Monarquia

Felip VI, un rei en deu seqüències

Aquest 19 de juny es compleixen tres anys de l'arribada al tron de l'actual rei d'Espanya | L'entronització es va produir després de l'abdicació de Joan Carles I enmig d'una suma d'escàndols com el cas Urdangarin o la cacera d'elefants a Botswana

per Pep Martí, 17 de juny de 2017 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 19 de juny farà tres anys de la proclamació de Felip VI com a rei d'Espanya. Uns dies abans, el 2 de juny, Joan Carles I va fer pública la seva decisió d'abdicar. La monarquia passava per les seves hores més baixes. Una suma d'escàndols (de la cacera d'elefants a Botswana a l'esclat del cas Urdangarin, passant per tots els afers extramatrimonials del monarca) van acabar degradant la imatge de la institució.

Felip VI encara l'actual moment polític amb peus de plom. La Constitució no li atorga poders reals i no té tampoc l'autoritat del seu pare en els primers anys de regnat. Precabut i conservador, malda per sobreviure i preservar la monarquia enmig de transformacions de fons a la societat espanyola i en ple procés sobiranista. El seu regnat es pot resumir en aquestes deu seqüències.

1. Sota la mirada atenta del dictador

Felip en l'acte de proclamació del seu pare com a rei. Novembre de 1975. Foto: Casa Reial


El naixement de Felip VI el gener del 1968 va consolidar les opcions de Joan Carles com a successor de Franco. La dinastia semblava garantida també per línia masculina -les dues infantes ja havien nascut- i el dictador ja feia números. Victòria Eugènia, reina vídua d'Alfons XIII, va viatjar a Espanya pel bateig. Diuen que li va dir a Franco: "Ja en té tres per elegir". L'any següent, l'elegit seria Joan Carles. Quan aquest va començar a regnar, el 1975, Felip va esdevenir príncep d'Astúries. 
2.-Una abdicació per salvar la Corona

Joan Carles I el dia de la seva abdicació. Foto: Europa Press


El 2 de juny de 2014, quasi bé després de 40 anys de regnat, Joan Carles I va abdicar. L'erosió de la imatge de la Corona era tal que no es va voler esperar a l'aniversari rodó. Feia temps que la renúncia del monarca era més que un rumor. La relació amb Corinna zu Wittgenstein es va convertir en un afer públic i una humiliació per a la reina Sofia. L'entossudiment del rei a continuar va generar fortes tensions dins mateix de la Zarzuela. Va ser una revenja moral pels elefants de Botsuana.
3. Gestos a l'esquerra

Felip, portada d'una revista gai. Foto: Ragap

Des de l'inici del regnat, Felip VI ha intentat combatre la mala imatge de la Casa Reial, desplegant un seguit d'accions per recuperar simpaties, en una línia a la qual no devia ser aliena la reina Letizia. Un dels seus primers gestos va ser reunir-se amb representants del col·lectiu LGBT en la primera setmana de regnat, portada de la revista LGBT Ragap. Felip V va encarregar una auditoria externa dels comptes de la Casa Reial, va prohibir als membres de la família reial de treballar per a empreses i el febrer del 2015 va anunciar que s'havia retallat el sou, per passar a cobrar 234.204 euros, un 20% menys que el seu pare
4. Simpaties de la dreta

Felip VI saludant l'expresident Aznar en presència de Felipe González i Rodríguez Zapatero. Foto: Casa Reial


La bona relació de Joan Carles I amb Felipe González i el grup Prisa va fer que el rei emèrit esdevingués una figura detestada pel sector més reaccionari de la dreta espanyola. Des de la "caverna" mediàtica, els atacs contra el monarca anterior van proliferar. Entre Joan Carles i l'expresident José María Aznar, la relació sempre va ser tensa. L'arribada de Felip VI va ser saludada de manera positiva. Una antena sensible d'aquest món ideològic com Federico Jiménez Losantos es va arribar a preguntar si el nou rei seria capaç de trencar amb el joancarlisme, i ha elogiat els seus discursos nadalencs.
5.-Buscant la vella glòria: el retorn al Palau Reial

Felip VI, al missatge del Nadal 2015 Foto: Casa Reial


El discurs reial de cap d'any del 2016 va venir amb una sorpresa molt gràfica. Per primer cop, el monarca va desitjar unes bones festes des de la magnificència del Palau Reial, no pas des de la residència més burgesa de la Zarzuela. Era una ruptura clara respecte a la tradició de Joan Carles I. Tothom ho va interpretar com un intent del rei de recuperar magnificència per a una institució cada cop més discutida. Potser era també un intent de marcar un estil propi. Fos pel que fos, no es va repetir. El darrer missatge de fi d'any va tornar a ser a la Zarzuela
6. La corrupció viu a Palau

La infanta Cristina, al banc dels acusats. En primer terme l'expresident balear Jaume Matas Foto: ACN


L'esclat del cas Nóos, l'any 2010, va ser l'inici de la pitjor crisi soferta per la monarquia espanyola des de la Transició. La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, que durant un temps havien estat el model de parella enfront els excessos coneguts de Joan Carles, van passar a ser un dels rostres de la corrupció a Espanya. Hi ha un fil que porta de Nóos a l'abdicació de l'ara rei emèrit. El febrer del 2017, el jutge va sentenciar el cunyat del rei a sis anys de presó per frau, prevaricació, malversació, tràfic d'influències i delicte contra la hisenda pública. Una joia. La infanta se'n va lliurar molt bé, tot i una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu. Però l'impacte d'una infanta asseguda al banc dels acusats va ser enorme.
7 -Un moment de tensions amb Rajoy

Mariano Rajoy saludant el rei a la Zarzuela. Foto: Europa Press


Tot i que sembla que la dreta va rebre l'arribada al tron de Felip amb bons ulls, hi va haver un moment de crisi. Va ser després de les eleccions del 20-D. Un Mariano Rajoy sense majoria i amb dificultats per formar govern, va jugar fort i va renunciar a anar a la investidura. Aleshores, Pedro Sánchez es va mostrar disposat a fer el pas. El rei li va donar llum verda. Va ser dels pocs gestos de contingut polític que ha fet en els tres anys de regnat.
8. Amistats perilloses: el "compi yogui" empresonat

Javier López Madrid, conseller d'OHL i amic dels reis. Foto: Europa Press


El 21 d'abril passat, una altra notícia relacionada amb la corupció assaltava la pau de la família regnant. Javier López Madrid, conseller de la constructora OHL, va ser detingut en el marc de l'operació Lezo. El jutge tenia indicis del pagament d'una comissió d'1,4 milions d'euros a l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, també detingut en l'operació. López Madrid forma part de l'entorn més íntim dels reis. Quan els eu nom va aparèixer ja en l'escàndol de les targetes black, la reina Letizia li va enviar un missatge en què li deia "Sabemos quién eres, sabes quiénes somos. Nos conocemos, nos queremos, nos respetamos. Lo demás, merde. Un beso compi yogui".
 
9. Una família fragmentada

Els reis i les infantes en el funeral de la infanta Sofia. Foto: Europa Press


La situació de fragmentació a la família reial és coneguda. Als problemes entre els reis emèrits, s'hi afegeix la tensió existent entre els monarques i les infantes, sobretot Cristina, una "maleïda" a Palau des del seu processament. El funeral de la infanta Alícia, tieta de Joan Carles, ho va deixar en evidència davant dels mitjans de comunicació. Felip i Letizia eren molt a prop de Cristina i Elena, però les seves mirades no es van trobar.  La incomoditat mútua va ser molt palpable. Malgrat això, Cristina encara no ha renunciat als seus drets dinàstics.
1. Davant del procés, absència i llocs comuns

Gay de Montellà, Felip VI i Carles Puigdemont Foto: Govern


"Els desacords no es resolen en ruptures emocionals o sentimentals", va dir el rei en el seu primer missatge nadalenc. En el darrer, el desembre passat, només se li va entendre una referència indirecta quan va dir que "no són admissibles  actituds ni comportaments que ignorin o menyspreïn els drets que tenen i comparteixen tots els espanyols". Això sí, va fer una apel·lació al diàleg. En el discurs que va fer el novembre passat a la seu de Foment del Treball, en presència del president Carles Puigdemont, Felip VI no va fer ni la més mínima referència a la situació política. Davant el procés, la Zarzuela ha optat per un perfil baix.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació