13
de juny
del
2017
Actualitzat
el
14
de juny
a les
18:14h
Que un personatge com Juan Mari Atutxa fos inhabilitat pel Tribunal Suprem ja diu moltes coses de quin és el model de democràcia vigent a l'estat espanyol. Cap altra figura va personificar com Atutxa la imatge del PNB com un partit d'ordre, burgès i conservador. Però sent president del Parlament basc (1998-2005), es va oposar a la dissolució del grup de l'esquerra abertzale Sozialista Abertzaleak -marca continuadora d'una il·legalitzada Batasuna- i va ser inhabilitat per desobediència. Tant ell com els altres dos membres de la mesa condemnats, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, van recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, que els ha donat la raó per no haver tingut un judici just.
En un primer moment, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc el va absoldre, fent valer la seva immunitat parlamentària. Però el Suprem hi va tornar i va admetre el 2007 un recurs del sindicat ultra Manos Limpias. El gener del 2008 el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació i 18.000 euros de multa.
Membre del PNB des de la seva joventut, com la seva dona, figura bàsica en la seva vida, Begoña Zalduegi, nascut a Villaro (Biscaia) el 1941, Juan María Atutxa ha estat un dels polítics amb més personalitat del País Basc. Abans d'entrar en el primer rang de la política, va fer carrera en el sector bancari, sent directiu de la Caixa Rural Basca i de la Caixa d'Estalvis de Biscaia.
Militant del Partit Nacionalista Basc des de jove, Atutxa va ser regidor i tinent d'alcalde de Lemona i després fou diputat d'Agricultura a la Junta General de Biscaia. Però el seu salt al primer pla va venir el 1991, quan va ser designat com a conseller d'Interior. Ho seria fins al 1998. Estant en aquest càrrec es va produir el desplegament de l'Ertzaintza per tot Euskadi. Però el que el va convertir en una figura coneguda va ser el seu posicionament dur enfront la violència.
Un conseller d'Interior implacable amb ETA
Atutxa es va convertir en el dirigent del PNB que no mostrava complexos davant l'esquerra abertzale i va transmetre duresa en el combat contra ETA. De fet, el conseller d'Interior va acabar sent un dels personatges més detestats per l'entorn de l'organització armada. Formava part d'un govern presidit per José Antonio Ardanza, amb qui coincidia en un posicionament moderat dins del seu partit. Val a dir, però, que Atutxa també ha estat un líder popular entre les bases penebistes i un orador aplaudit en les festes de l'Alderdi Eguna.
En la vida d'Atutxa hi ha hagut moments dramàtics. La seva dona va explicar en una ocasió la sensació que va tenir quan, amb motiu de la detenció d'un comando d'ETA, ella va reconèixer que dos dels seus integrants havien estat vigilant el cotxe del seu marit el dia del casament d'un fill seu.
Víctima política de la dreta espanyola
Atutxa ha viscut en carn pròpia totes les contradiccions de la política basca. Sent president de la cambra, va passar de ser un dels pocs dirigents nacionalistes a ser elogiat pel bloc espanyolista pel seu coratge contra la violència, a ser titllat d'amic de l'entorn d'ETA. Ell va explicar sovint la contradicció cruel que sentia quan llegia articles de mitjans de la dreta espanyola que l'acusaven de connivència amb l'entorn d'ETA mentre ell havia de calcular cada dia cadascun dels seus moviments per poder desplaçar-se amb seguretat per Euskadi. Atutxa estava amenaçat per ETA. Després de la detenció del comando Biscaia, es va saber que l'organització armada havia planificat fins a set intents d'assassinat del conseller.
La majoria absoluta del PP l'any 2000 va suposar molts canvis en la política espanyola i també en la basca. La il·legalització de Batasuna, fruit de l'embogiment repressiu de José María Aznar, el 2003, va complicar encara més la vida d'Atutxa, que situat en la presidència del parlament del seu país, va actuar amb la mateixa responsabilitat i rigor amb què havia actuat com a conseller. Al davant de la cambra, es va apressar a defensar la dignitat del Parlament i dels seus membres. Per això va dir "no" a les pretensions del Suprem. Quan va defensar aferrissadament el grup de l'esquerra abertzale, molts van creure que havia canviat. Però era el mateix home. Actualment, l'exconseller -que va ser també conseller d'Iberdrola Enginyeria- presideix la Fundació Sabino Arana del PNB.
El perfil d'Atutxa, home de parlar clar, il·lustra també el model de dirigents del PNB, un partit que sempre ha sabut aplegar en la cúpula figures de matisos diferents, però ben cohesionats. Mentre Ardanza i Atutxa van representar l'ala més pactista -van governar en coalició amb el PSE-, el líder del partit a Guipúscoa, Joseba Egibar, encarnava un sector més radical, i tots ells presidits pel carismàtic Xavier Arzalluz, capaç d'aplegar totes les sensibilitats i caràcters.
En un primer moment, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc el va absoldre, fent valer la seva immunitat parlamentària. Però el Suprem hi va tornar i va admetre el 2007 un recurs del sindicat ultra Manos Limpias. El gener del 2008 el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació i 18.000 euros de multa.
Membre del PNB des de la seva joventut, com la seva dona, figura bàsica en la seva vida, Begoña Zalduegi, nascut a Villaro (Biscaia) el 1941, Juan María Atutxa ha estat un dels polítics amb més personalitat del País Basc. Abans d'entrar en el primer rang de la política, va fer carrera en el sector bancari, sent directiu de la Caixa Rural Basca i de la Caixa d'Estalvis de Biscaia.
Militant del Partit Nacionalista Basc des de jove, Atutxa va ser regidor i tinent d'alcalde de Lemona i després fou diputat d'Agricultura a la Junta General de Biscaia. Però el seu salt al primer pla va venir el 1991, quan va ser designat com a conseller d'Interior. Ho seria fins al 1998. Estant en aquest càrrec es va produir el desplegament de l'Ertzaintza per tot Euskadi. Però el que el va convertir en una figura coneguda va ser el seu posicionament dur enfront la violència.
Un conseller d'Interior implacable amb ETA
Atutxa es va convertir en el dirigent del PNB que no mostrava complexos davant l'esquerra abertzale i va transmetre duresa en el combat contra ETA. De fet, el conseller d'Interior va acabar sent un dels personatges més detestats per l'entorn de l'organització armada. Formava part d'un govern presidit per José Antonio Ardanza, amb qui coincidia en un posicionament moderat dins del seu partit. Val a dir, però, que Atutxa també ha estat un líder popular entre les bases penebistes i un orador aplaudit en les festes de l'Alderdi Eguna.
En la vida d'Atutxa hi ha hagut moments dramàtics. La seva dona va explicar en una ocasió la sensació que va tenir quan, amb motiu de la detenció d'un comando d'ETA, ella va reconèixer que dos dels seus integrants havien estat vigilant el cotxe del seu marit el dia del casament d'un fill seu.
Víctima política de la dreta espanyola
Atutxa ha viscut en carn pròpia totes les contradiccions de la política basca. Sent president de la cambra, va passar de ser un dels pocs dirigents nacionalistes a ser elogiat pel bloc espanyolista pel seu coratge contra la violència, a ser titllat d'amic de l'entorn d'ETA. Ell va explicar sovint la contradicció cruel que sentia quan llegia articles de mitjans de la dreta espanyola que l'acusaven de connivència amb l'entorn d'ETA mentre ell havia de calcular cada dia cadascun dels seus moviments per poder desplaçar-se amb seguretat per Euskadi. Atutxa estava amenaçat per ETA. Després de la detenció del comando Biscaia, es va saber que l'organització armada havia planificat fins a set intents d'assassinat del conseller.
La majoria absoluta del PP l'any 2000 va suposar molts canvis en la política espanyola i també en la basca. La il·legalització de Batasuna, fruit de l'embogiment repressiu de José María Aznar, el 2003, va complicar encara més la vida d'Atutxa, que situat en la presidència del parlament del seu país, va actuar amb la mateixa responsabilitat i rigor amb què havia actuat com a conseller. Al davant de la cambra, es va apressar a defensar la dignitat del Parlament i dels seus membres. Per això va dir "no" a les pretensions del Suprem. Quan va defensar aferrissadament el grup de l'esquerra abertzale, molts van creure que havia canviat. Però era el mateix home. Actualment, l'exconseller -que va ser també conseller d'Iberdrola Enginyeria- presideix la Fundació Sabino Arana del PNB.
El perfil d'Atutxa, home de parlar clar, il·lustra també el model de dirigents del PNB, un partit que sempre ha sabut aplegar en la cúpula figures de matisos diferents, però ben cohesionats. Mentre Ardanza i Atutxa van representar l'ala més pactista -van governar en coalició amb el PSE-, el líder del partit a Guipúscoa, Joseba Egibar, encarnava un sector més radical, i tots ells presidits pel carismàtic Xavier Arzalluz, capaç d'aplegar totes les sensibilitats i caràcters.