Procés català

El procés dels empresaris: de la divisió de veus al clam per resoldre el xoc amb l'Estat

El món econòmic ofereix un ampli ventall d'actituds enfront el projecte sobiranista, des de l'oposició de Foment del Treball a la proximitat de la Pimec i la Cecot, passant per l'aposta per la tercera via del Cercle d'Economia | Els actors econòmics reclamen als poders polítics una solució al conflicte per no encallar la recuperació

per Pep Martí, 1 de juny de 2017 a les 20:19 |
Carles Puigdemont i Felip VI, acompanyats per Gay de Montellà a la seu de Foment | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El procés sobiranista entra en una fase decisiva i el món econòmic el contempla amb una barreja de sentiments que van de l'hostilitat a la complicitat discreta. Des de l'oposició nítida de l'organització de la gran patronal catalana, Foment del Treball, fins a la sensibilitat que mostren a la Pimec o a fòrums com FemCat, passant per l'aposta tossuda del Cercle d'Economia per una tercera via ara per ara inviable, el procés troba en el teixit empresarial tot un ventall de posicions.

El 8 de maig del 2014, un seguit d'organitzacions patronals catalanes va signar el Manifest del Far (a tocar del far de Sant Sebastià, a Palafrugell), on mostraven el seu suport al dret a decidir. Hi eren tretze cambres de comerç, entre les quals la Cambra de Barcelona, i entitats com la Pimec (Petita i MItjana Empresa), la patronal terrassenca Cecot i el lobby FemCat, a banda d'entitats patronals territorials. Va ser el primer posicionament en favor del procés des de l'àmbit empresarial. També es va evidenciar que Foment del Treball no s'hi afegiria.


Els moviments que es produeixin els propers mesos en el teixit econòmic i empresarial, molts d'ells subtils, seran importants i caldrà seguir-los amb cura. És en aquest segment on hi ha el nucli més influent d'allò que sovint anomenem, potser amb imprecisió, societat civil.
 

Foment, de la mà de l'Estat

La gran patronal catalana, Foment del Treball, encapçala la posició "dura" dins del món econòmic enfront un procés que veu com un risc. Així ho ha expressat en diverses ocasions el seu president, Joaquim Gay de Montellà, descendent d'una de les grans nissagues patrícies del país, en què destaca el nom de Lluís Ferrer-Vidal, president també de Foment (i diputat de la coalició catalanista Solidaritat Catalana el 1907). Així ho pensa Joan Pujol, secretari general, home fort i veritable estratega de la patronal.


El vincle amb els sectors econòmics més vinculats a l'Estat i la pròpia tradició conservadora de la casa expliquen l'alineament de l'entitat en un "front del no" que pocs expressen de manera oberta. Aquests dies, a la cúpula de Foment observen i esperen. A preguntes de NacióDigital, es remeten a la posició de sempre de l'organització: diàleg, respecte al marc legal i defensa del pacte fiscal. I després de l'ensurt que ha generat en l'àmbit empresarial el triomf de Pedro Sánchez a les primàries socialistes, admeten un sentiment de respir: el suport anunciat pel líder socialista a Mariano Rajoy enfront el referèndum.

Foment ja va deixar clar des de l'inici del procés que en restava al marge i n'era discrepant. L'any passat, Gay de Montellà va acusar el procés d'"ofegar el catalanisme" i va donar aire als qui adverteixen que el projecte sobiranista pot allunyar inversions.
En el lliurament dels premis anuals que dona Foment, el desembre passat, en presència del rei i del president Carles Puigdemont, Gay de Montellà va insistir en la necessitat del diàleg sense concretar més exigències. Molt en la línia de Joan Rosell, president de la CEOE, que va fer un discurs en què va apel·lar a evitar "el voler trencar-ho tot".
 

L'empresariat adherit al Manifest del Far, en un acte a la Pedrera. Foto: Ivan Giménez Costa/Nació Digital.


Pimec, dret a decidir

La patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, ha representat l'altre gran sector dins de la patronal, mostrant una actitud favorable al dret a decidir. Per això es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i va participar en l'acte de les patronals properes al sobiranisme de setembre del 2015 a la Pedrera, en vigílies de les eleccions del 27-S. Va ser el moment en què es van dibuixar dos camps clars dins del patriciat.

La Pimec, que presideix Josep González, arrossega l'etiqueta de ser la patronal filoconvergent, afirmació que sempre rebutja. Fonts properes a l'entitat afirmen que "la Pimec està pel dret a decidir, un tema que no ha generat cap controvèrsia interna. Una altra cosa és la independència, sobre la qual no es pronuncia perquè els associats a la Pimec són molt diversos com és normal en una gran patronal".

A la Pimec recorden el seu suport al Manifest del Far i també les recents declaracions de Josep González justificant la decisió del president Puigdemont de no anar al Congrés: "No li demanaria que anés al Congrés. Li passaria el mateix que al senyor Ibarretxe". Una manera de donar suport a la posició de la Generalitat i alhora de desmarcar-se del criteri del Cercle d'Economia, que dijous passat va demanar al president que atengués la petició de Mariano Rajoy.

Cambra de Comerç: prudència i nostàlgia de Miquel Roca

Miquel Valls presideix la Cambra de Comerç de Barcelona i ha adoptat des de l'inici del procés una actitud caracteritzada per un suport al dret a decidir i molta prudència. En el si de la Cambra, són clarament majoritaris els postulats "catalanistes no processistes", en opinió d'un veterà de la casa. "Hi ha molta nostàlgia dels anys de la CiU de Miquel Roca. És obvi també que a la Cambra hi ha més Cambó que Macià". Una posició que Valls encarna perfectament.

També hi ha una minoria de simpaties sobiranistes, representada per Miquel Martí, president de Moventia, del sector dels transports. La Cambra es va adherir al Pacte Nacional, però ho va fer després de la insistència de la Generalitat. En sectors econòmics es titlla l'actitud de la Cambra de molt ambigua i es recorda que en més d'una reunió del Pacte ha delegat la seva representació en el president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé.

Joan Francesc Pont, vicepresident tercer de la Cambra, explica a NacióDigital que "la corporació es va sumar al Pacte pel dret a decidir a través del Consell de Cambres de Catalunya, com una expressió de respecte a la ciutadania". Pont, catedràtic de Dret Tributari de la UB, assenyala que "la Cambra no fa política, és una corporació de dret públic que defensa l'interès general, i som enèrgics en l'impuls del corredor mediterrani, les exportacions de les empreses catalanes, el turisme com a font de riquesa i el lideratge econòmic de Barcelona".

El vicepresident de la Cambra, un home ben connectat amb tots els sectors ara en conflicte, des del sobiranisme a les instàncies de l'Estat, afegeix que "veiem Madrid com un competidor, no com un enemic, però això sí, volem guanyar".

Cercle d'Economia, el nucli de la tercera via

Juan José Brugera va expressar en les XXXIII jornades del Cercle d'Economia a Sitges la posició de l'entitat en favor de la tercera via entre l'Estat i la Generalitat. Li va demanar a Puigdemont que anés al Congrés, cosa que va ser molt criticada en el món sobiranista. Dos dies després, va reclamar de Mariano Rajoy que negociés per resoldre un "conflicte de naturalesa política", i el president espanyol va reaccionar apel·lant a posar fi a l'equidistància empresarial.

El Cercle, que no és una entitat exclusivament empresarial, aspira a incidir en sectors mitjans de la societat, i aplega diverses sensibilitats ideològiques, des de patricis de mentalitat més conservadora, com Carlos Cuatrecasas o Joan Mas Canti, a intel·lectuals més progressistes com Josep Ramoneda i Joan B. Culla. L'entitat ha demanat en els seus documents d'opinió una sortida dialogada i la celebració d'una consulta, però sempre dins del marc legal. És dels fòrums en què es percep més la diversitat interna, cosa que obliga a equilibris continus en els seus posicionaments públics.

David Garrofé (Cecot): "El procés no afecta l'economia"

La patronal terrassenca Cecot, que presideix Antoni Abad, ha protagonitzat un seguit de desencontres amb Foment del Treball, a la qual pertany. Diverses concepcions de com ha de funcionar una organització empresarial van crear una crisi, ara resolta, en què les diferents visions sobre el procés van tenir un paper. La Cecot sempre ha vist amb bons ulls el dret a decidir. David Garrofé, secretari general de l'entitat i considerat el seu ideòleg, explica a NacióDigital que "la Cecot no té una posició presa sobre la independència, però tenim un consens pel que fa al dret a decidir i a la consulta. Per la mateixa raó que ens agradaria ser més escoltats també en altres temes, com a empresaris".

Sobre l'actual moment que viu el procés, David Garrofé assenyala dues coses: "D'una banda, trobem a faltar més gestió política per trobar sortides al bloqueig. De l'altra, en el terreny econòmic, veiem que fins ara, en contra del que s'ha dit, l'economia no es veu afectada per la situació política. El procés no afecta l'economia ni les bones expectatives, el que diu molt d'una societat madura".  

FemCat, sobiranisme i discreció

En el magma empresarial cal esmentar la Fundació Privada d'Empresaris FemCat, creada el 2004 per defensar un salt endavant de la societat catalana en un moment en què sectors econòmics advocaven per "un major desenvolupament econòmic i social dels catalans". FemCat va tenir entre els seus principals impulsors Joaquim Boixareu (d'Irestal Group, del sector de l'acer) i Carles Sumarroca (Agromillora), amb bons lligams  amb l'entorn convergent.

Boixareu va aspirar a presidir Foment en les eleccions de la patronal del 2010, en què Joan Rosell, president aleshores, va ser reelegit. Aquella operació va generar tensions entre la cúpula de la patronal i CiU, a qui des de Foment es veia darrera de la candidatura de Boixareu.  

Entre els membres destacats de FemCat hi ha noms com Josep Mateu (president del RACC), Miquel Martí (Moventia), Joan Font (Bonpreu), Tatxo Benet (Mediapro) i Joan Carles Ollé (Col·legi de Notaris), entre d'altres. Actualment aplega prop d'un centenar de socis.

Vicenç Pedret: "L'empresari ja assumeix del tot el dret a decidir"

Vicenç Pedret és un exponent del sector empresarial més compromès amb el procés. Presideix la vidriera Ramon Clemente (prop de 200 treballadors) i no té dubta a definir-se coma independentista. Explica que prop del 20% del negoci el fa amb intercanvis comercials amb Espanya, però on exporta més és amb Itàlia, França i Alemanya.

Creu que "la posició dels empresaris sobre el procés està en relació amb el volum de negoci que tinguin amb Espanya, però la realitat és que quan es tracta de tractes comercials, els empresaris són discrets i se centren en els aspectes d'empresa. Desconec si és així en casos de més relació amb l'administració".

Pedret -que presideix l'associació sobiranista Catalunya Sí- creu que "entre l'empresariat, el dret a decidir ja és un aspecte del tot assumit". Sobre l'actitud de la gran patronal, es mostra contundent: "Foment del Treball representa el vincle amb el sector econòmic més lligat a l'oligarquia espanyola (en el sector energètic, en el financer)".
 

Mariano Rajoy, amb Juan José Brugera, a la clausura de les Jornades del Cercle. Foto: La Moncloa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació