17
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
19:05h
Feia molt de temps que el PSC no tenia una nit de celebració com la del passat 21 de maig, quan va veure que, contra pronòstic, Pedro Sánchez guanyava les primàries amb una majoria còmoda. La situació dels socialistes catalans, que es van entregar en cos i ànima a fer renéixer el secretari general defenestrat pel comitè federal, donava un gir de 180 graus. Ells es van emportar bona part del càstig imposat per trencar la disciplina de vot amb el seu no a Mariano Rajoy com a president. Van ser vistos per la gestora i pels barons territorials com un problema, però amb la derrota de Susana Díaz i l'aparell ressorgeixen ara com un dels principals puntals del secretari general.
Els socialistes catalans esperen treure'n rèdits del congrés. No tant en forma de càrrecs a la nova executiva del PSOE, sinó en tres aspectes que pels socialistes catalans són fonamentals: que la reforma de la Constitució es vegi com una solució palpable per a Catalunya, recuperar la seva plena autonomia com a partit i que, a partir d'un enfortiment del PSOE a Espanya, el PSC pugui recuperar múscul en un moment de plena irrupció dels "comuns".
Val a dir, però, que Pedro Sánchez sí ha volgut recompensar d'alguna manera el suport incondicional que ha rebut del PSC. Especialment el de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que s'incorpora al nucli de presa de decisions de Ferraz. També hi jugarà un paper assumint els temes d'Indústria l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, que s'ha mobilitzat per sumar suports per a Sánchez tant en aquesta campanya de primàries com en l'anterior, quan a Catalunya va guanyar Eduardo Madina. De moment, no està previst que s'incorpori un tercer dirigent del PSC a la direcció com a l'anterior executiva de Sánchez, quan hi formaven part Carme Chacón, Pere Navarro i Meritxell Batet.
Abanderar una sortida al conflicte entre l'estat espanyol i Catalunya
Catalunya està immersa en la contrarrellotge de la convocatòria del referèndum sobre la independència. Els eixos del catalanisme s'han desplaçat cap cap al sobiranisme però el PSC, després d'una etapa erràtica en què va de arribar a defensar el dret a decidir de forma "legal i acordada", va decidir no moure's. Això ha provocat que, en el discurs nacional, cada vegada més hagi quedat situat en les fotografies juntament amb PP i Ciutadans. Aquesta és la imatge que els de Miquel Iceta busquen trencar. De fet, el primer secretari ja va intentar fer pedagogia en el seu dia i explicar que el PSC no es podia permetre abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy, el president que més bel·ligerant s'ha mostrat amb Catalunya.
Que el congrés del PSOE tingui previst ressuscitar el concepte de l'Espanya plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació cultural -un adjectiu que li resta la capacitat de sobirania- permet al PSC assegurar que el socialisme espanyol reconeix la singularitat catalana i que té un aliat estatal amb una concepció sobre la realitat catalana diferent a la del PP. Ara bé, en plena voràgine sobiranista, els socialistes catalans necessiten fets palpables. Convençuts que el referèndum de l'1 d'octubre no s'arribarà a celebrar, esperen que el PSOE posi en marxa, com a molt tard al setembre, la creació al Congrés dels Diputats d'una comissió per debatre sobre la reforma de la Constitució. Sánchez té clar que, si no és ell qui abandera aquesta via, serà Podem qui ho faci.
.jpg)
Recuperar la plena autonomia del PSC
La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que ja abans de la campanya de les primàries es veia la futura secretària general, va maniobrar entre bambolines perquè el PSC pagués car el suport a Sánchez i el trencament de la disciplina de vot durant la investidura de Rajoy. Va demanar, d'entrada, que es corregissin les "asimetries" i fins i tot va arribar a plantejar que els socialistes catalans no poguessin participar a les primàries del PSOE. Conscient, però, que aquest postulat podia ser contraproduent, va optar per una via que restés força als socialistes catalans.
D'entrada, es va fixar que els militants del PSC s'haguessin d'inscriure en un registre per poder participar a les primàries, un fet que va servir per evidenciar la pèrdua de pes dels socialistes catalans. De ser la segona federació més potent després de la d'Andalusia va passar a ser la quarta amb un cens de 14.000 militants. El segon pas va ser revisar el protocol de relacions entre el PSC i el PSOE. Els socialistes catalans van pagar un preu alt per segellar la pau amb Ferraz: va passar a tenir una autonomia tutelada. El protocol tancat establia que tota discrepància i també la política de pactes electorals s'hauria d'acordar en una comissió mixta dels dos partits, amb la qual cosa, en cas de desacord, Ferraz podia tenir l'última paraula.
Ara, els socialistes catalans esperen que aquest acord quedi en paper mullat. Amb tot, Iceta ha assegurat que la revisió del protocol no està a l'agenda del congrés. I és que reobrir-lo, tenint en compte que va ser rubricat pel consell nacional del partit, suposaria admetre que, efectivament, es va signar un acord que suposava una clara pèrdua de sobirania, un fet que el primer secretari mai ha admès. Amb tot, hi ha un altre sector del PSC que considera que aquesta revisió del protocol va ser una exigència de l'aparell del partit i de la gestora per exhibir que hi havia hagut un càstig a la indisciplina dels socis catalans. És per això que volen que, tot just després del congrés, es deixi sense validesa i només resti vigent el protocol que es va segellar l'any 1978.
Un aliat fort a Espanya per tornar a créixer a Catalunya
El PSC ja no és aquell partit que l'any 1999 tenia 52 diputats al Parlament o que l'any 2008 en tenia 25 al Congrés. Ja no és aquell partit transversal situat al bell mig del catalanisme que era capaç d'acollir dirigents tan diferents com Montserrat Tura i Celestino Corbacho. És, de fet, un partit més petit que mai que no s'ha mogut quan els eixos del catalanisme s'han desplaçat cap al sobiranisme i que ha anat perdent llençols a cada bugada. La prova més evident són les xifres actuals: 16 diputats al Parlament i set al Congrés. Ara, confien en la reconstrucció del PSOE per tornar a créixer. Saben que els seus moments àlgids han estat quan el socialisme espanyol era fort. A la vegada, els socialistes catalans han tingut sempre un paper cabdal quan el PSOE ha estat al govern.
"Aquest congrés serveix per posar rumb a la Moncloa", insisteixen els dirigents que formaran part de la nova direcció de Sánchez. El PSC també ho repeteix com un mantra. O com un desig per aconseguir sortir de la subalternitat en la qual van quedar abocats al Parlament arran de l'esclat del procés sobiranista.
Els socialistes catalans esperen treure'n rèdits del congrés. No tant en forma de càrrecs a la nova executiva del PSOE, sinó en tres aspectes que pels socialistes catalans són fonamentals: que la reforma de la Constitució es vegi com una solució palpable per a Catalunya, recuperar la seva plena autonomia com a partit i que, a partir d'un enfortiment del PSOE a Espanya, el PSC pugui recuperar múscul en un moment de plena irrupció dels "comuns".
Val a dir, però, que Pedro Sánchez sí ha volgut recompensar d'alguna manera el suport incondicional que ha rebut del PSC. Especialment el de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que s'incorpora al nucli de presa de decisions de Ferraz. També hi jugarà un paper assumint els temes d'Indústria l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, que s'ha mobilitzat per sumar suports per a Sánchez tant en aquesta campanya de primàries com en l'anterior, quan a Catalunya va guanyar Eduardo Madina. De moment, no està previst que s'incorpori un tercer dirigent del PSC a la direcció com a l'anterior executiva de Sánchez, quan hi formaven part Carme Chacón, Pere Navarro i Meritxell Batet.
Abanderar una sortida al conflicte entre l'estat espanyol i Catalunya
Catalunya està immersa en la contrarrellotge de la convocatòria del referèndum sobre la independència. Els eixos del catalanisme s'han desplaçat cap cap al sobiranisme però el PSC, després d'una etapa erràtica en què va de arribar a defensar el dret a decidir de forma "legal i acordada", va decidir no moure's. Això ha provocat que, en el discurs nacional, cada vegada més hagi quedat situat en les fotografies juntament amb PP i Ciutadans. Aquesta és la imatge que els de Miquel Iceta busquen trencar. De fet, el primer secretari ja va intentar fer pedagogia en el seu dia i explicar que el PSC no es podia permetre abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy, el president que més bel·ligerant s'ha mostrat amb Catalunya.
Que el congrés del PSOE tingui previst ressuscitar el concepte de l'Espanya plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació cultural -un adjectiu que li resta la capacitat de sobirania- permet al PSC assegurar que el socialisme espanyol reconeix la singularitat catalana i que té un aliat estatal amb una concepció sobre la realitat catalana diferent a la del PP. Ara bé, en plena voràgine sobiranista, els socialistes catalans necessiten fets palpables. Convençuts que el referèndum de l'1 d'octubre no s'arribarà a celebrar, esperen que el PSOE posi en marxa, com a molt tard al setembre, la creació al Congrés dels Diputats d'una comissió per debatre sobre la reforma de la Constitució. Sánchez té clar que, si no és ell qui abandera aquesta via, serà Podem qui ho faci.
Miquel Iceta, al congrés del PSOE Foto: ACN
Recuperar la plena autonomia del PSC
La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que ja abans de la campanya de les primàries es veia la futura secretària general, va maniobrar entre bambolines perquè el PSC pagués car el suport a Sánchez i el trencament de la disciplina de vot durant la investidura de Rajoy. Va demanar, d'entrada, que es corregissin les "asimetries" i fins i tot va arribar a plantejar que els socialistes catalans no poguessin participar a les primàries del PSOE. Conscient, però, que aquest postulat podia ser contraproduent, va optar per una via que restés força als socialistes catalans.
D'entrada, es va fixar que els militants del PSC s'haguessin d'inscriure en un registre per poder participar a les primàries, un fet que va servir per evidenciar la pèrdua de pes dels socialistes catalans. De ser la segona federació més potent després de la d'Andalusia va passar a ser la quarta amb un cens de 14.000 militants. El segon pas va ser revisar el protocol de relacions entre el PSC i el PSOE. Els socialistes catalans van pagar un preu alt per segellar la pau amb Ferraz: va passar a tenir una autonomia tutelada. El protocol tancat establia que tota discrepància i també la política de pactes electorals s'hauria d'acordar en una comissió mixta dels dos partits, amb la qual cosa, en cas de desacord, Ferraz podia tenir l'última paraula.
Ara, els socialistes catalans esperen que aquest acord quedi en paper mullat. Amb tot, Iceta ha assegurat que la revisió del protocol no està a l'agenda del congrés. I és que reobrir-lo, tenint en compte que va ser rubricat pel consell nacional del partit, suposaria admetre que, efectivament, es va signar un acord que suposava una clara pèrdua de sobirania, un fet que el primer secretari mai ha admès. Amb tot, hi ha un altre sector del PSC que considera que aquesta revisió del protocol va ser una exigència de l'aparell del partit i de la gestora per exhibir que hi havia hagut un càstig a la indisciplina dels socis catalans. És per això que volen que, tot just després del congrés, es deixi sense validesa i només resti vigent el protocol que es va segellar l'any 1978.
Un aliat fort a Espanya per tornar a créixer a Catalunya
El PSC ja no és aquell partit que l'any 1999 tenia 52 diputats al Parlament o que l'any 2008 en tenia 25 al Congrés. Ja no és aquell partit transversal situat al bell mig del catalanisme que era capaç d'acollir dirigents tan diferents com Montserrat Tura i Celestino Corbacho. És, de fet, un partit més petit que mai que no s'ha mogut quan els eixos del catalanisme s'han desplaçat cap al sobiranisme i que ha anat perdent llençols a cada bugada. La prova més evident són les xifres actuals: 16 diputats al Parlament i set al Congrés. Ara, confien en la reconstrucció del PSOE per tornar a créixer. Saben que els seus moments àlgids han estat quan el socialisme espanyol era fort. A la vegada, els socialistes catalans han tingut sempre un paper cabdal quan el PSOE ha estat al govern.
"Aquest congrés serveix per posar rumb a la Moncloa", insisteixen els dirigents que formaran part de la nova direcció de Sánchez. El PSC també ho repeteix com un mantra. O com un desig per aconseguir sortir de la subalternitat en la qual van quedar abocats al Parlament arran de l'esclat del procés sobiranista.