15
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
7:01h
A dia d'avui, el referèndum de l'1 d'octubre genera més preguntes que no pas respostes. Les coses canviaran a partir del 30 de juny, quan el Govern té previst fer públiques totes les garanties que envoltaran la consulta vinculant. Es tracta d'una estratègia que té tres vessants: fer un exercici de transparència davant la ciutadania a tres mesos i mig de la votació, atreure el món dels "comuns" -que es neguen a fer un "acte de fe" amb el referèndum- i transmetre un missatge de fermesa davant d'un Estat que, ja ho sabem, activarà tots els mecanismes possibles per frenar el procés.
Són moltes les qüestions que l'executiu ha de tenir en compte si vol arribar al dia del referèndum amb tot preparat. Què fer, per exemple, si els ajuntaments no volen col·laborar amb la votació? És una de les preguntes que intentem respondre amb Joan Serra Carnéen aquesta informació. Si Carles Puigdemont i Oriol Junqueras volen que hi hagi més de tres milions de persones a les urnes, com s'han proposat, no només cal tenir un pla per desenvolupar la jornada amb normalitat, sinó també dissipar els temors -legítims- d'aquells que estan preocupats per les conseqüències de la via unilateral.
Més revelacions sobre Activa Mútua. Avisàvem ahir que el cas de presumptes irregularitats en aquesta entitat revelades per NacióDigital portaria cua, i així ha estat. Karma Peiró i Sara González segueixen indagant sobre la qüestió en dues informacions -les podeu trobar aquí i aquí- en les quals repassen la visió de la Seguretat Social sobre el control de les mútues i aporten més detalls documentals sobre el cas. El pas dels dies, segur, encara posarà més el focus sobre el cas.
Moció i aniversari. Aquest dijous es compleixen quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques que es van celebrar a Espanya després del franquisme. Les va guanyar Adolfo Suárez, sorgit del règim i ungit per Joan Carles I, i el PSOE va aconseguir capitalitzar el vot de l'esquerra. Pep Martí recorda en aquesta peça els detalls d'aquells comicis. La commemoració arriba un dia després que acabés al Congrés la moció de censura presentada per Podem contra Mariano Rajoy. No va prosperar, com ja se sabia abans de començar, però ha servit per visibilitzar Pablo Iglesias com a cap de l'oposició. El debat ha estat ple de detalls -embarbussament de Rajoy inclòs-, però segurament qui s'endú el premi al mal gust és Rafael Hernando, portaveu del PP. Acostumat a buscar el turmell, ahir va irritar Podem parlant de la relació entre Iglesias i Irene Montero, portaveu del partit lila al Congrés i que s'ha estrenat aquests dies en un gran debat.
El Sónar, en marxa. Barcelona té la sort de gaudir, cada any, d'un dels millors festivals de música del món. El Sónar fa molts anys que transcendeix l'etiqueta electrònica que distingia els primers passos i té tant de prescriptor -endevina les tendències abans que esclatin- com de camaleònic en la tria del cartell. L'artista islandesa Björk, amb una sessió des de la cabina de DJ de quatre hores, va ser l'encarregada d'inaugurar ahir al vespre quatre dies de música que ompliran Barcelona amb totes les noves tendències. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us va preparar fa uns dies aquesta guia per no perdre's cap de les actuacions més recomanables d'una edició en què el gènere trap trepitja fort.
Vist i llegit
La desaparició del Banco Popular després de 91 anys d'història és una d'aquelles històries que s'aniran coneixent a fons a mida que passi el temps i es reconstrueixi el ràpid enfonsament de l'entitat. Segons explicava ahir Agustín Marcoen aquesta informació a El Confidencial, hi va haver tres candidats a liderar el Popular que van renunciar a fer-ho davant del risc que suposava. Es tracta de José Ignacio Gorigolzarri, president de Bankia; Ángel Corcóstegui, conseller de la portuguesa Caixa Geral; i Manuel Pizarro, expresident d'Endesa i número dos de Mariano Rajoy a les eleccions del 2008. Els tres noms els va posar damunt la taula Spencer Stuart, una firma de headhunters. Finalment, l'escollit per presidir el banc va ser Emilio Saracho, que era vicepresident mundial de JP Morgan. El seu nom estarà vinculant per sempre a la liquidació d'un banc històric que ara ja està en mans del gegant Santander.
El passadís
Normalment, els periodistes parlamentaris tendeixen a relaxar-se quan és el torn de Jordi Turull en les sessions de control al president. Les preguntes del cap de files Junts pel Sí tendeixen a ser amables -qualsevol altre to seria estrany- amb Puigdemont, que es pot relaxar després d'intercanvis sempre feixucs amb Inés Arrimadas i Xavier García Albiol, sempre pendents de les càmeres i de fer el tall de vídeo adequat en castellà. A partir d'ara, però, caldrà mantenir la tensió quan Turull es dirigeixi a Puigdemont: cada pregunta servirà perquè el president detalli mesures relacionades amb el referèndum. Ahir es va posar en marxa aquesta estratègia amb Turull centrant perquè el màxim dirigent governamental rematés a porta amb la borsa de treballadors que col·laboraran voluntàriament en la jornada de votacions de l'1-O.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 63 anys va néixer la UEFA, l'organisme que agrupa totes les federacions de futbol dels països europeus. Té la seu a Nyon, a Suïssa, i s'encarrega de l'organització de competicions tan rellevants com la Lliga de Campions i l'Eurocopa. L'origen de l'entitat es remunta a una unió entre les federacions de França, Itàlia i Bèlgica, i a partir d'aquí es van començar a buscar adhesions. És l'associació internacional amb més títols de totes les que integren la FIFA. L'any passat, l'organització va ser notícia per aspectes extraesportius: la policia va escorcollar la seu de la UEFA per la presència de Gianni Infantino, en aquell moment secretari general de l'organisme, als papers de Panamà. Lluny de veure frenada la seva carrera, Infantino presideix ara la FIFA. Misteris que només passen al món del futbol.
L'aniversari
María Teresa Fernández de la Vega (València, 1949) va ser la cara dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero durant sis anys. L'any 2010, ja en ple desgast per la crisi econòmica i la gestió que en va fer el PSOE -en uns mesos va enfosquir un llegat impecable en matèria de drets civils-, Fernández de la Vega va marxar del govern i Alfredo Pérez Rubalcaba la va substituir com a portaveu de l'executiu. Al cap de poc ja es va incorporar al Consell d'Estat, un organisme ple de notables que tindrà un paper rellevant en l'estratègia de Mariano Rajoy per frenar el referèndum. Fernández de la Vega no era precisament una nouvinguda en l'esfera política quan Zapatero la va triar com a vicepresidenta. Un dels càrrecs més rellevants que havia ocupat era la secretaria d'Estat de Justícia amb Juan Alberto Belloch com a ministre. Va ser una etapa convulsa marcada per la fuga i la posterior detenció de José Luis Roldán, la guerra bruta dels GAL contra ETA i l'escàndol de les escoltes del Cesid en plena decadència felipista.
Fes clic aquí per subscriure't-hi
Són moltes les qüestions que l'executiu ha de tenir en compte si vol arribar al dia del referèndum amb tot preparat. Què fer, per exemple, si els ajuntaments no volen col·laborar amb la votació? És una de les preguntes que intentem respondre amb Joan Serra Carnéen aquesta informació. Si Carles Puigdemont i Oriol Junqueras volen que hi hagi més de tres milions de persones a les urnes, com s'han proposat, no només cal tenir un pla per desenvolupar la jornada amb normalitat, sinó també dissipar els temors -legítims- d'aquells que estan preocupats per les conseqüències de la via unilateral.
Més revelacions sobre Activa Mútua. Avisàvem ahir que el cas de presumptes irregularitats en aquesta entitat revelades per NacióDigital portaria cua, i així ha estat. Karma Peiró i Sara González segueixen indagant sobre la qüestió en dues informacions -les podeu trobar aquí i aquí- en les quals repassen la visió de la Seguretat Social sobre el control de les mútues i aporten més detalls documentals sobre el cas. El pas dels dies, segur, encara posarà més el focus sobre el cas.
Moció i aniversari. Aquest dijous es compleixen quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques que es van celebrar a Espanya després del franquisme. Les va guanyar Adolfo Suárez, sorgit del règim i ungit per Joan Carles I, i el PSOE va aconseguir capitalitzar el vot de l'esquerra. Pep Martí recorda en aquesta peça els detalls d'aquells comicis. La commemoració arriba un dia després que acabés al Congrés la moció de censura presentada per Podem contra Mariano Rajoy. No va prosperar, com ja se sabia abans de començar, però ha servit per visibilitzar Pablo Iglesias com a cap de l'oposició. El debat ha estat ple de detalls -embarbussament de Rajoy inclòs-, però segurament qui s'endú el premi al mal gust és Rafael Hernando, portaveu del PP. Acostumat a buscar el turmell, ahir va irritar Podem parlant de la relació entre Iglesias i Irene Montero, portaveu del partit lila al Congrés i que s'ha estrenat aquests dies en un gran debat.
El Sónar, en marxa. Barcelona té la sort de gaudir, cada any, d'un dels millors festivals de música del món. El Sónar fa molts anys que transcendeix l'etiqueta electrònica que distingia els primers passos i té tant de prescriptor -endevina les tendències abans que esclatin- com de camaleònic en la tria del cartell. L'artista islandesa Björk, amb una sessió des de la cabina de DJ de quatre hores, va ser l'encarregada d'inaugurar ahir al vespre quatre dies de música que ompliran Barcelona amb totes les noves tendències. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us va preparar fa uns dies aquesta guia per no perdre's cap de les actuacions més recomanables d'una edició en què el gènere trap trepitja fort.
Vist i llegit
La desaparició del Banco Popular després de 91 anys d'història és una d'aquelles històries que s'aniran coneixent a fons a mida que passi el temps i es reconstrueixi el ràpid enfonsament de l'entitat. Segons explicava ahir Agustín Marcoen aquesta informació a El Confidencial, hi va haver tres candidats a liderar el Popular que van renunciar a fer-ho davant del risc que suposava. Es tracta de José Ignacio Gorigolzarri, president de Bankia; Ángel Corcóstegui, conseller de la portuguesa Caixa Geral; i Manuel Pizarro, expresident d'Endesa i número dos de Mariano Rajoy a les eleccions del 2008. Els tres noms els va posar damunt la taula Spencer Stuart, una firma de headhunters. Finalment, l'escollit per presidir el banc va ser Emilio Saracho, que era vicepresident mundial de JP Morgan. El seu nom estarà vinculant per sempre a la liquidació d'un banc històric que ara ja està en mans del gegant Santander.
El passadís
Normalment, els periodistes parlamentaris tendeixen a relaxar-se quan és el torn de Jordi Turull en les sessions de control al president. Les preguntes del cap de files Junts pel Sí tendeixen a ser amables -qualsevol altre to seria estrany- amb Puigdemont, que es pot relaxar després d'intercanvis sempre feixucs amb Inés Arrimadas i Xavier García Albiol, sempre pendents de les càmeres i de fer el tall de vídeo adequat en castellà. A partir d'ara, però, caldrà mantenir la tensió quan Turull es dirigeixi a Puigdemont: cada pregunta servirà perquè el president detalli mesures relacionades amb el referèndum. Ahir es va posar en marxa aquesta estratègia amb Turull centrant perquè el màxim dirigent governamental rematés a porta amb la borsa de treballadors que col·laboraran voluntàriament en la jornada de votacions de l'1-O.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 63 anys va néixer la UEFA, l'organisme que agrupa totes les federacions de futbol dels països europeus. Té la seu a Nyon, a Suïssa, i s'encarrega de l'organització de competicions tan rellevants com la Lliga de Campions i l'Eurocopa. L'origen de l'entitat es remunta a una unió entre les federacions de França, Itàlia i Bèlgica, i a partir d'aquí es van començar a buscar adhesions. És l'associació internacional amb més títols de totes les que integren la FIFA. L'any passat, l'organització va ser notícia per aspectes extraesportius: la policia va escorcollar la seu de la UEFA per la presència de Gianni Infantino, en aquell moment secretari general de l'organisme, als papers de Panamà. Lluny de veure frenada la seva carrera, Infantino presideix ara la FIFA. Misteris que només passen al món del futbol.
L'aniversari
María Teresa Fernández de la Vega (València, 1949) va ser la cara dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero durant sis anys. L'any 2010, ja en ple desgast per la crisi econòmica i la gestió que en va fer el PSOE -en uns mesos va enfosquir un llegat impecable en matèria de drets civils-, Fernández de la Vega va marxar del govern i Alfredo Pérez Rubalcaba la va substituir com a portaveu de l'executiu. Al cap de poc ja es va incorporar al Consell d'Estat, un organisme ple de notables que tindrà un paper rellevant en l'estratègia de Mariano Rajoy per frenar el referèndum. Fernández de la Vega no era precisament una nouvinguda en l'esfera política quan Zapatero la va triar com a vicepresidenta. Un dels càrrecs més rellevants que havia ocupat era la secretaria d'Estat de Justícia amb Juan Alberto Belloch com a ministre. Va ser una etapa convulsa marcada per la fuga i la posterior detenció de José Luis Roldán, la guerra bruta dels GAL contra ETA i l'escàndol de les escoltes del Cesid en plena decadència felipista.
Oriol March Ledesma
redactor de Política de NacióDigital
redactor de Política de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi