París homenatja Francesc Boix, el fotògraf català de Mauthausen

El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, representa el Govern a l'acte i lamenta la "intencionalitat d'institucionalitzar la desmemòria" a l'Estat

per Redacció , 16 de juny de 2017 a les 16:58 |
L'alcaldessa de París, Ana Hidalgo, ha presidit l'acte d'homenatge | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
París ha homenatjat aquest divendres Francesc Boix, el fotògraf de Mathausen, enterrant-lo al Père Lachaise, el cementiri de les celebritats de la capital francesa i el més visitat del món. 66 anys després de la seva mort, França ha traslladat les seves despulles des del cementiri de Thiais perquè descansi entre els grans herois de la resistència al nazisme.

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i l'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, han participat a l'homenatge i han lamentat la poca col·laboració del govern espanyol. "Malauradament és un fet estructural", ha dit Romeva, criticant la "intencionalitat d'institucionalitzar la desmemòria" de l'executiu de Madrid. "És una vergonya que la representació del govern espanyol hagi estat de mínims", ha afegit Pisarello.


L'acte al cementiri de Père Lachaise ha comptat amb la presència i la participació de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que ha destacat la tasca de Boix en la lluita contra el feixisme i la importància de les seves fotografies per poder jutjar els autors de l'Holocaust. També hi havia la neboda de Boix i representants de l'Amical de Mauthausen. Durant la cerimònia, l'artista Marina Rossell ha interpretat 'El Cant dels Ocells'.

Boix "eren els ulls de la humanitat a Mauthausen", ha destacat el conseller Raül Romeva, assenyalant que "gràcies al coratge i la sensibilitat" del fotògraf català els crims del nazisme no van quedar impunes. "És un acte de justícia", ha destacat Romeva sobre el trasllat de les despulles de Boix al cementiri de Père Lachaise, on hi ha enterrats Molière, Albert Camus o Édith Piaf, entre d'altres.


Un reconeixement que arriba "tard"

Romeva ha admès que el reconeixement a Boix arriba "amb retard" i "posa de manifest la necessitat de fer tot allò que fa 40 anys que s'hauria d'haver fet". El conseller ha assegurat que "malauradament" el govern espanyol té "una intencionalitat d'institucionalitzar la desmemòria". "Des de Catalunya fa molt temps que ho estem combatent", ha remarcat, assenyalant que gestos com el d'aquest divendres a París són també "una oportunitat per explicar tot el que queda per fer".


"L'Estat espanyol té un problema amb la memòria històrica, sobretot el govern actual", ha criticat l'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, que també ha participat en l'homenatge. Pisarello ha lamentat que "pràcticament no hi ha hagut representants del govern espanyol" a la cerimònia, tot i que el president espanyol, Mariano Rajoy, era a París per una reunió amb Emmanuel Macron.

"Aquest era un acte molt important, amb autoritats del primer nivell de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona i París, és una vergonya que la representació del govern espanyol hagi estat de mínims", ha assegurat. L'ambaixada espanyola ha enviat a l'acte un representant de la seva conselleria de Cultura.

Pisarello ha destacat el caràcter "republicà i antifeixista" de Barcelona i París, dues ciutats que consideren que "per construir un futur amb una democràcia real la memòria històrica s'ha de situar en un primer nivell". Pisarello ha preuat la presència i el discurs de l'alcaldessa Anne Hidalgo i ha dit que el seu compromís i el de les desenes de republicans d'altres parts de l'Estat que han participat a l'acte "constrasta amb l'actitud bastant pobra del govern espanyol". "Hi ha un dèficit democràtic bastant evident", ha insistit.

Nascut a Barcelona el 1920, Boix va combatre amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil i va exiliar-se França amb la fi del conflicte. Allà va ser capturat pels nazis i deportat al camp de Mauthausen, el més important d'Àustria. Gràcies als seus coneixements de fotografia, Boix va ser destinat al servei d'identificació del camp, on s'encarregava de fer retrats policials a tots els presos, documentar les morts, els experiments mèdics o les visites d'alts càrrecs nazis. Amb la col·laboració d'altres presos van amagar i sostreure del camp unes 20.000 fotografies i negatius que es van convertir en proves gràfiques per demostrar els crims del genocidi nazi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació