Data i pregunta: decisió imminent

Abans que conclogui la setmana vinent, el Govern oficialitzarà el calendari del referèndum, un moviment que desencadenarà -de ben segur- una resposta de l'Estat. També són protagonistes Germà Gordó, Donald Trump, Sandro Rosell i Manuel Moix. Són dies tristos: ens ha deixat Carles Capdevila

02 de juny del 2017
Actualitzat a les 16:51h

El sobiranisme tanca una setmana de calma tensa -amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, avançant contactes en privat- per afrontar una altra setmana que es preveu decisiva. Dimarts hi haurà una nova reunió del Pacte Nacional pel Referèndum -per atendre el requeriment dels "comuns", que volen que l'espai de les entitats i els partits no es dissolgui- i en els dies posteriors es desencallarà l'anunci de la data i la pregunta de la consulta. Abans que conclogui la setmana que ve, el Govern oficialitzarà el calendari del referèndum, un moviment que desencadenarà -de ben segur- una resposta de l'Estat. Les entitats sobiranistes ja han programat un acte de reafirmació a Montjuïc per a l'11 de juny. La maquinària de la votació, doncs, estarà en marxa.

En paral·lel als avenços del procés, la Fiscalia continua actuant contra el sobiranisme. El ministeri públic ha demanat ara al Tribunal de Comptes que investigui Artur Mas per malversació de fons arran del 9-N, una votació per la qual ja ha estat condemnat. L'informe de la Fiscalia demana aclarir les responsabilitats de l'expresident, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau pels cinc milions d'euros gastats en la jornada de participació.

La comissió de l'"operació Catalunya" al Congrés, ofegada. Després de les compareixences de Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, la comissió d'investigació de la policia política al Congrés presenta un aspecte moribund. El PSOE, amb el suport del PP i Ciutadans, ha vetat les compareixences de comandaments policials que haurien estat claus per aclarir les manifestes ingerències polítiques en el treball dels cossos de seguretat de l'Estat. Eugenio Pino, José Ángel Fuentes Gago i el comissari Villarejo -que en seu judicial va manifestar l'existència d'una estructura policial paral·lela que centrava l'atenció en el procés sobiranista- no passaran per la cambra baixa. Els socialistes, com els populars, hi veuen el perill que emergeixin les clavegueres de l'Estat. No us perdeu l'article que detalla l'ofec de la comissió publicat a eldiario.es.  

El cas Palau i Germà Gordó. El judici del cas Palau ha concedit a Emilio Sánchez Ulled noves dosis de protagonisme. Meticulós i hàbil en les metàfores,aquesta setmana el fiscal ha exposat en el seu informe final que CDC va utilitzar el Palau de la Música de "canonada" per cobrar comissions il·legals. Segons el seu parer, Daniel Osàcar, extresorer dels nacionalistes, actuava en nom del partit -era el "gallet" de la pistola- per ingressar diners procedents d'empreses interessades a rebre adjudicacions d'obra pública. Sánchez Ulled no ha escatimat recursos en el tram final del judici per definir l'espoli del Palau i el presumpte finançament irregular de CDC. Quan arribi la sentència, serà el torn de les explicacions. També en caldran de polítiques. Llavors, Sánchez Ulled ja serà a Brussel·les: va acceptar el càrrec de conseller de Justícia en la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea. La setmana es tanca amb un altre maldecap a les files nacionalistes. No s'ha acabat el judici del cas Palau i ja s'obre una altra carpeta: el TSJC investiga el diputat Germà Gordó pel cas 3%, una de les qüestions que més inquieta Junts pel Sí. De moment, el PDECat el protegeix.

Underwood vs Trump. La setmana en què s'ha estrenat la cinquena temporada de House of cards -el matrimoni Underwood continua fent de les seves, satisfent una ambició sense límits-, Donald Trump ens demostra que la realitat pot anar més enllà que la ficció. Perquè només en la ficció semblava possible imaginar la Casa Blanca immersa en una crisi diària, ja sigui per un tuit enigmàtic, una encaixada de mans tensa o una decisió política alarmant. El president nord-americà ha retirat els Estats Units de l'acord contra el canvi climàtic, un pas que posa en risc les mesures pactades en la cimera de París del 2015 per evitar l'escalfament del planeta. Trump és cada cop més lluny de la comunitat internacional... i de la raó.


Vist i llegit

Aquesta setmana s'ha aixecat el secret de sumari de la causa judicial que ha portat Sandro Rosell a la presó. S'han escrit moltes línies dels negocis de l'expresident del Barça -la justícia determinarà si aquests assumptes tèrbols també són delicte-, però avui preferim centrar-nos en un retrat sociològic del soci del Barça, escrit per Albert Martín Vidal, que ens ajuda a entendre perquè Rosell va assolir la presidència del club. En el magnífic blog de La caverna azulgrana, el periodista provoca el barcelonisme i del seu ADN "nuñista", capaç de discutir l'herència de Cruyff i fer president Bartomeu. Llegiu la carta que escriu als "nuñistes", els de sempre i els d'ara. Per actualitzar l'estat de l'univers blaugrana, a NacióDigital hem entrevistat Joan Laporta, ara que la justícia ha deixat en paper mullat l'acció de responsabilitat. Publicarem la conversa amb l'expresident aquest cap de setmana. No us la perdeu. Parla clar.        
 

     La frase de la setmana

"Puigdemont vol fer el referèndum en lloc d'escoltar els catalans". La suposada frase de Soraya Sáenz de Santamaría en la roda de premsa de dilluns -recollida en el compte de Twitter del PP- va convertir en una paròdia el discurs de traç gruixut de la Moncloa, que continua negant-se a qualsevol tipus de negociació. Quina paradoxa: concloure que els referèndums no serveixen per escoltar els ciutadans. La declaració tuitejada pel PP va provocar una allau de reaccions a les xarxes socials. Era tan evident la patinada, que el PP va acabar esborrant el tuit. El que va dir exactament la vicepresidenta espanyola va ser això: "En comptes d'escoltar la societat catalana, han renunciat a governar per a tots els ciutadans". Un discurs que tampoc incorpora matisos.

 
El nom propi

Era qüestió de temps que el fiscal Anticorrupció deixés el càrrec. El govern espanyol, que tant l'havia defensat, ja l'havia deixat caure. Després d'haver hagut de reconèixer que era el propietari del 25% d'una societat offshore a Panamà -una dada avançada per InfoLibre-, Manuel Moixva presentar aquest dijous la seva renúncia per "motius personals" al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. La seva curta etapa al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció de l'Estat ha estat marcada per les sospites de politització -en un moment especialment complicat per al PP, assetjat per un degoteig de casos de mala praxis-. Tot i les evidències de les mentides declarades per Moix, el fiscal general de l'Estat va assegurar que "no hi havia motius pel cessament". Un discurs del tot sorprenent. Si voleu prendre perspectiva, llegiu el perfil del ja exfiscal anticorrupció que va escriure Pep Martí.


Els imperdibles

Voldria acabar el text d'aquest divendres recordant la figura de Carles Capdevila, que ens ha deixat després de lluitar amb coratge contra el càncer. Vam compartir amb ell el projecte del diari Ara des de la seva fundació. Van ser uns anys magnífics. Amb en Ferran Casas l'hem volgut recordar amb aquestes dues peces: el primer article glossa la seva trajectòria com a periodista i comunicador -tenia un talent especial per connectar amb la gent- i el segon recull, en quatre vídeos, el seu bon sentit de l'humor. Et trobarem a faltar, Carles!   
      

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi