Eleccions britàniques 2017

Eleccions al Regne Unit: què es juguen Theresa May i Jeremy Corbyn

La primera ministra ha fet una aposta forta a guanyar de carrer i ha ensopegat amb una campanya difícil | El líder del Labour ha millorat les expectatives inicials i lluita per conservar el lideratge del partit

per Pep Martí , 8 de juny de 2017 a les 06:56 |
Un diari vespertí de Londres sobre les eleccions | Germà Capdevila
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els britànics trien avui qui dirigirà el Regne Unit en els propers cinc anys. Els col·legis estan oberts des de les set del matí a les deu del vespre (les onze hora continental) per renovar la Cambra dels Comuns. L'elecció té lloc en un moment crucial com és l'inici de les negociacions del Brexit amb la UE, previst per al proper 19 de juny.  

El país està format per 650 circumscripcions electorals, cadascuna de les quals elegeix un diputat pel sistema majoritari. Això suposa una composició del Parlament que no és pas proporcional a la força electoral de cada partit. Les terceres formacions pateixen molt per aconseguir una representació a la Cambra. Són els conservadors i els laboristes els qui es disputen el poder i la gran majoria dels escons. Els liberals, els nacionalistes escocesos de l'SNP i gal·lesos del Plaid Cymru, els Verds i els nacionalistes euroescèptics de l'UKIP, així com els partits nord-irlandesos, combaten per jugar un paper en cas de "parlament penjat", és a dir, sense majoria absoluta.


Les eleccions no tocaven fins al 2020, però la primera ministra Theresa May va decidir dissoldre el Parlament per reforçar-se mirant a Brussel·les i aprofitant una situació de feblesa en el Partit Laborista, fortament dividit. La campanya, però, ha estat plena d'episodis inesperats. Dos atemptats terroristes, a Manchester i a Londres, han trasbalsat el país. May ha aparegut insegura i el seu antagonista, el laborista Jeremy Corbyn, de l'ala més esquerrana del partit, ha fet una campanya millor del que es preveia. Hi ha incertesa. Tots dos es juguen molt a les urnes.    

L'aposta de May: escombrar l'oposició i plantar cara a la UE


Theresa May és una política forta a qui els esdeveniments han superat en bona part. S'ha trobat en el pitjor dels contextos: el referèndum del Brexit (ella havia votat pel Remain), la dimissió immediata del primer ministre David Cameron i un partit dividit. May va entrar a la Cambra dels Comuns el 1997, un any en què el seu partit va ser derrotat després de divuit anys de poder.

May va ser entre el 2010 i el 2016 ministra de l'Interior. En aquesta cartera va reforçar una imatge de dirigent austera i de declaracions enèrgiques, advocant per un enduriment de la política migratòria. Un cop a Downing Street, li va agafar la paraula a la majoria euroescèptica i va apostar per un discurs a l'ofensiva de cara a la UE: Brexit dur, negociadora intransigent.


El càlcul en política interna era molt mesquí: després d'assegurar que no dissoldria la Cambra, la temptació va ser massa forta. Jeremy Corbyn semblava un objectiu fàcil com a líder de l'oposició, molt girat a l'esquerra i amb importants barons interns qüestionant-lo. El Partit Conservador va obtenir 331 escons en les eleccions del 2015 per 232 dels laboristes. Eixamplar al màxim aquesta distància assenyalarà l'èxit o el fracàs de May.       

Corbyn: reforçar el laborisme i sobreviure a May

Les urnes sentenciaran si Jeremy Corbyn és el resultat d'una nostàlgia o un factor de futur. La nostàlgia és el record del vell laborisme radical de finals dels setanta i començaments dels vuitanta, la lluita de classes contra el capitalisme agressiu de Thatcher, la solidaritat amb els miners humiliats per la política dels conservadors. El futur és el del Partit Laborista, arraconat a les enquestes a l'inici de la campanya i les darreres setmanes esperançat en una represa, qui sap si en una sorpresa majúscula.

Corbyn va entrar a la Cambra dels Comuns el 1983, any de gran triomf de Thatcher. Sempre va militar en l'ala més radical del partit, i per això ha estat sempre en una mena d'oposició interna. Fins que el setembre del 2015, en una elecció oberta a la militància, va guanyar amb el 59% dels vots. Poc després, va superar un intent de cop intern i les bases el van tornar a elegir. Aquest dijous pot morir políticament. Es mobilitzaran els joves, un dels factors que poden decidir l'actual elecció?

Les seves opcions de ser primer ministre són escasses. Li caldria per això que May fes curt i es quedés sense majoria. Però si supera sensiblement el resultat del 2015 (30% dels vots, 232 escons), pot sobreviure al capdavant del partit. No en tindrà prou amb un increment mínim. En canvi, si May guanya per molt poc, serà el lideratge de la conservadora el que entrarà en crisi. En temps trumpians, els partidaris de Corbyn creuen que el Regne Unit pot enviar un senyal al món contra les polítiques d'austeritat i la demagògia de la dreta populista. Això també està avui tancat en les urnes britàniques.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació