels màxims responsables d'ETA en aquell moment -i que havia donat l'aprovació a l'acció- serien també detinguts i condemnats a 790 anys.  

Catalunya encara viuria episodis sagnants. Però l'impacte d'Hipercor va suposar una inflexió en la percepció que es tenia d'ETA, que va trigar tres anys a tornar a actuar a Catalunya. Va ser el 8 de desembre de 1990, quan van morir sis policies al fer explosió un cotxe bomba a Sabadell. Després, el 1991, es va produir un altre atemptat amb moltes víctimes: l'atac contra la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, amb un resultat de deu morts (cinc menors) i més de quaranta ferits. Un altre cop en un moment en què Barcelona s'abocava per a la celebració dels Jocs del 92.  

L'Estat, condemnat

El 1994, l'Audiència Nacional va considerar l'Estat responsable de negligència per no haver-se desallotjat l'edifici comercial després de l'avís fet pels mateixos autors. Els membres del comando no van dir on era l'explosiu i es va fer un registre de les plantes comercials per part de la vigilància privada. Pocs minuts després, va arribar la policia, però la direcció d'Hipercor va considerar que ja no era necessari efectuar un desallotjament. En aquell moment es produïen moltes amenaces de bomba i al superar-se l'hora anunciada pel comando perquè es produís l'explosió (les 15.30), es va optar per considerar-ho una amenaça falsa. Mitja hora més tard vindria la tragèdia.  

Vargas: "Un abans i un després"

Per José Vargas, "Hipercor va ser un abans i un després per un sector de la societat catalana, que fins aleshores havia vist ETA com una organització política, i no com a criminal. Però al cap d'un temps, molta gent va tornar a mostrar-hi simpatia. Per això, moltes víctimes ens sentim encara fora de la memòria històrica de la ciutat". Vargas és molt crític amb l'Ajuntament de Barcelona, que aquest dissabte celebra un acte de record al parc de Can Dragó: "Em vaig reunir amb Ricard Vinyes, responsable de memòria històrica del consistori, però ja tenien l'acte decidit i al final ni ens han convidat".

Vargas elogia la iniciativa de l'aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que va organitzar un homenatge a les víctimes amb motiu dels 25 anys. De Gispert va proposar que cada cinc anys es fes un acte de record al Parlament, i ara la presidenta Carme Forcadell ha recollit la proposta".
 

L'atemptat d'Hipercor va ser el més mortífer d'ETA. Foto: Arxiu ND

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
01/01/1970
El manifest va adreçat a les Nacions Unides, el Consell Europeu i la Comissió Europa
01/01/1970
Els republicans obtindrien 38 diputats, segons el sondeig del rotatiu | Junts per Catalunya, C's i PSC empatarien a 25 escons i la CUP n'aconseguiruia entre 7 i 8
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia insta a anar a votar el 21-D
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
Roger Pi de Cabanyes | 6 comentaris
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya