La caixa B

La venda de pisos augmenta un 76% en tres anys a Catalunya

Els immobles de què s'ha desprès la Generalitat i el que paga en lloguers, la masculinització de la diplomàcia espanyola, les sancions incobrades per la CNMC, el cost del manteniment dels míssils de l'exèrcit... entre altres dades ocultes de la setmana

per Roger Tugas Vilardell, 10 de juny de 2017 a les 20:30 |
Anuncis de venda i lloguer d'habitatges a l'aparador d'una immobiliària de Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La millora del mercat immobiliari acostuma a ser un reflex de la millora de l'economia. O de les perspectives que aquesta vagi a més, fet que dissipa les pors a l'hora de contractar una hipoteca. Així, malgrat que la recuperació del poder adquisitiu i les condicions laborals de la majoria de la població no progressen de forma tan accelerada, les transaccions d'immobles estan repuntant a una enorme velocitat, en especial a Catalunya i, molt en concret, a Barcelona. Derivarà això en una nova bombolla immobiliària, com alerten ja alguns economistes? En el món del lloguer sembla que hi estem abocats. Passarà el mateix en el de la compravenda o aquest cop s'hi actuarà a temps?

En aquesta línia, aquesta setmana també veurem quants recursos va obtenir el Govern venent edificis públics i quant ha de pagar ara en lloguers per tenir espais des d'on oferir serveis i gestionar l'administració, així com descobrirem fins a quin punt les dones són minoria en la diplomàcia espanyola, com li costa a determinats organismes reguladors cobrar les sancions que imposen, quants recursos destina l'exèrcit en mantenir míssils o quants gasten els Mossos en noves armes, i descobrirem com encara s'externalitzen algunes funcions de la Generalitat...

75,6% augment del nombre de pisos venuts
La compravenda d'immobles està vivint un moment d'or. Així es reflecteix en les estadístiques sobre habitatge del ministeri de Foment relatives al primer trimestre de l'any. Segons aquestes, el nombre de transaccions immobiliàries de pisos entre gener i març del 2017 ha estat un 75,6% superior a la del mateix període del 2014 (20.791 compravendes enfront les 11.837 de fa tres anys). Una quantitat força superior a l'increment mitjà estatal, del 50,6%, i només per sota del d'Astúries (86,6%). Al seu torn, les Illes Balears se situen en tercera posició (69,7%), mentre que el País Valencià tan sols supera per un punt i mig l'increment mitjà (51,9%).
 
INCREMENT DEL NOMBRE DE PISOS VENUTS ENTRE EL PRIMER TRIMESTRE DE 2014 I EL DE 2017

 
Sigui com sigui, el primer gran salt es va produir el 2016. Entre el primer trimestre de 2014 i el de 2015, es va passar d'11.837 pisos venuts a 12.917 a Catalunya, mentre que el següent any ja se'n van traspassar 16.300. Aquest 2017, l'increment ha fet un salt notori fins als 20.791 (un 32,5% més).

Així mateix, el principal impuls s'ha viscut sobretot a la demarcació de Barcelona, on l'augment del nombre de pisos venuts en els últims tres anys ha estat del 82,7%, només per sota de Segòvia (87,9%), mentre que els increments han estat més modestos a Lleida (66,1%), Girona (61,5%) i Tarragona (58,6%), tot i que sempre per sobre de la mitjana estatal. La millora de la situació econòmica explica aquesta millora en el mercat de l'habitatge, per bé que tampoc no s'hauria de menystenir el temor que provoca sobretot a Barcelona la bombolla dels lloguers, que fa que aquesta opció per gaudir d'una llar sigui cada cop menys atractiva.
525,6 milions per venda d'edificis públics
La Generalitat es va avançar a aquesta dèria de la transacció d'immobles força abans que aquesta tornés a accelerar-se. De fet, una de les vies d'obtenció de recursos extraordinaris mentre el conseller d'Economia era Andreu Mas-Colell va ser la venda d'edificis públics, ja fos per traslladar els serveis i personal a altres espais més barats o per quedar-se en els mateixos en règim de lloguer. Segons una resposta parlamentària del vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, al diputat del PP Fernando Sánchez, el Govern va aconseguir ingressar 524,6 milions d'euros per aquesta via durant la legislatura anterior.

Mas-Colell va recórrer a aquesta opció el segon trimestre de 2012, coincidint amb l'adhesió de la Generalitat al fons de liquiditat extraordinari, malgrat que la venda de pisos tan sols li va reportar 17 milions. El següent any ja va aconseguir-ne així 173,3 milions, i el 2014 van arribar-ne fins a 339,4 milions. El 2015 tan sols es va vendre un solar per 3,8 milions i, des de llavors, ja no s'ha produït cap transacció més.

Sigui com sigui, el major comprador de pisos de la Generalitat ha estat, amb diferència, l'asseguradora Zurich, que hi ha destinat 201 milions, seguit per Riglos Business (63,1 milions). Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat li va transferir dos edificis el 2014 per valor de 45 milions per reduir el deute que mantenia amb el consistori, per bé que formalment no va cobrar aquests recursos.
 
PRINCIPALS COMPRADORS D'EDIFICIS DE LA GENERALITAT (2013-2015), PER EUROS GASTATS

 
En tot cas, la frase feta catalana diu: "Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer". Així, doncs, quant gasta la Generalitat en lloguers per a oficines i altres edificis públics. Segons la mateixa resposta de Junqueras, la despesa en lloguers el 2015 va arribar a 4,9 milions mensuals (sense IVA), mentre que l'any següent es va aconseguir rebaixar a 4,6 milions (sense IVA). En total, doncs, el 2015 s'hi van destinar 58,3 milions i el 2016 va gastar-s'hi 54,8 milions.
11% ambaixadores i cònsols espanyoles dones
La diplomàcia internacional és (també) un àmbit de poder molt masculinitzat. Així ho reflecteix una resposta parlamentària del govern espanyol a Units Podem que concreta que, malgrat que les dones representen un 24,2% dels membres de la carrera diplomàtica espanyola, tan sols un 11% dels ambaixadors i cònsols eren dones, a finals del 2016. En concret, ho eren un 12,4% d'ambaixadors i un 9,2% cònsols. En càrrecs de responsabilitat inferiors, però, el percentatge augmenta una mica: 4 dels 11 directors generals són dones (un 36,4%) i 15 dels 51 subdirectors generals també (un 29,4%).
 
PES DELS HOMES I LES DONES EN LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA

 
L'executiu estatal justifica aquesta situació pel fet que, a l'hora de nomenar ambaixadors, "un dels requisits que acostuma a considera-se és el d'haver servit durant almenys 20 anys en el ministeri d'Assumptes Exteriors", un requisit que tan sols compleixen 68 dones i 395 homes, atès que "en el passat el número de dones que ingressava a la carrera diplomàtica era molt escàs per raons culturals i sociològiques, i per això hi ha poques dones en la part alta de l'escalafó". Per si sol, però, aquesta dada no explica la diferència, atès que el nombre de dones amb més de 20 anys d'experiència representa el 14,7% del total, un 25% menys que el percentatge d'ambaixadores i cònsols dones nomenats.
3,3% de les sancions de la CNMC cobrades
Un dels grans problemes de l'administració és la despesa en temps, personal i diners per intentar cobrar les sancions que imposen els seus diferents organismes, des de la Hisenda fins als ens reguladors del mercat. És el cas de la Comissió Nacional dels Mercats i les Comunicacions (CNMC), segons una resposta del govern espanyol al PSOE, on detalla que, malgrat que aquest organisme va imposar 914,7 milions en multes entre 2014 i abril de 2017, per ara tan sols n'ha pogut recaptar 29,8 milions, el 3,3% del total.
 
SANCIONS IMPOSADES I RECAPTADES PER LA CNMC ENTRE 2014 I 2017

 
En tot cas, la mateixa resposta argumenta que el procés judicial que habitualment s'obre després que s'imposi una multa comporta en un 80-90% dels casos la sol·licitud de suspendre'n el pagament i, en cas d'efectuar-se, caldria considerar-lo provisional, ja que dependria de la sentència ferma. Aquests processos a l'Audiència Nacional, a més, duren de mitjana entre dos i tres anys, mentre que els recursos posteriors al Tribunal Suprem poden trigar el mateix temps, motiu pel qual la decisió final pot trigar fins a sis anys. Fins i tot, un cop acabat el procediment, l'empresa pot tenir fins a dos anys més per abonar la quantitat.

Sigui com sigui, la immens majoria de les sancions de la CNMC s'han imposat en l'àmbit de la competència (852,8 milions), mentre que els de l'energia (25,7 milions), les teleciomunicacions (24,2 milions) i l'audiovisual (11,9 milions) han comportat menys litigis.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

625.000 €

Míssil de l'estil Harpoon. Foto: Youtube


L'armament de l'exèrcit és car. I el seu manteniment també. Només faltaria que petés una bomba abans d'hora, abans i tot de disparar-se. De fet, l'exèrcit espanyol ha contractat per 625.000 euros a The Boieng Company per un servei de suport al manteniment de míssils i equip de taller de l'estil Harpoon. De fet, aquest és un contracte recurrent que, any rere any, obté a dit la mateixa empresa per a la mateixa funció.
496.987 €
Els Mossos estan d'enhorabona: renoven armament. A banda de les primeres 134 primeres pistoles Taser que ja han arribat -i que han costat finalment 706.473,38 euros-,  la direcció general de la Policia ha licitat ara per quasi 500.000 euros la compra de 24 fusells d'assalt de tres tipus diferent, 2 fusells de precisió, 22 armes de defensa personal, 56 pistoles i 50.000 cartutxos. Si l'Estat decideix retirar les competències en Mossos, aquests els hi arribaran ben equipats.
283.140 €
En un moment en què sembla que la tendència és internalitzar l'execució de certs serveis de l'administració, en ocasions també es produeixen externalitzacions. És el cas del centre de processament de dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que anava donant suport als serveis propis de l'organisme i ara es pretén externalitzar, amb un cost màxim de 283.140 euros per un període de tres anys. "Durant els anys ha anat evolucionant i adaptant per permetre adequar-se als canvis i evolucions tant en número de serveis com en tecnologia. No obstant, les evolucions actuals dels sistemes fan que es plantegi la seva externalització per poder mantenir de forma eficient els nivells de creixement, desenvolupament i serveis necessaris pel bon funcionament de l'ATM", justifica el plec de la licitació.
242.407 €

Un registre web amb domini ".cat" pot costar menys de 10 euros anuals. No és excessivament car. Ara bé, quan costa a tot el servei de gestió i registre de dominis a internet de la Generalitat? Aquesta tasca està sent ara licitada per un cost màxim de 242.407,4 euros, per un període de dos anys. Aquest import no inclou l'elaboració de les pàgines web ni el seu manteniment, sinó que l'adjudicatari tan sols actuarà d'intermediador entre les entitats registradores de dominis i la Generalitat, comprant dominis, renovant-los, modificant-ne les dades relacionades, donant-ne de baixa, recuperant-ne de caducats, protegint-ne, intentant comprar-ne de ja adquirits per tercers... Sembla poca cosa, però potser no és tan bàsic.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació