17
de juny
del
2017
Actualitzat
el
18
de juny
a les
12:42h
El secretari general d'Esplac, Xavi Planas, el director de l'esplai l'Eixam, i la directora de la Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque Foto: Fundació Ferrer i Guàrdia
L'any 1987, un grup de persones compromeses amb la laïcitat i l'ideari del pedagog renovador Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), fundador de l'Escola Moderna, van crear la fundació que porta el seu nom. Avui, trenta anys després, presidida pel catedràtic de la UB Joan Francesc Pont, la institució continua fent una tasca útil en defensa dels mateixos valors.
L'entitat prepara un seguit d'activitats des d'ara i fins a finals d'any per commemorar l'aniversari. Viu un bon moment, després que la crisi econòmica afectés també la fundació. El patronat, reunit dimecres passat, va poder aprovar uns comptes positius que permetran reforçar les seves activitats.
Sílvia Luque dirigeix la Fundació Ferrer i Guàrdia des de juliol del 2015, quan va substituir Oriol Illa, que va passar a presidir la Taula del Tercer Sector. Luque explica a NacióDigital que "la fundació és un think tank que elabora estudis sobre política de joventut, educació i llibertats civils, i vol ser un espai de trobada apartidista i plural, que treballa per la construcció d'una ciutadania crítica i lliurepensadora".
La fundació aixopluga en la seva seu l'Escola Lliure El Sol, Esplac (Espais Catalans), Acció Escolta de Catalunya i la cooperativa L'Encís. Totes aquestes entitats constitueixen el Moviment Laic i Progressista. La Ferrer i Guàrdia va elaborar l'estudi "Laïcitat en xifres 2016", que va demostrar que l'estat espanyol està molt lluny de ser realment aconfessional. Actualment és a punt d'aparèixer un informe sobre "Quinze anys de polítiques de joventut en l'àmbit local".
Compromís amb el tercer sector
Luque explica que "la fundació, i amb ella el Moviment Laic i Progressista ha fet una aposta per ser present en la Taula del Tercer Sector, que s'ha anat consolidant com un espai bàsic de la societat civil, tot evitant que sigui un camp de batalla o de desencontres". El Tercer Sector, que ara viu un intens debat intern, aplega una gran varietat d'entitats i mantenir la seva cohesió no és fàcil. "Per nosaltres -assegura Sílvia Luque- cal preservar el model associatiu, amb una forta presència de voluntariat".
El pedagog que va ser afusellat
Ferrer i Guàrdia és un dels grans personatges "maleïts" de la història de Catalunya. Pedagog rellevant, vinculat a la maçoneria i al pensament llibertari, va ser detingut el 1909 i acusat d'haver estat un dels instigadors de la revolta de la Setmana Tràgica. Sense proves, en una farsa de judici, va ser condemnat a mort i afusellat. Les protestes que el fet va provocar, amb manifestacions en moltes ciutats europees, van acabar fent caure el govern conservador. A Brussel·les, un grup de lliurepensadors va aixecar un monument a la seva memòria. A Barcelona, al carrer d'Avinyó, seu de la fundació, hi té una flama encesa.