05
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
19:50h
El 17 de maig, la campanya electoral al Regne Unit va experimentar un gir inesperat. Thersa May va presentar el seu programa electoral. Fins aleshores, tot semblava anar sobre rodes per a ella i el Partit Conservador. Les enquestes mostraven un avantatge de vint punts sobre el Partit Laborista de Jeremy Corbyn. Feia dies que aquest havia presentat el seu manifest, que inclou nacionalitzacions en el sector energètic, el ferroviari i correus, i mesures populistes com la gratuïtat de les taxes universitàries. Semblava un retorn al vell laborisme radicalitzat dels vuitanta, el que era vilment derrotat per Margaret Thatcher.
Aquell 17 de maig, les coses van experimentar un canvi del qual no es coneixerà l'abast fins dijous vinent, 8 de juny, quan el Regne Unit vota un nou Parlament. La proposta del programa conservador de restringir les ajudes a la dependència de la tercera edat, fent que els avis assumissin el cost, inclosos els malalts de demència, si vivien en una casa valorada en més de 100.000 lliures, va enfurismar l'opinió pública. Corbyn va titllar la proposta d'"impost de la demència", i May va recular. Però ja era tard. Les protestes contra la primera ministra es van estendre i el seu avantatge es va anar reduint.
Cal veure l'efecte que l'atemptat de Londres de dissabte a la nit pot tenir, i de quina manera, en l'elecció. May, en la seva primer reacció, va mostrar una actitud de dirigent dura, critcant una suposada "tolerància" envers el terrorisme, potser insinuant feblesa en un líder laborista que es mostra crític amb la política antiterrorista dels conservadors. L'atemptat de Manchester no va canviar la dinàmica de la campanya. Corbyn es va atrevir en aquell moment a relacionar el terrorisme amb la política exterior britànica i la intervenció en conflictes internacionals.
Fins ara, les enquestes assenyalen un panorama obert de cara a les eleccions, amb una May erràtica que no acaba de trobar-se còmoda i que apareix com una política oportunista i prepotent. Aquestes són algunes de les claus que envolten unes eleccions que semblaven previsibles.
La necessitat de May de legitimar-se
La dissolució del Parlament per anar a unes eleccions anticipades sempre és una operació arriscada. Sobretot quan no s'ha arribat ni a l'equador d'una legislatura i el govern té majoria absoluta. Theresa May ho va anunciar per sorpresa el 18 d'abril. Havia arribat al poder després de la renúncia de David Cameron, qui després de guanyar les eleccions del 2015, va veure's desautoritzat amb el triomf del Brexit en el referèndum del 23 de juny passat. Primera ministra sense passar per eleccions, amb 331 diputats de 650, May va voler buscar l'autoritat que les urnes no li havien donat.
May ho va argumentar dient que calia reforçar la posició de l'executiu quan s'havien d'iniciar les negociacions per sortir de la UE, que segur que erosionaran el govern. Però després d'haver assegurat que no dissoldria la cambra, tots els observadors van lligar la seva decisió a un intent d'aprofitar la feblesa de Jeremy Corbyn, líder contestat dins del Partit Laborista.
El lideratge no tan fràgil de Jeremy Corbyn
Si a May la campanya se li està fent llarga, a Corbyn li passa tot el contrari. El programa laborista, que en un altre moment hagués enterrat les seves expectatives, amb les propostes de nacionalitzacions, ara connecta amb un segment de la població més indignada per les retallades.
Corbyn ha aconseguit, a més, una victòria en un tema on semblava no tenir cap opció: el del lideratge personal. Enfront una May que ha quedat fixada com a dirigent antipàtica, l'estil planer i autèntic del laborista li ha fet guanyar simpaties. I, com passa sempre quan les enquestes somriuen, per un instant els laboristes apareixen units.
Els temes socials, al centre del debat
Corbyn proposa increment d'impostos pels qui obtinguin més de 80.000 lliures l'any (94.000 euros) i un impost especial per als qui guanyin més de 330.000 lliures (385.000 euros). Altres mesures del programa laborista són: més places de guarderia, un increment del salari mínim de 7,5 lliures a l'hora actuals a 10 per al 2020, més impostos a les empreses on el directiu més pagat guanyi vint vegades més que el menys pagat. L'eliminació de les taxes universitàries, que poden arribar a les 9.000 lliures (a Escòcia són gratuïtes) és una de les mesures estrella.
Els estrategues laboristes han assolit un altre objectiu que semblava lluny del seu abast quan va començar la campanya: que els temes socials fossin al mig del debat. Això ha fet que la gestió regressiva dels conservadors hagi centrat la campanya i que es percebi una mobilització de l'electorat més ferit per la crisi.
Jeremy Corbin, el líder del laborisme. Foto: Europa Press
El Brexit suau dels laboristes
May ho ha apostat tot a una posició de duresa davant les negociacions de la UE. Durant la campanya, ha dit que és millor no arribar a una cord que un mal acord. Però el Brexit va guanyar per la mínima i hi ha un sector de l'opinió que dubta sobre els efectes que tindrà pel Regne Unit. Corbyn ha dit que no hi ha alternativa a un acord amb la Unió i que el país ha de romandre al mercat únic i a la unió duanera, comprometent-se a preservar els llocs de treball. Pot ser el vot pragmàtic d'aquell 48% que va votar pel Remain i per molts votants del Brexit que ho van fer més com a vot de protesta.
El vot tàctic
El sistema electoral britànic és majoritari. Hi ha 650 circumscripcions que elegeixen el seu diputat per majoria. Una mala cosa per a qui queda segon. Així les coses, el moviment Tactical2017, que propugna un vot tàctic en cada circumscripció, ha pres volada demanant el vot per aquell partit més ben posicionat enfront del candidat conservador. En la majoria dels districtes serà un laborista, en d'altres els nacionalistes escocesos de l'SNP, els gal·lesos del Plaid Cymru, els liberals o els verds. En altres eleccions han sorgit plataformes semblants, però aquest cop són més actives que mai.
El vot jove: la gran sorpresa?
Els sondejos han anat dibuixant una correlació de forces cada cop més igualada entre els dos principals partits. L'enquesta de YouGov per a The Times de dijous passat va estendre el pànic entre els conservadors, al deixar May tan sols a tres punts de Corbyn. Altres enquestes són més beneficioses per als tories. Però fins i tot aquestes assenyalen moviments en algunes franges sensibles de l'electorat.
Corbyn s'imposa clarament en les franges d'entre 18 i 24 anys, i entre la de 25 i 34 (aquí per 43 a 34%). La incògnita és si els joves aniran a votar. En anteriors eleccions, ha estat el decantament pels conservadors dels més grans de 55 anys el que ha acabat decidint l'elecció, al costat d'una major abstenció del vot jove.
El factor escocès
En les darreres eleccions britàniques, el 2015, el Partit Nacional Escocès de la primera ministra Nicola Sturgeon, va obtenir 56 dels 59 escons en joc a Escòcia. En la major part de casos, va ser a costa dels laboristes. Sembla que aquest resultat és difícil de repetir. És probable que el Labour recuperi escons escocesos. Sturgeon ha llançat dos missatges en aquesta campanya: si el seu partit obté la majoria dels escons, es reforçarà la seva legitimitat per reclamar un nou referèndum (sempre amb l'oposició al Brexit com a teló de fons). I ha mostrat la seva predisposició a "una aliança progressista" amb Corbyn.
El líder del Labour ja ha dit que no a un referèndum, com també ho ha fet May. Però el Regne Unit no és Espanya. Corbyn ha dit que si el Parlament escocès fa una petició formal, està obert a escoltar-la. El laborista ha afirmat en campanya que no vol tancar pactes amb altres forces i l'únic objectiu és guanyar. Però si es produís l'escenari que algun analista ha previst, un Parlament sense majoria absoluta conservadora, Corbyn podria tenir a l'abast el suport dels nacionalistes escocesos.