Eleccions britàniques 2017: anàlisi

La incertesa s’apodera de les eleccions britàniques

Tot allò que no sigui una majoria clara per a Theresa May provocarà remors de fons en les files conservadores, amb figures com Boris Johnson preparades per incentivar el relleu

per Toni Rodon , 7 de juny de 2017 a les 20:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

May continua favorita però amb menys avantatge de l'esperat. Foto: Europa Press


Tot apuntava que seria una campanya electoral tranquil·la. Quan la primera ministra britànica, Theresa May, va convocar eleccions anticipades, alguns conservadors asseguraven, amb la boca petita, que podien arribar a superar a Edward Heath, fins ara el posseïdor, l’any 1970, de la principal victòria d’un candidat conservador des de la Segona Guerra Mundial; o, fins i tot, alguns apuntaven a igualar la victòria d’Stanley Baldwin el 1931, quan els conservadors britànics van aconseguir el 55% dels vots i pràcticament tots els escons de la Cambra dels Comuns. Segons les enquestes publicades fa unes setmanes, els conservadors anaven camí d’aconseguir el 44 per cent dels vots, pel 23 per cent pels laboristes. Una majoria històrica. A aquelles alçades, cap altre partit britànic havia tingut mai un lideratge als sondejos de tal magnitud.


Dijous passat, però, van començar a sonar totes les alarmes a Downing Street. El repunt en els sondejos de Jeremy Corbyn i els laboristes no era pas un miratge: per primer cop, un sondeig pronosticava un Parlament sense cap partit amb majoria clara (hung parliament). Si es produís aquest resultat, Theresa May estaria obligada a formar un govern en minoria o una coalició de govern, una fórmula que genera pànic entre les files conservadores, especialment perquè es veurien obligats a modular el seu objectiu d’aconseguir un Brexit dur. A aquesta incertesa d’última hora s’hi ha afegit l’atac terrorista que Londres va patir diumenge i que, com no podia ser d’una altra manera, ha sacsejat els impassos finals de la campanya. Més enllà de l’atemptat, però, com s’ha arribat fins aquí?

Gestió versus polítiques públiques


Jeremy Corbyn, líder laborista, partia d’una situació delicada. Qüestionat per l’ala més centrista del partit des del principi i amb problemes per penetrar en regions històricament laboristes (com els centres industrials del nord d’Anglaterra o Escòcia), Corbyn afrontava unes expectatives no precisament falagueres. I això, en política, sovint és un actiu, sobretot si l’estratègia és encertada. Davant d’una Theresa May que es presentava (i es presenta) com una líder hàbil en la gestió i en les negociacions, Corbyn ha recordat als anglesos que, més enllà de gestionar el dia a dia, la tria d’un políltic també implica la tria d’un model de societat. Dit d’una altra manera, May ha venut gestió i Corbyn ha venut polítiques (progressistes).

L’estratègia sembla que ha començat a donar els seus fruits. En una enquesta que vam fer fa unes setmanes en el marc del projecte EUDEMOS, la volatilitat de vot pels laboristes era molt elevada, però indicava un cert camí cap a la recuperació. En el gràfic adjunt es creua el vot en les eleccions del 2015 i la intenció de vot en els comicis de dijous. S’observa, en primer lloc, l’alta fidelitat de l’electorat conservador: gairebé el 80% dels votants conservadors del 2015 pretenen tornar a donar-los suport. Els conservadors, a més, sembla que seran capaços de recollir gran part dels suports del UKIP: gairebé la meitat d’antics votants del partit euroescèptic s’estan plantejant donar suport als conservadors.


La fidelitat de l’electorat laborista és més baixa, però el partit té camp per recórrer entre l’electorat liberal i els indecisos. Gràcies a errors tàctics dels conservadors d’envergadura (com la no assistència de Theresa May als debats televisats) i a la insistència de Corbyn de parlar de model de societat, s’arriba a la recta final amb certa emoció i incertesa.
 
RECORD DE VOT A LES ELECCIONS BRITÀNIQUES
(
veure gràfic interactiu)
L’alienació del centre, terrorisme i el dia després

Un dels grans dubtes de l’estratègia dels laboristes és si el repunt en els sondejos es plasmarà en vots o si ja és massa tard perquè això es produeixi. Corbyn ha ofert una de les plataformes més progressistes dels últims anys, fet que pot acabar aïllant al nombrós electorat centrista britànic. Així mateix, ha posat molts esforços en l’electorat jove, un segment de població que acostuma a acudir a les urnes en molt menor mesura que la resta. En aquest context, l’atemptat de diumenge genera encara més incertesa, amb unes conseqüències difícils de predir (d’aquest tema també en parlem avui aquí). En termes generals, el terrorisme genera actituds més conservadors i, per tant, podria acabar beneficiant la primera ministra. No obstant això, May ha estat durament criticada per imposar retallades en les forces de seguretat, la qual cosa pot equilibrar la balança.

Amb tot, sembla que la incertesa política en el Regne Unit post-Brexit ha vingut per quedar-se. Una victòria rotunda de May aplanarà el camí, però les negociacions sobre el Brexit no es preveuen precisament fàcils. D’altra banda, tot allò que no sigui una majoria (clara) per a Theresa May provocarà remors de fons en les files conservadores, amb figures com Boris Johnson preparades per incentivar el relleu (i, evidentment, agafar-ne les regnes). Entre els laboristes, un mal resultat seguirà esqueixant un partit tensat entre l’actual direcció i els acòlits de Tony Blair, delerosos per tornar a recuperar el poder i fer un altre viatge cap al centre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació