16
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
19:06h
Helmut Kohl (1930-2017), un dels grans cancellers de la República Federal Alemanya, se n'ha anat en silenci, que és el lloc on vivia des de fa molts anys. A diferència d'altres estadistes jubilats, que no renuncien a intentar incidir en les grans decisions malgrat haver deixat el primer pla, Kohl ha viscut gairebé a l'ombra des que l'any 1998 va perdre les eleccions davant el socialdemòcrata Gerhard Schröder.
Poc després de la seva derrota a les urnes, l'escàndol sobre el finançament irregular del seu partit, la Unió Cristiana Democràtica (CDU), va embrutar la imatge del líder que va pilotar la reunificació alemanya el 1989. L'expresident Jordi Pujol va estar durant molts anys obsedit per la figura del polític alemany. Un pare de la pàtria que després va veure esquitxat el seu prestigi per un cas de corrupció.
L'escàndol va trastocar el procés de successió a la CDU, que Kohl havia deixat en mans de Wolfgang Schäuble, un dels seus principals col·laboradors. L'escàndol va provocar el 2002 l'ascens a la direcció del partit d'Angela Merkel, aleshores una jove dirigent procedent de l'est i avui cancellera "eterna".
Kohl va viure amb dramatisme la seva retirada. Els nous dirigents del partit ja no reconeixien el vell patriarca. A Merkel li va costar arribar al poder, però quan ho va aconseguir, el 2006, va ser per quedar-s'hi. Kohl només podia ser un destorb. Per si encara volia treure el cap, la tragèdia va entrar a casa seva. Hannelore, la seva dona, imatge de l'alemanya tradicional, es va suïcidar el 2001.
L'últim canceller renà
Helmut Kohl va créixer a Renània, la regió alemanya occidental més propers a la cultura francesa, de base catòlica i llunyana a la Prússia oriental. Renània, la pàtria de l'altre gran canceller democristià, Konrad Adenauer (1949-63), bressol també d'aquella barreja de mercat i estat del benestar que alguns van batejar com a capitalisme renà. Kohl va ser un treballador aplicat, no molt brillant ni carismàtic però sí tossut i astut. Es va topar amb adversaris més sòlid que ell, que sempre el van menysprear. Però ell els va guanyar. Un era Franz-Josef Strauss, cap del partit germà bavarès, la CSU, més reaccionari que Kohl. L'altre va ser el socialdemòcrata Helmut Schmidt, que definia Kohl com "un especialista en generalitats".
Entre dos mons
Kohl va pujar a la cancelleria el 1982 i va poder mantenir-s'hi setze anys. Va saber unir la democràcia cristiana alemanya, que no és poca cosa. Allí hi conviuen ultraconservadors nacionalistes, els catòlics tradicionalistes de Baviera, liberals conservadors i reformistes socialcristians. Per tots tenia Kohl una paraula. La glòria li va arribar el novembre de 1989, amb l'ensorrament del bloc soviètic i la caiguda del Mur. Els esdeveniments van convertir un polític hàbil en protagonista d'una era èpica. Així, després de governar l'Alemanya occidental, va regir la pàtria reunificada. De la guerra freda al segle XXI, Kohl va ser el canceller de dos països i, de fet, protagonista de dos mons.
Pels amants dels grans gestos de la història, quedarà la imatge de Kohl i el president francès François Mitterrand donant-se la mà en un dels escenaris de l'Europa embogida: Verdum, allí on francesos i alemanys van dirimir amb les baionetes el destí del continent en la Primera Guerra Mundial. Allí, sobre el record de l'Europa suïcida, devien dir-se que allò no tornaria mai més. Kohl acomiadaria anys després el seu amic francès, rosegat pel càncer, amb llàgrimes als ulls. Tots dos van donar un impuls important al projecte europeu.
Kohl ens diu adeu quan a Europa es nota a faltar la presència de líders que sàpiguen inspirar. Mai sabrem com haguessin estat les coses amb Kohl al davant. Pels actuals governants de Berlín, potser amb l'excepció del vell Schäuble, Kohl ja era una figura estranya, potser un espectre. El món d'ahir.
Poc després de la seva derrota a les urnes, l'escàndol sobre el finançament irregular del seu partit, la Unió Cristiana Democràtica (CDU), va embrutar la imatge del líder que va pilotar la reunificació alemanya el 1989. L'expresident Jordi Pujol va estar durant molts anys obsedit per la figura del polític alemany. Un pare de la pàtria que després va veure esquitxat el seu prestigi per un cas de corrupció.
L'escàndol va trastocar el procés de successió a la CDU, que Kohl havia deixat en mans de Wolfgang Schäuble, un dels seus principals col·laboradors. L'escàndol va provocar el 2002 l'ascens a la direcció del partit d'Angela Merkel, aleshores una jove dirigent procedent de l'est i avui cancellera "eterna".
Kohl va viure amb dramatisme la seva retirada. Els nous dirigents del partit ja no reconeixien el vell patriarca. A Merkel li va costar arribar al poder, però quan ho va aconseguir, el 2006, va ser per quedar-s'hi. Kohl només podia ser un destorb. Per si encara volia treure el cap, la tragèdia va entrar a casa seva. Hannelore, la seva dona, imatge de l'alemanya tradicional, es va suïcidar el 2001.
L'últim canceller renà
Helmut Kohl va créixer a Renània, la regió alemanya occidental més propers a la cultura francesa, de base catòlica i llunyana a la Prússia oriental. Renània, la pàtria de l'altre gran canceller democristià, Konrad Adenauer (1949-63), bressol també d'aquella barreja de mercat i estat del benestar que alguns van batejar com a capitalisme renà. Kohl va ser un treballador aplicat, no molt brillant ni carismàtic però sí tossut i astut. Es va topar amb adversaris més sòlid que ell, que sempre el van menysprear. Però ell els va guanyar. Un era Franz-Josef Strauss, cap del partit germà bavarès, la CSU, més reaccionari que Kohl. L'altre va ser el socialdemòcrata Helmut Schmidt, que definia Kohl com "un especialista en generalitats".
Helmut Kohl. Foto: Europa Press
Entre dos mons
Kohl va pujar a la cancelleria el 1982 i va poder mantenir-s'hi setze anys. Va saber unir la democràcia cristiana alemanya, que no és poca cosa. Allí hi conviuen ultraconservadors nacionalistes, els catòlics tradicionalistes de Baviera, liberals conservadors i reformistes socialcristians. Per tots tenia Kohl una paraula. La glòria li va arribar el novembre de 1989, amb l'ensorrament del bloc soviètic i la caiguda del Mur. Els esdeveniments van convertir un polític hàbil en protagonista d'una era èpica. Així, després de governar l'Alemanya occidental, va regir la pàtria reunificada. De la guerra freda al segle XXI, Kohl va ser el canceller de dos països i, de fet, protagonista de dos mons.
Pels amants dels grans gestos de la història, quedarà la imatge de Kohl i el president francès François Mitterrand donant-se la mà en un dels escenaris de l'Europa embogida: Verdum, allí on francesos i alemanys van dirimir amb les baionetes el destí del continent en la Primera Guerra Mundial. Allí, sobre el record de l'Europa suïcida, devien dir-se que allò no tornaria mai més. Kohl acomiadaria anys després el seu amic francès, rosegat pel càncer, amb llàgrimes als ulls. Tots dos van donar un impuls important al projecte europeu.
Kohl ens diu adeu quan a Europa es nota a faltar la presència de líders que sàpiguen inspirar. Mai sabrem com haguessin estat les coses amb Kohl al davant. Pels actuals governants de Berlín, potser amb l'excepció del vell Schäuble, Kohl ja era una figura estranya, potser un espectre. El món d'ahir.