10
de juny
del
2017
Actualitzat
el
01
de juliol
a les
14:14h
Espionatge, màfia, corruptes, jocs clandestins, moral desviada, girs inesperats, cinisme, ironia i una mirada elèctrica. Tot això, a l'engròs però afinat per una veu que sap de què parla, és el que conté Individus com nosaltres, la darrera novel·la de Ferran Torrent (Sedaví, 1951), a la venda des d'aquest dimecres 7 de juny. Concebuda com a segona part d'Un dinar un dia qualsevol, el lector hi trobarà tot allò que espera, amb una gran certesa: la sorpresa contínua de com pot ser d'inquietant la realitat, sobretot quan ve disfressada de ficció.
"La filosofia del llibre és simple: les lleis i la justícia no sempre coincideixen", explica Torrent. "A València és molt fàcil trobar la llum pel que fa a cassos de corrupció. Però a mi no m'interessen els casos concrets, sinó la sensació de tot plegat: per què estan passant aquestes coses? El que ha passat al País Valencià els últims quinze anys té estructura mafiosa", sentencia. "Per fer el llibre, aquesta vegada no he hagut de recórrer a informants. M'he fixat en el paisatge que ha deixat la post-crisi, amb els immigrants que s'han hagut de guanyar la vida". Escriure per descriure l'època on vius.
La història comença l'any 2015, quan falta poc perquè el panorama polític valencià pateixi una sacsejada que el canviarà de dalt a baix. Marc Sendra, periodista convertit en autònom després d’abandonar el diari on treballava, prepara una novel·la sobre un cèlebre atracament comès en ple centre de la ciutat. L'ajudaran vells coneguts: el Llargo, el Messié, el pare Rafel, el Mític Regino, els germans Torres, l’excomissari Tordera i també el detectiu Toni Butxana, protagonista del debut literari de Torrent. Un segrest i un assassinat afegiran combustible a una història que ja no té marxa enrere.
De la indignació al cinisme
Torrent fa que el trajecte sigui frenètic, tot passant de la indignació al cinisme, amb tocs d'humor que surten reforçats a través de la bona feina en els diàlegs, una de les seves marques d'estil. Com també ho són la nodrida –en aquesta ocasió, més que mai– galeria de personatges que conformen una història coral i fragmentada, amb molts punts on aferrar-se. "M'agraden els outsiders, els dolents, aquells qui es nodreixen del sistema i mantenen un sentit vitalista de la vida", afegeix, en un to que ressona com un llamp de lucidesa impertorbable.
"Si no et creus els personatges, no et creus la història. I si ara sóc més cínic és perquè m'agrada provocar, sobretot als meus", sentencia. Sigui com sigui, d'aquí a uns anys l'obra de Ferran Torrent servirà per saber què ha passat al País Valencià durant els anys més foscos de la democràcia. "No cal que faci cap assaig sobre la corrupció. De fet, no el faré", puntualitza. Només cal llegir les seves novel·les i veure les notícies per imaginar quin entramat sosté aquesta mena de societat. "Per molt que diguin que parlaran, cap dels qui ha entrat a la presó per corrupció ho ha fet. Ni Fabra, ni Bárcenas, ni ningú". Un silenci que delata, per omissió, i sobre el qual ningú sembla que hagi parat gaire atenció.
Una trama complexa
Tot aquest mostrari de corrupcions, corrupteles i negocis fa que la realitat més immediata acabi convertint-se en una gran novel·la d'espionatge. "James Bond m'entreté, el primer LeCarré, el de L'espia que tornava del fred, m'agrada. El gènere d'espies és fantàstic", exclama. "També m'agrada molt Ben Mcintyre o Olen Steinhauer, autor de Berlin Station". Referències que parlen de la passió per les trames complexes i addictives, amb un paisatge poblat de personatges. "Aquesta vegada, he hagut de treballar amb una làmina gran a la paret per no perdre el fil de res. Hi ha molts personatges, cinc de principals i una galeria de secundaris molt àmplia".
La novel·la parteix d'un atracament molt cèlebre dels anys 80, fet just al centre de València mentre durava la mascletà de les Falles. Això mateix ja provoca un xoc amb la realitat immediata d'avui. "Visc en un carrer on el 70% és gent gran. Tan grans que no saben ni anar al caixer automàtic", explica. "Hi ha milions de persones com elles, i sovint em pregunto què passarà amb tota aquesta gent". Persones que han quedat fora del progrés i del sistema mateix, malgrat que ni elles mateixes en tenen consciència. Són els protagonistes, entre molts altres, del retrat que Ferran Torrent fa de les contradiccions de la farsa humana més propera.
"La filosofia del llibre és simple: les lleis i la justícia no sempre coincideixen", explica Torrent. "A València és molt fàcil trobar la llum pel que fa a cassos de corrupció. Però a mi no m'interessen els casos concrets, sinó la sensació de tot plegat: per què estan passant aquestes coses? El que ha passat al País Valencià els últims quinze anys té estructura mafiosa", sentencia. "Per fer el llibre, aquesta vegada no he hagut de recórrer a informants. M'he fixat en el paisatge que ha deixat la post-crisi, amb els immigrants que s'han hagut de guanyar la vida". Escriure per descriure l'època on vius.
La història comença l'any 2015, quan falta poc perquè el panorama polític valencià pateixi una sacsejada que el canviarà de dalt a baix. Marc Sendra, periodista convertit en autònom després d’abandonar el diari on treballava, prepara una novel·la sobre un cèlebre atracament comès en ple centre de la ciutat. L'ajudaran vells coneguts: el Llargo, el Messié, el pare Rafel, el Mític Regino, els germans Torres, l’excomissari Tordera i també el detectiu Toni Butxana, protagonista del debut literari de Torrent. Un segrest i un assassinat afegiran combustible a una història que ja no té marxa enrere.
De la indignació al cinisme
Torrent fa que el trajecte sigui frenètic, tot passant de la indignació al cinisme, amb tocs d'humor que surten reforçats a través de la bona feina en els diàlegs, una de les seves marques d'estil. Com també ho són la nodrida –en aquesta ocasió, més que mai– galeria de personatges que conformen una història coral i fragmentada, amb molts punts on aferrar-se. "M'agraden els outsiders, els dolents, aquells qui es nodreixen del sistema i mantenen un sentit vitalista de la vida", afegeix, en un to que ressona com un llamp de lucidesa impertorbable.
"Si no et creus els personatges, no et creus la història. I si ara sóc més cínic és perquè m'agrada provocar, sobretot als meus", sentencia. Sigui com sigui, d'aquí a uns anys l'obra de Ferran Torrent servirà per saber què ha passat al País Valencià durant els anys més foscos de la democràcia. "No cal que faci cap assaig sobre la corrupció. De fet, no el faré", puntualitza. Només cal llegir les seves novel·les i veure les notícies per imaginar quin entramat sosté aquesta mena de societat. "Per molt que diguin que parlaran, cap dels qui ha entrat a la presó per corrupció ho ha fet. Ni Fabra, ni Bárcenas, ni ningú". Un silenci que delata, per omissió, i sobre el qual ningú sembla que hagi parat gaire atenció.
Una trama complexa
Tot aquest mostrari de corrupcions, corrupteles i negocis fa que la realitat més immediata acabi convertint-se en una gran novel·la d'espionatge. "James Bond m'entreté, el primer LeCarré, el de L'espia que tornava del fred, m'agrada. El gènere d'espies és fantàstic", exclama. "També m'agrada molt Ben Mcintyre o Olen Steinhauer, autor de Berlin Station". Referències que parlen de la passió per les trames complexes i addictives, amb un paisatge poblat de personatges. "Aquesta vegada, he hagut de treballar amb una làmina gran a la paret per no perdre el fil de res. Hi ha molts personatges, cinc de principals i una galeria de secundaris molt àmplia".
La novel·la parteix d'un atracament molt cèlebre dels anys 80, fet just al centre de València mentre durava la mascletà de les Falles. Això mateix ja provoca un xoc amb la realitat immediata d'avui. "Visc en un carrer on el 70% és gent gran. Tan grans que no saben ni anar al caixer automàtic", explica. "Hi ha milions de persones com elles, i sovint em pregunto què passarà amb tota aquesta gent". Persones que han quedat fora del progrés i del sistema mateix, malgrat que ni elles mateixes en tenen consciència. Són els protagonistes, entre molts altres, del retrat que Ferran Torrent fa de les contradiccions de la farsa humana més propera.
Ferran Torrent publica «Individus com nosaltres». Foto: ACN