Ciència en societat: anàlisi

Cinquanta anys de la primera càtedra d'Ecologia, un abans i un després

Enguany se celebren 50 anys del nomenament de Ramon Margalef com a catedràtic, un fet que va comportar la creació del primer departament des d'on es va dirigir nombroses tesis doctorals que van consolidar una diversificació de la disciplina

| 08/06/2017 a les 11:15h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Ciència en societat, ecologia, anàlisi, ciència en societat
Ramon Margalef, el primer catedràtic d'Ecologia de l'estat | UB
L’u de juny de 1967, Ramon Margalef prenia possessió de la primera plaça de catedràtic d’Ecologia de l’estat, a la Universitat de Barcelona. Però, l’ecologia què és? Margalef deia que l’ecologia és el que resta quan tot allò important ha pres nom.

Aquesta descripció humorística no és gens banal, fa referència el caràcter sintètic transdisciplinari. Les anàlisis d’història natural, geografia, fisiologia, etologia, demografia, química, física, i fins i tot teoria de la comunicació convergeixen en la síntesi de coneixement els ecosistemes.

Per això, l’Ecologia és peculiar en la història de la ciència, ja que si les noves disciplines solen sorgir com a branques de l’arbre del coneixement; també segons imatge de Margalef, l’ecologia fa la via inversa: les branques convergeixen en el tronc que genera el nou coneixement. Diuen els historiadors que la disciplina va néixer en algun moment entre 1895 i 1905, quan es van publicar el llibre sobre l’ecologia de les plantes, en danès, i una posterior traducció a l’anglès. El 1926 es va publicar el primer llibre anomenat Biosfera.

Ramon Margalef (1919-2004) va ser una figura de rellevància internacional en l’ecologia de la segona meitat del segle XX. Durant molts anys va ser l’investigador espanyol més citat, amb Santiago Ramon y Cajal i Severo Ochoa. L’inici de la seva carrera va ser difícil, atès que la guerra i la post-guerra el van tocar de ple: va formar part de la "lleva del biberó" i va començar la seva vida laboral en una empresa d’assegurances. Però, entre el 1944 i el 1951 va completar els seus estudis de batxillerat, llicenciatura i doctorat, i l’any següent es casava amb la també historiadora natural Maria Mir.

Dues persones van ser crucials en la carrera investigadora de Margalef. L’empresari alemany i mecenes Carl Faust, que havia creat el jardí botànic Marimurtra (a Blanes) i el va convertir en una estació biològica on treballaven científics de tot el món; des del 1943, va facilitar que Margalef anés a congressos internacionals i completés la seva formació. Francisco García del Cid, al seu torn, el 1944 va trobar per a Margalef una plaça a l’Institut de Biologia Aplicada (CSIC). L’institut havia estat creat el 1943 per tenacitat del propi García del Cid; i, finalment, com a resultat del desenvolupament dels estudis en ciències marines, el 1951 es va crear també l’Institut de Ciències Pesqueres (avui Institut de Ciències del Mar). Margalef en va ser director el 1965, a la mort de García del Cid.

El nomenament de Margalef com a catedràtic va comportar la creació del primer departament d’Ecologia de l’estat, cosa preceptiva en aquell moment quan un catedràtic prenia possessió d’una plaça. Des del departament va dirigir nombroses tesis doctorals que van consolidar una diversificació de la disciplina: medis d’aigües dolces i salades, i terrestres. Margalef tenia una visió global de l’Ecologia; és a dir, integrava els projectes de recerca locals en una visió holística del funcionament dels ecosistemes, inclosa la participació humana. 

La consolidació de l’ecologia a Catalunya es podria dir que va tenir com a fites la publicació del manual Ecologia, de Margalef, llibre de text traduït a diverses llengües, i del Llibre Blanc de la gestió de la Natura en els Països Catalans (1973-1975), publicat sota el títol Natura, ús o abús?, en un moment de canvis socials i de mentalitat vers el respecte al patrimoni natural. El 1981 es va crear la càtedra d’ecologia a la Universitat Autònoma, i el 1987, el centre d’estudis forestals, el CREAF.

Des del Departament d’Ecologia de la UB es dirigeix el projecte Riu.net, que ha rebut un dels premis Medi Ambient 2017 en ciència ciutadana. Riu.net permet de valorar l’estat dels rius, la seva ecologia: substrat, fondària, velocitat; i els organismes vius, que són indicadors de la qualitat ecològica. Un cop validats els resultats rebuts, es fan els mapes de qualitat del rius de Catalunya. Un altre projecte en el que tothom hi pot participar. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D