"Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". Aquesta serà la pregunta del referèndum -escrita en català, castellà i aranès- que els catalans podran respondre l'1 d'octubre. Carles Puigdemont ha comunicat l'enunciat -avançat dimecres per NacióDigital- i la data de la votació en un acte solemne al Palau de la Generalitat. El Govern, emparat per la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP -els comuns se'n queden al marge-, fa via cap al referèndum unilateral. Pas a pas. El d'avui ha estat un anunci sense firma, per evitar possibles impugnacions abans d'hora. Però és un avís a l'Estat: la determinació del Govern és clara.
La convocatòria de la consulta vinculant arribarà el setembre. Serà probablement llavors quan el govern espanyol posi en marxa tota la maquinària de l'Estat per erosionar el propòsit sobiranista. Aquest divendres, la Moncloa s'ha limitat a menystenir les paraules de Puigdemont, posar el focus en els funcionaris i recordar que serà diligent quan l'independentisme passi dels "anuncis als fets". El xoc de legitimitats, però, és un fet.
El TC tomba l'amnistia de Montoro. Una de les decisions més controvertides que han pres els governs del PP liderats per Mariano Rajoy va quedar desacreditada aquest dijous pel Constitucional. El tribunal, per unanimitat, va fer una esmena a la totalitat a l'amnistia fiscal perquè "suposa l’abdicació de l’Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots a concórrer al sosteniment de les despeses públiques". Un míssil a la línia de flotació del ministre Montoro, de qui l'oposició ja en demana la dimissió.
Duel Rajoy-Iglesias al Congrés. La cambra baixa espanyola serà escenari dimarts que ve del debat de la moció de censura al president espanyol. La iniciativa, defensada per Pablo Iglesias, neix morta, perquè els diputats d'Units Podem i de les seves confluències territorials ja saben que no compten amb els suports suficients perquè prosperi. Tanmateix, el duel entre Rajoy i Iglesias servirà per confrontar dues concepcions d'Espanya, just la setmana després que la Generalitat hagi anunciat la data i la pregunta del referèndum. Seran dies intensos a Madrid, que es tancaran amb el congrés del PSOE.
La Model ja és història. Després de 113 anys d'història i gairebé quatre dècades de compromisos de tancament, la presó va deixar de funcionar definitivament aquest dijous. La col·laboració entre administracions i la possibilitat de recol·locar els reclusos en altres centres penitenciaris -en lloc d'esperar l'obertura d'una presó alternativa que acollís els interns- han permès fer realitat la clausura de la Model. En Jordi Bes ha explicat amb precisió en quin punt es troben els plans per transformar l'espai de la presó (aquí) i ha detallat també què s'ha fet per concretar-ne el tancament, una reivindicació llargament desatesa (aquí). La històrica líder veïnal Trini Capdevila, que ara és regidora d'ERC a l'Ajuntament, recordava aquesta setmana que quan el 1969 va comprar un pis a prop de la Model, el venedor li va fer veure que era una bona oportunitat. "La cárcel se va", li va dir. Ha costat una mica més.
Revés al lideratge de Theresa May. Quan es van convocar les eleccions britàniques, els conservadors se sentien forts i Jeremy Corbin apareixia com un candidat cadavèric. Però en una campanya erràtica -marcada pel debat de la seguretat-, Theresa May ha dilapidat una part important del capital que ostentava. Tot i que intentarà formar govern en minoria -amb aliances complexes-, el futur es complica per a la primera ministra, clarament afeblida. Però els resultats electorals tenen més conseqüències, tal com ha detallat la premsa de Londres en les últimes hores. May perd força en la negociació del Brexit, el principal maldecap a les illes. The Guardian ho titllava com un altre "autogol" britànic.
Vist i llegit
Aquesta setmana el Banco Popular ha passat a mans del Santander, que pel valor simbòlic d'un euro n'ha assumit la propietat, fent-se càrrec també del forat econòmic de l'entitat financera, estretament lligada a l'Opus Dei. Us recomano dues peces per entendre i aprofundir en la caiguda del Popular, que ha arrossegat molts accionistes. La primera peça la firmava Pep Martí a NacióDigital i dedicava atenció a l'època gloriosa de Lluís Valls Taberner. El segon article és de Ramon Aymerich, que a les pàgines de La Vanguardia, recordava que el rescat del banc era el primer executat sense que els costos de l'operació hagin recaigut en els contribuents. L'estat espanyol no hi ha intervingut, Europa s'ha imposat. Aymerich exposava la paradoxa que hagi estat "el nord protestant i calvinista" l'encarregat de determinar "com havia de morir el banc més catòlic nascut al sur del continent".
La frase de la setmana
Pep Guardiola ha aprofitat els dies descans un cop finalitzat el curs futbolístic a Anglaterra per tornar a Catalunya. Diumenge llegirà el manifest consensuat per les entitats sobiranistes per reafirmar el compromís amb el referèndum, però aquests dies també ha parlat de futbol i del Barça. A banda dels elogis dedicats a Ernesto Valverde, el tècnic del Manchester City ha mostrat el seu suport a Joan Laporta, alliberat de l'acció de responsabilitat que havia plantejat el club. "L'absolució de Laporta és una lliçó", va expressar Guardiola dijous a Catalunya Ràdio, referint-se a la junta directiva de Josep Maria Bartomeu. La cúpula del club ja té un altre problema sobre la taula: Agustí Benedito madura presentar una moció de censura. Bartomeu viu els dies més complicats des que va imposar-se en les eleccions, aprofitant el rebuf del triplet del 2015.
El nom propi
Germà Gordó acumula una setmana de protagonisme sense necessitat de fer cap declaració. En silenci, com els jugadors de pòquer, l'exconseller ha estripat el carnet del PDECat i s'ha aferrat a l'escó, moviments que només ha explicat via comunicat. El seu entorn, que Oriol March desgrana en aquest article, li fa costat de forma incondicional malgrat la investigació oberta pel TSJC en relació al cas del 3%. A Teresa Pitarch, per exemple, la fidelitat ja li ha costat el càrrec al Govern. Mentrestant, Artur Mas només s'ha pronunciat a través d'El Nacional: assegura que les decisions preses amb Gordó eren "necessàries, però injustes". Mas ha mesurat cada moviment en aquesta qüestió: sap que els problemes judicials de Gordó són els seus problemes polítics. Ell el va designar gerent de CDC, després el va escollir com a secretari del Govern i, posteriorment, el va nomenar conseller de Justícia. De moment, Gordó continua al Parlament.
Els imperdibles
La temporada futbolística ha acabat. Un parèntesi -sempre hem volgut que sigui breu i aquest any, encara més- que serveix per preparar el curs vinent i fer balanç. Si teniu temps, us recomano que recupereu un article del diari Ara firmat per Miquel Bernis, que sempre treu punta als números. Decidit a verificar si és certa la percepció barcelonista que el Reial Madrid obté molt rendiment dels últims minuts dels partits -els gols en temps de descompte li han permès enguany ser campió de Lliga-, s'ha dedicat a analitzar els campionats des del 1960. Ha comparat el resultat final de cada partit amb la variació que es va produir, matx per matx, a partir del minut 75, 80 i 85. La conclusió d'un treball tan exhaustiu és sorprenent per la contundència: el Madrid gestiona millor que ningú els minuts agònics i és l’equip que més punts guanya (67 des del 1960) en els últims instants dels partits. Segons el mateix càlcula, el Barça tindria dues Lligues més de les que figuren al seu palmarès si els partits s’acabessin al minut 85. L'any futbolístic ha estat complicat. En vindran de millors. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?