Romeva aposta perquè la ciutadania lideri l'elaboració de la constitució catalana

En les properes setmanes s'entrarà a la "fase pràctica" del procés constituent de cara a preveure com s'elaborarà la Constitució de la futura República catalana. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que ha clos el cicle de debats sobre processos constituents organitzats pel Govern i en què ha defensat que hi hagi una "voluntat col·lectiva que el procés sigui clarament liderat i participat per la ciutadania i validat posteriorment per unes representacions legítimes".

Aquesta combinació entre la participació ciutadana i el paper de les institucions, segons Romeva, "no ha de ser un problema": "La participació ciutadana és bàsica i la validació institucional també, hem de veure la manera de fer-ho compatible". En alguns dels casos analitzats, s'ha aconseguit aquest equilibri, motiu pel qual ha instat a aprendre d'aquestes experiències per impulsar un model propi per a Catalunya basat en "tots i cap", atès que "no hi ha cap model que es pugui copiar del tot".

Sigui com sigui, ha subratllat que, "en tots els casos la veu de la ciutadania és fonamental", perquè "ja no estem en un moment en què es recorri a la participació només per validar un text". "Això està condemnat al fracàs", ha insistit i, en el cas català, ha subratllat que existeix una "mobilització ciutadana molt activa, conscient d'unes deficiències estructurals i de l'oportunitat per fer la nostra constitució generacional".

Un text no estàtic

De la mateixa manera, Romeva ha defensat que la Constitució catalana, a diferència de l'espanyola -a la que no ha citat-, "haurà de ser un text dinàmic", per tal de donar la possibilitat a cada generació d'incloure-hi "les seves demandes i maneres de pensar". En tot cas, ha apostat perquè les properes setmanes es comencin a "establir els espais de participació en què actors s'apoderin d'aquest procés", més enllà de les institucions.

El professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i relator del cicle de debats, Jaume López, ha defensat que "parlar de sobiranies és parlar de dignitat, perquè cal el reconeixement als col·lectius i a les persones i el respecte a les seves voluntats", així com ha asseverat que "no es pot reclamar el dret a decidir per una cosa i no per una altra". L'objectiu d'aquests processos constituents, en tot cas, és elaborar un "text constitucional de la màxima qualitat" a través de "mecanismes de participació per vies diverses, electròniques i presencials" que permetin un "exercici d'empoderament ciutadà". En aquest sentit, ha apostat per "combinar les virtuts de la democràcia representativa, participativa i directa, amb els nivells màxim de deliberació en cada cas".

Diverses experiències a analitzar

Algunes de les reflexions que ha destacat és que la tendència mundial és l'increment dels processos de participació ciutadana arreu, per bé que deixant clar que més participació no implica necessàriament uns millors resultats. En relació al cas irlandès, per exemple, ha posat en valor la creació d'una comissió mixta entre 33 representants polítics -segons el pes de cada partit- i 66 ciutadans escollits a l'atzar -en funció de diverses variables- que servís per afrontar qüestions difícils de vehicular al parlament.

Així mateix, també n'ha extret d'altres experiències la necessitat de deixar clares abans de tot les regles del procés constituent. Algunes de les qüestions a tractar, entre d'altres, serien fins a quin punt el poder de decisió de les institucions es pot imposar a l'opinió expressada per la ciutadania -i com aquesta es calibra, quan es reben moltes aportacions-, si cal que les eleccions constituents es facin amb llistes de partits o votant persones individuals, o si cal incloure en el procés personalitats de reconegut prestigi per donar fe de les garanties democràtiques i procedimentals durant els debats territorialitzats.

Participació inicial massiva i diverses fases

Com a conclusions, López ha apuntat que "el millor mètode" preveu que hi hagi "diverses lògiques implicades", cosa que es tradueix en un procés constituent en diverses fases amb una connexió correcta entre elles perquè no es perdi el sentit dels debats entre aquests -per exemple, que el debat regional no decideixi en sentit contrari al que ho han fet prèviament els diversos debats locals-. En tot cas, aquest procés hauria de començar per una participació inicial massiva i podria incloure's una comissió formada per ciutadans escollits per sorteig -i representatius de la societat, amb perfils diversos-, que podrien estar acompanyats o no per polítics. En tot cas, la redacció definitiva hauria de fer-se en seu parlamentària, ja fos per part de polítics, ciutadans o representants votats sense carrera política prèvia, mentre que les qüestions més controvertides es podrien resoldre a través de diversos referèndum paral·lels o deixar-les fora de la Constitució.

Entre el públic, s'hi trobada la monja i impulsora de Procés Constituent Teresa Forcades, qui ha alertat que, "després del referèndum, tindrem de tot menys una situació plàcida" en la qual impulsar un procés d'aquestes característiques. Per això, ha demanat que, en la mesura que es pugui, s'avanci una part de la feina en aquest àmbit, també perquè creu que hi haurà "més participació [en el referèndum] si se sap què passarà el dia després". En relació a aquest fet, Romeva ha recordat que, "quan s'ha fet una nova constitució era perquè la situació no era plàcida", i "el cas català no serà una excepció", motiu pel qual "entrarà en la norma d'elaborar una constitució en un moment què hi ha demanda de canvi".

Teresa Forcades ha intervingut per alertar que el període de redacció de la Constitució catalana "no serà una situació plàcisa"

Durant les set sessions del cicle de debats "Processos constituents al món" -que va inaugurar també Romeva el juny-, diversos professors i experts internacionals han exposat sis casos d'experiències de processos deliberatius i participatius a països molt diferents per elaborar constitucions, en concret, a Islàndia, Irlanda, Escòcia, Equador, Bolívia i Xile. El resultat d'aquests treballs es posaran a disposició dels grups parlamentaris i de la societat civil organitzada per aplicar algunes de les conclusions en el cas català en el futur procés constituent, que s'impulsarà després del referèndum de l'1 d'octubre, en cas que guanyi el "sí".

De fet, el portaveu del secretari nacional de la CUP, Quim Arrufat, va criticar en una entrevista a NacióDigital la poca iniciativa de l'executiu pel que fa a la preparació d'aquest futur procés constituent. Un àmbit que, segons lamenta, "és un dels punts de més desencontre amb el Govern".