Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici al 9-N

La Fiscalia demana ara al Tribunal de Comptes que investigui Mas per malversació pel 9-N

L'informe del ministeri públic demana aclarir les responsabilitats de l'expresident, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau pels 5 milions d'euros gastats en la jornada de participació | Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, en l'origen de la querella

per Redacció , 2 de juny de 2017 a les 12:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC. Foto: Isaac Meler



La Fiscalia ha enviat un informe al Tribunal de Comptes en el qual fa costat al fet que s'obri una investigació contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per malversació de fons públics pel 9-N. El ministeri públic vol determinar quina responsabilitat van tenir els tres exdirigents governamentals en la despesa de 5 milions d'euros relacionada amb la jornada de participació. La decisió arriba un cop el cas ja ha estat jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va emetre sentència al març.


Mas, Ortega i Rigau ja van ser inhabilitats per desobediència, però el jutge va descartar el delicte de prevaricació. Abans de començar el judici, el tribunal va renunciar a jutjar els tres exresponsables governamentals per malversació de fons públics. Es tracta d'un delicte que comporta penes de presó i que inicialment formava part de la querella de la Fiscalia.

El procés judicial es troba resolt i ara els tres condemnats han enviat recurs al Tribunal Suprem. Mas, per exemple, ha demanat que se li aixequi la inhabilitació per exercir càrrecs públics, mentre que Ortega ha reclamat que se li deixi exercir càrrecs municipals. És un dels noms que sona com a cap de llista del PDECat a l'ajuntament de Barcelona.


En el seu moment, un cop coneguda la sentència, la Fiscalia va renunciar a recórrer la sentència del 9-N. El ministeri públic va anunciar el seu recurs amb l'objectiu que el Suprem endurís la sentència del TSJC incloent aquest últim il·lícit però la decisió judicial en el cas de Francesc Homs va ser en sentit contrari.

L'origen de la investigació


La Fiscalia es posiciona d'aquesta manera al costat de les entitats Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució. En el seu informe, la Fiscalia sol·licita ara a la comissió de govern del Tribunal de Comptes que nomeni un delegat instructor.

Segons la denúncia que les dues entitats van presentar a mitjans de maig, "l'arxivament de la causa penal seguida contra ells pel delicte de malversació de cabals públics no els eximeix de què hagin de respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària" perquè, segons aquestes entitats, van disposar "de fons públics per dur a terme un procés de participació ciutadana que no disposava de cobertura constitucional, legal i pressupostària".

Societat Civil i els Advocats Catalans per la Constitucó assegura que  Mas, Ortega, Rigau i Homs "van ordenar, van dirigir i van facilitar la logística i mitjans materials per a la consulta il·legal disposant indegudament de fons públics per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades".

La denúncia no descarta que pugui estendre's la responsabilitat comptable als alts funcionaris que s'acrediti que van col·laborar en la tramitació dels expedients administratius generadors de la despesa de la consulta il·legal.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació