08
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
23:44h
Segons el sondeig a peu d'urna de la BBC, els electors haurien donat una gran sorpresa, desmentint la immensa majoria de les enquestes, que garantien una majoria clara al Partit Conservador. Theresa May hauria perdut la seva aposta al dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. L'objectiu era doble: afrontar amb més solidesa les difícils negociacions del Brexit amb la Unió Europea i consolidar la majoria del Partit Conservador.
El resultat seria una garrotada enorme per a May. No només no incrementa els resultats del 2015 (331 de 650 diputats), sinó que perdria la majoria absoluta, quedant-se entorn dels 314 diputats (la majoria absoluta és de 325). Jeremy Corbyn supera totes les previsions i aconsegueix superar els 266 escons, sempre segons el sondeig de la BBC (ara en tenia 232).
El lideratge de May, qüestionat
May ha guanyat les eleccions, sempre si es confirma el sondeig de la BBC. Però la seva victòria és pírrica perquè, tot i que molt estreta, els conservadors disposaven de majoria absoluta a Westminster. La primera ministra no pot presentar uns bons resultats bons i ara haurà de donar explicacions als seus. Si al final del recompte queda a més d'una dotzena o una quinzena d'escons dels 326, s'obrirà la possibilitat que els conservadors perdin el poder.
L'UKIP s'arrecera cap als conservadors
Ja es preveia i s'ha confirmat. El gruix dels vots del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), gran abanderat del Brexit, han anat a parar al sarró dels conservadors, que és, de fet, d'on provenen en la seva majoria. Un cop assolit el seu objectiu de sortir de la UE, el vot més antieuropeu ja està satisfet i es pot trobar còmode amb el discurs ara més dur de la primera ministra. Però per a May això no ha estat suficient.
Corbyn, el gran guanyador
Si es confirma el sondeig de la BBC, el resultat dels laboristes de Jeremy Corbyn és espectacular. El Labour, que va perdre el poder el 2010, ha obtingut un gran resultat, que se situa entre el reforçament de la seva posició i la possibilitat fins i tot de governar en aliança amb liberals i nacionalistes escocesos.
Les victòries i les derrotes sovint es valoren en política en funció de les expectatives. Com que aquestes no podien ser pitjors per Corbyn, que va començar la campanya amb vint punts darrera de May, pel líder laborista el resultat l'avala i referma la seva línia d'esquerra socialista. Hauran d'esperar els aspirants a substituir-lo, com Andy Burnham, elegit recentment alcalde de Manchester, que ja va disputar el lideratge a Corbyn el 2015, o l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, qui ha polemitzat amb Donald Trump arran de l'atemptat de Londres i és una figura a l'alça.
S'acosten unes negociacions complicades amb Brussel·les
Des de Brussel·les, aquesta nit molts contemplaran May amb alguna dissimulada (o no tant) satisfacció. La posició de Londres, si es confirma el sondeig, s'afeblirà a l'hora de començar les negociacions pel Brexit, que serà el 19 de juny. El to que ha emprat la líder conservadora des que va arribar a Downing Street ha estat contundent, fregant el xoc frontal amb els dirigents de la UE. Per això li era imprescindible un resultat plebiscitari, que no ha obtingut.
Els liberals es recuperen
El Partit Liberal continua sent la formació més europeista de totes, i els seus magres resultats els darrers temps han estat una mica símbol d'aquest Regne Unit que ha donat l'esquena al continent i al projecte comunitari. El cas era encara més cruel si es recorda que els liberals van viure un moment de glòria fa uns anys, quan van superar el 20% dels vots i van forçar entrar en un govern de coalició amb els conservadors de David Cameron entre 2010 i 2015. No en van saber treure profit i van passar del 23% del 2010 al 7% del 2015. Ara tot indica que recuperaran posicions, potser com un signe de petita revenja històrica dels més partidaris del Remain.
Vot útil laborista a Escòcia
Una de les claus del bon resultat laborista es diu Escòcia. Molts votants de l'SNO, la formació sobiranista escocesa, han optat per votar el Labour. És una reacció contra el Brexit i un vot profundament anticonservador. Cal tenir en compte el fons socialdemòcrata de l'SNP, que va recollir molt vot d'antic elector desencantat del Labour, a qui des dels anys de Tony Blair veia massa escorat a la dreta.
El resultat seria una garrotada enorme per a May. No només no incrementa els resultats del 2015 (331 de 650 diputats), sinó que perdria la majoria absoluta, quedant-se entorn dels 314 diputats (la majoria absoluta és de 325). Jeremy Corbyn supera totes les previsions i aconsegueix superar els 266 escons, sempre segons el sondeig de la BBC (ara en tenia 232).
El lideratge de May, qüestionat
May ha guanyat les eleccions, sempre si es confirma el sondeig de la BBC. Però la seva victòria és pírrica perquè, tot i que molt estreta, els conservadors disposaven de majoria absoluta a Westminster. La primera ministra no pot presentar uns bons resultats bons i ara haurà de donar explicacions als seus. Si al final del recompte queda a més d'una dotzena o una quinzena d'escons dels 326, s'obrirà la possibilitat que els conservadors perdin el poder.
L'UKIP s'arrecera cap als conservadors
Ja es preveia i s'ha confirmat. El gruix dels vots del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), gran abanderat del Brexit, han anat a parar al sarró dels conservadors, que és, de fet, d'on provenen en la seva majoria. Un cop assolit el seu objectiu de sortir de la UE, el vot més antieuropeu ja està satisfet i es pot trobar còmode amb el discurs ara més dur de la primera ministra. Però per a May això no ha estat suficient.
Corbyn, el gran guanyador
Si es confirma el sondeig de la BBC, el resultat dels laboristes de Jeremy Corbyn és espectacular. El Labour, que va perdre el poder el 2010, ha obtingut un gran resultat, que se situa entre el reforçament de la seva posició i la possibilitat fins i tot de governar en aliança amb liberals i nacionalistes escocesos.
Les victòries i les derrotes sovint es valoren en política en funció de les expectatives. Com que aquestes no podien ser pitjors per Corbyn, que va començar la campanya amb vint punts darrera de May, pel líder laborista el resultat l'avala i referma la seva línia d'esquerra socialista. Hauran d'esperar els aspirants a substituir-lo, com Andy Burnham, elegit recentment alcalde de Manchester, que ja va disputar el lideratge a Corbyn el 2015, o l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, qui ha polemitzat amb Donald Trump arran de l'atemptat de Londres i és una figura a l'alça.
S'acosten unes negociacions complicades amb Brussel·les
Des de Brussel·les, aquesta nit molts contemplaran May amb alguna dissimulada (o no tant) satisfacció. La posició de Londres, si es confirma el sondeig, s'afeblirà a l'hora de començar les negociacions pel Brexit, que serà el 19 de juny. El to que ha emprat la líder conservadora des que va arribar a Downing Street ha estat contundent, fregant el xoc frontal amb els dirigents de la UE. Per això li era imprescindible un resultat plebiscitari, que no ha obtingut.
Els liberals es recuperen
El Partit Liberal continua sent la formació més europeista de totes, i els seus magres resultats els darrers temps han estat una mica símbol d'aquest Regne Unit que ha donat l'esquena al continent i al projecte comunitari. El cas era encara més cruel si es recorda que els liberals van viure un moment de glòria fa uns anys, quan van superar el 20% dels vots i van forçar entrar en un govern de coalició amb els conservadors de David Cameron entre 2010 i 2015. No en van saber treure profit i van passar del 23% del 2010 al 7% del 2015. Ara tot indica que recuperaran posicions, potser com un signe de petita revenja històrica dels més partidaris del Remain.
Vot útil laborista a Escòcia
Una de les claus del bon resultat laborista es diu Escòcia. Molts votants de l'SNO, la formació sobiranista escocesa, han optat per votar el Labour. És una reacció contra el Brexit i un vot profundament anticonservador. Cal tenir en compte el fons socialdemòcrata de l'SNP, que va recollir molt vot d'antic elector desencantat del Labour, a qui des dels anys de Tony Blair veia massa escorat a la dreta.