La dreta populista, una onada en retrocés

La victòria del Brexit en el referèndum britànic del 23 de juny passat va assenyalar el moment més puixant dels corrents  populistes a Europa. El 2016 va ser un gran any per a la dreta xenòfoba, com un gran tombant que va agafar desprevingudes les elits i les cancelleries. Va ser l'inici d'un cicle que pot acabar sent més efímer del que semblava. Les coses estan canviant.

El que va començar al Regne Unit ha començat a perdre impuls allí mateix. La cronologia d'esdeveniments mostra senyals d'un possible nou canvi de cicle, tot i que caldrà veure com evoluciona l'escenari europeu. El setembre hi ha eleccions a Alemanya, que seran també decisives i on tot indica que l'extrema dreta de l'AfD perdrà impuls.
 
Holanda, 15 de març: no al Nexit

Les eleccions a Holanda van ser el primer símptoma que l'efervescència populista tenia un sostre clar. Durant setmanes, Geert Wilders, líder del partit xenòfob PVV (Partit de la Llibertat) i partidari de la sortida del país de la Unió Europea, apareixia en els sondejos com a favorit per guanyar. Després del Brexit, hi hauria un Nexit (la sortida dels neerlandesos de la Unió?). Les urnes del 15 de març van deixar clar que no i van tornar a donar el triomf al liberal Mark Rutte, amb 33 escons, molt per davant dels 20 de Wilders.    

França, 8 de maig: Le Pen, aturada

Les eleccions holandeses eren només un anticip. Era a França on el projecte europeu se la jugava. Amb un govern desgastat i un president, François Hollande, sense esma per presentar-se a la reelecció, el Front Nacional de Marine Le Pen apareixia com una amenaça real per a les forces democràtiques. La candidatura d'Emmanuel Macron va generar prou solidaritats per superar la prova. Le Pen va aconseguir passar a la segona volta, però després va fer curt amb el seu 33,9% enfront el 66,10% de l'exministre.

L'èxit de Macron va ser molt més que el d'un candidat moderat i renovador alhora contra la candidata ultra. Va ser de tots els candidats el més desacomplexadament europeista, potser l'únic que garantia el reforçament de l'eix amb Berlín, ja que l'home de la dreta conservadora, François Fillon, postulava una millora de les relacions amb Moscou. Ara, les eleccions legislatives semblen confirmar el sostre del vot al Front Nacional. La primera volta ha donat a la formació de le Pen el 13% dels sufragis, molt lluny d'una posició guanyadora.

Regne Unit, 8 de juny: Brexit, però suau

Els britànics han fet amb el seu vot a les eleccions generals del 8 de juny una correcció del curs polític emprès pel país amb el referèndum. Desmentint tos els pronòstics (amb l'excepció d'un sondeig de YouGov que va ser atacat i ridiculitzat per la majoria d'analistes), Theresa May va patir una rebregada. El seu missatge en favor d'un Brexit dur i un posat de negociació agressiva amb la UE no només no va reforçar-se sinó que va perdre la majoria al Parlament.

May resisteix, fins ara, al davant del govern i del Partit Conservador. Però la seva posició és fràgil. El líder del Labour, Jeremy Corbyn, ha pogut trobar finalment un discurs propi sobre el Brexit: acceptar el resultat del referèndum, però anar a les negociacions amb voluntat de cicatritzar la ferida i mantenir-se en el mercat únic. Una de les conseqüències de l'elecció ha estat que Corbyn ha construït una imatge positiva de lideratge, mentre May apareix com una líder antipàtica i crispada.

Ara May només pot pactar amb els unionistes del DUP, dretans però ambigus en el Brexit i vistos amb desconfiança a Londres. L'exprimer ministre conservador John Major ja ha criticat May per l'acord amb el DUP, que pot radicalitzar la situació política a Irlanda del Nord.   

La desaparició de l'UKIP del parlament i els seus magres resultats són un fet rellevant: 1,8% dels vots, perdent pràcticament un 10% respecte a les eleccions anteriors. El seu líder, Paul Nuttall, que feia poc que era al davant, ja ha renunciat i Nigel Farage, el fundador, amenaça de tornar. Però un cop assolit el Brexit, l'UKIP s'ha quedat sense programa.     

Trump en dificultats

La fortalesa de la dreta populista europeu té relació amb el seu èxit als Estats Units. Brexit i Trump s'han realimentat des del juny passat. La victòria del milionari el novembre va ser el moment més àlgid de l'onada. Però passen els mesos i el nou president no és capaç d'estabilitzar-se. Si l'Administració republiacna trontolla, això tindrà el seu efecte en la política europea. La informació que el fiscal que investiga la connexió russa en la campanya presidencial, Robert Mueller, ha citat a declarar alts responsables d'intel·ligència, nodreix les sospites sobre la possible obstrucció a la justícia per part de Trump.

Mueller vol escoltar Dan Coats, el responsable d'intel·ligència nacional i peça clau a l'Administració, així com a altres directius dels serveis d'informació. Aquests dies han corregut rumors a Washington que Trump s'hauria plantejat el cessament de Mueller. Però això seria una crisi gravíssima ja que es tracta d'una figura molt respectada.

Reculant en totes les eleccions, mentre l'aliança Berlín-París es reforça de cara als propers mesos i un Regne Unit que va a les negociacions del Brexit amb un govern sense majoria, i amb un Trump en dificultats, la febrada de la demagògia perd temperatura.