Mig mandat municipal: entrevista

Jordi Ballart: «Pedro Sánchez pot ser la persona que acabi resolent el problema a Catalunya»

L'alcalde socialista garanteix que els veïns de Terrassa podran votar en el referèndum | Denuncia "pressions" per part d'empreses que estan en contra de recuperar la gestió pública de l'aigua a la ciutat | Té clar que, un cop deixi de ser alcalde, abandonarà del tot la política

per Sara González / Joaquim Albalate, Terrassa, 4 de juny de 2017 a les 20:00 |
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, a la masia Freixa | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 1980) és alcalde de Terrassa, la cocapital del Vallès Occidental. El dirigent socialista va assumir la màxima responsabilitat del consistori l'any 2012, després de la renúncia de Pere Navarro per presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. A les passades eleccions, Ballart va aconseguir ser el més votat, però ha necessitat forjar un acord inicialment contranatura amb el PDECat per apuntalar un govern que, tot i així, segueix estant en minoria i es veu obligat a recórrer a la geometria variable.

L'alcalde de Terrassa té un perfil diferenciat de la línia general del PSC. Considera que no és "ningú" per impedir que els ciutadans puguin votar si el Govern convoca un referèndum i que Carles Puigdemont és un "bon president" de la Generalitat. També aposta per la gestió pública dels serveis. De fet, ha denunciat amenaces pel seu compromís amb la remunicipalització de l'aigua. En aquesta entrevista amb NacióDigital –que arriba després de les d'Ada Colau (Barcelona), Àngel Ros (Lleida), Josep Andreu (Montblanc) i Jaume Casals (Navàs)- valora l'equador del mandat municipal.


- Governa en minoria amb el PDECat. Com és aquesta relació entre socis?

- Va ser un pacte difícil perquè tradicionalment el PDECat, abans CDC, era l'alternativa a tots els anys d'alcaldia del PSC a Terrassa i al principi va costar que entrés a formar part del govern. No va ser la primera opció. Vam explorar altres fórmules amb Terrassa en Comú i ERC, però no va ser possible. Al final va ser CDC qui va garantir la meva investidura i és cert que vam haver de fer algunes concessions que són evidents i normals.

- Com ara l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència?

- Sobretot. Però més enllà de la discrepància manifesta i pactada en temes nacionals, el pacte funciona. Aquest és un govern fort i cohesionat malgrat que ens falten dos regidors per a la majoria absoluta i això ens obliga a pactar a cada ple amb els altres grups per tirar endavant el projecte de ciutat. De moment, malgrat tenir el pacte estable amb el PDECat, hem anat aprovant ordenances i pressupostos amb Terrassa en Comú i ERC. Algunes qüestions també amb el vot de Ciutadans. Aquesta capacitat de diàleg i tarannà obert de parlar amb tots les grups és el que fa que la ciutat funcioni. 


- La seva aposta per la recuperació de la gestió pública de serveis, com ara el de l'aigua, no tensa la relació amb el PDECat?

- Fins ara no. El PDECat ha votat fins ara igual que el Govern. Estem a l'espera que abans de l'estiu acabem aprovant tots els informes al ple de juliol i veurem el posicionament del PDECat. Si els informes són favorables no crec que tinguin inconvenient a votar-ho.

Jordi Ballart, durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa


- La irrupció de l'esquerra alternativa ha motivat, en bona part, que el seu govern aposti per aquest model de gestió?

- En el cas de Terrassa no ens hem sumat a cap moda. La concessió de l'aigua ha acabat ara després de 75 anys i, per tant, no és fruit de les pressions o de la conjuntura política que ens hi haguem sumat. Terrassa té ja una tradició on molts serveis són ja públics, com els serveis funeraris, els aparcaments, la grua o la neteja. En aquests moments som un exemple per altres ajuntaments, alguns d'ells de l'esquerra alternativa, que estan venint perquè els expliquem com els gestionem perquè volen fer aquest tipus de processos. 

- Dona per segur que els informes tècnics avalaran la remunicipalització del servei de l'aigua?

- Sí. Malgrat tots els impediments que ens estan posant des del govern de Madrid, atemptant contra les decisions democràtiques del ple, els informes han de ser, a priori, favorables. Els previs ho són. No hi ha res que ens faci pensar que el procés no es podrà fer.

"La concessió de l'aigua ha acabat ara després de 75 anys i, per tant, no és fruit de les pressions o de la conjuntura política que ens hi haguem sumat"

- En què millorarà si la prestació del servei es fa des de l'administració local?

- Estem parlant d'un bé públic i volem que sigui un dret dels ciutadans i no pas un negoci. Hem vist com han estat gestionats aquest tipus de serveis en mans de grans multinacionals que al final dediquen els beneficis a altres activitats de les seves empreses. Per tant, el primer criteri important és que tots els beneficis que tindrà aquesta empresa pública de l'aigua aniran a millores i revertiran en el propi servei. Guanyarem també en transparència. Estem veient com el final de la concessió està sent molt complicat perquè l'empresa concessionària no ens passa tota la informació necessària per poder fer amb garanties aquest procés final.

- Ha denunciat pressions per part d'aquestes empreses vinculades a la concessió.

- Segueixen havent-hi pressions, amenaces i xantatges per part d'empreses vinculades. No vull dir noms per evitar denúncies per calúmnies. Jo ja he fet el que havia de fer a nivell judicial i policial i espero que algun dia les persones que han fet tot això paguin el preu que han de pagar. 

Ballart ha denunciat pressiona de les empreses contràries a la gestió pública de l'aigua. Foto: Adrià Costa


- Quins tipus de pressions són?

- Venir al teu despatx a dir-me que si segueixo per aquesta línia utilitzaran tots els mitjans perquè caigui amb guerra bruta, difamacions als mitjans de comunicació, anònims, brossa a la porta de casa, coaccions... Tot això està en mans de qui ho ha d'estar.

- Per què en el cas dels autobusos sí que s'ha optat per externalitzar el servei?

- L'aigua és un bé públic i els autobusos són un servei: cal diferenciar-ho. És una decisió política. La ciutat està immersa en un procés molt complex i molt difícil, amb molts impediments legals que, segurament, acabaran en una batalla judicial. Per tot això, preferim centrar tots els esforços en fer un bon procés de municipalització de l'aigua. En tot cas, els servei d'autobusos ha funcionat bé i la gestió és bona, tot i que els vehicles s'han quedat vells. Per sort, abans de l'estiu tindrem quinze nous vehicles que permetran arreglar-ho. El servei està ben valorat per la ciutadania a les enquestes de satisfacció i res ens fa pensar que una gestió directa seria millor que l'actual.

"Pressions com venir al teu despatx a dir-me que si segueixo per aquesta línia utilitzaran tots els mitjans perquè caigui amb guerra bruta, difamacions als mitjans de comunicació, anònims, brossa a la porta de casa, coaccions..."

- Dins de la mobilitat, Terrassa també té reivindicacions que fa anys que duren, com la zona 2 dels Ferrocarrils i la gratuïtat del peatge de Les Fonts. Ara, a la conselleria de Territori hi ha el terrassenc Josep Rull que, a més, és del mateix partit que els seus socis de govern. N'han parlat?

- Hi parlem molt, amb el conseller. I, gràcies al pacte de govern, hi ha hagut qüestions que feia molts anys que s'arrossegaven i s'han pogut iniciar, com els instituts de Can Roca i Les Aimerigues o el tercer carril de la C-58, que és una demanda històrica. Però queden qüestions, com ara la zona tarifària o el peatge, que encara no estan resoltes i hi seguim insistint. En principi, la T-Mobilitat, que també s'ha anat endarrerint, ens diuen que hauria d'acabar amb aquest greuge. Seguirem insistint, i creiem que el fet que el conseller sigui terrassenc ens pot ajudar.

- Un altre punt calent de la ciutat és la neteja, molt criticada pels ciutadans. Ha millorat la situació?

- Som conscients que teníem un problema amb aquest tema. Durant els anys forts de la crisi hem prioritzat els serveis socials i l'atenció a les persones, i això anava en detriment de les partides dedicades a l'espai públic, el manteniment i a la neteja, que se n'han acabat ressentint. El que hem fet és incrementar, els últims dos anys, el personal i el pressupost, que ha permès renovar els contenidors, començar a implantar la càrrega lateral i millorar la gestió del servei. També hem posat en marxa una campanya de conscienciació i corresponsabilitat de la ciutadania demanant que actuïn cívicament, com per exemple no abandonant mobles al carrer. I hem començat a sancionar les males pràctiques amb la Policia patrullant al voltant de les zones més problemàtiques i multant qui fa un mal ús dels contenidors: no només els particulars sinó també empreses. Esperem que es noti un canvi.
 

L'alcalde de Terrassa defensa el funcionament de l'empresa municipal de neteja. Foto: Adrià Costa


- També hi ha hagut crítiques al suposat mal funcionament de l'empresa municipal de neteja, Eco-Equip.

- Sobretot, les crítiques venen dels sectors econòmics, els que no tenen interès en què l’aigua es municipalitzi. Són aquells que han posat com a suposat exemple de la mala gestió municipal l'empresa de neteja, que s'ha vist afectada per aquesta falta de pressupost. Tot i això, a totes les ciutats del món hi ha aquest problema: per molt que es netegi, per molts esforços que es facin, sempre hi ha la sensació que estan brutes, amb focus de brutícia al voltant dels contenidors. No és una problemàtica només de Terrassa. I, evidentment, no s'hi val a desprestigiar la neteja com a argument contra la municipalització de l'aigua.

- Un dels punts forts del seu pla de mandat és la reactivació econòmica. Tot i no tenir El Corte Inglés, ha començat un desembarcament comercial a la ciutat, amb la construcció de Terrassa Plaça o la reconversió del Parc Vallès, per exemple. Poden conviure les grans superfícies i el comerç de proximitat?

- Poden conviure amb un cert equilibri i una certa mesura. Fins ara, hem aconseguit que hi hagi un equilibri entre el petit comerç, que és el que dona caràcter a la ciutat, amb la justa mesura de superfícies més grans. Tot i que la ciutat té potencial, sempre s'han frenat els projectes comercials desmesurats, també durant els últims anys, quan hi ha hagut un allau de peticions que ens van preocupar i que, per sort, ja s'ha aturat. Hi ha una convivència equilibrada. Tot i això, hem perdut poder en aquest sentit; la Generalitat ja no demana informes previs als ajuntaments a l'hora d’atorgar llicències. Si la donen, encara que no s'adeqüi al nostre model de ciutat, no hi podem fer res. És una altra reivindicació que tenim i que compartim amb altres ciutats.

- També s'ha rumorejat que hi ha grans multinacionals que s'instal·laran al centre de la ciutat. Què hi ha de cert?

- Estem treballant amb moltes empreses, és una prioritat clara. Estem fent moltes reunions i moltes visites. Qualsevol oportunitat que trobem intentem aprofitar-la. Esperem que en els propers mesos tinguem algunes notícies importants, algunes negociacions estan molt avançades i esperem que tinguem novetats positives aviat.

- El seu soci de govern acostuma a queixar-se que la indústria troba més car instal·lar-se a Terrassa que a d'altres municipis propers. Terrassa ofega a impostos les empreses?

- La pressió fiscal de Terrassa està a la franja mitja-baixa, comparada amb altres ciutats de Catalunya. En el cas de les empreses, sí que és veritat que les condicions per instal·lar-se als polígons industrials, sobretot les d'urbanització, són altes. Estem revisant el plantejament urbanístic per flexibilitzar les condicions, i tant a Els Bellots II com a Can Guitart estem revisant les quotes per facilitar la instal·lació d'empreses. També invertim en els polígons. Aproximadament hem invertit un milió d'euros per posar-los al dia a nivell de telecomunicacions, que estiguin més nets i siguin més accessibles. Tot plegat, perquè s'animin a venir a la ciutat, que té una posició estratègica que s’ha de jugar bé: és la porta de Barcelona des de la Catalunya Central, a prop del Vallès, del Baix Llobregat, ben connectada.

Jordi Ballart, entrevistat per Sara González i Joaquim Albalate. Foto: Adrià Costa


- En això hi té un paper clau la B-40. La veu a prop?

- Aquesta vegada, esperem creure'ns allò que ens diu el govern estatal i al llarg del 2019 hauria d'estar acabada la connexió fins a Abrera. I nosaltres no volem ficar-nos en si ha d'arribar o no a Granollers, sabem que és un tema complicat, que té un impacte ambiental i hi ha molts municipis que no ho veuen clar; però sí que demanem que arribi a Sabadell. No pot ser que una via d'alta capacitat com la B-40 acabi en una rotonda d'un barri del nord de la ciutat. El volum de trànsit provocarà un gran col·lapse. El que demanem és que arribi fins la ronda Oest de Sabadell, que per això es va fer.

- Terrassa està a un pas de superar en habitants Badalona i convertir-se en la tercera ciutat de Catalunya, només per darrere de Barcelona i l’Hospitalet. Què pot suposar això per a Terrassa?

- Això està a punt de passar, segurament la propera actualització de l’INE ho confirmarà. És una cosa més simbòlica i de rànquing, a la pràctica no té cap afectació. No voldrà dir més recursos. Al final, l'important no és la quantitat.

- On sí que és líder la ciutat és en algun aspecte negatiu, com la segregació escolar. Estem davant d'un problema greu? A què creu que és degut?

- La segregació és un tema que ens preocupa. La solució passa per tenir més recursos, per tenir més competències, però també passa per una planificació diferent. Probablement, això ho hem de posar damunt la taula amb tots els centres educatius, i també amb la Generalitat, que és qui té la competència, per veure si la zonificació actual que té la ciutat és l'adequada i si s'ha de canviar. També demanem més recursos per als plans d'entorn, que es baixin les ràtios i també que s'inverteixi en determinades escoles perquè no quedin estigmatitzades. En definitiva, poder fer un gran Pacte per a l'Educació.

"Les amenaces i insults homòfbos no han cessat. Això és el pa de cada dia. La gran majoria els contestes, te'n vas al jutjat, els denuncies..."

- Vostè ha rebut amenaces i insults homòfobs i els ha denunciat, sovint públicament. Després de les accions que ha emprès, aquestes faltes de respecte han cessat?

- No ha cessat res. Això és el pa de cada dia. La gran majoria els contestes, te'n vas al jutjat, els denuncies... Tots els que he rebut, els he denunciat, sempre, i de vegades, quan traspassen el límit, faig un missatge públic perquè aquestes persones vegin que això no pot ser. Curiosament, una de les persones em va demanar perdó, i aquest és un dret que té la gent, el del penediment, i el vaig perdonar sense cap problema.

Jordi Ballart també ha denunciat insults homòfobs que ha patit. Foto: Adrià Costa


- Com es poden combatre comportaments com el racisme, el masclisme o l'homofòbia des de l'àmbit municipal?

- Primer de tot, no callant. Parlant clar i denunciant totes les situacions que es donen. Si cal, amb noms i cognoms i posant cara a les persones que ho fan. Les persones que tenim llocs de representació, les persones públiques, hem de donar exemple i ajudem així a moltes persones que ho han de patir en silenci. 
 
- La justícia funciona prou en aquests casos?

- No, no funciona gens. He anat moltes vegades al jutjat i no ha passat res, ningú ha pagat per res del que ha fet. Ni tan sols la Generalitat, que sí se solidaritza, aplica la llei contra la homofòbia, que és molt avançada. Et sents molt desemparat i, de vegades, quan vas a declarar als jutjats acabes tenint la sensació que tu ets el culpable. Jo he de justificar per què aquella persona m'ha insultat i m'ha amenaçat de mort. He hagut d'explicar, per exemple, per què vam canviar el nom d'un carrer dedicat a un falangista.

- Com a alcalde de Terrassa, si rep ordres del Govern per obrir col·legis electorals pel referèndum què farà?

- A Terrassa, si la gent vol votar al referèndum, votarà. Votarà, entre altres coses, perquè la Generalitat té molts equipaments de la seva titularitat i de la seva competència repartits per tots els barris i els districtes i, si tenen voluntat, la pròpia Generalitat, obrirà els instituts, casals d'avis i centres cívics. Estarà garantit que es pugui votar.

"A Terrassa, si la gent vol votar al referèndum, votarà"

- I els edificis de l'Ajuntament?

- Si hi ha una majoria del ple que està d'acord això té unes conseqüències. Aquest alcalde en cap cas coartarà la llibertat de la ciutadania a expressar-se democràticament. Ara bé, també és veritat que la Generalitat no ens ha informat. El lògic és que ens expliquin les lleis que estan fent i parlin clar sobre quina legalitat utilitzaran perquè tenim uns serveis jurídics, un secretari que fa informes. I ja pot dir la Generalitat missa si el secretari acaba fent un informe negatiu; perquè estarem obligats a respectar els informes jurídics. Tot plegat és molt complex. 

Ballart assegura que no impedirà que els terrassencs votin en un referèndum. Foto: Adrià Costa


- El seu posicionament no va en contra de la directriu de la direcció del PSC?

- Hi ha coses que les trobo de sentit comú, que va amb la ideologia i els valors d'una persona. Jo crec que no podem prohibir el dret de la ciutadania d'expressar-se. Una altra cosa és que estiguem d'acord amb què això toca o que s'hagi de fer. Nosaltres defensem un referèndum a tota Espanya per a un acord que millori la convivència amb l'Estat, tenir més recursos i que es reconegui la plurinacionalitat d'Espanya. A partir d'aquí, si es veiés que el resultat a Catalunya d'això és un determinat, hi hauria una segona fase que podria ser un referèndum per la separació. En qualsevol cas, davant de milers de persones que es volen expressar a les urnes un alcalde no és ningú per dir a la gent que no es pot expressar. És tot molt de sentit comú.

- Aquest posicionament contrari al referèndum no allunya el PSC de la centralitat catalana?

- No, la posició del PSC, d'acord i diàleg amb l'Estat, és molt majoritària en molts partits, encara que en públic diguin una cosa i en privat una altra. Un bon estat federal, amb un bon finançament i un bon reconeixement de la singularitat. Fins i tot molts independentistes diuen que la seva aspiració es veuria plasmada en aquest reconeixement. És la posició del PSC i jo crec que és la més sensata i la que s'acabarà imposant. Veurem ara amb els canvis que s'han produït a Madrid si això es pot obrir camí.

- Es refereix a la victòria de Pedro Sánchez?

- Si hagués guanyat Susana Díaz i la seva visió centralista de l'Estat, ja ens hauríem pogut oblidar de tot això. Jo crec que ara s'obre una porta a l'esperança. Pedro Sánchez ha demostrat que és una persona valenta. S'ha enfrontat a moltes persones dins i fora del seu partit i aquest tarannà i valentia, si continua endavant, pot ser la persona que algun dia acabi resolent el problema a Catalunya.
 

L'alcalde de Terrassa també forma part de l'actual direcció del PSC. Foto: Adrià Costa


- Té la sensació que Sánchez ha aconseguit el PSOE allò que Núria Parlon no va acabar d'aconseguir al PSC, que és superar l'aparell que tradicionalment ha pilotat els dos partits?

- Sí, la situació podria ser un paral·lelisme. Parlon és una persona d'una altra generació, amb altres formes de fer i una altra manera d'entendre què és un partit. Entenem que un partit és un mitjà per transformar la societat i no un fi en si mateix i, malauradament, hi ha molta gent a les cúpules dels partits i els aparells que pensen que la finalitat és el propi partit en si mateix. 

- Confia que el PSOE reconeixerà Catalunya com a nació a partir del pròxim congrés?

- Esperem que sí. Pedro Sánchez ho ha expressat i té una majoria de delegats al congrés. Esperem que la ponència política ho reculli. Això és un gran pas perquè, com a conseqüència, després pot venir el fet de seure en una taula i intentar desencallar la situació que tenim.

- Sánchez defineix Catalunya com a nació cultural però no reconeix que això impliqui una sobirania.

- Aquest és el següent pas que s'ha de fer. 

"Tinc altres aspiracions a la vida més enllà de la política. Quan deixi de ser alcalde, deixaré la política"

- Tornarà a ser candidat a l'alcaldia?

- Encara no ho he decidit. Fer d'alcalde és molt intens. L'any que ve, que hi ha les primàries, prendré la decisió.

- A nivell nacional no té aspiracions?

- Tinc altres aspiracions a la vida més enllà de la política. Quan deixi de ser alcalde, deixaré la política.
 
Jordi Ballart encara no ha decidit si tornarà a optar a l'alcaldia l'any 2019. Foto: Adrià Costa
 
«Alguns de l'esquerra alternativa estan caient en el pitjor de la vella política»
1. Es nota com a alcalde tenir un president de la Generalitat que també ho ha estat?

- La veritat és que es nota molt. Vaig endur-me una sorpresa agradable el dia que em vaig reunir amb ell, perquè vaig notar una sensibilitat molt gran cap als temes locals. És una persona que, quan hi ha hagut decisions importants i estratègiques de país, com la llei d’habitatge, ha tingut molt clar que els primers que havia d’escoltar eren els alcaldes. Encara que ideològicament estiguem lluny, crec que és un bon president precisament pel fet d’haver estat alcalde.

2. Sense Colau d'alcaldessa de Barcelona estaríem debatent si cal remunicipalitzar alguns serveis?

- A Terrassa, sí. En el nostre cas, s’acabava la concessió i tenim tradició de gestió pública. Probablement, sense l’efecte de la nova política, sense l’arribada de partits i lideratges com Colau, no s’haurien produït aquests debats de la mateixa manera, perquè han obligat els partits tradicionals a moure’s. També cal dir que alguns estan caient en el pitjor de la vella política. A vegades actuen de manera més antiga i tradicional que alguns dels partits tradicionals que ens intentem moure i relacionar-nos de manera diferent amb la gent.

3. Si rep un requeriment de la justícia que li impedeix cedir espais públics pel referèndum què farà?

- Hauré de fer cas a la justícia. No vull que m’inhabilitin.

4. Com hauria reaccionat si la Rosa -la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s'hagués mort al seu municipi?

- En aquest cas conflueixen una sèrie de mancances i d'incompetències i els efectes més devastadors de la crisi econòmica i d'unes polítiques neoliberals. M'hauria indignat molt.

5. Estaria a favor d'un canvi de legislació per facilitar la governabilitat al més votat?

- Sí, però amb mesura. D'alguna manera ha de canviar la llei perquè de vegades tenim ajuntaments ingovernables molt fragmentats. Però això tampoc ha d'anar en detriment de la democràcia. Però buscar algun correctiu perquè qui tingui més vots tingui més facilitats per aconseguir majories jo crec que sí. Això passaria per un canvi de sistema electoral que inclogués, per exemple, segona volta.
 

Jordi Ballart, a la masia Freixa de Terrassa. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació