Altres Barcelones: crònica

La llegenda de la Torre del Fang de la Sagrera i la mala fama de Ramon Berenguer III

Un antic vestigi de Sant Martí de Provençals recorda un escabrós triangle entre el comte barceloní, Dolça de Provença i un trobador

, Barcelona | 16/07/2017 a les 08:30h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Ramon Berenguer III, Barcelona, La Sagrera, crònica, Altres Barcelones, Sant Martí de Provençals
La Torre del Fang de la Sagrera | Adrià Costa
Joan Amades recull una llegenda que explica l’origen del topònim de Sant Martí “de Provençals”. Diu que quan la princesa occitana Dolça de Provença va venir a Barcelona per casar-se amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, va venir acompanyada per tot un seguici de paisans seus. Segons explica, el comte hi va construir també com una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada a prop del Camí Ral, que era el que sortia del Portal Nou i anava cap a Montcada, que té per nom la Torre del Fang.

Si encara existeix l’edifici, cal dir-ho, és gràcies a la insistència bel·ligerant dels veïns, ja que les obres de l’AVE pretenien tirar-ho a terra igual que va passar amb la vil·la romana de la Sagrera...

La qüestió és que la comtessa Dolça de Provença amb el pas del temps cada cop passava més temps a Sant Martí de Provençals i sovintejava ben poc el palau comtal al centre de Barcelona.
 

Una de les finestres de la Torre del Fang, a la façana del carrer del Clot. Foto: Adrià Costa


Això va fer sospitar Ramon Berenguer III i va enviar a Sant Martí un agent secret. En arribar-hi va veure com un provençal jove i ben plantat li cantava cançons a Dolça de Provença, que l’escoltava amb delit des d’un balcó de la Torre del Fang.

Ens hem de suposar com d’irresistibles eren aquells cants occitans tenint en compte que per a aquella època, més enllà dels territoris de la llengua d’oc, l’occità era la llengua preferida de poetes i trobadors d’una part important de l’Europa medieval.
 

Part del darrere de la Torre del Fang, des del pont de Bac de Roda. Foto: Adrià Costa


En rebre la notícia, el comte de Barcelona va entendre quin era el motiu pel qual la seva esposa tenia tanta predilecció per estar lluny del palau a la seva torre de Sant Martí de Provençals, i mogut per la gelosia possessiva va pensar un pla escabrós. Sense que Dolça ho sabés, va fer detenir i matar el jove trobador i va fer que li arrenquessin el cor i el cuinessin per servir-lo a la sobirana. Després el comte li va preguntar si li havia agradat aquell plat tan fi, que ell havia manat guisar expressament per a ella. El seu marit li va fer saber aleshores què era el que acabava de menjar-se.

El disgust de Dolça de Provença va ser de tal magnitud que va jurar no menjar mai més cap altra cosa per no “profanar la boca per on hi havia passat el cor del seu trobador ingerint altres coses que, per bones que semblessin, totes foren bastardes comparades amb el que acabava de menjar”. Segons la llegenda doncs, la comtessa va morir d’inanició en negar-se a ser alimentada.

Bé, tot això és el que diu la llegenda, però la història ens diu que Ramon Berenguer III  ja era un personatge una mica estrany i peculiar si tenim en compte l’esperança de vida de les seves dones. Sospitosament havia enviudat diverses vegades. Primer va estar casat amb la filla del “Cid Campeador”, Maria Díaz de Vivar, amb qui va tenir dues filles. Es van casar l’any 1103 i ella moria dos anys més tard. El 1106 amb Almodis de Mortain, amb la qual no va tenir fills i que va morir l’any 1110...

Finalment es tornà a casar amb Dolça de Provença l’any 1112, que va viure fins al 1129 amb uns 38 anys... Veient el panorama anterior encara va sobreviure molt comparat amb les altres exparelles del comte de Barcelona. Amb ella va tenir set descendents, entre ells el futur comte Ramon Berenguer IV i una infanta anomenada Mafalda de Barcelona. Quan li poses Mafalda a una filla, què pot anar malament?
 

Part del darrere de la Torrel de Fang, des del pont de Bac de Roda. Foto: Adrià Costa


Però bé, amb tot, molts especialistes creuen que el terme “provençals” que s’associa a Sant Martí és més probable que sigui una derivació d’ ager provincialis, que era com en època romana es designaven els terrenys que voltaven la ciutat, i de fet ja apareix “Sant Martí de Provençals” en documents anteriors a Ramon Berenguer III.

Llegenda o no, sempre ens quedarà la sospita sobre el paper que el comte de Barcelona va jugar en la curta esperança de vida de les seves esposes. Mentrestant, una imponent estàtua eqüestre del sobirà segueix vigilant la Via Laietana amb l’imponent silueta del que havia estat el seu palau al seu darrere.
 

La Torre del Fang vista des del carrer de Huelva. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Menys llegenda i més història
Amberite, 16/07/2017 a les 10:24
+33
-8
Enlloc d'embrutar el nom d'un dels governants més rellevants que ha tingut Catalunya amb llegendes sense cap ni peus i aixecant sospites, també sense cap base documental, de maltractaments a les dones, seria millor dedicar aquestes pàgines a divulgar i fer conèixer la nostra Història veritable, que prou desconeixement n'hi ha.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Diàleg Republicà, el nom del segon partit, integra gent d’Esquerra i propera que no estan a primera línia política i que portarien al Parlament el programa republicà
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 4 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»