11
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
7:58h
Després de la seva elecció presidencial, arriba la gran prova de foc per al nou president de França, Emmanuel Macron. Aquest diumenge té lloc la primera volta de les eleccions legislatives per renovar l'Assemblea Nacional. El cap de l'estat ha aplegat entorn seu un ampli ventall de figures i grups polítics, de l'esquerra moderada al centre dreta, integrats en el govern del primer ministre Édouard Philippe. Les enquestes assenyalen les forces de Macron com a clares favorites.
Hi ha 577 diputats en joc, un per cada circumscripció. Si no s'obté la majoria absoluta avui, passen a la segona volta del diumenge vinent, 18 de juny, els dos candidats més votats i els qui assoleixin el 12% del cens electoral del districte. El que pot facilitar eleccions triangulars en molts districtes.
El macronisme va a per totes
Macron ha convertit la plataforma que va crear, En Marxa!, en La República en Marxa, que integra exsocialistes, figures de dreta moderada i centristes diversos, entre ells els del Modem de François Bayrou, integrat en el govern coma ministre de Justícia. El senyal més clar de la transversalitat del macronisme és que qui oficia de cap polític de campanya és el primer ministre Philippe, que prové d'Els Republicans, el partit de la dreta.
La dreta, ferida
Els Republicans han patit desercions cap al camp del nou president, que atreu els conservadors amb el seu missatge liberal favorable a l'emprenedoria i els negocis. Amb tot, les enquestes donen a la formació fundada durant la presidència de Nicolas Ssarkozy la segona posició. François Baroin, un dels barons de la dreta, dirigeix la campanya de la formació, que té la voluntat de forçar una cohabitació amb el president de la República. És a dir, tenir la majoria de l'Assemblea i assumir el govern.
El Partit Socialista, en dificultats
Com li passa a Els Republicans, l'altre gran partit tradicional, el PSF, pateix també la irrupció i el triomf de Macron. En el cas dels socialistes, encara més ja que molts dels dirigents de la plataforma presidencial havien estat membres o propers al PSF. El partit que ha governat França en l'anterior legislatura apareix avui com l'encarnació del passat i troba dificultats per defensar el seu espai. El dirigeix en aquesta batalla el seu primer secretari, Jean-Christophe Cambadélis.
Jean-Luc Mélenchon a la baixa
La França insubmisa, el moviment liderat per Jean-Luc Mélenchon (20% a la primera volta de les presidencials), vol encarnar l'opinió més a l'esquerra, la que no se sent seduïda per la música ni per la lletra de Macron. Cap sondeig li dona un resultat similar al que va obtenir en la cursa per a l'Elisi. El caràcter difícil de Mélenchon -amb relacions complicades amb el Partit Comunista, amb els Verds...- tampoc ha facilitat aplegar altres grups de l'esquerra.
El Front Nacional vol capitalitzar el vot de les presidencials
Marine Le Pen ha llançat tota l'estructura del seu partit, el Front Nacional, a la cursa. Vol capitalitzar al màxim el bon resultat obtingut en l'elecció presidencial: pas a la segona volta, deu milions de vots i un 35% de percentatge. El Front va sortir de la batalla de l'Elisi amb un regust amarg perquè algunes enquestes li atorgaven un resultat superior al 40%. Ara vol entrar amb força a l'Assemblea, però no ho tindrà fàcil.
Hi ha 577 diputats en joc, un per cada circumscripció. Si no s'obté la majoria absoluta avui, passen a la segona volta del diumenge vinent, 18 de juny, els dos candidats més votats i els qui assoleixin el 12% del cens electoral del districte. El que pot facilitar eleccions triangulars en molts districtes.
El macronisme va a per totes
Macron ha convertit la plataforma que va crear, En Marxa!, en La República en Marxa, que integra exsocialistes, figures de dreta moderada i centristes diversos, entre ells els del Modem de François Bayrou, integrat en el govern coma ministre de Justícia. El senyal més clar de la transversalitat del macronisme és que qui oficia de cap polític de campanya és el primer ministre Philippe, que prové d'Els Republicans, el partit de la dreta.
La dreta, ferida
Els Republicans han patit desercions cap al camp del nou president, que atreu els conservadors amb el seu missatge liberal favorable a l'emprenedoria i els negocis. Amb tot, les enquestes donen a la formació fundada durant la presidència de Nicolas Ssarkozy la segona posició. François Baroin, un dels barons de la dreta, dirigeix la campanya de la formació, que té la voluntat de forçar una cohabitació amb el president de la República. És a dir, tenir la majoria de l'Assemblea i assumir el govern.
El Partit Socialista, en dificultats
Com li passa a Els Republicans, l'altre gran partit tradicional, el PSF, pateix també la irrupció i el triomf de Macron. En el cas dels socialistes, encara més ja que molts dels dirigents de la plataforma presidencial havien estat membres o propers al PSF. El partit que ha governat França en l'anterior legislatura apareix avui com l'encarnació del passat i troba dificultats per defensar el seu espai. El dirigeix en aquesta batalla el seu primer secretari, Jean-Christophe Cambadélis.
Jean-Luc Mélenchon a la baixa
La França insubmisa, el moviment liderat per Jean-Luc Mélenchon (20% a la primera volta de les presidencials), vol encarnar l'opinió més a l'esquerra, la que no se sent seduïda per la música ni per la lletra de Macron. Cap sondeig li dona un resultat similar al que va obtenir en la cursa per a l'Elisi. El caràcter difícil de Mélenchon -amb relacions complicades amb el Partit Comunista, amb els Verds...- tampoc ha facilitat aplegar altres grups de l'esquerra.
El Front Nacional vol capitalitzar el vot de les presidencials
Marine Le Pen ha llançat tota l'estructura del seu partit, el Front Nacional, a la cursa. Vol capitalitzar al màxim el bon resultat obtingut en l'elecció presidencial: pas a la segona volta, deu milions de vots i un 35% de percentatge. El Front va sortir de la batalla de l'Elisi amb un regust amarg perquè algunes enquestes li atorgaven un resultat superior al 40%. Ara vol entrar amb força a l'Assemblea, però no ho tindrà fàcil.