15
de juny
del
2017
Actualitzat
el
16
de juny
a les
18:05h
Un dels camps de batalla per garantir l'èxit del referèndum serà la capacitat del Govern per aconseguir obrir suficients locals electorals arreu del territori. I en aquest camp, el PSC ja ha dit que no cal que esperi la seva col·laboració, perquè els alcaldes socialistes no cediran espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre si aquesta no és pactada amb l'Estat, i fins i tot ha enviat indicacions per escrit als seus regidors per indicar-los que han de seguir aquesta consigna i com actuar en cas que l'executiu els requereixi la cooperació.
Tanmateix, no tots els edils del partit seguiran aquesta consigna. Àngel Ros i Antonio Balmón, al capdavant dels consistoris de Lleida i Cornellà de Llobregat, respectivament, ja han ratificat aquesta posició. En canvi, l'alcalde de Terrassa ha avisat en una entrevista a NacióDigital que ell "no és ningú" per frenar la votació i diversos grups locals -com els de Granollers, Sant Just Desvern o Vilanova i la Geltrú- han votat a favor de l'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum -el qual feia referència a la consulta pactada-. Malgrat tot, on pot tenir més dificultats la Generalitat és als pobles, atès que a les ciutats ja disposa d'instituts o escoles de la seva propietat on col·locar urnes, mentre que als municipis de dimensió més reduïda poden ser imprescindibles els locals amb què compti cada ajuntament.
En aquest sentit, el PSC té 120 alcaldes arreu de Catalunya (incloent-hi els que no es van presentar amb les sigles socialistes, sinó amb la seva marca blanca, Candidatura de Progrés). En 53 d'aquests municipis, a més, Junts pel Sí i la CUP van sumar-hi més de la meitat dels vots emesos en les eleccions plebiscitàries del 2015, fet que dibuixa un escenari paradoxal, i és que, malgrat que els veïns siguin majoritàriament independentistes, el seu alcalde pot impedir-los exercir el dret a decidir en el referèndum -sempre i quan segueixi les consignes de la direcció nacional-.
Sobretot municipis petits
Aquest fet ocorre per la dualitat de vot en què, especialment en els municipis petits, es vota més al candidat que a la ideologia i projecte nacional de la llista per la qual es presenta. Un cas clar és el de Garrigoles (Baix Empordà), un poble de 163 habitants en què, malgrat que l'alcalde es va presentar en una candidatura vinculada al PSC, Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 86,5% dels vots en les plebiscitàries. En nou municipis més, l'independentisme va sumar també més del 80% dels vots tot i que s'hagués escollit un alcalde socialista pocs mesos abans.
Així i tot, encara que es tracti sovint de pobles petits, el conjunt dels 53 municipis independentistes amb ajuntament del PSC sumen una població total de 144.832 persones. El cas que afecta més gent és el de Castellar del Vallès, amb una població de 23.633 habitants i on Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 53,1% dels sufragis. Tot seguit se situen Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb 16.927 habitants, i L'Escala (Alt Empordà), amb 10.400.
El precedent del 9-N
Malgrat tot, existia una problemàtica similar el 9-N i finalment va haver-hi només sis municipis en què no s'hi van posar urnes: Pontons (Alt Penedès), Horta Sant Joan (Terra Alta), Vespella de Gaià (Tarragonès), Arres, Bausen i Canejan (els tres, de la Vall d'Aran). Fins i tot a quatre municipis amb alcalde del PP, aquest va cedir espais: Almatret (Segrià), Sant Martí de Riucorb (Urgell), Bassella (Alt Urgell) i Benavent de Segrià. En la majoria dels casos, encara que el consistori no estigués liderat per una força sobiranista, els grups van aconseguir forçar mocions instant a deixar locals o la pressió popular va aconseguir fer cedir l'ajuntament (que deixava les claus als voluntaris, els quals se'n feien responsables). A Badalona o Castelldefels, on l'alcalde era del PP, en canvi, la Generalitat va poder aportar punts de votació propis, en tractar-se de ciutats.
Actualment, el PP només reté l'alcaldia de Pontons (de 453 habitants i on l'independentisme va sumar el 55,36% dels vots el 27-S), mentre que C's no en té cap. En tot cas, a banda dels pobles petits amb consistoris unionistes, el Govern haurà d'intentar trobar més espais en aquelles ciutats més grans que no vulguin col·laborar, ja que les escoles i instituts ja van col·lapsar-se en alguns d'aquests casos el 9-N, provocant grans cues per exercir el dret a vot. Si ara es preveu que augmenti la participació, per tant, caldrà habilitar nous punts, una qüestió que la llei de transitorietat jurídica o la llei de referèndum (segons vagin juntes o separades) hauran de preveure.
Coordinadors electorals on no col·labori l'ajuntament
De fet, tal com s'ha sabut aquest dimecres, el Govern deixarà que els ajuntaments que vulguin col·laborar ordenin ells mateixos els punts de votació -situant-los bàsicament en els llocs on hi ha urnes en una jornada electoral-, mentre que, en els altres, buscarà espais alternatius -a poder propers als habituals- i en designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president català, Carles Puigdemont. El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el cas que no estigui obert el seu col·legi habitual.