Procés català: cronologia

De l'anunci del 9-N a la pregunta del referèndum: l'acceleració del procés en 20 dates claus

La jornada de participació va congregar 2,35 milions de persones i va fer entrar el procés en una nova fase que es va tancar amb el 27-S | El canvi en la primera fila del camí independentista és evident en els últims temps, així com també el capgirament del mapa polític

per Oriol March, 8 de juny de 2017 a les 19:38 |
Anunci de la data i la pregunta del 9-N | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre l'anunci del 9-N i la concreció del referèndum que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras faran aquest divendres a Palau hauran passat tres anys i sis mesos. Un període de temps en què hi ha hagut un procés de participació, unes eleccions plebiscitàries, canvis a la presidència de la Generalitat, irrupció de nous actors i topades contínues amb l'Estat. Aquestes són les 20 dates clau que han marcat els últims anys.

11/9/2012
Sota el lema "Catalunya, nou Estat d'Europa", la primera de les manifestacions sobiranistes massives va omplir el centre de Barcelona i va convertir-se en l'arrencada oficial del procés català. Més d'un milió de persones es van citar a la capital catalana per reclamar que la independència entrés immediatament en l'agenda política, i els esdeveniments posteriors van anar per aquest camí.
20/9/2017
Després de mesos de converses discretes, Artur Mas i Mariano Rajoy es van citar a la Moncloa per abordar definitivament el pacte fiscal. El president espanyol es va negar a negociar un nou model de finançament -bilateral- amb la Generalitat, de manera que Mas va situar el dret a decidir i l'estat propi al centre del programa després d'un bienni marcat per les retallades pressupostàries. Catalunya entrava en una nova etapa que es concretaria en les eleccions del 25 de novembre del 2012.
25/11/2012
Els comicis del 2012 van permetre una majoria àmplia a favor de la consulta, amb CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP a favor del dret a decidir. Els socialistes es van anar desmarcant progressivament, però els altres partits van formar un bloc parlamentari que va acabar desembocant en el 9-N. Els plans no es van complir per a Mas, que va perdre 12 diputats i es va situar amb 50 representants. ERC, en canvi, va pujar dels 10 fins als 21.
12/12/2013
Dirigents de CDC, Unió, ERC, ICV-EUiA i la CUP van ser els encarregats de reunir-se a la Generalitat per concretar els termes de al votació sobre el futur polític del país a la qual es van comprometre els partits sobiranistes després de les eleccions catalanes del 2012. Artur Mas, en aquell moment president del país, va ser l'encarregat de fer pública una pregunta doble, en forma d'arbre, que satisfeia tant Unió com ICV-EUiA, partidaris de la via confederal. Aquell 12 de desembre del 2013 va passar a la història per la concreció de la consulta i per haver provocat una imatge d'unitat no sempre habitual.
8/4/2014
Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van ser els encarregats d'anar al Congrés dels Diputats a plantejar la consulta del 9-N. La petició de transferir competències per celebrar-la va ser denegada per l'àmplia majoria que formaven PP, PSOE i UPyD. És una de les divuit vegades en què les institucions de l'Estat han negat qualsevol via per permetre que els catalans decideixin el seu futur a les urnes.
27/9/2014

Artur Mas, signant el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. Foto: Generalitat de Catalunya


En un dissabte, concretament el 27 de setembre del 2014, Mas va signar el decret de convocatòria del 9-N en un acte solemne -i buscadament mediàtic- a Palau. L'escenografia donava el protagonisme al president de la Generalitat, assegut en una taula i envoltat de la plana major del sobiranisme parlamentari.
14/10/2014
Quan l'Estat va suspendre el 9-N després d'una mobilització inèdita de tots els poders fàctics -del Consell d'Estat al Tribunal Constitucional (TC)-, els partits favorables a la consulta van fer tres cimeres per decidir quin camí seguir. El Govern, només conèixer que el TC suspenia la votació, va paralitzar els preparatius. La unitat va trencar-se i Mas va anunciar que pretenia convertir el pla inicial en una jornada de participació. Era el 14 d'octubre del 2014 i les incògnites eren múltiples.
9/11/2014

Cues per votar en un col·legi d'Olot el 9-N. Foto: Martí Albesa


Tot el pessimisme que envoltava els cercles polítics després que la unitat s'esberlés va veure's superat a primera hora el 9 de novembre del 2015, quan milers i milers de ciutadans ja feien cua per votar en el procés de participació. 2,35 milions de persones es van acostar a les urnes en una jornada -aquesta sí- històrica que, tot i no tenir un caràcter vinculant, va evidenciar un mandat explícit dirigit a les institucions.
14/1/2015
Després del 9-N, Mas i Oriol Junqueras van reunir-se fins a sis vegades -públicament- per decidir què fer amb el full de ruta. El president del PDECat volia fer eleccions el març del 2015 amb una llista unitària, però Junqueras preferia candidatures separades. Finalment, gràcies en part a la tasca de les entitats sobiranistes -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)-, els dos dirigents van acordar el 14 de gener del 2015 celebrar eleccions el 27 de setembre d'aquell any. La situació, però, encara variaria.
13/7/2015
Un cop CDC va trencar amb Unió per les tensions sobre el full de ruta independentista, Mas va tornar a posar sobre la taula la possibilitat de fer una llista unitària amb l'ajuda de les entitats. Junqueras no ho volia i es va posar damunt la taula la possibilitat de fer una candidatura sense polítics. Al final, però, l'expresident es va sortir amb la seva i va aconseguir tancar un acord -era el 13 de juliol del 2015- per fer Junts pel Sí. Raül Romeva encapçalaria una llista formava per Convergència, ERC i notables independents.
27/9/2015

Nit electoral de la CUP Foto: Josep Maria Montaner


Mai abans l'independentisme havia aconseguit el 48% del vots com va passar el 27 de setembre del 2015. Aquest és el percentatge que sumaven Junts pel Sí i la CUP, una formació que va passar de tenir 3 diputats a assolir-ne 10. Els comicis es van plantejar com el "referèndum que l'Estat no ens ha deixat fer", de manera que els partits partidaris de la independència es van quedar a dos punts de la majoria. Després d'allò va arrencar un període de molta tensió per la investidura de Mas.
9/11/2015
Coincidint amb el primer aniversari del 9-N, Junts pel Sí i la CUP van aprofitar el primer ple de la nova legislatura per aprovar la declaració d'inici del procés, que fixa com a objectiu que Catalunya sigui un "estat independent en forma de república". El text, que exigia no tenir en compte les resolucions del TC -que, per descomptat, va suspendre la declaració ben aviat-, va generar fortes tensions dins del Govern. Consellers com Andreu Mas-Colell, Santi Vila i Germà Gordó el van criticar durament.
10/1/2016
 

Carles Puigdemont, al Parlament Foto: Adrià Costa
 

Aquests dirigents consideraven que s'estava cedint massa davant la CUP, que no volia investir de cap manera Mas. El veto es va dur fins a les últimes conseqüències i finalment Junts pel Sí va canviar de candidat. Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'AMI, va sortir investit a última hora president de la Generalitat quan faltaven poques hores per la convocatòria automàtica d'eleccions.
8/6/2016
Tot i l'acord d'estabilitat que van subscriure Junts pel Sí i la CUP, els anticapitalistes van decidir tombar els pressupostos que va portar Junqueras. Això va motivar que Puigdemont, que s'havia implicat en el tram final de la negociació dels comptes, decidís anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança inèdita en la història recent del país. En aquesta qüestió de confiança, sostenia l'entorn presidencial aquells dies, estava "absolutament tot" en qüestió excepte l'objectiu de la independència.
28/9/2016
Puigdemont, després d'una ronda de consultes amb tots els actors de l'independentisme, va pujar al faristol del Parlament el 28 de setembre de l'any passat per sotmetre's a la qüestió de confiança. Per superar-la, va anunciar que apostava per la fórmula "referèndum o referèndum" com a via per resoldre el plet polític amb l'Estat. Des del mes d'abril del 2016 que tenia aquesta opció en ment, com va revelar Carles Viver i Pi-Sunyer en una compareixença parlamentària. El procés entrava en una nova fase.
23/12/2016

Pacte Nacional pel Referèndum Foto: Adrià Costa


Una de les concrecions que van sortir del debat de política general va ser la posada en marxa del Pacte Nacional pel Referèndum. L'organisme es va constituir el 23 de desembre i al capdavant s'hi va situar una comissió executiva de 8 persones encapçalades per Joan Ignasi Elena, exdirigent del PSC. El Pacte va decidir centrar-se en la via pactada per tal d'atreure l'espai dels "comuns", encapçalat per Ada Colau.
24/1/2017
Puigdemont, Junqueras i el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, van anar a Brussel·les el 24 de gener per defensar la necessitat d'un referèndum que resolgués el conflicte polític obert amb l'Estat. Les institucions europees, en tot aquest temps, han mantingut un silenci prudent que ha estat imterpretat amb optimisme per part de la Generalitat. "Cap estat ha dit que no reconeixeria Catalunya", deia Romeva en una entrevista a NacióDigital.
13/3/2017

Primera jornada del judici del 9-N Foto: Adrià Costa


Una de les derivades del 9-N va ser l'inici de la judicialització del procés, que ha anat en augment a mida que el Govern feia passos cap a la independència i que també ha afectat directament la mesa del Parlament amb la seva presidenta al capdavant, Carme Forcadell, al capdavant. La jornada de participació va portar quatre exmembres del Govern als tribunals: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Tots quatre han estat inhabilitats -en el cas d'Homs, per part del Tribunal Suprem- amb condemnes que van de l'any i un mes als dos anys d'inhabilitació.
21/4/2017
Després d'un episodi intens de pugnes internes entre el PDECat i ERC pel cas de David Bonvehí i de dissensions al Govern per qui comprava les urnes del referèndum, Puigdemont i Junqueras van decidir impulsar un acte de compromís amb la consulta vinculant per esvair dubtes. En concret, l'executiu deixava clar que "convocaria, organitzaria i celebraria" el referèndum.
19/5/2017
El Pacte Nacional pel Referèndum va tancar la seva feina amb un acte multitudinari al Palau de Congressos de Catalunya. Joan Ignasi Elena va reclamar al sobiranisme que guardés "com un tresor" la unitat reflectida en aquest organisme, i va entregar les 500.000 signatures recollides a favor de la consulta pactada. El Pacte es va tornar a reunir aquesta setmana per avaluar el nou escenari, sorgit de la negativa de Mariano Rajoy a acordar la votació, però ja no tindrà un paper actiu en la via unilateral.
22/5/2017

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Raül Romeva, a Madrid Foto: ACN


Puigdemont, Junqueras i Romeva van anar a Madrid, ja amb les signatures del Pacte Nacional al sac, per plantejar una última oferta a Rajoy per acordar el referèndum. L'endemà, el Govern va aprovar formalment iniciar negociacions amb la Moncloa, i el president va enviar una carta al seu homòleg espanyol per encetar el diàleg.
25/5/2017
Rajoy, fidel al seu estil, va fer saber -també per carta- a Puigdemont que no pensava negociar el referèndum perquè no podia parlar de res que alterés "l'ordenament constitucional". Aquesta negativa, ja esperada, va activar definitivament la via unilateral per part del Govern i va accelerar la redacció de la pregunta que demà divendres es concretarà en un acte al Palau de la Generalitat.
9/6/2017
Puigdemont va encapçalar fa dos mesos una reunió extraordinària del Govern en què es va validar la data i la pregunta del referèndum. Els consellers, segons diverses fonts consultades, no han participat en el redactat. Després de la reunió, el president i Junqueras van fer una declaració institucional al Pati dels Tarongers per fer públic el contingut del referèndum, que pregunta sobre un "estat independent en forma de república". Hi van ser convidats els diputats de Junts pel Sí i la CUP i els dirigents de les entitats sobiranistes.
6/9/2017

El Govern, reunit just abans de signar el decret de convocatòria del referèndum Foto: Govern


Després de maratonianes sessions parlamentàries i pràcticament dos mesos després d'anunciar el contingut del referèndum, el marc legal de l'1-O va quedar aprovat i el Govern el va convocar immediatament. Això va comportar la suspensió immediata del Tribunal Constitucional i les mesures coercitives del govern espanyol, centrat en evitar la votació. L'executiu de Carles Puigdemont no ha fet cas de la suspensió de l'1-O i segueix endavant amb els preparatius, tot i l'ofensiva policial.
20/9/2017
El xoc institucional ha esclatat del tot aquest dimecres, quan la Guàrdia Civil ha irromput en quatre conselleries i diversos organismes -públics i privats- per perseguir els preparatius de l'1-O. Alts càrrecs d'Economia, com ara Josep Maria Jover i Lluís Slavadó, han estat detinguts. Puigdemont ha fet una declaració institucional per proclamar que, "de facto", l'Estat ja ha suspès l'autonomia, i les entitats criden a la mobilització.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació