Reforma horària

Televisió, empreses i escoles: els grans esculls per a la reforma horària

El diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano, una de les ànimes del projecte, confia que el 2025 s'hagin assolit gran part dels objectius que persegueix la iniciativa

Flexibilitzar la jornada laboral, racionalitzar el 'prime-time' teleivisiu i ajustar els horaris escolars, els tres grans reptes per garantir el futur de la reforma

| 18/06/2017 a les 16:49h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, reforma horària, Fabián Mohedano, Isaac Peraire, Prats de Lluçanès, Pacte Nacional per la Reforma Horària
Racionalitzar la jornada laboral és un dels objectius que persegueix la reforma horària | Adrià Costa
La reforma horària serà una realitat l'any 2025. Almenys aquesta és la voluntat del Pacte Nacional per la Reforma Horària, que es constituirà oficialment la setmana vinent. Els promotors del projecte volen utilitzar aquesta nova plataforma per impulsar polítiques públiques que permetin, en un termini de vuit anys, recuperar les dues hores de desfasament horari que els catalans pateixen respecte la resta d'Europa. Per aconseguir-ho, les ànimes de la reforma han fixat una bateria d'objectius que s'hauran d'anar concretant en els propers anys perquè, al 2025, la diferència horària hagi quedat definitivament eixugada.

Per arribar a aquest horitzó, però, els impulsors de la iniciativa hauran de superar els tres grans reptes que dificulten assolir la fita final de manera immediata: la flexibilització de la jornada laboral, l'avançament del prime time televisiu i, finalment, l'organització dels centres educatius, que condiciona la conciliació de la vida laboral i familiar. "El pacte nacional ens permetrà començar a treballar des d'avui mateix per anar superant tots els esculls i assegurar que gran part dels objectius estiguin assolits el 2025 perquè Catalunya se situï a la mitjana europea", explica a NacióDigital una de les ànimes de la reforma horària, el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano.

En aquests vuit anys, els impulsors del projecte persegueixen quatre fites en paral·lel: compactar la jornada laboral per avançar la sortida de la feina, introduir horaris més flexibles, dinar i sopar almenys entre una i dues hores abans i, finalment, sincronitzar els tempos de les empreses, les institucions públiques i els actors socials i culturals per assegurar que el canvi d'hàbits que acompanyarà la reforma sigui integral. La carta de compromisos que els promotors de la iniciativa han redactat per definir els objectius a assolir des d'ara i fins al 2025 situa aquests blocs com els quatre grans reptes que caldrà salvar, segons ha pogut saber aquest diari.

Una desena de bancs de proves

Però que el Pacte Nacional per la Reforma Horària permeti, a partir d'ara, agilitzar l'impuls de polítiques públiques per avançar en la direcció que apuntava Mohedano no implica que no s'hagi fet res en els darrers anys. De fet, des del 2014 una desena de municipis ja estan treballant amb els promotors de la reforma per posar en marxa diversos projectes que generin consciència entre la ciutadania i vagin superant les reticències amb les quals moltes persones -especialment del petit comerç i del sector empresarial- encara es miren el projecte.

Mohedano explica que hi ha dos tipus d'escèptics: els incrèduls i els que estan convençuts que la reforma no passa de la categoria de quimera. "Però a tots ells jo els poso l'exemple de la llei del tabac, que demostra que les coses poden canviar", assenyala el diputat de Junts pel Sí. Al seu parer, encara hi ha un darrer grup de persones que veuen amb mals ulls avançar horaris: els ignorants. "Ells ho rebutgen perquè no saben que el nostre ritme diari és una herència del franquisme que ens aïlla de la resta d'Europa", il·lustra Mohedano.

Els municipis que han actuat com a bancs de proves han permès, precisament, anar superant aquestes resistències en els darrers anys. La majoria han impulsat petits projectes, "però han aconseguit desmentir alguns dels mites que s'associen a la reforma i conscienciar la població de la importància de tirar-la endavant", en paraules de l'ànima de la iniciativa. "Aquests deu ajuntaments són una taca que ara s'ha d'anar estenent arreu del país", afegeix el diputat.

Prats de Lluçanès, un poble pioner

Prats de Lluçanès, a Osona, s'ha convertit en un dels municipis que més feina ha fet en el camp de la reforma. Des que l'ajuntament està capitanejat pel republicà Isaac Peraire, que va accedir al càrrec a les eleccions municipals del 2015, el poble ja ha dut a terme dos projectes en dos dels camps on hi ha més feina per fer: la restauració i l'administració pública. La primera iniciativa, desenvolupada al llarg del 2015, va comptar amb la col·laboració dels restaurants del poble. Durant una setmana, servien els menús a l'horari europeu "per anar generant progressivament un canvi d'hàbits entre els ciutadans i els mateixos restauradors", segons Peraire.

La segona mesura, de caràcter més perenne, afecta directament els funcionaris i treballadors públics de l'ajuntament. A tots ells se'ls ha compactat la jornada: treballen de vuit del matí a tres de la tarda i tenen mitja hora per dinar a dos quarts de dotze del migdia. "Així, quan surten de la feina, disposen de la resta del dia per a ells i no han de menjar a quarts de quatre", explica l'alcalde. Abans d'implementar aquesta mesura, la mitja hora del dinar es destinava a fer una pausa per esmorzar als volts de les deu del matí.

"El canvi d'horaris s'ha notat en salut, en productivitat i en temps lliure, la qual cosa vol dir que els treballadors també tenen més facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar", assenyala Peraire. Segons l'alcalde, tots els empleats del consistori han expressat la seva satisfacció pel canvi perquè "els ha permès millorar en qualitat de vida". Peraire defensa que els ajuntaments petits impulsin aquest tipus d'iniciatives perquè creu que, per mides, són més "senzilles" d'implementar.

De fet, Prats ja treballa en un nou projecte que vol abordar un altre dels grans reptes que ha de superar la reforma horària per convertir-se en una realitat: els horaris en el món de l'ensenyament. A partir del curs vinent, els estudiants de l'institut del poble aprofitaran la segona pausa del dia -fins ara destinada a esmorzar- per dinar. La seva jornada -de vuit del matí a les tres de la tarda- els obligava a afrontar aquest àpat molt tard. Ara, baixaran fins a les aules de primària -l'institut i l'escola de Prats comparteixen edifici- i dinaran amb els alumnes més petits a la una del migdia.

L'ajuntament impulsarà el projecte al costat del flamant Pacte Nacional per la Reforma Horària, de la Diputació de Barcelona i també de la Universitat de Vic, que avaluarà a través d'un estudi científic l'impacte en el rendiment dels estudiants que pugui tenir aquest canvi d'hàbits. "Estem en fase de diagnosi treballant amb la universitat, però entenem que avançar l'hora de dinar pot ajudar molt als nois i noies del centre", sosté Peraire. Al seu parer, tota aquesta bateria de mesures "ajuden a sensibilitzar la població i demostren que la reforma horària és útil i que pot ser una realitat ben aviat".

Adreçar-se a les empreses

Perquè el projecte de la reforma sigui realment viable, totes les fonts consultades reconeixen que hi ha un actor clau: el món empresarial. Si les companyies adeqüen els horaris dels seus treballadors a la nova jornada, serà molt més fàcil executar els objectius plantejats. Aquest mateix divendres, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va organitzar un acte per demanar als agents econòmics que comencin a treballar per "racionalitzar" la jornada laboral.

Per canviar els horaris, però, cal modificar els convenis. I aquest és, precisament, un dels punts que obliga els promotors de la reforma a donar-se un marge d'almenys vuit anys abans que pugui estar plenament implementada. "Si vols canviar les jornades laborals d'una empresa, ho has de fer via negociació col·lectiva i els convenis es reobren cada quatre anys. A més, has de comptar que no tot es pot resoldre amb un sol procés de diàleg", resumeix Mohedano, que creu que aquesta combinació de circumstàncies obliga a "ser realistes a l'hora de fixar terminis".

Tanmateix, el diputat de Junts pel Sí també recorda que tenen un acord segellat amb la patronal i amb els sindicats des de l'octubre del 2016 que els compromet, precisament, a avançar en la reforma horària. Per Mohedano, aquest document ja signat demostra que "hi ha voluntat de treballar en la direcció correcta". De fet, de feina n'hi ha força. A Catalunya, el teletreball -els empleats que, total o parcialment, assumeixen part de les seves obligacions des de casa- se situa al voltant del 10%, 15 punts per sota de la mitjana europea. "Si volem arribar als estàndards comunitaris el 2025, hem de començar a treballar avui mateix", subratlla Mohedano.

En aquest terreny, la xarxa de municipis que col·labora amb la reforma horària també ha començat a avançar. A Girona, per exemple, l'ajuntament ha creat una xarxa d'empreses que treballen conjuntament per anar implementant progressivament mesures que racionalitzin la jornada laboral i ajudin a compactar els horaris dels treballadors. Les bones pràctiques que s'extreguin d'aquest tipus de proves pilot seran llavors extrapolables a altres organitzacions que no sàpiguen per on començar a treballar, segons els impulsors del projecte.

"La Champions serà la que més treballarà per la reforma"

Al final, però, sempre queda un terreny difícil de legislar: el de la televisió. Avançar el prime-time és clau per estimular el canvi d'hàbits per una raó molt senzilla: si comença a les 9 de la nit i s'acaba a les 12, és molt difícil aconseguir que els espectadors se'n vagin a dormir d'hora per llevar-se més aviat l'endemà al matí. Mohedano, però, també és optimista en aquest sentit. D'una banda, creu que el Govern té un instrument a les seves mans per començar a regular aquest sector: la política tributària. "Sóc partidari de cobrar un impost extra a les companyies que es vulguin anunciar a partir d'unes determinades hores. Així faràs menys atractives segons quines franges", apunta el diputat.

Ara bé, Mohedano creu que qui més feina farà per la reforma no és ni el Govern ni el Parlament, sinó la Champions League. "A partir de la temporada que ve, alguns dels partits d'aquesta competició es disputaran a les set de la tarda. Si el Barça juga en aquest horari, no quedarà ningú a la feina a aquella hora i també s'avançarà el prime-time", pronostica. "Quan els treballadors comencin a notar els avantatges de plegar més d'hora i d'aprofitar el seu temps d'oci gràcies al Barça, haurem aconseguit superar moltes barreres i trencar resistències", rebla el diputat. El futbol i els homes de Valverde són, doncs, dos aliats de la reforma. D'aquí al 2025, però, en faran falta uns quants més.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per poder fer això hem de sortir de l'estat espanyol
Anònim, 18/06/2017 a les 18:01
+10
-0
L'estat i els seus assessors en saben que si la gent es va aviat al llit, descansarà i quan estàs descansat OH NO! tens temps per a PENSAR!

Que en Rajoy ens hagi imposat un impost del 21% a la cultura no és per casualitat!
Que cada vegada surtin més programes "basura" a la televisió, programes amb jocs estúpids, o pel·lícules a TVE fetes als anys 40...
No volen que la gent sigui intel·ligent. Volen persones que treballin, que consumeixin i que callin.

Els sous de 700 euros al mes i els 4,5 milions d'aturats es realimenten; Com que n'hi ha molts aturats l'oferta de treballadors sempre és més gran que la demanda i així els empresaris poden acollar al treballador amb 700 miserables euros al mes!

A l'estat espanyol no li importen els 4,5 milions d'aturats o tenir el 30% de la població espanyola empobrida i vivint en la misèria.
I als 8,5 milions de pensionistes els utilitzen per guanyar les eleccions, pujant només un 0.25% les seves pensions. Per exemple, una pensió de 600 euros la van pujar 1,50 euros al mes!!
Els manipulen i enganyen dient que que no baixen les pensions.
UTILITZEN ALS NOSTRES PARES I AVIS PER AFERRAR-SE AL PODER!!

Per aquests motius els catalans no aconseguirem les millores socials si continuem dins de l'estat espanyol.

La democràcia ens porta al Referèndum i les millores socials ens guien cap a la independència!!
Enlloc de equiparar els horaris a veure si us moveu per equiparar els jornals.
Anònim, 18/06/2017 a les 22:32
+2
-6
Soparem a les set hi anirem a dormir a les nou, i un rabe, a veure qui es el maco que a finals de primavera, estiu i principis de tardor ho fa.
N'hi ha que ens volen fer europeus si o si i no han entés que del Pirineus en avall tenim un altre clima, som mediterrans i mengem pà amb tomaquet.
justa mesura
el talp venjador, 19/06/2017 a les 08:00
+3
-3
alguns no s'adonen de que als països mediterranis no pot fer la mateixa vida que a l'Europa del Nord, on a l'hivern a les 4,30 de la tarda, gairebé és negre nit i fa un fred que pela. El clima condiciona els horaris de la gent. ALtra cosa es tenir uns horaris més racionals,i no sopar, per exemple a les 11,00 de la nit. I això ho diu un que a les 22,30, normalment és al llit. El que està passant a casa nostra últimament s'assembla molt al pensament únic, alguns ens volen imposar els seus idearis amb l'excusa de que és pel nostre be.
Per cert
Anònim, 19/06/2017 a les 11:41
+1
-0
El divendres vaig sortir de la feina passades les 9 i encara era de dia. Vaig pensar que, si aquests se'n sortissin, faria més de dues hores que hauria sopat. O sigui, a mitja tarda, hora solar. De veritat troben saludable això?
Justa injustícia
Anònim, 19/06/2017 a les 11:47
+1
-0
L'entrada i eixida del sol no es pot equiparar al clima estacionari, ara mateix els horaris són asocials i antieconòmics, fer-se de nit a la vesprada no és normal. Es pot sacrificar un dels punts si s'obté algun avantatge, abans a ser com Alsàcia que com Galícia. El sol es mou igual per a tots, estiga més lluny i més a prop, pixeu fora del test traient el tema del clima. Estar despert per la nit tècnicament no té sentit, però ara que perdem tantes hores de sol passa que no sembla preocupar-vos massa. Amb l'excusa ridícula del pa i el tomàquet.
difícil...
Anònim1714, 19/06/2017 a les 13:46
+0
-0
És difícil quadrar tots els horaris si encara es va amb certes idees preconcebudes. Hauríem de fer una visió econòmica d'allò que suposa tenir l'horari europeu. Limitar el dinar a una hora? Sopar a les set de la tarda? Tot és qüestió d'acomodar-s'hi, però no crec que als "europeus" els agradés gaire anar d'aquesta manera amb un clima diferent. Jo havia anat a l'escola a les deu del matí i arribàvem a casa a les dos quarts de set de la tarda. Entre novembre i març era ben fosc i pràcticament no hi havia temps de fer res més : Ara, fem aquests horaris i plantegem un debat més adult que el que hi ha ara...
Preguntes que ningú respon
Anònim, 19/06/2017 a les 22:38
+0
-0
La reforma serà bona per als qui ara acaben a les tantes. Defenso, doncs, que oficinistes i botiguers no pleguin a les vuit en el millor dels casos. Ara bé, si han de sopar tan d'hora, poc temps lliure guanyen.
Ara bé, si abans de la una no obren la majoria de cuines i no tenim salut per tirar de tapers...
Més coses: si tothom plega abans, ens obligaran a tancar-nos a casa? No tots tenim fills petits, i no ens poden obligar a tenir família. Ni a passar totes les tardes tancats amb la família. I el caos circulatori si quasi tothom plega al mateix temps, què?!
I pel que fa al meu gremi, el dels professors, qui ens paga el dinar i el plus horari?
Insisteixo: cal millorar les condicions dels sectors més esclaus, però no a costa de tothom.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont aplaudeix els candidats de Junts per Catalunya després d'un míting a Girona | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president i candidat de Junts per Catalunya optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 00:42 La majoria absoluta independentista perilla, segons dues enquestes d'«El Mundo» i l'«ABC». Els dos diaris apunten a una victòria de Ciutadans en vots o en vots i escons mentre que les formacions unionistes retallarien distàncies amb l'independentisme.
 22:27 PÒQUER DE CAMPANYA 14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa; per Arnau Urgell.
 21:33 VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats: «gràcies per la vostra dignitat i patriotisme». El conseller ha pujat a l'escenari visiblement emocionat en el míting de Junts per Catalunya a Terrassa, la seva ciutat natal.
 21:21 
 21:21 
 21:09 La número dos de Podem, Irene Montero, reclama el vot per a Xavier Domènech perquè «ni mentirà ni robarà». El cap de llista dels "comuns" acusa Inés Arrimadas de ser "la candidata d'Aznar" i promet no fer-la presidenta. Ho explica Sara González des del Prat de Llobregat
 

Xavier Domènech i Irene Montero, al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 21:03 Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens. "Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la", afirma el candidat del PSC. Iceta exigeix, però, a les forces unionistes que "treguin les mans" de l'escola catalana. Informa Jordi Bes.
 20:53 
 20:50 ENTREVISTA Òscar Peris (ERC): «M'imagino un resultat sobiranista aclaparador perquè o guanyem o ens arrasen». El cap de llista dels republicans per Tarragona està convençut que l'Estat manté empresonat Junqueras perquè "és líder més ben preparat per fer front al repte que té el país" i destaca que es presenten a les eleccions perquè no podien deixar Catalunya en mans del bloc del 155. Per Jonathan Oca. 
 20:49 Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE». La dirigent d'ERC rebutja acords amb el PSC, com vol Domènech: "Amb aquells socialistes amb què volíem pactar hem decidit fer una llista conjunta i concórrer conjuntament". Per Roger Tugas.
 20:46 La Guàrdia Civil deixa en llibertat el director general d'Unipost. El cos de seguretat continua registrant la seu de l'empresa de l'Hospitalet de Llobregat, que ha començat cap a les vuit del matí.
 20:34 El bloc unionista estalona en escons l'independentisme, segons El País. Els partits independentistes quedarien a cinc escons de la majoria absoluta, segons el sondeig.
 20:29 Albiol desinfla l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert». El candidat popular demana que el 21-D es confirmi "el pas que va donar Rajoy" amb el 155.
 20:22 Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's. El president de la Generalitat, en un míting a Terrassa, eleva el to contra els d'Inés Arrimadas i reclama votar "pensant en les futures generacions. Informa Oriol March des de Terrassa. 
 20:21 Xavier Domènech, a José María Aznar: "Ho sentim, la seva candidata, Inés Arrimadas, no serà presidenta de Catalunya. No donarem el govern a la precarietat, a l'Ibex 35 i a Aznar" 
 20:20 LA CARAVANA. Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada. Crònica de la visita de la directora de campanya de Junts per Catallunya a l'autobús dels periodistes que segueixen la candidatura de Carles Puigdemont. Per Oriol March.
 20:19 Xavier Domènech reivindica que els "comuns" han aconseguit posar l'agenda social en el centre de la campanya electoral perquè la resta dels partits també en parlen
 
 
 
 20:13 VÍDEO Comín: «El PSC hauria de renunciar a les sigles i dir-se Partit Unionista Sobretot (PUS)». Exdirigents i exmilitants dels socialistes intervenen en un acte a Sant Andreu de la Barca per ratificar el seu suport a ERC com a pal de paller del socialisme sobiranista i carreguen contra el partit de Miquel Iceta. Ho explica Roger Tugas.
 20:06 
 20:05 Miquel Iceta reclama "treure les mans de la política" de l'escola. "Els nens no han d'anar a engruixir les manifestacions", defensa.
 20:00 Irene Montero, número dos de Podem: "Xavier Domènech és l'únic candidat que pot governar sense mentir i sense robar".
 19:52 Margallo exigeix suport als Bàltics en el cas català com a «contrapartida» als favors d'Espanya. L'exministre d'Afers exteriors revela que va demanar col·laboració a canvi dels "esforços" de l'executiu espanyol davant la crisi a l'est d'Europa amb Rússia. L'excap de la diplomàcia espanyola confessa que va voler combatre les simpaties de certs sectors bàltics amb el moviment independentista.
 19:46 La número dos de Podem, Irene Montero, acusa el PSOE i el PSC de ser capaç d'aliar-se amb "el partit més corrupte d'Europa", el PP, "per no reconèixer que els catalans tenen sobirania per decidir" 
 

Irene Montero, número dos de Podem, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú



 
 19:41 
 19:48 La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, demana als "catalans que van votar Mariano Rajoy que tornin a votar el projecte del PP". "Gràcies a Rajoy hem aconseguit que no hi hagi independència", insisteix. 
 19:38 Marta Ribas, número quatre de Catalunya en Comú-Podem, des del Prat de Llobregat: "Què ha fet aquest govern per garantir els nostres drets? Retallar, retallar, retallar, mantenir les retallades d'Artur Mas i incomplir amb la ciutadania la garantia dels seus drets" 
 

Marta Ribas, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:40 Ramon Espadaler, número 3 de la llista de Miquel Iceta, demana votar la llista del PSC a aquells que han vist que el suport a Junts pel Sí s'ha saldat amb ballar "el mambo pervers" de la CUP.
 19:34 L'economista Vicenç Navarro acusa el PP i Convergència de ser "partits clientelars, corruptes fins a la medul·la i neoliberals". També ha assegurat que durant la dictadura "Artur Mas estava estudiant oposicions, com José María Aznar"
 

L'economista Vicenç Navarro, en un acte dels comuns Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:28 
 19:24 
 19:17 Indra reconeix a NacióDigital l'atac d'Anonymous; ho explica Mercè Molist. Segons la multinacional espanyola dedicada a la difusió dels resultats provisionals, "no hi ha constància que els sistemes hagin estat afectats, ni que cap dada sensible hagi estat compromesa". Els hackers van assaltar una màquina virtual que estava desconnectada de les plataformes corporatives.
 19:00 El govern espanyol controlarà les xarxes socials per evitar «fake news». La Moncloa assegura que ja està actuant davant la "preocupació" d'alguns partits espanyols per diverses campanyes de "desprestigi" contra ells amb el 21-D a l'horitzó.
 18:53 Comença el míting d'ERC a Sant Andreu de la Barca amb representants provinents del PSC que han fet el salt a l'independentisme, com Ernest Maragall, Fabian Mohedano, Carme Labòria, Jose Rodríguez "Trinitro" o Maite Arqué i en que participarà Toni Comín a través d'un vídeo. Presenta l'acte Josep Maria Mainat.
 
 18:49 ANÀLISI A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?; l'anàlisi del politòleg Toni Rodon. Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes". El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles.
 18:31 LA CARAVANA El Domenèch bomber, astronauta i historiador. Contracrònica de Sara González de la campanya de Catalunya en Comú-Podem  
 17:48 LA CARAVANA Fachin sense filtres: Triple «hit combo» contra els «comuns»; contracrònica de Roger Tugas. 
 17:43 Albiol no pot confirmar el presumpte espionatge i demana explicacions a Puigdemont. El candidat del PP acusa Puigdemont d'haver actuat com un "règim totalitari" i la "Gestapo". Demana explicacions al president de la Generalitat: "Quant ha costat l'espionatge, per què, des de quan, què es pretenia descobrir, quina era la finalitat última?".
 16:12 LA CARAVANA Tots els balls de Miquel Iceta. ​El socialista duu esmorzar a l'autobús que el PSC ha posat als periodistes per cobrir la campanya del 21-D i aprofiten per posar el candidat a prova; contracrònica de Jordi Bes.
 16:00 El PP de Berga demana que es prohibeixin pancartes i símbols en favor dels presos polítics en edificis públics.
 15:32 La diputació permanent del Parlament es reunirà el 27 de desembre per decidir si porta el 155 al TC. Només Junts pel Sí ha sol·licitat convocar la sessió, que aquest dijous ha estat acordada per la Mesa i els portaveus dels grups.
 15:30 Trobada solidària de cristians per la llibertat dels presos polítics. D'onze del matí a cinc de la tarda a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona es llegiran textos, poemes i es crearan espais d'oració i pregària.
 15:23 Junqueras, des d'Estremera: «Si el preu de la llibertat és la presó, l'hem d'assumir, per molt dolorós que sigui». El cap de llista d'ERC defensa que ningú podrà assenyalar els republicans com a "còmplices" del 155 quan ell és a presó.
 14:50 LA CARAVANA Lorena Roldán, «el bec d'or» que va embadalir Rivera. La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència". La contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans.
 14:29 Manifestacions ultres i articles contra el procés: l'historial del nou jutge que investiga l'1-O. El magistrat Jaime Conejo substitueix el titular del jutjat d'instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que està ingressat per una afectació intestinal.
 14:27 LA CARAVANA. Riera i Sànchez: de la Crida al Parlament (i les visites al calabós). El número 1 de la CUP i el número 2 de Junts per Catalunya tornen a compartir front després de tastar la "repressió" fa gairebé 40 anys; la crontracrònica d'Aida Morales
 14:25 VÍDEOS Cospedal treu pit d'unes forces armades preparades per «respondre a qualsevol possible atac a la democràcia». La ministra de Defensa del govern espanyol ha presenciat de primera mà les maniobres militars que s'estan portant a terme al Camp de Tarragona en el marc de l'operació "Eagle Eye". Informa Jonathan Oca.
 14:23 VÍDEO El sergent dels Bombers de Vic replica de nou les acusacions d'Albiol. El cap de llista del PP va carregar contra el cos per "posar" una pancarta dels presos polítics a la plaça de la capital osonenca.
 14:02 ÚLTIMA HORA El Tribunal Suprem cita a declarar Forn, Sànchez i Cuixart l'11 de gener. És una mesura que tots tres havien sol·licitat en els recursos interposats contra l'ordre d'empresonament.
 13:55 Els «comuns» retreuen a Junts pel Sí haver mantingut les retallades d'Artur Mas. Xavier Domènech aposta per una universitat "pública i gratuïta" i acusa el governs d'Artur Mas d'haver estat "matant la joventut" del país i d'haver "expulsat" 50.000 joves de la universitat. Ho explica Sara González
 13:43 
Entrades anteriors »
Sergi Ambudio
01/01/1970
L'Ajuntament ha obert un procés participatiu que abarcarà la gestió del servei d'aigua, la gentrificació i la memòria històrica
Horacio Seguí, a casa seva | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
El llibre "La meva vida en un 'clic'", amb textos de Toni Vall, repassa la trajectòria d'una de les figures més impressionants del fotoperiodisme català | L'obra es presenta aquest dijous a les 18:30h a la Sala Berlín del Camp Nou
Lorena Roldán en un míting de C's a Tarragona diumenge passat | Ciutadans
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència"
Joan Brossa | MACBA/ACN
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«És bonic quan perceps que un artista és estimat. Quan en un museu costa donar dues passes seguides perquè està ple a rebentar vol dir que queda un bri d'esperança entre tanta foscor»
Acte central de la CUP a Barcelona. | Adrià Costa
Aida Morales
01/01/1970
Els cupaires també són diferents en campanya: no tenen director d'orquestra, les decisions es gesten en equip i preparen espots que ni tan sols demanen el vot