04
de juny
del
2017
Actualitzat
el
05
de juny
a les
8:53h
La Patum de Berga acostuma a ser rutinària, festiva i tradicional. Però aquest any, per diverses situacions que s’han donat durant els mesos previs, això canviarà, si més no, en el primer i l’últim d’aquests termes. Des del passat mes de gener, aquesta festa declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco està vivint una crisi interna, que ha obligat l’equip de govern de la CUP a donar un cop de puny sobre la taula i, per primera vegada en molts anys, trencar alguns esquemes interns de funcionament. Tot apunta que la Patum del 2017 serà una de les més polèmiques de la història.
Unes circumstàncies que, en última instància, han obligat el consistori a agafar el “toro per les banyes”, en paraules de la mateixa alcaldessa, Montse Venturós. I quan només falten dues setmanes per Patum, a fer-se càrrec d’una de les comparses més emblemàtiques de la festa, els Plens –el centenar de diables envoltats de vidalba que omplen la plaça de Sant Pere-, després de deixar sense autoritat al seu antic responsable.
Expulsions per “traïció i sedició”
Tot va començar el passat mes de gener amb l’expulsió de tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant “traïció i sedició”. Així ho va decidir el seu cap de colla, Isaac Gonfaus, contrari a les reivindicacions dels tres díscols, que demanaven obrir i democratitzar la festa, fer públics els estatuts interns del grup, fer constar que ningú tenia més poder que altres, i normalitzar l’activitat de les dones en tots els cercles de la Patum.
Les expulsions, però, van obrir la caixa de pandora, motivant la crítica d’uns i el suport d’altres, i generant un intens debat a la comarca sobre el veritable funcionament de la Patum. Una festa oberta, transparent i democràtica, tal com hauria de ser, pel seu caràcter universal? O més aviat, un espectacle dantesc, tancat i regit per amiguismes?
Una vegada encès el conflicte, l’Ajuntament es va veure obligat a mediar a través de l’organisme municipal del Patronat de la Patum. En un principi, aquest òrgan va acordar que els tres expulsats havien de tornar a formar part de la plantilla, tot i que la decisió va ser impugnada per sis persones, entre els quals el cap de colla dels Plens, del Tabal i de la Guita Grossa, així com les tres persones que havien estat escollides per substituir els expulsats. A més, el Patronat també va acordar la reestructuració de totes les comparses, obligant-les a elaborar nous reglaments de règim intern, així com a ratificar els nomenaments dels caps de colla.
Passes enrere per motius legals
Durant aquests mesos, doncs, tots les comparses han treballat per modernitzar-se, excepte la colla dels Plens, que s’ha tornat a desmarcar, autoproclamat-se autònoma i sobirana d’ella mateixa. Sense poder desencallar el conflicte i amb les impugnacions resoltes a la contra, l’Ajuntament s’ha vist obligat a buscar assessorament legal, i a donar passes enrere ja que, tal com ha constatat, no té funcions executives i fiscalitzadores sobre les comparses, sinó només administratives i de coordinació, exclusivament.
Davant d’aquesta situació, la determinació de la CUP ha estat unilateral i contundent. Si no es pot gestionar el funcionament de la comparsa, tot i que sí el seu cap de colla, enguany l’Ajuntament s’autoproclama administrador d’aquesta. Una opció legal extraordinària, tot i que operativa, que farà que, per primera vegada en la història, la gestió, bon funcionament i seguretat dels salts de Plens recaigui, exclusivament, a mans de l’equip de govern, que nomenarà responsables concrets entre els membres de la comparsa.
Un embolic que, lluny de resoldre's, es va tensant poc a poc, i que contamina l’ambient quan només falten dues setmanes per Patum. Entre tot això, les tensions internes de la Patum ja s’han fet extensives entre la ciutadania, que s’ha posicionat a favor o en contra dels expulsats i de l’actitud del cap de colla. I les pressions han arribat a l’Ajuntament, on l’alcaldessa ha manifestat situacions extremes de tensió. Per primera vegada en molts anys, la Patum arriba amb polèmica, i qui sap quin serà el funcionament dels salts de Plens. Fidelitat al cap de colla o col·laboració amb el consistori? De moment, a Berga ja despunten algunes preguntes, entre elles, una en particular. Quan i com explotarà aquesta olla a pressió?
Unes circumstàncies que, en última instància, han obligat el consistori a agafar el “toro per les banyes”, en paraules de la mateixa alcaldessa, Montse Venturós. I quan només falten dues setmanes per Patum, a fer-se càrrec d’una de les comparses més emblemàtiques de la festa, els Plens –el centenar de diables envoltats de vidalba que omplen la plaça de Sant Pere-, després de deixar sense autoritat al seu antic responsable.
Expulsions per “traïció i sedició”
Tot va començar el passat mes de gener amb l’expulsió de tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant “traïció i sedició”. Així ho va decidir el seu cap de colla, Isaac Gonfaus, contrari a les reivindicacions dels tres díscols, que demanaven obrir i democratitzar la festa, fer públics els estatuts interns del grup, fer constar que ningú tenia més poder que altres, i normalitzar l’activitat de les dones en tots els cercles de la Patum.
Les expulsions, però, van obrir la caixa de pandora, motivant la crítica d’uns i el suport d’altres, i generant un intens debat a la comarca sobre el veritable funcionament de la Patum. Una festa oberta, transparent i democràtica, tal com hauria de ser, pel seu caràcter universal? O més aviat, un espectacle dantesc, tancat i regit per amiguismes?
Una vegada encès el conflicte, l’Ajuntament es va veure obligat a mediar a través de l’organisme municipal del Patronat de la Patum. En un principi, aquest òrgan va acordar que els tres expulsats havien de tornar a formar part de la plantilla, tot i que la decisió va ser impugnada per sis persones, entre els quals el cap de colla dels Plens, del Tabal i de la Guita Grossa, així com les tres persones que havien estat escollides per substituir els expulsats. A més, el Patronat també va acordar la reestructuració de totes les comparses, obligant-les a elaborar nous reglaments de règim intern, així com a ratificar els nomenaments dels caps de colla.
Salt de plens de la Patum extraordinària. Foto: Carles Palacio
Passes enrere per motius legals
Durant aquests mesos, doncs, tots les comparses han treballat per modernitzar-se, excepte la colla dels Plens, que s’ha tornat a desmarcar, autoproclamat-se autònoma i sobirana d’ella mateixa. Sense poder desencallar el conflicte i amb les impugnacions resoltes a la contra, l’Ajuntament s’ha vist obligat a buscar assessorament legal, i a donar passes enrere ja que, tal com ha constatat, no té funcions executives i fiscalitzadores sobre les comparses, sinó només administratives i de coordinació, exclusivament.
Davant d’aquesta situació, la determinació de la CUP ha estat unilateral i contundent. Si no es pot gestionar el funcionament de la comparsa, tot i que sí el seu cap de colla, enguany l’Ajuntament s’autoproclama administrador d’aquesta. Una opció legal extraordinària, tot i que operativa, que farà que, per primera vegada en la història, la gestió, bon funcionament i seguretat dels salts de Plens recaigui, exclusivament, a mans de l’equip de govern, que nomenarà responsables concrets entre els membres de la comparsa.
Un embolic que, lluny de resoldre's, es va tensant poc a poc, i que contamina l’ambient quan només falten dues setmanes per Patum. Entre tot això, les tensions internes de la Patum ja s’han fet extensives entre la ciutadania, que s’ha posicionat a favor o en contra dels expulsats i de l’actitud del cap de colla. I les pressions han arribat a l’Ajuntament, on l’alcaldessa ha manifestat situacions extremes de tensió. Per primera vegada en molts anys, la Patum arriba amb polèmica, i qui sap quin serà el funcionament dels salts de Plens. Fidelitat al cap de colla o col·laboració amb el consistori? De moment, a Berga ja despunten algunes preguntes, entre elles, una en particular. Quan i com explotarà aquesta olla a pressió?
Plens de la Patum. Foto: Martí Albesa