Marta Madrenas: «Es nota que el PSC ha tingut responsabilitats de govern perquè són lleials»

Marta Madrenas (Girona, 1967) va agafar la batuta de la ciutat d’una manera gens habitual. Amb el nomenament de Carles Puigdemont com a president, Albert Ballesta assolia l’alcaldia de Girona... però el seu pas no va ser gaire afortunat i al cap d’una cinquantena de dies dimitia anunciant que el substituiria la tinent d’alcalde d’Urbanisme i que havien signat un acord de govern amb els quatre regidors del PSC fent realitat el mite de la sociovergència. Des de fa quinze mesos, Madrenas governa i té sobre la taula projectes determinants pel futur d'una ciutat que no vol ser "d'aparador" com les obres del TAV, la construcció d’un nou hospital Josep Trueta, l’auditoria d’AGISSA -l’empresa que gestiona l’aigua- o els pisos turístics. Considera també que la ciutat està del tot preparada per acollir la primera divisió de futbol, on militarà el Girona la propera temporada. És optimista amb el procés i confirma que es presentarà a les primàries del PDECat per seguir en el càrrec el 2019.

- Aquesta setmana la junta facultativa de l’Hospital Josep Trueta (formada pels 34 caps de servei) s’han posicionat a favor d’un gran parc hospitalari al costat del Santa Caterina, què en pensa de la proposta dels metges?

- El que defensa la junta facultativa és un gran parc hospitalari, cosa que no és contradictori amb el que nosaltres defensem. Una altra cosa diferent és si exigeix de forma casi obligatòria que estigui al costat de l’hospital comarcal [en referència al Santa Caterina]. Entenem que no, perquè aquest hospital de referència ho és de tots els hospitals comarcals i tot el que estigui relacionat amb la recerca, la investigació i l'educació ha d’estar al nord de Girona. Creiem que no és contradictori el que ells defensen amb el que nosaltres defensem. Però hi ha un altre tema, i és que possiblement, el què calgui, és un sistema diferent de finançament. Perquè els caps de servei creuen que si el Santa Caterina i el Trueta, no estan junts, sinó que són un únic hospital, sembla que els pot permetre obtenir més finançament que amb el sistema actual. Em dóna la sensació que es pretén arreglar una situació de finançament per via indirecta. 

- Va demanar al conseller de salut Toni Comín una partida per redactar el projecte del nou hospital. Però en la seva última visita, Comín va dir que la ubicació seria l’últim que decidiria, que abans s’havia de redactar el pla estratègic de salut. Què li sembla que ajorni la decisió?

- Ens han dit que en tres mesos estarà redactat, cosa que em planteja certs dubtes. Vaig demanar que es fes comptant amb les opinions i reflexions de tots els àmbits perquè si no, per mi, no sé fins a quin punt pot ser millor o pitjor. M’han dit que farà cinc trobades de dues hores amb diferents col·lectius. I una reunió de només dues hores no acaba de ser el debat profund que demanàvem. Per això, ara, hem encarregat un estudi sobre la idoneïtat dels terrenys de Domeny perquè el Trueta no marxi del nord de Girona. 
 
- Què li sembla la gestió que està fent el conseller sobre el debat Trueta a Girona o Salt? 

- El departament es troba en una situació ara un punt més complicada que fa un temps perquè fa un any hi havia consens polític i en tots els àmbits. I crec que ha de ser fàcil tornar a retrobar aquesta posició de consens i el departament serà capaç de fer-ho. 

- Sobre les obres pendents dels projecte ferroviari, hi ha data pel desmantellament de la plaça Espanya?

- No, estem treballant amb Adif per aconseguir aquesta data. 

- I quins són els plans de l’ajuntament quan es recuperi aquest espai?

- Desmantellar les marquesines per deixar lliure tota la zona. Fa temps que estem treballant amb la mobilitat perquè l’hem de pensar molt bé. Hem de mirar si volem una imatge potent de l’entrada de Girona o hem de prioritzar la mobilitat i els serveis. Estem fent aquest planejament i buscarem una fórmula de participació ciutadana. 
 
- La ciutat pateix les conseqüències de les decisions d'Adif, què es pot fer, a part de portar-los al jutjat un cop acabin les obres? I per què no començar ja el litigi? 

- El més important és recuperar els espais i que s’acabin les obres. Un cop fet això, no tenim pressa. No és convenient iniciar un procés judicial amb una part i després ja anirem afegint la resta. Estem preparant aquesta demanda i la farem sempre i quan els serveis jurídics ho vegin adequat. No penso embarcar la ciutat en una demanda amb costes milionàries si no hi ha certa seguretat. I pel que diuen els tècnics que havien anat a reunions anteriors, sembla que els nous dirigents d’Adif no tenen res a veure amb els d’abans, i estan actuant amb més diligència. De fet, per primera vegada en vuit anys, hem aconseguit un cronograma de les obres del Parc Central per escrit i gairebé van avançats. El més important és acabar les obres i acabar-les bé, i després vindran les reclamacions però totes en conjunt. 

"En relació a les obres d'Adif no penso embarcar la ciutat en una demanda que pot tenir costes milionàries si no hi ha certa seguretat"

- Fa dos mesos que s’hauria d’haver publicat l’auditoria d’AGISSA -l’empresa que gestiona l’aigua de Girona, Salt i Sarrià-, quan es veuran els resultats?

- Jo em vaig comprometre que miraríem de presentar-ho al ple de juny, però que era requisit imprescindible fer-ho junt amb l'informe d'intervenció i de secretaria. Hi hagut una empresa externa que posa certs dubtes en alguns temes, doncs ara hem de ser nosaltres, amb intervenció i secretaria, que diguem si efectivament hi ha algun tema que ens hagi de preocupar o no, o si hi hagut algun incompliment o no. Secretaria em va dir que per aquest juny tindrien preparat aquest informe, però no serà possible. Confio que serà al ple de juliol però donarem el temps que necessiti secretaria. El que no tindria sentit és presentar un informe sense dir què opina l'ajuntament.  

- Però, quin és el seu model de gestió de l’aigua? S’ha de municipalitzar o li està bé que la gestioni una empresa?

- És un bé públic i ha de ser titularitat pública. Però respecte la gestió, nosaltres, a diferència d’altres grups, no partim de cap apriorisme de que els serveis és millor oferir-los des de la gestió municipal. No compartim aquest criteri. Una altra cosa molt diferent és si la municipalització és la millor fórmula de gestió, no en tenim al·lèrgia, al revés, encantats. De fet hem municipalitzat la Girocleta o les zones blaves. 
 
- I des del punt de vista, no ideològic, sinó de l’efectivitat de la gestió, creu que a Girona seria millor internalitzar aquest servei?

- No en tenim ni idea, ho hem d’estudiar però amb dades, no amb apriorismes. Ara necessitem acabar aquesta anàlisi del que és i ha estat aquesta empresa fins ara: quines són les xifres i com s’ha fet la gestió; i estudiar les diferents propostes que hi hagi. Jo el que asseguro és que el principal argument que mourà aquest govern a prendre una decisió o una altra serà el que sigui millor per la ciutadania. Si és millor sistema el públic, així es farà. I si és un millor sistema amb una empresa ordinària o del tercer sector, també ho serà. Tampoc tenim al·lèrgia a les empreses. 

- En els darrers mesos hi hagut polèmica per la proliferació de pisos turístics al barri vell. L'ajuntament diu que és una xifra raonable, però els veïns denuncien la massificació i pressions d'immobiliàries o propietaris per fer-los fora i així reconvertir el seu pis en turístic. Fins al desembre no estarà a punt el pla de turisme -que determinarà el nombre màxim d'apartaments a la ciutat-. No és tard?

- De 41.000 habitatges a Girona, hi ha 361 pisos turístics, 200 i escaig al barri vell. 361 respecte a 41.000 és significatiu? Les xifres són xifres. No tenim cap denúncia, zero, de cap conflicte amb un pis ocupat per turistes durant el darrer any, ni una sola molèstia. I no és d’estranyar, perquè el turisme que ve a Girona és un turisme especial, no venen per la festa, ve turisme familiar, cultural, gastronòmic, esportiu i de negocis. No hi ha grups de 300 joves que venen a fer una festa, aquí no ha passat mai. 

"Girona està a anys llum de convertir-se en Venècia o en un parc temàtic"

- Saltem en el temps i l'espai. Si aquesta entrevista l’estiguéssim fent a la plaça de Sant Jaume de Barcelona fa 15 anys qui hi havia d'alcalde potser ens hauria dit que el nombre de pisos turístics no era significatiu. Ara la gentrificació i el turisme de masses té uns efectes a la vista a la capital. Els gironins han d’estar tranquils perquè no es va per aquest camí?

- El model de turisme pel qual nosaltres hem treballat és el que us he dit. Per exemple, els esportistes quina tensió creen aquí? els de negocis? i els de cultura i gastronomia? És un turisme diferent i de molta qualitat. No hi ha indicis que ens facin pensar que en  uns anys puguem caure en un model com Barcelona. Ho veiem molt lluny. Estan desapareixent els veïns del barri vell? No, augmente i és on més ho fan en proporció els empadronaments. Hem de seguir sense preocupar-nos? no, per això estem treballant en el pla estratègic de turisme, que ens ha de contestar algunes d’aquestes preguntes. I a més, crec que posarà sobre la taula algunes dades que alguns grups municipals les deixen anar però que es basen en intuïcions. Quan fem l’estudi sabrem què hi ha de cert i què no i ens permetrà establir uns indicadors a partir dels quals preocupar-nos. He arribat a sentir que ens convertiríem en Venècia o que si és un parc temàtic, però estem anys lluny. 
 
- Però els veïns no es queixen per la festa o el soroll, sinó perquè ja no coneixen veïns, perquè tanquen comerços de barri i n'obren només per turistes…

Però no ens podem basar en experiències personals, ens hem de basar en dades. És veritat que als veïns del barri vell els empipa que de vegades baixen pel carrer de la Força i, és cert, es veuen guies turístics amb megàfons, doncs això potser haurem de repensar com ho fem, perquè molesten. I és cert que de vegades s’acumulen grups i hi ha veïns que tenen dificultats per passar... Però això no té res a veure amb l’habitatge turístic i la gentrificació. I a l’ajuntament hem creat una comissió interna per començar a reduir aquests problemes. Per exemple, és veritat que es feien moltíssimes activitats al barri vell i que els creava certes tensions i hem acordat reduir-les. Hi ha coses opinables i d’altres que t’has de basar en dades. Zero queixes a la policia, més comerç que mai i de més qualitat i més empadronaments.

- Sobre la unificació dels centres d’acollida Misericòrdia i Mas Garriga. El seu partit forma part del govern de la Generalitat, com s'entén que a l'últim ple votessin en contra d'una decisió que estan prenent també vostès?

- Per nosaltres, com a PdeCAT, eren definitius els calendaris perquè és cert que la Generalitat està fent un esforç per cercar nous habitatges de mida més reduïda perquè el centre no hagi de ser usat. Des de la conselleria ens asseguren que en cap cas serà utilitzat com un gran centre on hi els nois ocupin totes les places que tenen i que és qüestió de mesos que estiguin oberts els altres centres més reduïts. No estem tan allunyats, i és cert que s’hi està treballant i que a finals d’any tindrem moltes més places en centres petits per tot el territori. Per tant, no era una oposició absoluta…

- Però van votar a favor de la moció de rebuig…

- Sí perquè vam demanar a la conselleria que no s’actués en el de la Misericòrdia fins que no tinguessin els altres habitatges, i ens van dir que no. 
 
- Durant els anys de tripartit, una de les principals crítiques del seu partit anaven dirigides al deteriorament del cinema Modern i la manca de projecte del govern d'Anna Pagans. Però en 6 anys de govern amb el seu partit al capdavant gairebé no s'ha avançat. Han aconseguit que el projecte de remodelació s’inclogui en el PECT (Projectes d’especialització i competitivitat territorial)?

- Fa un any i mig que estem redactant aquest projecte, que ha costat molt perquè s’ha consensuat amb tot el sector cultural i no ha sigut fàcil. I ara que ja sabem quins són els imports que necessitem, que són uns 3 milions i escaig, hem iniciat una cerca de finançament i la primera és que formi part d’aquest PECT. D’aquí a un mes sabrem si l’han inclòs i podré donar una resposta molt més clara, perquè si tot surt bé, aquest serà el mandat del Modern. 

- Hi ha un pla B si al final no forma part del PECT?

- Sí, que l’ajuntament hi posi el milió i mig que s’ha sol·licitat.

- S’atreveix a augurar quan veurem les primeres màquines treballant al Modern?

- Us ho podré dir d’aquí a un mes, perquè si ens donen el finançament serà molt ràpid. 

- I la Casa Pastors… com avança el projecte del futur Museu d’Art?

- Per una banda, sabeu que hem encarregat un concurs entre els arquitectes per fer el projecte, i s’ha treballat molt intensament el pla funcional del museu. És un centre d’art que evidentment ha de tenir vocació nacional i per això estem treballant molt intensament amb la conselleria de Cultura i la Diputació de Girona per veure si podem fer possible aquest projecte tots plegats. Evidentment hi ha moltíssim interès i espero que molt aviat puguem donar molt bones notícies relacionades amb el projecte. 
 
- Un altre pla molt reivindicat a la ciutat en els darrers anys és el de la Devesa, ja saben quan el tindran acabat?

- Aquest era un tema que també s’ha de fer a poc a poc i bona lletra, perquè ve de tota la vida, de molts governs enrere. I s’ha de fer molt ben fet, i s’ha de tenir molta valentia i de vegades no hi acaba de ser tot junt. Nosaltres vam tenir la valentia d’obrir aquest debat, de fer-lo obert a la ciutadania amb un procès participatiu que va durar dos anys. I ara estem a la fase final que s’està acabant de dibuixar alguns annexos. Jo confio que tornant de l’estiu i abans d’acabar l’any tindrem acabat el pla de la Devesa. 

- Serà candidata a l’alcaldia de Girona el 2019?

Em presentaré a les primàries del PDECat per ser la candidata. 

"Jo em presentaré a les primàries del PDECat per seguir com alcaldessa d'aquí a un mes i no veig factible un retorn de Puigdemont"

- I si presentarà, fins i tot, si té a Carles Puigdemont de rival?

- Estem en un moment amb moltes incerteses de país, crec que ara no és factible pensar en aquesta candidatura, perquè tenim un líder potent i que necessitarem pel país. Les primàries les farem d’aquí a un mes, em presentaré i a veure què passa i si hi ha altres candidats. D’aquí a dos anys pot haver canviat tant el panorama d’aquest país inclòs el local. Sense tenir en compte aquesta opció, que crec que ara no hi és, i tant que sí que m’hi presentaré. 

- Ha dit que Carles Puigdemont és un líder potent, però ell ja ha dit que no vol continuar. Vostè veu aquesta decisió irrevocable?

- Sí, ell és un home honest i compromès i quan assegura una cosa, la compleix. 
 
- Li agradaria que el proper president de la Generalitat també fos de la demarcació de Girona, i ho diem perquè per exemple el conseller Santi Vila no amaga les seves aspiracions. Vostè com a militant del PdeCAT i alcaldessa de Girona, veuria bé el nom de Santi Vila?

- Sí, hi ha moltes opcions dins el nostre partit. Evidentment algú del territori pels qui estem al capdavant d’ens locals és atractiu, però hi ha molts noms. En Santi Vila estaria ben capacitat i preparat i té un gran perfil, però també com d’altres. 

- Sempre es va dir que quan Quim Nadal va deixar de ser alcalde, la seva ombra sobre la gestió municipal era molt allargada durant el mandat d’Anna Pagans. En el cas de Carles Puigdemont també li passa el mateix?

- No, en absolut. Ens veiem de tant en tant, i és més d’amistat que de treball, i més de país que de ciutat. Un altre tema és que ell té interès de tan en tan en els temes de Girona, ho porta al cor i és lògic. Però no hi hagut cap intervenció en cap decisió. 

"ERC i la CUP mantenen una lluita per veure qui és més radical dels dos i ho fan amb una oposició poc constructiva"

- Vostè té un pacte amb els 4 regidors del PSC, suposo que el més coherent a nivell nacional seria que el pacte de govern fos amb ERC. Cas que guanyi i necessiti aliances, se sentirà còmoda amb el PSC o buscarà fer-ho amb Esquerra?

- Vam proposar a ERC moltes vegades públicament formar govern i ells van refusar. És imprescindible trobar fórmules d’estabilitat en els governs de les ciutats, i he de reconèixer que el fet d’haver tingut més o menys responsabilitats de govern, al final s’acaba notant. I en aquest sentit es nota que el PSC ha tingut responsabilitats de govern perquè són capaços de treballar amb lleialtat cap a la institució, cosa que d’altres no han estat capaços de fer. De vegades es parla de la sociovergència, i ara jo parlaria de l’esquerracup. El que és cert és que els esquerracup, a Girona, estan lluitant per veure qui és més radical dels dos, amb una oposició poc constructiva. Tot ho fem malament, no hi ha ni una sola cosa que l’hàgim encertat. Si es fa perquè es fa, si no es fa perquè no es fa... crec que no he trobat ni una sola vegada que es reconegui que s’ha fet alguna cosa bé. S'aparten de la centralitat, i es fa molt difícil trobar fórmules de col·laboració. Estic disposada a estendre la mà, a trobar temes de ciutat que puguem treballar junts… però com que estan en aquesta competició de veure qui és més radical que l’altre i no hi ha cap voluntat de fer oposició constructiva, es fa molt difícil. 

- El gran repte del país en els propers mesos és el referèndum, que no serà pactat amb l’estat. Es podrà fer?

- Confio que sí. I nosaltres treballarem perquè es faci. Girona serà pal de paller del procés i estarem sempre a la disposició del president. I confio que podrem fer-lo, perquè parlem de democràcia. Si un país intenta impedir que expressem la nostra voluntat a les urnes, serà un lloc molt trist per viure-hi, sense llibertat. Els catalans no fallarem, els catalans hi serem si mai s'intenta fer res contra la celebració del referèndum, no permetrem que passi. 

Marta Madrenas Foto: Adrià Costa

- Quan diu "no fallarem", vol dir que la gent està disposada a assumir sacrificis?

- I tant que sí, n’estic convençuda. I no només per la independència, que també, però va més enllà, seria deixar-nos perdre part de la nostra dignitat. 

- I si s’acaba votant i guanya el sí, i l’estat no té un canvi radical de posició i es nega a reconèixer els resultats, com s’imagina la implementació dels resultats?

- És que no ho contemplo perquè es veurà absolutament abocats a acceptar-ho, confio que hi ha molt demòcrates a Espanya, la gran majoria dels espanyols ho són, no seria ni acceptat per ells. Ni em cap contemplar la possibilitat que passés això i que no hi hagi una revolució a Espanya perquè s’acceptin els resultats com són.

"La gent està disposada a assumir sacrificis per la independència i no poder-la proclamar si es vota seria deixar-nos perdre part de la nostra dignitat"

- Al llarg d’aquests anys, s’ha fet prou bona feina per incentivar prou bona feina per interpel·lar els votants del no i cridar-nos a les urnes per ampliar majories independentistes?

- Sempre s’ha de fer més i millor, i hem de ser crítics, però s’ha fet molt bona feina i molta, sobretot per part de les entitats que han estat al capdavant. Però de vegades em plantejo si ho hem fet del tot bé, en un únic sentit: persones que viuen aquí i que poden tenir orígens d’altres regions senten que és un conflicte de cor. I no ho és. Ningú ha de renunciar a estimar els seus orígens i a seguir-se sentint el què cadascú vulgui sentir. I això de vegades crec que no ho hem sabut explicar bé. M’agradaria que es veiés que pots sentir-te de cor espanyol i estimar el teu poble d’origen, perquè no és contradictori amb què Catalunya sigui un estat independent.

Marta Madrenas Foto: Adrià Costa

 

«Posarem els locals municipals a disposició del referèndum»

1. Es nota una sensibilitat diferent a la Generalitat pel fet que el seu president era alcalde, com en el cas de Carles Puigdemont? - No, és a dir, en l’interés de preocupar-se i estar al dia de la seva ciutat sí, però en el sentit que és més fàcil obtenir recursos que altres municipis, no. També és cert que sóc una alcaldessa bastant activa, i vaig a veure el conseller que calgui i tantes vegades com calgui. El que sí està clar és que té la mirada posada a la ciutat, i li agrada quan les coses surten bé perquè se’n sent orgullós.  2. Sense Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, creu que s’hagués iniciat el debat sobre les (re)municipalitzacions dels serveis? - Sí, estic segura que sí, perquè hi ha alguns grups, com la CUP, que també són molt intensos en aquest sentit, no només els comuns. També esquerra, que està fent aquesta competència amb la CUP a veure qui va més enllà… no crec que sigui només dels comuns. Almenys a Catalunya, a l’estat espanyol potser és diferent.  3. Quan rebi una carta de la Fiscalia  que no es poden cedir locals municipals pel referèndum què faran? - Ens posarem a disposició del president de Catalunya.  4. Com hauria reaccionat si la Rosa –la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s’hagués mort al seu municipi? - Són casos dramàtics que t’han de fer reflexionar molt i comprovar els mecanismes que tens al consistori. Si realment s’estava fent el millor possible o no. Nosaltres aquí Girona fa anys que estem sent molt contundents tant amb les companyies com amb les entitats bancàries respecte l’habitatge. Creiem que primer està la protecció dels drets de les persones febles i vulnerables, que d’altres interessos.  5. Les municipals del 2015 van deixar en molts municipis un panorama molt fragmentat. Aposta per un canvi de llei que faciliti la governabilitat: doble volta per escollir alcalde, bonus pel partit més votat…. - Sí, és evident, perquè sinó la governabilitat serà molt difícil. Si només fos arribar a acords amb un sol grup no, això és molt fàcil, ja estem acostumats, i tampoc parlo de majories absolutes de poder sense control, però donant un paper més rellevant i més potent a l’oposició, que tingui una possibilitat fiscalitzadora més important. Per tant, sí, estaria d’acord en un canvi de llei que faciliti la governabilitat però reforçant també el paper de l’oposició.