MIG MANDAT MUNICIPAL: ENTREVISTA

Candela López: «Les externalitzacions han estat una elusió de responsabilitats dels ajuntaments»

L'alcaldessa d'ICV a Castelldefels acusa el PP de no haver invertit per afrontar les necessitats socials malgrat que tenia diners per fer-ho | Assegura que després de la remunicipalització del servei de neteja ja té "informes favorables" per recuperar la gestió pública de 5.000 places d'aparcament | Confia que la dirigent del PSC María Miranda, que aquesta setmana prendrà el relleu com a alcaldessa, serà fidel als acords

per Sara González , Castelldefels, 6 de juny de 2017 a les 20:54 |
Candela López | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Candela López (Lomas de Zamora, Buenos Aires, 1985) ha estat, durant aquests dos primers anys de mandat, alcaldessa de Castelldefels. Just aquesta setmana donarà pas a la socialista María Miranda, tal com van acordar en el pacte de govern segellat. I és que la ciutat està governada ni més ni menys que per cinc formacions polítiques: Movem Castelldefels (ICV-EUiA-MES), PSC, ERC, Castelldefels Sí Pot i CiU. Totes elles tenien per objectiu barrar el pas al PP, que va governar durant l'anterior mandat, i han fet front comú en qüestions cabdals per a la ciutat com ara la recuperació de la gestió pública del servei de neteja de la ciutat. Arribar a acords, però, no és una tasca senzilla. La fins ara alcaldessa, d'ICV, fa balanç de la meitat del mandat en aquesta entrevista amb NacióDigital.

- Aquest és el mandat de les coalicions insòlites i a Castelldefels governen plegats ni més ni menys que cinc partits que en alguns casos poden tenir visions antagòniques. Com afecta aquesta complexitat en la presa de decisions?


- Ens hem d'acostumar, s'han acabat les èpoques de les majories absolutes i nosaltres som l'espai de prova. Ha estat tot un aprenentatge des de que vam començar a establir els mecanismes. Jo no negaré que evidentment és més fàcil quan un govern té majoria d'un sol partit, però hem après a governar en coalició, hem establert espais de treball compartits. Ens vam proposar fer un projecte compartit entre totes les forces polítiques i vam signar un acord de governabilitat amb un marc global d'objectius a la ciutat i l'hem anat concretant en propostes. Tenim sort de ser un govern molt transversal i això fa que representem la majoria social de la nostra ciutat i ens és més fàcil acabar trobant les persones que se sentin identificades en les nostres propostes. Al principi és cert que quan veia les dificultats per establir espais de decisió ho veia com un problema, però ara fent el balanç d'aquests dos anys veig que és molt positiu pels ciutadans. Ens obliga a pensar millor les propostes i a veure-les des dels diferents punts de vista i a intentar justificar molt més allò que tu vols.

- De partida hi havia un mínim comú denominador, que era fer un cordó sanitari contra el PP. 


- No és tant el cordó sanitari contra el PP sinó la voluntat de governar la ciutat. El PP portava quatre anys al capdavant de la ciutat i estava en minoria. Els últims pressupostos aprovats els vam aprovar des de l'oposició. Havia immobilitzat la ciutat amb la incapacitat d'arribar a acords i va aplicar una política austericida com a la resta de l'Estat. Això es va traduir en una paràlisi de la ciutat. En aquests dos anys hem fet més inversió que no pas el PP en quatre. 
 

Candela López, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Això vol dir que es van trobar una tresoreria sanejada?

- En el moment en què va entrar a governar el PP, Castelldefels estava pitjor que ara; però com que no van fer res ens va deixar uns comptes saludables. El PP va decidir anar reduint la capacitat d'allò públic i externalitzar serveis, com ara la zona verda i blava. Va delimitar la inversió. Anava molt ben acompanyat per lleis que s'impulsaven a l'Estat, com l'RSAL o la llei de racionalització. Castelldefels en els últims 20 anys ha crescut en 25.000 habitats i les necessitats han canviat molt. Ens hem endarrerit en donar resposta a aquestes necessitats, com ara en la inversió en manteniment de la via pública. Som una ciutat amb 180 kilòmetres de carrer. El Prat de Llobregat té la mateixa població i té 90 kilòmetres. Per tant, tenim molts kilòmetres de carrer que hem de mantenir. El PP va aturar aquesta inversió i tota la feina que hem hagut de fer és molta. La diferència entre el que es gastava i el que s'ingressava era molta i el calaix que va acumular es podria haver dedicat a millorar la ciutat i voluntàriament va decidir no fer-ho.

- Per què creu que no ho va fer?

- Es va centrar en reduir el deute en comptes de donar resposta a les necessitats socials que en aquell moment de crisi augmentaven. Ara, posar-nos al dia ens ha costat molt. 

- L'Ajuntament de Castelldefels ha estat pioner en la recuperació de la gestió pública del servei de neteja i recollida d'escombraries. Per què han apostat per aquest model?

- En el mandat anterior, el PP va licitar l'externalització de la neteja a una empresa privada que s'havia repartit el mercat a tot el país. No ho vam poder aturar i vèiem que posava en risc els llocs de treball de l'empresa de neteja, així com la qualitat del servei. Analitzant els números vam veure que apostant per la gestió pública podíem garantir els llocs de treball i un millor servei adaptant-lo a les necessitats de la ciutat. Vam poder demostrar que realment era més viable fer la gestió a través d'una empresa municipal. Som el primer municipi de Catalunya, i m'atreviria a dir d'Espanya, que recuperem la gestió directa d'aquest servei que és el que més preocupa a la ciutadania: tenir la ciutat neta. Hem apostat per demostrar que des de lo públic es pot gestionar bé i que som capaços de fer-ho amb eficiència i eficàcia.
 

López vol demostrar que la gestió pública dels serveis pot ser "eficient". Foto: Adrià Costa


- Quins canvis es produiran a ulls dels ciutadans?

- Ens permet apostar per un millor servei de recollida selectiva i comprarem tots els vehicles de gas o elèctrics. Aquest tipus de gestió ens permet incorporar valors que per a nosaltres són importants. El sentit comú ens diu que si una empresa privada és capaç de gestionar i obtenir un benefici, per què l'administració pública no pot fer-ho? Aquí hi ha implícita una aposta dels governs d'agafar la responsabilitat que ens dona la ciutadania de gestionar les coses. Amb els serveis bàsics no s'ha de fer negoci. No podem fer negoci amb l'aigua o l'energia.  

- No avala cap tipus d'externalització?  

- Les externalitzacions han estat una elusió de responsabilitats per part dels governs. Hem volgut agafar les regnes i la responsabilitat de gestionar lo públic. En tot cas, s'ha d'analitzar, no tant que s'externalitzin sinó com s'externalitzen els serveis. Hi ha entitats del tercer sector que treballen en l'àmbit social. Nosaltres tenim una cooperativa que treballa a les escoles bressol amb nens amb pluridiscapacitats. Es tracta de veure quines condicions posem a aquestes externalitzacions.

"En alguns municipis estem veient com amb l'externalització de la neteja s'han defraudat milers d'euros"

- Quin tipus de condicions s'haurien de fixar?

- Nosaltres, per exemple, hem aprovat al ple municipal que no faríem concessions a empreses que contractessin per menys de 1.000 euros el seu personal. Es tracta que, quan s'externalitzin serveis, es posin condicions i es faci un control del servei. En alguns municipis estem veient com amb l'externalització de la neteja s'han defraudat milers d'euros. Hi ha hagut una manca de control per part de les administracions en aquest sentit. 

- Ara estan en vies de remunicipalitzar la zona verda i blava de la platja.

- Sí, el PP també la va externalitzar. És una de les zones més grans de l'entorn, amb unes 5.000 places d'aparcament que va privatitzar. Nosaltres ja estem fent els estudis. La licitació acaba al maig del 2018 i esperarem que acabi per recuperar-ne la gestió. És més fàcil així, perquè sinó has d'indemnitzar l'empresa. Justament la setmana passada va arribar aquest estudi que ens parlava de la viabilitat econòmica de recuperar-ne la gestió.
 

L'alcaldessa de Castelldefels reivindica les polítiques socials aplicades pel seu govern.  Foto: Adrià Costa

 
- Castelldefels és una ciutat de contrasts. Hi viu gent com Leo Messi i, per altra banda, ciutadans amb dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. Quines mesures de reequilibri s'estan aplicant?

-És veritat que Castelldefels és de les ciutats més desiguals. Hi ha gent que ens desquadra les mitjanes. Una de les prioritats d'aquest govern ha estat la lluita contra les desigualtats i ho hem fet, primer de tot, apostant per les beques menjador garantint durant l'estiu els tres àpats als nens. A partir d'aquí, en aquests dos anys hem pujat un 30% les ajudes socials. Mentre uns diuen que estem sortint de la crisi, nosaltres des dels serveis socials veiem que s'ha apostat molt per la precarització del treball. Ens trobem molta gent que té feina i que no arriba a finals de mes i per això hem fet una aposta clara per la promoció econòmica i generar ocupació. Ens hem concentrar en ajuts a les empreses per contractar dos col·lectius: dones de més de 45 anys i joves.

- Castelldefels ha estat una de les ciutats amb més habitatge buit. Estan negociant amb els bancs?

- Som dels municipis amb el cost del sòl més elevat i el preu del lloguer va en augment. Des del primer moment ens vam reunir amb tots els bancs per fer llistats de pisos buits. En el marc de la llei 24/2015, els bancs inicialment estaven més disposats a la cessió de pisos buits. Però amb la modificació de la llei, des dels ajuntaments vam veure un canvi rotund en aquest sentit. Ens van tornar a tancar les portes i a posar dificultats per a la cessió. Estem intentant impulsar una política d'habitatge centrada en ajuts al lloguer i en arribar a acords per donar resposta a l'emergència habitacional. També hem impulsat temes com l'exempció de l'impost de les plusvàlues en cas de desnonament. Els límits legals per fer-ho eren complicats. 

- A Castelldefels també s'està produint, com a Barcelona, una bombolla en el preu del lloguer?

- Estem tornant a les dinàmiques de bombolla i per això hem de fer un crit, perquè tenim poc marge des de les administracions locals. Si no es posa un topall al preu del lloguer, els ajuntaments no podrem fer gaire perquè ens gastarem més ajuts per lloguer però aquests ajuts hauran de ser més alts perquè els preus pugen. 
 

Candela López admet que l'habitatge és un dels grans problemes de la ciutat. Foto: Adrià Costa


- Han hagut d'assumir que no és tan fàcil complir amb el lema desnonaments zero?

És la voluntat que tenim els governs. Tenim diàleg amb els bancs cada cop que hi ha un desnonament. Amb la negociació constant des dels serveis socials intentem impedir-los o trobar una alternativa. És més complicat en els desnonaments en pisos de lloguer, perquè són gent que no poden pagar lloguer i és un privat qui està llogant el seu pis. Intentem buscar alternatives i no sempre és fàcil trobar-les. Ara tenim una situació de l'habitatge molt complicada i ens estem plantejant fer noves promocions d'habitatge social, que és l'única alternativa que tenim. També hem decidit donar ajuts als propietaris per rehabilitar els seus pisos buits a canvi de cedir-los durant un temps. Són alternatives per intentar mobilitzar tot el parc públic buit.

- El seu mandat va arrencar amb dues tragèdies de violència masclista. Dues dones i dos menors van ser assassinats. Vostè va assumir el compromís d'activar mesures per lluitar contra aquesta xacra. Quina actuació s'ha fet? 

- Va ser un moment molt dur per a la nostra ciutat. Ens vam trobar amb una àrea d'igualtat i de lluita contra la violència masclista totalment desmantellada. Hem pujat el pressupost un 90%. També hem invertit en polítiques de sensibilització en la lluita per la igualtat a les escoles i a la ciutat amb jornades específiques. La prioritat diera però, establir un protocol d'actuació. Hem unit totes les àrees que estan implicades en la lluita contra la violència masclista, com ara serveis socials, l'àrea de sanitat, educació i policia, i hem tingut en compte les diferents portes d'entrada que poden tenir aquestes dones per poder actuar de manera immediata. També vam recuperar la policia assistencial, que el PP se l'havia carregat, i que fa seguiment dels casos de violència masclista. Hem ampliat els serveis d'atenció psicològica a les dones i hem creat l'espai Montserrat Roig, que és un centre d'atenció i informació de referència per a les dones que estan patint violència masclista. Com a mínim, hem creat un circuit per poder donar respostes, però evidentment ens queda molt per fer i molt camí per recórrer per lluitar contra aquesta xacra.

"Ens vam trobar amb una àrea d'igualtat i de lluita contra la violència masclista totalment desmantellada"

- Tot i que el volum de turisme no és el mateix que a Barcelona, també des del govern municipal s'han vist abocats a intervenir per una sentència arran de les queixes dels veïns. 

A l'estiu arriben un milió i mig de visitants a les nostres platges que se sumen als 65.000 habitants que té la ciutat. Per tant, el turisme és una realitat. A principis del mandat ens vam trobar principalment amb un problema de gestió del model de platja. El PP va apostar per la desregularització del model, va deixar màniga llarga a tots els establiments de la costa, sense posar límits, fins que va arribar un punt que les associacions de veïns de la platja ho van denunciar i van guanyar una sentència que determinava que el govern municipal havia vulnerat els seus drets fonamentals com a veïns. Per afrontar-ho vam crear una taula de treball compartida entre el veïns de la platja, el sector de restauració i el propietaris de les guinguetes i vam definir el model amb unes limitacions de so i limitacions horàries. Hem dividit la platja en diferents zones: unes de més tranquil·les i més vinculades a la restauració i altres de més activitat musical
 

El govern de Castelldefels, diu López, vol que potenciar el turisme més enllà de les platges. Foto: Adrià Costa


- Castelldefels ha estat durant molts anys una ciutat dormitori. Es busca d'alguna manera revertir aquesta situació potenciant el seu patrimoni?

- Hem potenciat molt la marca turística de Castelldefels. Volem vendre Castelldefels més enllà de la nostra platja i per això hem apostat molt per la recuperació del castell de la ciutat. L'estem restaurant i hem obert les seves portes a la ciutadania de Castelldefels i emociona veure com la gent també se'l fa seu, perquè hem tingut caps de setmana que han entrat nou mil persones en un dia al castell. Tenim també un projecte de recuperació del seu eix històric. Tenim al bell mig de la ciutat edificis històrics als quals no hem donat prou valor perquè els veiem integrats i ningú s'ha preocupat de fer-los visibles. Per exemple, la primera escola dels anys de la República, que serà un centre cívic per a la gent. Hem fet tot un circuït en què recuperarem tot aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, molt del qual ja és nostre i del que es tracta és de dignificar-lo. Això també ens ajudarà a recuperar la identitat de la ciutat perquè la gent es podrà fer seu l'espai públic.

- Aquesta mateixa setmana deixarà de ser alcaldessa i, tal com van pactar a l'inici del mandat, serà la dirigent del PSC María Miranda qui agafarà el relleu. Se li han fet curts aquests dos anys?

- Tinc sentiments retrobats ara mateix. Han estat uns moments polítics molt intensos a nivell global però també a nivell local. Hem assumit la gran responsabilitat que teníem amb una realitat política molt complexa. Evidentment, se't fa curt, ja li passa a la gent que està quatre anys. Fent balanç, no hem pogut fer tot el que volíem, però realment hem aconseguit transformar una mica la ciutat posant èmfasi en coses que per a nosaltres eren prioritàries.

"Anem a una, estem units i evidentment hi haurà continuïtat. Canviem les cares visibles de l'alcaldessa, però el projecte continua sent el mateix"

- Què li ha quedat per fer?

- Hi ha coses que no s'han pogut fer encara però que es veuran en aquest dos anys i, per tant, tinc la tranquil·litat de dir que hem consolidat un projecte entre totes les forces polítiques. Ja no es tracta que els projectes siguin d'un o d'altre, ni meus com a alcaldessa ni de la futura alcaldessa.

- Confia que María Miranda seguirà aplicant el projecte compartit? 

- Sí, estem completament consolidats com a equip de govern i treballem molt bé. Ens ha costat molt portar a terme aquest projecte compartit, però l'hem consolidat intentant respectar les visions de tots. Anem a una, estem units i evidentment hi haurà continuïtat. Canviem les cares visibles de l'alcaldessa, però el projecte continua sent el mateix. Jo també continuaré aquí i seguiré portant els temes que fins ara portava la María i la resta de regidors continuen tots igual. Això transmet molta estabilitat d'aquest equip de govern.
 

Candela López confia que la nova alcaldessa seguirà el projecte acordat. Foto: Adrià Costa


- I aquesta unitat del govern municipal no es posarà en risc quan al setembre s'hagi de decidir si es col·labora amb la celebració del referèndum que preveu convocar el Govern?

- Tenim diferents sensibilitats polítiques i sempre hem resolt els temes amb diàleg i amb consens. Quan arribi el moment, seurem totes les forces polítiques que estem aquí i arribarem a un acord per saber com actuar. Ara mateix la nostra prioritat és la ciutat, el nostre dia a dia, que ens dóna molta feina en gestionar la nostra ciutat. No dediquem més temps a especular sobre possibles escenaris perquè també van canviant. Allò que sí que tenim en comú totes les forces polítiques de la ciutat és que ens importa Castelldefels i això sempre passa per davant  de les prioritats dels partits. Estic segura que al setembre continuarem així i garantirem l'estabilitat d'aquest equip de govern a llarg termini.

- Però com a membre de la direcció de Catalunya en Comú deu tenir un posicionament propi de què cal fer de cara al setembre.

- Jo, com a Candela, mantinc el posicionament que té la direcció del partit. Però, amb el barret d'alcaldessa, farem allò que ens toqui fer en l'àmbit local. Espero que quan arribi el moment tinguem aquest diàleg, un acord de tots, i que l'apliquem. Pel que fa a l'àmbit nacional, jo reivindico el Pacte Nacional pel Referèndum, l'espai on són tots els partits però també totes les entitats socials i els sindicats. Si volem donar resposta al què demana el 80% de la ciutadania hem de respectar aquest espai treballar-hi.

- Forma part de la minoria del 18% de dones alcaldesses que a hores d'ara hi ha a Catalunya. A què atribueix que encara hi hagi poques dones al capdavant dels ajuntaments?

- Si comparem d'on venim, podem dir que s'ha millorat molt la presència de dones, però encara queda moltíssim camí per recórrer. Això sí, la reflexió que faig és que les dones ens hem posat al capdavant dels governs municipals en el moments més difícils. En el moment més complicat i el panorama més complex, quan el diàleg i l'acord ha de regnar perquè s'han acabat aquestes majories absolutes principalment liderades per homes que feien allò que els hi donava la gana, les dones agafem les regnes i ens posem al capdavant. Estic segura que per la nostra manera de ser i per la nostra responsabilitat continuarem així.
 

L'alcaldessa reivindica que la dona està trepitjant fort als ajuntaments en moments complexos. Foto: Adrià Costa

 
"Cal saber el paper que se suposa que hem de tenir amb el referèndum"
1. Es nota una sensibilitat diferent a la Generalitat pel fet que el seu president era alcalde, com en el cas de Carles Puigdemont?

- Sempre he considerat important que les persones que tenen responsabilitats de govern en altres administracions que no siguin les municipals tinguin experiència en la política municipal, ja que els ajuntaments som la primera trinxera. Som els que veiem els problemes de la ciutadania en primera persona i, sovint, ens trobem sols a l'hora de donar-hi resposta, una resposta que se’ns reclama immediata. És per això que és imprescindible que qui ens governa tingui aquesta sensibilitat.

2. Sense Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, creu que s’hagués iniciat el debat sobre les (re)municipalitzacions dels serveis?

- A Castelldefels, el debat sobre la remunicipalització va començar durant el mandat anterior de la mà del grup municipal del qual jo formava part. Jo mateixa vaig defensar aquesta opció pel servei de neteja viària i recollida de residus i avui és una realitat. Aquest model de gestió està a l'agenda política perquè cal prioritzar que els serveis públics siguin de qualitat.

3. Quan rebi una carta de la Fiscalia  que no es poden cedir locals municipals pel referèndum què faran?

- Per responde aquesta pregunta caldria saber quin és el paper que se suposa que han de tenir els ajuntaments i, en funció d'això, considerarem què fer i com actuar. En qualsevol cas, com fem sempre, l'actuació de l'Ajuntament de Castelldefels serà consensuada en el marc de l'equip de govern, un govern amb cinc forces polítiques. 

4. Com hauria reaccionat si la Rosa –la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s’hagués mort al seu municipi?

- Les polítiques per erradicar la pobresa energètica són una prioritat per a qualsevol govern. A Castelldefels treballem per donar resposta a aquestes situacions sempre, de vegades superant les nostres competències, amb l'objectiu de garantir els subministraments bàsics per a tothom. 

5. Estaria a favor d'un canvi de legislació per facilitar la governabilitat al més votat?

- Vivim en un sistema democràtic representatiu. La ciutadania escull els seus representants i demana acords entre els seus representants i acció política. Castelldefels som un bon exemple d'acord, ja que el govern està format per cinc forces polítiques que representem la majoria de la ciutadania i conformem un govern sòlid i estable, a la vegada que representem la diversitat de la ciutat. El diàleg i el consens són constants i aquesta manera de funcionar enriqueix la nostra acció municipal.
 

Candela López deixarà de ser alcaldessa aquesta setmana i seguirà com a regidora. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació