18
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
22:21h
La reforma horària serà una realitat l'any 2025. Almenys aquesta és la voluntat del Pacte Nacional per la Reforma Horària, que es constituirà oficialment la setmana vinent. Els promotors del projecte volen utilitzar aquesta nova plataforma per impulsar polítiques públiques que permetin, en un termini de vuit anys, recuperar les dues hores de desfasament horari que els catalans pateixen respecte la resta d'Europa. Per aconseguir-ho, les ànimes de la reforma han fixat una bateria d'objectius que s'hauran d'anar concretant en els propers anys perquè, al 2025, la diferència horària hagi quedat definitivament eixugada.
Per arribar a aquest horitzó, però, els impulsors de la iniciativa hauran de superar els tres grans reptes que dificulten assolir la fita final de manera immediata: la flexibilització de la jornada laboral, l'avançament del prime time televisiu i, finalment, l'organització dels centres educatius, que condiciona la conciliació de la vida laboral i familiar. "El pacte nacional ens permetrà començar a treballar des d'avui mateix per anar superant tots els esculls i assegurar que gran part dels objectius estiguin assolits el 2025 perquè Catalunya se situï a la mitjana europea", explica a NacióDigital una de les ànimes de la reforma horària, el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano.
En aquests vuit anys, els impulsors del projecte persegueixen quatre fites en paral·lel: compactar la jornada laboral per avançar la sortida de la feina, introduir horaris més flexibles, dinar i sopar almenys entre una i dues hores abans i, finalment, sincronitzar els tempos de les empreses, les institucions públiques i els actors socials i culturals per assegurar que el canvi d'hàbits que acompanyarà la reforma sigui integral. La carta de compromisos que els promotors de la iniciativa han redactat per definir els objectius a assolir des d'ara i fins al 2025 situa aquests blocs com els quatre grans reptes que caldrà salvar, segons ha pogut saber aquest diari.
Una desena de bancs de proves
Però que el Pacte Nacional per la Reforma Horària permeti, a partir d'ara, agilitzar l'impuls de polítiques públiques per avançar en la direcció que apuntava Mohedano no implica que no s'hagi fet res en els darrers anys. De fet, des del 2014 una desena de municipis ja estan treballant amb els promotors de la reforma per posar en marxa diversos projectes que generin consciència entre la ciutadania i vagin superant les reticències amb les quals moltes persones -especialment del petit comerç i del sector empresarial- encara es miren el projecte.
Mohedano explica que hi ha dos tipus d'escèptics: els incrèduls i els que estan convençuts que la reforma no passa de la categoria de quimera. "Però a tots ells jo els poso l'exemple de la llei del tabac, que demostra que les coses poden canviar", assenyala el diputat de Junts pel Sí. Al seu parer, encara hi ha un darrer grup de persones que veuen amb mals ulls avançar horaris: els ignorants. "Ells ho rebutgen perquè no saben que el nostre ritme diari és una herència del franquisme que ens aïlla de la resta d'Europa", il·lustra Mohedano.
Els municipis que han actuat com a bancs de proves han permès, precisament, anar superant aquestes resistències en els darrers anys. La majoria han impulsat petits projectes, "però han aconseguit desmentir alguns dels mites que s'associen a la reforma i conscienciar la població de la importància de tirar-la endavant", en paraules de l'ànima de la iniciativa. "Aquests deu ajuntaments són una taca que ara s'ha d'anar estenent arreu del país", afegeix el diputat.
Prats de Lluçanès, un poble pioner
Prats de Lluçanès, a Osona, s'ha convertit en un dels municipis que més feina ha fet en el camp de la reforma. Des que l'ajuntament està capitanejat pel republicà Isaac Peraire, que va accedir al càrrec a les eleccions municipals del 2015, el poble ja ha dut a terme dos projectes en dos dels camps on hi ha més feina per fer: la restauració i l'administració pública. La primera iniciativa, desenvolupada al llarg del 2015, va comptar amb la col·laboració dels restaurants del poble. Durant una setmana, servien els menús a l'horari europeu "per anar generant progressivament un canvi d'hàbits entre els ciutadans i els mateixos restauradors", segons Peraire.
La segona mesura, de caràcter més perenne, afecta directament els funcionaris i treballadors públics de l'ajuntament. A tots ells se'ls ha compactat la jornada: treballen de vuit del matí a tres de la tarda i tenen mitja hora per dinar a dos quarts de dotze del migdia. "Així, quan surten de la feina, disposen de la resta del dia per a ells i no han de menjar a quarts de quatre", explica l'alcalde. Abans d'implementar aquesta mesura, la mitja hora del dinar es destinava a fer una pausa per esmorzar als volts de les deu del matí.
"El canvi d'horaris s'ha notat en salut, en productivitat i en temps lliure, la qual cosa vol dir que els treballadors també tenen més facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar", assenyala Peraire. Segons l'alcalde, tots els empleats del consistori han expressat la seva satisfacció pel canvi perquè "els ha permès millorar en qualitat de vida". Peraire defensa que els ajuntaments petits impulsin aquest tipus d'iniciatives perquè creu que, per mides, són més "senzilles" d'implementar.
De fet, Prats ja treballa en un nou projecte que vol abordar un altre dels grans reptes que ha de superar la reforma horària per convertir-se en una realitat: els horaris en el món de l'ensenyament. A partir del curs vinent, els estudiants de l'institut del poble aprofitaran la segona pausa del dia -fins ara destinada a esmorzar- per dinar. La seva jornada -de vuit del matí a les tres de la tarda- els obligava a afrontar aquest àpat molt tard. Ara, baixaran fins a les aules de primària -l'institut i l'escola de Prats comparteixen edifici- i dinaran amb els alumnes més petits a la una del migdia.
L'ajuntament impulsarà el projecte al costat del flamant Pacte Nacional per la Reforma Horària, de la Diputació de Barcelona i també de la Universitat de Vic, que avaluarà a través d'un estudi científic l'impacte en el rendiment dels estudiants que pugui tenir aquest canvi d'hàbits. "Estem en fase de diagnosi treballant amb la universitat, però entenem que avançar l'hora de dinar pot ajudar molt als nois i noies del centre", sosté Peraire. Al seu parer, tota aquesta bateria de mesures "ajuden a sensibilitzar la població i demostren que la reforma horària és útil i que pot ser una realitat ben aviat".
Adreçar-se a les empreses
Perquè el projecte de la reforma sigui realment viable, totes les fonts consultades reconeixen que hi ha un actor clau: el món empresarial. Si les companyies adeqüen els horaris dels seus treballadors a la nova jornada, serà molt més fàcil executar els objectius plantejats. Aquest mateix divendres, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va organitzar un acte per demanar als agents econòmics que comencin a treballar per "racionalitzar" la jornada laboral.
Per canviar els horaris, però, cal modificar els convenis. I aquest és, precisament, un dels punts que obliga els promotors de la reforma a donar-se un marge d'almenys vuit anys abans que pugui estar plenament implementada. "Si vols canviar les jornades laborals d'una empresa, ho has de fer via negociació col·lectiva i els convenis es reobren cada quatre anys. A més, has de comptar que no tot es pot resoldre amb un sol procés de diàleg", resumeix Mohedano, que creu que aquesta combinació de circumstàncies obliga a "ser realistes a l'hora de fixar terminis".
Tanmateix, el diputat de Junts pel Sí també recorda que tenen un acord segellat amb la patronal i amb els sindicats des de l'octubre del 2016 que els compromet, precisament, a avançar en la reforma horària. Per Mohedano, aquest document ja signat demostra que "hi ha voluntat de treballar en la direcció correcta". De fet, de feina n'hi ha força. A Catalunya, el teletreball -els empleats que, total o parcialment, assumeixen part de les seves obligacions des de casa- se situa al voltant del 10%, 15 punts per sota de la mitjana europea. "Si volem arribar als estàndards comunitaris el 2025, hem de començar a treballar avui mateix", subratlla Mohedano.
En aquest terreny, la xarxa de municipis que col·labora amb la reforma horària també ha començat a avançar. A Girona, per exemple, l'ajuntament ha creat una xarxa d'empreses que treballen conjuntament per anar implementant progressivament mesures que racionalitzin la jornada laboral i ajudin a compactar els horaris dels treballadors. Les bones pràctiques que s'extreguin d'aquest tipus de proves pilot seran llavors extrapolables a altres organitzacions que no sàpiguen per on començar a treballar, segons els impulsors del projecte.
"La Champions serà la que més treballarà per la reforma"
Al final, però, sempre queda un terreny difícil de legislar: el de la televisió. Avançar el prime-time és clau per estimular el canvi d'hàbits per una raó molt senzilla: si comença a les 9 de la nit i s'acaba a les 12, és molt difícil aconseguir que els espectadors se'n vagin a dormir d'hora per llevar-se més aviat l'endemà al matí. Mohedano, però, també és optimista en aquest sentit. D'una banda, creu que el Govern té un instrument a les seves mans per començar a regular aquest sector: la política tributària. "Sóc partidari de cobrar un impost extra a les companyies que es vulguin anunciar a partir d'unes determinades hores. Així faràs menys atractives segons quines franges", apunta el diputat.
Ara bé, Mohedano creu que qui més feina farà per la reforma no és ni el Govern ni el Parlament, sinó la Champions League. "A partir de la temporada que ve, alguns dels partits d'aquesta competició es disputaran a les set de la tarda. Si el Barça juga en aquest horari, no quedarà ningú a la feina a aquella hora i també s'avançarà el prime-time", pronostica. "Quan els treballadors comencin a notar els avantatges de plegar més d'hora i d'aprofitar el seu temps d'oci gràcies al Barça, haurem aconseguit superar moltes barreres i trencar resistències", rebla el diputat. El futbol i els homes de Valverde són, doncs, dos aliats de la reforma. D'aquí al 2025, però, en faran falta uns quants més.
Per arribar a aquest horitzó, però, els impulsors de la iniciativa hauran de superar els tres grans reptes que dificulten assolir la fita final de manera immediata: la flexibilització de la jornada laboral, l'avançament del prime time televisiu i, finalment, l'organització dels centres educatius, que condiciona la conciliació de la vida laboral i familiar. "El pacte nacional ens permetrà començar a treballar des d'avui mateix per anar superant tots els esculls i assegurar que gran part dels objectius estiguin assolits el 2025 perquè Catalunya se situï a la mitjana europea", explica a NacióDigital una de les ànimes de la reforma horària, el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano.
En aquests vuit anys, els impulsors del projecte persegueixen quatre fites en paral·lel: compactar la jornada laboral per avançar la sortida de la feina, introduir horaris més flexibles, dinar i sopar almenys entre una i dues hores abans i, finalment, sincronitzar els tempos de les empreses, les institucions públiques i els actors socials i culturals per assegurar que el canvi d'hàbits que acompanyarà la reforma sigui integral. La carta de compromisos que els promotors de la iniciativa han redactat per definir els objectius a assolir des d'ara i fins al 2025 situa aquests blocs com els quatre grans reptes que caldrà salvar, segons ha pogut saber aquest diari.
Una desena de bancs de proves
Però que el Pacte Nacional per la Reforma Horària permeti, a partir d'ara, agilitzar l'impuls de polítiques públiques per avançar en la direcció que apuntava Mohedano no implica que no s'hagi fet res en els darrers anys. De fet, des del 2014 una desena de municipis ja estan treballant amb els promotors de la reforma per posar en marxa diversos projectes que generin consciència entre la ciutadania i vagin superant les reticències amb les quals moltes persones -especialment del petit comerç i del sector empresarial- encara es miren el projecte.
Mohedano explica que hi ha dos tipus d'escèptics: els incrèduls i els que estan convençuts que la reforma no passa de la categoria de quimera. "Però a tots ells jo els poso l'exemple de la llei del tabac, que demostra que les coses poden canviar", assenyala el diputat de Junts pel Sí. Al seu parer, encara hi ha un darrer grup de persones que veuen amb mals ulls avançar horaris: els ignorants. "Ells ho rebutgen perquè no saben que el nostre ritme diari és una herència del franquisme que ens aïlla de la resta d'Europa", il·lustra Mohedano.
Els municipis que han actuat com a bancs de proves han permès, precisament, anar superant aquestes resistències en els darrers anys. La majoria han impulsat petits projectes, "però han aconseguit desmentir alguns dels mites que s'associen a la reforma i conscienciar la població de la importància de tirar-la endavant", en paraules de l'ànima de la iniciativa. "Aquests deu ajuntaments són una taca que ara s'ha d'anar estenent arreu del país", afegeix el diputat.
Prats de Lluçanès, un poble pioner
Prats de Lluçanès, a Osona, s'ha convertit en un dels municipis que més feina ha fet en el camp de la reforma. Des que l'ajuntament està capitanejat pel republicà Isaac Peraire, que va accedir al càrrec a les eleccions municipals del 2015, el poble ja ha dut a terme dos projectes en dos dels camps on hi ha més feina per fer: la restauració i l'administració pública. La primera iniciativa, desenvolupada al llarg del 2015, va comptar amb la col·laboració dels restaurants del poble. Durant una setmana, servien els menús a l'horari europeu "per anar generant progressivament un canvi d'hàbits entre els ciutadans i els mateixos restauradors", segons Peraire.
La segona mesura, de caràcter més perenne, afecta directament els funcionaris i treballadors públics de l'ajuntament. A tots ells se'ls ha compactat la jornada: treballen de vuit del matí a tres de la tarda i tenen mitja hora per dinar a dos quarts de dotze del migdia. "Així, quan surten de la feina, disposen de la resta del dia per a ells i no han de menjar a quarts de quatre", explica l'alcalde. Abans d'implementar aquesta mesura, la mitja hora del dinar es destinava a fer una pausa per esmorzar als volts de les deu del matí.
"El canvi d'horaris s'ha notat en salut, en productivitat i en temps lliure, la qual cosa vol dir que els treballadors també tenen més facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar", assenyala Peraire. Segons l'alcalde, tots els empleats del consistori han expressat la seva satisfacció pel canvi perquè "els ha permès millorar en qualitat de vida". Peraire defensa que els ajuntaments petits impulsin aquest tipus d'iniciatives perquè creu que, per mides, són més "senzilles" d'implementar.
De fet, Prats ja treballa en un nou projecte que vol abordar un altre dels grans reptes que ha de superar la reforma horària per convertir-se en una realitat: els horaris en el món de l'ensenyament. A partir del curs vinent, els estudiants de l'institut del poble aprofitaran la segona pausa del dia -fins ara destinada a esmorzar- per dinar. La seva jornada -de vuit del matí a les tres de la tarda- els obligava a afrontar aquest àpat molt tard. Ara, baixaran fins a les aules de primària -l'institut i l'escola de Prats comparteixen edifici- i dinaran amb els alumnes més petits a la una del migdia.
L'ajuntament impulsarà el projecte al costat del flamant Pacte Nacional per la Reforma Horària, de la Diputació de Barcelona i també de la Universitat de Vic, que avaluarà a través d'un estudi científic l'impacte en el rendiment dels estudiants que pugui tenir aquest canvi d'hàbits. "Estem en fase de diagnosi treballant amb la universitat, però entenem que avançar l'hora de dinar pot ajudar molt als nois i noies del centre", sosté Peraire. Al seu parer, tota aquesta bateria de mesures "ajuden a sensibilitzar la població i demostren que la reforma horària és útil i que pot ser una realitat ben aviat".
Adreçar-se a les empreses
Perquè el projecte de la reforma sigui realment viable, totes les fonts consultades reconeixen que hi ha un actor clau: el món empresarial. Si les companyies adeqüen els horaris dels seus treballadors a la nova jornada, serà molt més fàcil executar els objectius plantejats. Aquest mateix divendres, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va organitzar un acte per demanar als agents econòmics que comencin a treballar per "racionalitzar" la jornada laboral.
Per canviar els horaris, però, cal modificar els convenis. I aquest és, precisament, un dels punts que obliga els promotors de la reforma a donar-se un marge d'almenys vuit anys abans que pugui estar plenament implementada. "Si vols canviar les jornades laborals d'una empresa, ho has de fer via negociació col·lectiva i els convenis es reobren cada quatre anys. A més, has de comptar que no tot es pot resoldre amb un sol procés de diàleg", resumeix Mohedano, que creu que aquesta combinació de circumstàncies obliga a "ser realistes a l'hora de fixar terminis".
Tanmateix, el diputat de Junts pel Sí també recorda que tenen un acord segellat amb la patronal i amb els sindicats des de l'octubre del 2016 que els compromet, precisament, a avançar en la reforma horària. Per Mohedano, aquest document ja signat demostra que "hi ha voluntat de treballar en la direcció correcta". De fet, de feina n'hi ha força. A Catalunya, el teletreball -els empleats que, total o parcialment, assumeixen part de les seves obligacions des de casa- se situa al voltant del 10%, 15 punts per sota de la mitjana europea. "Si volem arribar als estàndards comunitaris el 2025, hem de començar a treballar avui mateix", subratlla Mohedano.
En aquest terreny, la xarxa de municipis que col·labora amb la reforma horària també ha començat a avançar. A Girona, per exemple, l'ajuntament ha creat una xarxa d'empreses que treballen conjuntament per anar implementant progressivament mesures que racionalitzin la jornada laboral i ajudin a compactar els horaris dels treballadors. Les bones pràctiques que s'extreguin d'aquest tipus de proves pilot seran llavors extrapolables a altres organitzacions que no sàpiguen per on començar a treballar, segons els impulsors del projecte.
"La Champions serà la que més treballarà per la reforma"
Al final, però, sempre queda un terreny difícil de legislar: el de la televisió. Avançar el prime-time és clau per estimular el canvi d'hàbits per una raó molt senzilla: si comença a les 9 de la nit i s'acaba a les 12, és molt difícil aconseguir que els espectadors se'n vagin a dormir d'hora per llevar-se més aviat l'endemà al matí. Mohedano, però, també és optimista en aquest sentit. D'una banda, creu que el Govern té un instrument a les seves mans per començar a regular aquest sector: la política tributària. "Sóc partidari de cobrar un impost extra a les companyies que es vulguin anunciar a partir d'unes determinades hores. Així faràs menys atractives segons quines franges", apunta el diputat.
Ara bé, Mohedano creu que qui més feina farà per la reforma no és ni el Govern ni el Parlament, sinó la Champions League. "A partir de la temporada que ve, alguns dels partits d'aquesta competició es disputaran a les set de la tarda. Si el Barça juga en aquest horari, no quedarà ningú a la feina a aquella hora i també s'avançarà el prime-time", pronostica. "Quan els treballadors comencin a notar els avantatges de plegar més d'hora i d'aprofitar el seu temps d'oci gràcies al Barça, haurem aconseguit superar moltes barreres i trencar resistències", rebla el diputat. El futbol i els homes de Valverde són, doncs, dos aliats de la reforma. D'aquí al 2025, però, en faran falta uns quants més.