Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Ensenyament

La nova selectivitat posa a prova 32.000 estudiants aquesta setmana

Els alumnes de segon de Batxillerat i de Formació Professional que volen fer el salt a la universitat s'examinen des d'aquest dimarts i fins dijous | Els experts recomanen als estudiants "una bona planificació" per afrontar les proves amb garanties

per Jordi de Planell , 12 de juny de 2017 a les 21:04 |
Examen de selectivitat | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un DNI, el full de codis i un estoig amb els bolígrafs i llapis imprescindibles. Aquest és l'equipament bàsic que més de 32.000 estudiants de tot Catalunya carregaran a la maleta per afrontar la primera jornada de les proves d'accés a la universitat, les PAU. Els exàmens arrenquen aquest dimarts al matí amb els de llengua castellana i catalana, i es tancaran dijous a la tarda amb les darreres assignatures optatives, com ara grec, biologia o tecnologia industrial.

Els alumnes han d'aprovar les proves per poder cursar un grau universitari el curs vinent. Amb un quatre de mitjana en tenen prou perquè la nota quedi incorporada en el còmput final, que es calcula sumant els resultats de les PAU i els de les assignatures de primer i segon de Batxillerat. Superar els exàmens és relativament senzill i, de fet, més d'un 97% dels estudiants ho aconsegueix cada any. El repte, però, passa per obtenir una bona nota final que els permeti entrar a la universitat i al grau desitjats.


Dels 32.055 joves que des d'aquest dimarts i fins dijous s'examinaran a algun dels 155 centres habilitats per dur-hi a terme les proves, gairebé 27.000 són alumnes de segon de Batxillerat. N'hi ha prop de 3.000 més que afronten les PAU després d'haver cursat un cicle de grau superior i poc més de 2.000 que provenen de l'anomenada matrícula lliure. És a dir: estudiants que ja havien participat en alguna de les edicions anteriors de la selectivitat però que ara s'hi tornen a apuntar per millorar nota i accedir a la carrera que volen.
 

Examen de selectivitat a Olot. Foto: Martí Albesa


Unes novetats que preocupen

Però les PAU d'aquest any angoixen més que de costum els alumnes que les cursaran. El motiu? Els canvis de darrera hora que s'han incorporat a les proves. Per primera vegada des de l'aprovació de la Lomce l'any 2013, els exàmens de selectivitat s'han adequat a la normativa espanyola. Inicialment, el redactat de la llei preveia que fossin una espècie de revàlida. El Departament d'Ensenyament ha aconseguit superar aquest escenari i mantenir el format habitual, però ha hagut d'introduïr-hi algunes modificacions que neguitegen els estudiants.


Les noves proves d'avaluació d'accés a la universitat -així s'anomenaran a partir d'ara- són gairebé idèntiques a les PAU: consten d'una fase general obligatòria que han de cursar tots els matriculats i d'una altra d'específica que permet als alumnes intentar pujar nota. La primera part dels exàmens continuarà avaluant els coneixements dels estudiants sobre quatre matèries: català, castellà, anglès i història o filosofia.

Els participants completen aquest bloc general amb una altra assignatura pròpia del tipus de Batxillerat que hagin cursat (social, científic o humanístic). Les novetats arriben en aquest punt. Fins ara, els estudiants podien escollir la cinquena matèria de la primera fase de la selectivitat entre una vintena d'assignatures. Ara, en canvi, els l'assigna directament el Departament d'Ensenyament en funció de la branca dels estudis de Batxillerat que hagin desenvolupat.

"Aquesta cinquena assignatura que entra a la fase obligatòria ja no la pots escollir a la part específica i, per tant, perds l'oportunitat de pujar nota", explica la professora de secundària Vanesa Fernández, que fa més de cinc anys que tutoritza grups de Batxillerat. Ensenyament ha anat corregint i esmenant els canvis al llarg del curs arran de les queixes dels estudiants, una estratègia que encara ha generat "més confusió" entre els joves, que "no sabien ben bé com afrontar els exàmens quan faltaven només tres mesos per la selectivitat", segons la tutora.

Obtenir una bona qualificació a la fase general de les PAU és vital per als estudiants que volen entrar a alguna carrera amb una nota de tall molt alta, com ara medicina. Tanmateix, per a molts d'ells encara és més important poder escollir una assignatura que coneguin bé de cara a la fase específica de les proves, ja que és la part que els permetrà millorar la nota i acabar aconseguint una qualificació que s'acosti el màxim possible als 14 punts (la màxima puntuació que es pot treure si es sumen les notes de totes dues fases).

Una selectivitat més llarga per als futurs mestres

Aquest curs, per primera vegada, els estudiants que aspirin a cursar un grau en educació en alguna de les facultats de Magisteri del sistema universitari hauran de superar una segona prova dissabte vinent. Entre aquest dimarts i dijous afrontaran els exàmens de la selectivitat com la resta dels seus companys, però el dia 17 també hauran de demostrar que estan preparats per convertir-se en mestres a les PAP, les Proves d'Aptitud Personal. Les universitats temen que aquest segon filtre deixi una part dels aspirants fora de la cursa en una de les carreres amb més demanda.

Qualsevol alumne que vulgui accedir a un grau en educació infantil o al d'educació primària haurà d'acreditar una sèrie de coneixements en aquest examen específic. Concretament, caldrà que superi tres proves: una de llengua, una altra de matemàtiques i, finalment, una darrera de comprensió lectora. Fins ara, els aspirants a mestre només havien d'obtenir un cinc als exàmens de català i castellà de la fase general per accedir als graus en educació. Amb aquest nou requisit, el Govern vol garantir un nivell mínim entre els alumnes que vulguin cursar aquestes titulacions.

La fórmula per superar la selectivitat

Independentment de la quantitat d'examens que calgui afrontar i de la nota que necessiti cada alumne, els experts recomanen encarar la selectivitat amb una bona planificació. La professora dels estudis de Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Modesta Pousada, sosté que l'organització "ben pensada ajuda a optimitzar els recursos de l'estudiant". L'alumne entén "el temps que té per preparar les proves, els esforços que hi ha de dedicar i la motivació que necessita", resumeix Pousada.

Els estudiants que cursen les PAU poden arribar a dur a terme fins a vuit exàmens en tan sols tres dies. La professora creu que, per afrontar les proves amb garanties, els joves han d'identificar les matèries que tenen assolides i les que no per tal de determinar quines han de treballar "amb més intensitat". "Els continguts més complicats s'haurien d'estudiar en els moments de més energia. Hi ha persones diürnes i altres de nocturnes. En aquest sentit, és important respectar els ritmes de cadascú", assenyala la doctora en Psicologia Clínica de la UOC Amàlia Gordóvil.

Tant Pousada com Gordóvil destaquen que el més important no és memoritzar, sinó "comprendre". "Cal que l'estudi es faci donant sentit al que es vol aprendre", destaca la professora dels estudis de Ciències de l'Educació. Quedar-se en blanc és una possibilitat real i Pousada alerta que, en la majoria de casos, "es produeix d'una manera molt ràpida". Per això, recomana planificar diversos repassos durant les jornades d'estudi i un almenys 24 hores abans de l'examen. Pousada i Gordóvil destaquen un altre element bàsic quan s'estudia: dormir i menjar bé. "Els resultats són molt més bons si les sessions d'estudi són curtes i espaiades en el temps", subratllen les professores.
 

Un cartell de la selectivitat, a Olot. Foto: Martí Albesa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació