Jordi Pujol

Com passarà a la història Jordi Pujol?

L'expresident compleix avui 87 anys | NacióDigital conversa amb deu personalitats que han estat col·laboradors propers de l'expresident i amb periodistes que l'han analitzat en els seus anys de govern | Pilar Rahola, Joan Rigol, Carme-Laura Gil, Francesc-Marc Álvaro, Lluís Foix, Joan Vallvé, Jacint Borràs, Víctor Saura i Núria de Gispert radiografien l'adeu de l'exmandatari per la porta del darrere

per Pep Martí, 9 de juny de 2017 a les 06:04 |
Jordi Pujol, un llegat qüestionat. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 9 de juny de 1930, avui fa 87 anys. Viu l'aniversari en hores baixes, immers en conflictes en els que hi ha vinculada tota la seva família.

En una entrevista al programa El convidat, de TV3, l'ex va dir una frase que acabaria sent premonitòria: "Encara puc espatllar la meva biografia". Des del comunicat que va fer el juliol del 2014 explicant que posseïa una herència milionària a l'estranger -una deixa del pare, Florenci- que no havia declarat, una allau d'escàndols s'han abatut sobre l'expresident i la seva família, i el primogènit es troba en aquests moments a la presó de Soto del Real. En poc temps, la imatge de qui va presidir la Generalitat entre 1980 i 2003, que va arribar a tenir trets mítics, es va escolar primer cap a l'astorament i molt aviat cap al descrèdit.


Durant dècades, Jordi Pujol va ser vist per una part molt important de la societat catalana com un referent, no només polític, sinó també cívic i moral. Per molts era una figura a l'alçada d'un Prat de la Riba o d'un Macià. Per d'altres, era només un polític discutit. Ara, la figura de l'expresident ha caigut en l'oprobi. El país que abans l'aclamava -i que li va atorgar fins a tres majories absolutes- ara li crida "lladre!" pel carrer mentre ell ha entrat en una fase introspectiva. Què dirà la història d'ell? Quin serà el seu llegat? Pilar Rahola, Joan Rigol, Carme-Laura Gil, Francesc-Marc Álvaro, Lluís Foix, Joan Vallvé, Jacint Borràs, Víctor Saura i Núria de Gispert analitzen la figura d'un expresident que ha perdut el seu lloc al panteó nacional.  

Pilar Rahola: "La història serà més benevolent, el present és la caiguda dels déus"

La periodista i escriptora Pilar Rahola considera que "la història serà més benevolent amb Pujol que l'actualitat. Perquè els processos històrics no tenen memòria. Ningú recorda que Eugeni d'Ors va marxar de Catalunya per un cas de corrupció. Passarà com un president de mandat llarg que va assentar les bases de la Generalitat moderna. Però el present és la caiguda dels déus. Pujol ha destruït la seva obra i, encara que pugui ser injust, d'una manera miserable en uns escàndols en què es barregen la bandera i la butxaca".
 

Marta Ferrusola i Jordi Pujol, en una acte de les eleccions municipals de l'any 2011 Foto: Adrià Costa


Pilar Rahola creu que "potser Pujol sigui el menys potiner de la família, a qui li interessin menys els diners perquè viu obsedit per la política i per Catalunya. Ara no pot dedicar-s'hi perquè després dels escàndols de corrupció, no pot exercir com a sènior, i Catalunya li diu 'lladre!'. Però quan ets president i veus que un fill teu té un Maserati, t'has de preguntar com l'ha guanyat. Si no t'adones de les coses és perquè o mires cap a una altra banda o n'ets còmplice".

Joan Rigol: "La història el recordarà com un gran reconstructor de Catalunya"  

Expresident del Parlament i exdirigent d'UDC, va ser conseller de Treball (1980-84) i de Cultura (1984-85) en els governs de Jordi Pujol i més tard president del Parlament (1999-2003). Es reconeix "agraït" a Pujol per haver-li permès desenvolupar una trajectòria de servei al país. Rigol recorda que quan es va formar el primer Govern Pujol, "es van dissenyar unes línies d'actuació que posaven Catalunya en primer lloc". L'expresident del Parlament destaca "la normalització lingüística i la creació de TV3, així com l'aposta per millorar l'estat de l'economia".

Tot això quedarà, segons ell, "i la història valorarà el patrimoni que deixa per Catalunya i Pujol quedara com un dels grans reconstructors del país". També vincula a Pujol "la idea de la política lligada a la credibilitat moral". D'aquí que ara l'expresident de la Generalitat "viu amb patiment la contradicció entre el discurs d'exigència cívica i la situació de reprovació moral que ara afecta el seu nucli familiar".

Carme-Laura Gil: "Quedarà l'obra, sense la qual el procés seria impossible"

Exconsellera d'Educació amb Jordi Pujol (1999-2003), Carme-Laura Gil creu que "és difícil d'esbrinar què dirà la posteritat, perquè encara ha de venir. L'obra feta pels governs Pujol sí que és aquí i quedarà". Segons ella, "l'impacte de l'escàndol és tal que fa impossible reflexionar-hi en fred i no es pot demanar això a la societat catalana, que és també força emotiva. Del president Pujol restarà com a llegat la tasca feta durant trenta anys, sota uns principis socialdemòcrates, en les infraestructures, en els serveis públics, per un partit d'obediència catalana".
 

Jordi Pujol presentant les seves memòries el febrer de 2008. Foto: Adrià Costa


Per Carme-Laura Gil, "el procés que ara vivim hagués estat impossible sense dècades de govern nacionalista que s'ha plasmat en tots els ordres, de la llengua a l'escola als nostres museus nacionals. Els joves actuals són fills i néts d'aquesta obra de govern". L'exconsellera, d'ideologia socialdemòcrata, recorda que ella va ser cridada a col·laborar amb l'administració sense que li exigissin adhesions ideològiques, i creu que l'escàndol que afecta els Pujol "és una catarsi que pot acabar sent positiva pel país. Amb el temps, un poble madur sabrà destriar els errors privats de l'obra pública feta".     

 

Francesc-Marc Álvaro: "La seva figura queda trencada per la impostura"

Periodista i analista agut, Francesc-Marc Álvaro es va capbussar en el pujolisme en el seu llibre Ara sí que toca! (Pòrtic), on ja s'endinsava -la primera edició és del 2003- en les particularitats de la família, apuntant connexions perilloses. Per Álvaro, "Pujol és el polític més important del segle XX. Per durada de la seva governació i per la transcendència de l'obra. És qui des del govern ha transformat més Catalunya, amb una forta projecció europea".

Francesc-Marc Álvaro creu que "podrem aproximar-nos a l'obra feta pel seu govern i i analitzar-la com s'ha fet amb l'obra de la Mancomunitat, però quan ens aproximem a la figura, no podrem deixar de pensar en la deixa i els escàndols. La figura de Pujol ha perdut la seva aurèola, està trencada per la seva iimpostura". Com ha passat amb altres dirigents, i Álvaro cita Helmut Kohl, amb qui Pujol va estar un temps obsedit, "que ha passat com el líder de la reunificació però va acabar com a responsable d'un cas de corrupció". El cas de Pujol, segons ell, "és més greu que el de Kohl perquè allò era només finançament irregular d'un partit". 
 

Jordi i Oriol Pujol al congrés de CDC celebrat a Reus l'any 2012. Foto: Adrià Costa


Per Álvaro, independentment del que acabin dient els tribunals, fos l'expresident coneixedor del tot o no dels afers de la família, "va ser un irresponsable polític. Ara, els seus discursos, en què parlava de valors i de moral, queden desvirtuats, la sobrecàrrega moral que inclouen són un llast, apareixen buits".       

Jacint Borràs: "Allí on arribem serà gràcies al seu govern"

Militant convergent des de la primera hora, catalanista de pedra picada, Jacint Borràs és president formal d'una CDC que roman viva només jurídicament. Reconeix que viu el terrabastall sobre els Pujol "molt malament". En ell encara s'imposa el personatge que va estar tres anys a la presó "per defensar Catalunya", l'home que "el 23-F va ser al seu lloc" i gràcies al qual "ara som on som".

Borràs afirma que "no em puc creure que no sabés res del que passava entorn seu, però l'obra feta pels seus governs és allò que al final quedarà de Jordi Pujol. Assolirem la independència o quedarem a les portes, però allí on arribem serà gràcies als seus anys de govern".  

Víctor Saura: "La corrupció s'ha endut Pujol de la mitologia catalana"

Periodista, exdirector del setmanari El Triangle, Víctor Saura és autor de La Catalunya més fosca. Retrats d'impotència i d'impunitat (Editorial Base, 2009) i ha anat al darrere de molts  escàndols de corrupció. Creu que "també hi ha aspectes positius que s'han de reconèixer. Sense el pujolisme, no s'hagués produït l'èxit que ha suposat la immersió lingüística ni productes comunicatius de qualitat com TV3 i Catalunya Ràdio, que han cohesionat tot una societat entorn el català".
 

Jordi Pujol en un acte de CiU l'abril de 2010. Foto:Adrià Costa.


Assenyala que hi ha dues etapes en el pujolisme: "Una primera, els anys vuitanta, en què al Govern i a CDC Pujol ha de conviure amb personalitats més properes generacionalment, com Trias Fargas, Josep Laporte o Miquel Roca, que feien de contrapès al seu tarannà absolutista. Als noranta això canvia, Pujol s'envolta de gent més jove el principal mèrit de la qual és haver grimpat a l'administració i el partit, i la família agafa molt més pes perquè els fills s'han fet grans i tenen moltes ganes de remenar les cireres".

Per Saura, "la llosa de la corrupció és massa pesada i s'ha endut per sempre la figura de Jordi Pujol del 'saló de la fama' de la mitologia catalana; molta gent el veia com una mena de reencarnació de Guifré el Pilós, Jaume el Conqueridor, Rafael de Casanova, Prat de la Riba i Francesc Macià junts. Aquesta idea s'ha evaporat, com també queda tocada la imatge romàntica que havia conreat d'un país net que fa la feina ben feta".
Víctor Saura es mostra molt crític amb el paper jugat pels periodistes durant els anys del pujolisme: "Ningú es podia esperar la dimensió que està agafant l'escàndol de la família Pujol, però molts afers, en especial pel que fa al finançament il·legal de CiU, estaven bastant a la vista. Crec que molts periodistes van negligir en les seves responsabilitats de fiscalitzar el poder i mantenir informada la ciutadania".

Lluís Foix: "Pujol no té la dimensió d'un Prat de la Riba"

El periodista Lluís Foix, exdirector de La Vanguardia, ha conversat nombroses vegades amb Jordi Pujol. Coneix bé el personatge. "Cal distingir entre l'obra de govern i la seva persona -assenyala-. De la seva etapa quedarà TV3, la immersió a les escoles i l'eix transversal, que va inaugurar dotze vegades i, de fet, va acabar el tripartit. El seu mandat va ser molt llarg, però crec que no té la dimensió d'un Prat de la Riba, que va dissenyar un país i va buscar la gent millor, no tant la més addicta. Prat va administrar millor el talent. Quan es va pensar en el Diccionari, va anar a buscar Pompeu Fabra, que no era ideològicament proper".  
 

Jordi Pujol va atacar durament la "cultura del no" en deixar el Govern. Foto: Adrià Costa.


Segons Lluís Foix, "si el president Pujol, en lloc de fer tants discursos sobre els valors, hagués posat més èmfasi en les conductes, ara no estaria així. I el país s'hagués estalviat aquest sentiment de sentir-se enganyat". El periodista recorda aquell discurs de Pujol des del balcó de la Generalitat, el 1984: "A partir d'ara, d'ètica en parlarem nosaltres". "Ara sabem -diu Foix- que allò no era cert".

Núria de Gispert: "La història posarà les coses al seu lloc"

Exconsellera de Justícia (1995-2001), de Governació (2001-02) i de Justícia i Interior (2002-03) amb Jordi Pujol i presidenta del Parlament en l'anterior legislatura, Núria de Gispert reconeix que "em costa molt fer una crítica del president Pujol. Per mi va ser un gran mestre, un home d'estat". De Gispert assegura que per molts catalans, Pujol era molt més que un polític, "era com un líder moral. En aquests moments, hi ha una profunda decepció en la societat catalana i jo no amago que comparteixo aquest sentiment". L'exconsellera confia que "la història posarà les coses al seu lloc  i en el seu llegat hi seran presents els seus 23 anys de govern i molts més que va dedicar a Catalunya".

Joan Vallvé: "Quedarà el Pujol que crea consciència de país des del 1959"

Exdirector general d'Afers Interdepartamentals, càrrec en el qual despatxava quasi cada dia amb el president, i més tard conseller d'Agricultura (1989-92), Joan Vallvé és actualment vicepresident d'Òmnium Cultural. Està convençut que "si Jordi Pujol no hagués donat suport al procés sobiranista, moltes notícies sobre suposats afers de corrupció no s'haguessin donat". Vallvé coneix Pujol de fa molts anys i recorda la seva contribució a la  represa després de la victòria franquista: "En el futur, quedarà el Pujol que treballa per crear consciència de país des del 1959, amb motiu del cas Galinsoga, quan se la va jugar".
 

Marta Ferrusola i Jordi Pujol a l'enterrament del bisbe de Vic, Josep M. Guix, el juliol de 2009. Foto: Adrià Costa.


"Cal recordar la situació que travessava el país el 1960 -explica Vallvé- i la intervenció de Pujol en actes com els Fets de Palau amb motiu de la visita de Franco a Barcelona, que li va suposar un consell de guerra i una condemna de set anys de presó, dels quals va complir tres. Tot això s'ha de posar en un conjunt. Després vindrà la fundació de Convergència i la construcció de l'administració de la Generalitat. Una administració incorrecta del patrimoni no pot esborrar tot això". 

Miquel Sellarès: "La balança es decantarà pel costat positiu"

Fundador de CDC, exdirector general de Seguretat Ciutadana (1983-84), com molts pujolistes històrics, hi ha en Miquel Sellarès sentiments enfrontats a l'hora d'acostar-se a la figura de Jordi Pujol: "Vaig ser el primer -explica- a denunciar la corrupció que començava a instal·lar-se en el partit i vaig advertir que això acabaria amb ell. Aquesta denúncia em va costar l'expulsió. Malgrat això, humanament em sento molt afectat i mantinc la meva estima pel Pujol polític i estadista. Ha estat qui ha creat les úniques estructures d'Estat que tenim -TV3, el model sanitari, el model d'ensenyament, els mossos d'esquadra- i gràcies a les quals hem arribat fins on som".  

Sellarès assenyala el desencís que avui senten molts catalans: "Per les generacions que van dels seixanta als noranta anys, el cop ha estat molt dur. Crec que ell directament no està implicat, però molts militants històrics de Convergència el van advertir i ell va fer veure que no ho veia". Malgrat tot, segons ell, "amb el temps, crec que en el judici que la història li farà, la balança es decantarà pel costat positiu".
 

Jordi Pujol a l'acte final de la campanya de les eleccions municipals del 2011. Foto: Adrià Costa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política, Jordi Pujol
Participació